tag:blogger.com,1999:blog-2977009220669900848.post4833828147139620212..comments2023-05-22T10:15:53.141+02:00Comments on DESPRÉS DE L'ESCOLA: Estratègies sindicalsJoan Domènech Franceschhttp://www.blogger.com/profile/01386369668818855564noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-2977009220669900848.post-69008010381675683042008-03-02T17:12:00.000+01:002008-03-02T17:12:00.000+01:00A vegades tinc la sensació d'estar veient un parti...A vegades tinc la sensació d'estar veient un partit de pilotes quan sento els arguments que es passen entre els sindicats i el Departament. Sí, és cert que el paper que han jugat els sindicats al llarg de la història ha suposat guanys bàsics i justos en qualitat de vida per als treballadors. Sort de la seva lluita. Actualment, però, quan sento algunes reivindicacions sindicals, no sé si fan referència al món del metall, el tèxtil... o de l'escola. És com si oblidessin que la nostra matèria primera de treball són les criatures, que no cotitzen en borsa ni se'ls pot aplicar l'augment de l'IPC anual... Com se'ls pot ajudar a enfocar la mirada als sindicats, per tal de no quedar-se atrapats amb punts de vista que en ocasions sembla que només apuntin als purs drets dels mestres com a assalariats productors? En una mateixa cinta de producció, homogenis, tots igualets, i pobre del que es desmarqui: serà mirat com a mal company, potser? D'anar en contra dels drets que el Departament ha de reconeixer-nos? Una bona pràctica educativa -com un bon pastís, una bona novel.la...- demana temps i dedicació (i il.lusió, i ganes…). La lluita de les reivindicacions no crec que la guanyi la pressió generada per una implicació de mínims, sinó la força de l'evidència de la qualitat, qualitat que demana la necessitat de més inversions en temps i recursos humans.<BR/>NúriaAnonymousnoreply@blogger.com