dimarts, 25 d’octubre de 2011

Un regal


Avui, els pares i mares dels nostres alumnes de cinquè, s'han trobat una sorpresa a l'aula quan han pujat a la reunió d'inici de curs. Un regal d'entrada: un dibuix del seu fill/a amb un text en el qual cada nen i nena explicava que els hi agradava del seu pare / mare. A més, el text estava escrit en forma de joc, ja que hi havia alguna cosa que no quadrava i els pares / mares l'havien de descobrir. Ella també havien d'escriure un text adreçat al seu fill /a, que demà al matí quan arribin a l'aula es trobaran.


Després hem explicat el que tocava: com són els nens i nenes en aquestes edats (preparats pel canvi!) i com a tema central  la competència del món físic i social.

Observador a la reunió m'adonava del seguiment que en feien tots i totes de les explicacions dels mestres. Han explicat, molt resumidament, els fonaments d'aquesta competència i no s'han oblidat de dir com aquesta competència, a més d'ajudar-nos a interpretar el món, el proper i el llunyà, ens ha de servir per a viure millor, més compromesos i conscients en un món cada vegada més complex i amb molts problemes per resoldre.

L'educació com diu Nusbaumm, ens ha de servir per aprendre els coneixements imprescindibles, també per aprendre a ser ciutadans en un món difícil i , finalment, per averiguar amb l'ajut de tothom, que hem de fer amb les nostres vides.

Avui, amb les explicacions que anaven fent la Marga, el Toni i la Gemma, sense oblidar la remullada del Pau, ho anàvem veient més clar.

La reunió que hem fet amb les famílies, l'han feta primer amb els alumnes de cinquè. I demà, a l'aula, contrastaran les seves impressions, amb les converses que hagin pogut tenir a casa, aquest vespre. Tot una experiència que segur que ens ajudarà molt en el nostre projecte. 

Només ens faltaven alguns comentaris tendres, i profunds d'algunes famílies. Hem sortit amb l'autoestima més amunt.

Gràcies a tots.

dilluns, 24 d’octubre de 2011

autonomia i iniciativa personal

Avui a l'escola han explicat aquesta competència a les famílies de 4rt. A la nostra època no ens explicaven aquests aprenentatges... Ens explicaven les mates, la llengua, les socials... I perquè és important aquesta competència? Normalment, tothom pensa amb l'autonomia i la iniciativa personal ,des del punt de vista de la persona; és una finalitat que volem assolir com a persones que ens desenvolupem en una societat en la qual, cada vegada més, és necessari ser autònom com a persona, tenir iniciativa...

Però a l'escola, l'aprenentatge de l'autonomia i la iniciativa personal esdevé una necessitat per a l'aprenentatge. Una escola reproductora, que només es precoupa de la repetició, de la reproducció dels sabers amagatzemats en els llibres de texto o en el currículum no necessita l'autonomia. Quan la necessitem? quan veiem que l'educació, els aprenentatges actuals estan caracteritzats per una gran incertesa, de les necessitats i reptes als quals hauran de donar resposta els nostres alumnes d'aquí un temps, just el que necessiten per fer-se adults.

En aquest context no podrem aprendre si no som autònoms, sinó tenim iniciativa personal per a desenvolupar estratègies d'aprenentatge. En un context de seguretat, de confiança en un mateix i d'autoestima i desenvolupament d'un pensament crític que ens permet analitzar i posicionar-nos davant dels nous reptes socials. 

Aprendre a ser autònoms i a tenir inciativa, és una necessitat que cal desenvolupar en el sistema educatiu. Més enllà de modes i currículums modernitzats.

diumenge, 23 d’octubre de 2011

Autoritat o reflexió

Podríem posar altres paraules, però posem aquestes: Autoritat, poder, obediència, normativa, acatament... Reflexió, autonomia, aprenentatges, qualitat... Què és el que preval a l'escola?

Què volen que prevalgui? Que necessitem per afavorir la qualitat? Què hem de potenciar? Obeir la norma? Doncs, obeir la norma porta al conservadurisme, a no innovar, a mantenir les mateixes circumstàncies de sempre...  I, en canvi, reflexionar porta a enfortir la professionalitat, el projecte... És clar que reflexionar és difícil i és més fàcil acatar i no defensar allò que hem parlat i decidit a l'equip...

Els que defensen la norma contra els pocs que la volem reinterpretar (parlo del SEP, naturalment) s'estan donant compte que les escoles que han decidit fer l'atenció la diversitat dintre el seu horari, són les més coherents, justes i equilibrades en els seus models organitzatius i els seus horaris. I que els horaris i models organitzatius aprovats en les escoles que organitzen el SEP fora de l'horari lectiu, tenen tantes incongruències en la seva diversitat, que no poden, en molts casos, donar resposta a les necessitats d'atenció a la diversitat. Algunes d'aquestes escoles s'han limitat a deixar contents als seus mestres, això si, acomplint de forma estricta la norma.

Ens atrevirem a pensar a qui afavoreix tanta contradicció i desgavell? En tot cas, sabem qui l'està provocant, amb més inconsciència que mala fe.

divendres, 21 d’octubre de 2011

Hem fet el cim


Divendres hem fet el cim. Hem pujat a la Mola, amb els nens i nenes de tercer. Hem pujat tots, ningú s'ha quedat enrera, tots al seu ritme, tot i que els que corren molt volien arribar abans. Al final hem entès que havíem d'arribar tots i que, per tant, tant era còrrer com anar al ritme dels que anaven més a poc a poc. Tots havíem d'arribar i ho hem fet!

Pensàvem que ens trobaríem a algú, com l'any passat que vàrem trobar als jugadors del Barça... i només hem trobat a excursionistes, més joves, més grans, més cansats o més lleugers... Al final un picnic, compartint el menjar que portava cadascú i admirant el paisatge tapat per la boira des de dalt del Monestir.

Cansats, hem arribat a l'escola, i els braços acollidors de pares i mares han portar als nens i nenes a refer-se per tornar a començar dilluns. Cansats però contents de l'esforç realitzat.

diumenge, 16 d’octubre de 2011

YO NO QUIERO MÁS LUZ QUE TU CUERPO ANTE EL MÍO



Yo no quiero más luz que tu cuerpo ante el mío:

claridad absoluta, transparencia redonda.

Limpidez cuya extraña, como el fondo del río,

con el tiempo se afirma, con la sangre se ahonda..


¿Qué lucientes materias duraderas te han hecho,

corazón de alborada, carnación matutina?

Yo no quiero más día que el que exhala tu pecho.

Tu sangre es la mañana que jamás se termina.


No hay más luz que tu cuerpo, no hay más sol: todo ocaso.

Yo no veo las cosas a otra luz que tu frente.

La otra luz es fantasma, nada más, de tu paso.

Tu insondable mirada nunca gira al poniente.


Claridad sin posible declinar. Suma esencia

del fulgor que ni cede ni abandona la cumbre.

Juventud. Limpidez. Claridad. Transparencia
a
cercando los astros más lejanos de lumbre.


Claro cuerpo moreno de calor fecundante.

Hierba negra el origen; hierba negra las sienes.

Trago negro los ojos, la mirada distante.

Día azul. Noche clara. Sombra clara que vienes.


Yo no quiero más luz que tu sombra dorada

donde brotan anillos de una hierba sombría.
En mi sangre, fielmente por tu cuerpo abrasada,

para siempre es de noche: para siempre es de día.

Miguel Hernández

En homenatge al poble d'Elx i Orihuela

dissabte, 15 d’octubre de 2011

El vestit nou de l'emperador (conte surrealista)

Hi havia una vegada un emperador que dictava normes. Vestia la nuesa d'un nou vestit.

Alguns directors generals, inspectors,súbdits fins i tot, alertaven de la improcedència de les normes....Però no a ell, sinó en l'intimitat de converses que mai constaven en acta.

També és cert que algun cap, director general i subdit era més mormativitzador que el propi emperador, la qual cosa provocava sorpreses i  estranyesa.

L'emperador nu. El cap negant l'evidència i normativitant l'acompliment de la norma. Potser també anava nu.

Els súbdits, al final,  despulllats i incapacitats de vestir-se tal com havien previst al principi.

Soportant la nuesa dels altres, impotents:  subdits aficionats hipotecant el seu futur.

I un emperador dalt de l'imperi, amb la certesa de la veritat, com tots els emperadors, proclamava la nuesa dels nous vestits en forma de norma.

dimarts, 11 d’octubre de 2011

És hora de dir i defensar el què pensem

Va ser Solchaga que en els anys vuitanta va intentar desmuntar qualsevol intent de canvi amb aquella frase tant poc afortunada: només hi ha una única política econòmica possible. Presentava les credencials d'un pragmatisme desmobilitzador que s'ha instal·lat en molts sectors de la societat. Amb tanta força que resulta cada vegada més difícil defensar allò que ens sembla evident. I som capaços de negar moltes evidències i negar algunes propostes de noves vies, atrapats en aquesta fatalitat dels fets.

Encara que sembli que, en l'actualitat, el que pensem els que estem a l'escola no té cap mena de valor i ningú ens farà cas, crec que precisament per la situació que tenim, més que mai, es fa necessari que se senti la nostra veu. Per exemple, que hi ha crisi econòmica ningú ho nega... però que els recursos estan en algun lloc, no ens ho pot negar ningú tampoc.

En el terreny més pedagògic, hi ha pràctiques, propostes, mesures... que han estat reflexionades amb profunditat per equips de mestres. Fem-les públiques. Defensem-les encara que no compleixin la norma. Siguem conseqüents amb les nostres reflexions i amb la nostra professionalitat. No pensem que "només hi ha una manera de fer les coses" i que aquesta és la vàlida.

És hora de dir i defensar el què pensem i el què volem. Encara que sembli que ningú ens escolta o que la nostra proposta es perdrà en un carreró sense sortida.

Fem-ho per responsabilitat i professionalitat i no ens conformem amb les anàlisis que desqualifiquen tot intent de canviar per millorar. Ens ho demanen els infants de cada escola.

dilluns, 10 d’octubre de 2011

El currículum i les preguntes dels infants

De vegades pensem que les preguntes que es fan els infants no tenen cabuda en el programa. Tendim a pensar, com l'expresident, que "això no toca". M'hi he referit en altres entrades en aquest bloc.

Però no deixa de ser una paradoxa aquest pensament, ja que que crec s'allunya d'una concepció atenta a les preguntes que els infants es formulen. Sempre he pensat què passaria si ells puguessin dir el mateix i, a més, tinguessin la força per fer valer la seva opinió. No heu pensat que, de vegades, els nostres alumnes no entenen el que els hi estem plantejant? O no són capaços de veure l'interès o el sentit de determinat aprenentatge?Imagineu-vos que diguessin: "profe, això, avui no toca".

Llavors és quan ens fem la pregunta de què és realment el currículum. En el fons les preguntes que es fan els infants són les mateixes que la humanitat s'ha anat formulant, en diferents graus de complexitat, des dels inicis de la història: qui sóc jo, qui són tots aquells que m'evolten i com m'hi relaciono i com són capaç de tenir tots els recursos, eines i llenaugatges que em permeten conèixer el món i interrelacionar-me amb ell.

En aquest context, tota pregunta, que prové d'aquesta curiositat natural dels infants, por set vàlida com excusa per aprendre. I, naturalment, quan la pregunta neix de la preocupació dels infants, el sentit en l'aprenentatge surt de forma natural.

Podríem fer una llista de preguntes insòlites o extranyes dels infants i de continguts competencials relacionats? Estic convençut que si.

Aquesta setmana, comencem amb els nens i nenes de tercer un treball que es titula "com sóc jo?". Vam començar la setmana passada amb una conversa després de veure el video "el petit equip" del qual parlava en una anterior entrada. Us aniré explicant aquesta activitat per veure si podem treure pistes d'aquesta relació entre el currículum i els interessos i les preguntes dels infants.

dissabte, 8 d’octubre de 2011

Hem fet un Congrés

Per segon any consecutiu hem fet un Congrés amb els nens i nenes de tercer. Ha estat un congrés en el qual hem parlat de com estarem a l'aula, de com ens comportarem a l'escola i del què volem aprendre.

Durant uns quants dies hem debatut, hem imaginat, hem explicat, hem consensuat... una multiplicitat molt gran de propostes que han tingut la voluntat d'implicar-nos a tots, mestres i alumnes, a la vida de l'aula.

Aquesta activitat específica intenta implicar als alumnes en els seus aprenentatges des de l'inici de curs. Suposa crear un espai en el qual puguem equilibrar allò que els nens i nenes volen aprendre i allò que els mestres creiem que han de saber. Equilibri difícil si no es parteix de la base que els infants saben moltes coses i les seves preeguntes són molt rellevants i, del que es tracta, és trobar la rellevància de les seves preguntes i el lligam amb les gran preguntes que el currículum planteja. No és una feina difícil si la nostra mirada va en aquesta direcció.

Ara, els mestres  estem acabant la nostra planificació anual i el que ens toca es veure com establim ponts entre aquestes pretensions inicials i les seves demandes.

En aquest Congrés, com el de l'any passat, hi va haver carpetes, fotografies, conclusions, treball en grup, plenaris i, naturalment, pica a pica per acabar. Segur que ells recordaran les patates fregides del darrer dia. La nostra feina serà anar relacionant tot allò que anirà passant a l'aula en els nou mesos que ens queden fins al juny, amb les propostes que ens han fet aquests primers dies.

divendres, 7 d’octubre de 2011

L'equip petit

L'equip petit és un video que explica les vivències dels jugadors d'un equip de futbol de nenes i nenes.

 Avui, l'hem passat als nens i nenes de 3r i hem fet un debat amb ells. Saber perdre, saber guanyar, fer equip, passar-s'ho bé, cooperar amb els altres, sentiments, emocions... El debat ha estat molt interessant i les opinions dels nens i nenes també. Abans no sabia perdre, quan era petit... Ara ja en sé i no m'importa... El que no m'agrada és que es riguin de mi... A i m'importa molt el que em diuen els altres...

Aquestes petites activitats que ens ajuden a conèixer millor com som, ens ajuden a créixer. Durant quasi una hora, la conversa ha estat fluïda i quasi tothom hi ha participat: els que han parlat molt, però els que han parlat menys però que escoltaven el que els altres dient... tot pensant... això també em passa amb mi.

Així comença un treball que farem sobre cadascun dels nens i nenes de l'aula. Ja anirem explicant més experiències.

dilluns, 3 d’octubre de 2011

La reforma de l'administració

Em sembla que va ser fa vint anys que, en un article escrit a Cuadernos de Pedagogia, vaig atrevir-me a dir que un dels errors de la LOGSE com a reforma educativa és que volia reformar-ho tot sense reformar la pròpia administració. Recordo que, en aquell moment, vaig rebre molts advertiments i crítiques de la meva agosarada afirmació.

Vint anys després, al nostre país, amb diversos parèntesis de governs de colors diferents, m'atreveixo a afirmar que un dels problemes que tenim si volem canviar i millorar en profunditat el sistema educatiu és el mateix que en aquells moments.


Necessitem reformar l'administració i canviar-ne el disseny. I el canvi de disseny, en poques paraules, ha de ser desplaçar el seu centre de gravetat. En èpoques de reformes, l'administració destina el 90% dels seus esforços a dir com han de ser les escoles, com s'han d'organitzar, com han de funcionar per tal que millorin, què han de fer per innovar, quines temàtiques han de treballar... I el 10 % que resta dels seus esforços, recursos i preocupacions a pensar i intentar aplicar les condicions que fan possible aquestes millores.

Sóc de l'opinió que si realment volem aconseguir un canvi profund i sostenible a nivell educatiu, el percentatge cal invertir-lo. I el 90% dels esforços, recursos i orientacions han d'adreçar-se a fer possible les condicions que els centres educatius necessiten per millorar el seu funcionament. Deixem-li aquest 10% per orientar-nos en un marc general i flexible, que serveixi per protegir els drets a l'educació de la ciutadania en una societat democràtica.

Crec que aquesta és una de les claus per aconseguir la millora en profunditat de l'educació.  L'altra pivota sobre la professionalitat dels docents, de la qual en parlaré en una altra entrada.

dissabte, 1 d’octubre de 2011

Reunions d'inici de curs

Aquestes primeres setmanes fem les reunions d'inici de curs. Ja fa temps que, com a director, assisteixo a totes les reunions, explico algun tema que hem decidit comú a totes i observo les preguntes, les reaccions davant de les explicacions dels i de les mestres... És feina, però m'agrada fer-la ja que és una observació de primera mà de l'escola i del conjunt de famílies. 

Totes les reunions estan planificades de manera que, a cada reunió, expliquem un aspecte del projecte de l'escola que fa referència al currículum. Ens estalviem llegir les interminables llistes de continguts que es treballen a cada curs. Això ens permet aprofundir una mica més en les explicacions i no fer-les tant superficials. Potser a algunes famílies els hi falta una informació complementària, però a l'escola ja hi ha altres mecanismes per aconseguir-la. El que intentem transmetre'ls és que allò que planifiquem, mai està del tot tancat i que, per tant, el que realment succeeix a l'aula, allò que finalment aprèn cada infant, és fruit d'un treball planificat però amb un cert punt d'imprevisibilitat. 

Intentem transmetre que, fonamentalment, tot el que fa a l'escola gira al voltant de tres qüestions o preguntes: qui sóc jo (com funciono des de tots els punts de vista), qui són tots aquests que m'envolten i com és l’espai en que es mouen (coneixement de l'entorn, el món físic i social) i com aconsegueixo dominar totes les estratègies i llenguatges que em permeten entendre, relacionar-me i interrelacionar-me amb jo mateix i tot allò que m'envolta. 

El primer informe DESECO sobre les competències parlava d'aquestes tres grans competències bàsiques que després, en els currículums oficials,  hem tornat a dividir en disciplines, àrees i assignatures, fragmentades, en un currículum fet de petites i nombroses capsetes, sense gaire relació les unes amb les altres. 

Les preguntes de les famílies sempre són molt variades i van des d'allò que els preocupa referent al seu fill en concret, fins aquella informació que necessita per projectar el que els infants fan ara en el seu futur. 

Aquestes reunions són imprescindibles i les mestres les preparen amb moltes referències concretes de les aules. Són un instrument pedagògic i educatiu de primera qualitat.