diumenge, 14 de juny de 2009

PROVES DE 6È DE PRIMÀRIA

El dijous passat ens van presentar els primers resultats de les proves de primària. Els comentaris que han sortit a la premsa són de tota mena. Per això voldria avançar alguns comentaris i reflexions que, tant les proves, com els articles d'opinió que han aparegut m'han suggerit.

1. Els resultats de les proves s'han presentat com dades sobre les competències lingüístiques en llengua catalana, castellana, matemàtiques... La prova no mesura el grau competencial, sinó alguns coneixements en tres àrees. Hem de recordar quines són les competències del currículum oficial? Què és una competència? Com s'avalua? La confusió terminològica és evident, i publicar aquestes dades només reforça aquesta confusió. L'efecte que té sobre les escoles, el professorat i l'opinió pública és molt clar, i no ajuda al canvi de mirada en el currículum que és molt important fer. Si volem avaluar les competències hem de fer un altre tipus de prova. Si volem fer aquestes proves no hem d'enganyar de quins són els resultats que obtindrem. Més que res per les conseqüències que té augmentar aquesta confusió davant de la comunitat educativa.

2. Els pitjors resultats de la pública respecte la privada ja els intuïm. Per això ens indigna més les propostes que la LEC planteja que consolidaran les diferències i és més seguiran permetent que l'escola privada (concertada o no) segueixi seleccionat l'alumnat en dos aspectes. En primer lloc amb aspectes econòmics, d'ubicació o acadèmics. Raons econòmiques que fan que les famílies que paguen les quotes, puguin pagar-les, la ubicació i el fet que en el període de preinscricpió s'omplin la majoria d'escoles concertades, amb la qual cosa, la majoria de nou vinguts van a l'escola pública. Finalment, el fet que contínuament observem de degoteig d'alumnes de la privada a la pública perquè no poden "seguir el ritme d'aprenentatge que l'escola privada concertada o no planteja als seus alumnes”. Hi ha una profunda selecció econòmica i acadèmica dels alumnes que estan a la privada, i, repetim, la LEC situa un marc que consolidarà aquesta doble xarxa.

3. Els resultats per sexe els coneixem i no són significatius.

4. Els resultats que se'ns presenten atenent al nivell socioeconòmic són molt importants i situen el problema que suposa la segregació econòmica i cultural i la dificultat que té l'escola de superar-la. Dites aquestes dades a nivell públic, no fan sinó accentuar la segregació natural que les mateixes famílies proposen. Les dades són preocupants ja que la mitjana de "suspensos" pot ser del 24% però en aquestes escoles és del 40% o superiors. No ens escandalitzem d'això?

5. Els darrers resultats que se'ns presenten donen a entendre un ranquing diferent. Resultats de les escoles en relació al seu projecte. Desconeixem els criteris que permeten classificar els centre segons el seu projecte però les dades que es presenten són importants. Hi pot haver una diferència de 30 punts entre escoles de les mateixes condicions socioeconòmiques, zona, etc. en quant als resultats que obtenen. Aquestes dades s'han de fer públiques i han de ser objecte d'anàlisi. Situen la importància del projecte en una escola, que els aspectes generals són condicionants, però no determinants, que escoles que, presumiblement, estan renovant el currículum i no fent el mateix de sempre, poden obtenir bons resultats també en coneixements més "clàssics"...

La prova tampoc ajuda a consolidar processos d'avaluació interna dels centres i, suposa un menyspreu als processos que cada centre ha d'arbitrar, pot fer-ho i ho fa d'avaluació de resultats. Malgrat haver assegurat que els resultats no serviran per confeccionar ranquings, sabem que aquestes qüestions són de difícil control.

Cada dia se'ns informa de nous retalls de recursos que es podrien destinar a augmentar la qualitat del sistema: formació permanent, plantilles, etc. Aquestes informacions crec que no ajuden a situar els problemes i afrontar els resultats de les proves. L'educació no és una prioritat en aquesta època de crisi la qual cosa ens fa sospitar de les possibles solucions que es plantegin.

Plantejar una lluita per millorar els resultats és una proposta que pot donar resultats a curt termini en algunes situacions, però que no és sostenible. Hem d'analitzar les escoles que se’n surten i perquè abans d'exigir resultats. No podem convertir-nos en sectes per aconseguir resultats com diu Hargreaves. El que cal fer és potenciar la creació i consolidació de comunitats professionals que milloren els aprenentatges a partir d'una aprofundida i continuada reflexió sobre la seva pràctica i amb els recursos necessaris per fer-ho.

Si son tant greus aquests resultats hem de saber, perquè s'analitzen, avaluen i també son objecte de reflexió, quina és la part de la responsabilitat que la Conselleria s'ha d'endur. Els resultats són tant independents de les propostes que ens venen de l'administració? Si cadascú ha d'assumir la seva responsabilitat perquè no comencen els Consellers, Secretaris Generals i Directors generals que són els que defineixen les polítiques educatives. I posen els recursos. I els distribueixen. Si una escola treu mals resultats el que no pot passar és que el director doni la culpa als mestres. Si un equip de futbol guanya o perd, alguna responsabilitat pot tenir l'entrenador i la Junta. En aquest país però ningú dimiteix.

No solament ningú dimiteix sinó que la incompetència dels qui ens administren ens portarà a noves mesures de millora que no milloraran res a mig termini: per exemple classes de recuperació al juliol. O més repeticions.

Els resultats ens han portat sucosos comentaris també d'alguns professors de secundària que ara tindran la consciència tranquil·la per que s'ha demostrat que no poden fer res: la culpa és de la primària que no els preparen bé. Això no explica que el nivell de fracàs torni a augmentar al final de la secundària. Ja fa anys que vinc dient que problemes que es poden detectar a la primària surten amb més força a la secundària: això no explica la manca de responsabilitat de tots els mestres i de totes les etapes educatives. Inclosa la universitària que continua formant mestres per treballar en escoles del segle XX.