tag:blogger.com,1999:blog-2977009220669900848.post6245628968780203110..comments2023-05-22T10:15:53.141+02:00Comments on DESPRÉS DE L'ESCOLA: Un record tristJoan Domènech Franceschhttp://www.blogger.com/profile/01386369668818855564noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-2977009220669900848.post-63281872541853232002010-02-12T14:00:13.579+01:002010-02-12T14:00:13.579+01:00Aviat farà dos anys que va morir el meu pare i jo ...Aviat farà dos anys que va morir el meu pare i jo també enyoro les converses que teníem, de vegades el detonant de l'enyor són anècdotes com les que explica la Lolita Bosch.<br /><br />"Vaig aturar-me de seguida en una cantonada per increpar el pas d’aquell vehicle gegant, però aleshores el que vaig veure va ser això: un immens camió grua amb un submarí molt gros a les espatlles que sorprenentment avança amb una lentitud poderosa i gairebé perfecta que vaig tenir la sensació d’estar-me inventant. Ningú no em creurà, vaig pensar. I vaig pensar també que m’hauria agradat que el meu pare fos viu per poder-li trucar i dir-li: Papà, m’acaba de passar pel costat el submarí de Narcís Monturiol en una grua."<br /><br />La familia del meu pare, Lolita Bosch.Anonymousnoreply@blogger.com