tag:blogger.com,1999:blog-29770092206699008482024-03-14T09:51:16.103+01:00DESPRÉS DE L'ESCOLABloc de Joan Domènech Francesch.
Apunts i reflexions sobre Educació i Cultura. Joan Domènech Franceschhttp://www.blogger.com/profile/01386369668818855564noreply@blogger.comBlogger683125tag:blogger.com,1999:blog-2977009220669900848.post-75514299932418220022024-01-22T10:39:00.004+01:002024-01-22T10:39:59.672+01:00Converses educatives a Palafrugell. <p> Iniciem amb el meu amic Jaume Cela, aquestes converses que tenen com a propòsit, reivindicar algun text pedagògic i conversar a l'entorn de temes educatius. La tria de temes ha estat feta des d'un punt de vista general, però no dubteu que aterrarem als problemes actuals de l'escola. </p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-l0QZR29kCe31Lelcc5xxof2vFmRgVplloUCtRx4Ae3xV0tGb6gM7tUKqgQJRbltjqzP4PvawMKRNnY4YBrX70viJHlzoc2wpCYH5cpccMYqmCay_A6t-8vb8cEKr4NDp9Q1aR5YZHNN-l3ckECKJCJ0IP7sGcQDPrmgiuRjw8Vi28Pc5q0tZVOBw/s2245/2024.02.29%20Pedagogia%20textos%20i%20les%20imatges.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2245" data-original-width="1587" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-l0QZR29kCe31Lelcc5xxof2vFmRgVplloUCtRx4Ae3xV0tGb6gM7tUKqgQJRbltjqzP4PvawMKRNnY4YBrX70viJHlzoc2wpCYH5cpccMYqmCay_A6t-8vb8cEKr4NDp9Q1aR5YZHNN-l3ckECKJCJ0IP7sGcQDPrmgiuRjw8Vi28Pc5q0tZVOBw/w453-h640/2024.02.29%20Pedagogia%20textos%20i%20les%20imatges.jpg" width="453" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">I la primera...</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGPFcrNH7wi46idMX02U_9T3cV2Y_tWmE3sDX_UgMG2tduvROuiZfoL5Sq4NT-Yqu8TuwDk8wblHT1tp5Vo82RxGFdF5ZR1LJH4SPOXxQuTz10MlVNI0c1NcGcy6RR-iNYJLZ0XotBc5fkV5u3sQrtabDHbV1yJIuAu3mqK6C-_peoWN4mt6n8lLCE/s2245/2024.02.29%20Joan%20Domenech,%20Jaume%20Cela%201.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2245" data-original-width="1587" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGPFcrNH7wi46idMX02U_9T3cV2Y_tWmE3sDX_UgMG2tduvROuiZfoL5Sq4NT-Yqu8TuwDk8wblHT1tp5Vo82RxGFdF5ZR1LJH4SPOXxQuTz10MlVNI0c1NcGcy6RR-iNYJLZ0XotBc5fkV5u3sQrtabDHbV1yJIuAu3mqK6C-_peoWN4mt6n8lLCE/w452-h640/2024.02.29%20Joan%20Domenech,%20Jaume%20Cela%201.jpg" width="452" /></a></div><div><br /></div><div><br /></div><div><br /></div>Us hi esperem. <br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2977009220669900848.post-45087738663196629132024-01-22T10:30:00.002+01:002024-01-22T10:30:20.418+01:00En defensa de la renovació pedagògica<p> <i style="box-sizing: border-box;">Com s’ha casat el fill del rei, enguany plantarem carxofes<a class="sdfootnoteanc" href="https://diarieducacio.cat/en-defensa-de-la-renovacio-pedagogica/#sdfootnote1sym" name="sdfootnote1anc" style="box-sizing: border-box; color: #525ddc; max-width: 90vw; word-break: break-word;"><span style="box-sizing: border-box; font-size: 14.25px; line-height: 0; position: relative; top: -0.5em; vertical-align: baseline;">1</span></a>.</i> Aquesta frase, sembla que d’origen alcoià, em serveix per descriure uns quants articles que han aparegut en la premsa en els darrers dies. Publicat l’informe PISA s’han buscat les causes dels mals resultats (no de tots, com ens ha recordat en Jaume Funes<a class="sdfootnoteanc" href="https://diarieducacio.cat/en-defensa-de-la-renovacio-pedagogica/#sdfootnote2sym" name="sdfootnote2anc" style="box-sizing: border-box; color: #525ddc; max-width: 90vw; word-break: break-word;"><span style="box-sizing: border-box; font-size: 14.25px; line-height: 0; position: relative; top: -0.5em; vertical-align: baseline;">2</span></a>) i s’ha volgut sentenciar la diagnosi atribuint-los a una escudella en la qual no falta cap ingredient: el treball per projectes, la fundació Jaume Bofill, Eduard Vallory i l’escola nova XXI, l’educació emocional, l’estabilitat de les plantilles i les places singulars, Rosa Sensat, els Moviments de renovació, Montessori, Decroly i altres històrics educadors, juntament amb els membres de la comissió d’experts, alguns pedagogs que passaven per allí i el Departament d’Educació en pes. Crec que només se salven, curiosament, els sindicats.</p><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Alguns han aprofitat per acabar reivindicant l’escola «prelogse» i, suposo també, la societat, el país, els polítics, els mestres, els alumnes i les famílies dels anys vuitanta que tots saben que van ser les millors famílies, ciutadans, ciutats i polítics que hi ha hagut mai en aquest món.</p><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Com és possible que assentim sentint aquestes afirmacions? Molts d’aquests articles són ofensius per a la majoria de docents. I amb això no vull dir que aquests hàgim d’amagar el cap sota l’ala. Tothom ha d’assumir la seva responsabilitat, però tinc la impressió que s’està carregant el mort a algú que, precisament, s’està deixant la pell per fer les coses millor.</p><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Resulta que totes les propostes de millora (innovació, transformació, renovació…) que s’estan fent, la feina que fan centenars de docents en el seu dia a dia des de l’escola, una gran immensa minoria encara, han estat les culpables del desastre, ja que tots aquests professionals han estat abduïts per les forces neoliberals, conservadores i retrògrades que el que volen i aspiren és que la classe treballadora d’aquest país i, singularment, els seus fills i filles nedin en la ignorància més generalitzada. Mentrestant, s’aprofita aquest enrenou i aquest argumentari i es reivindica mantenir acríticament la tradició i reproduir l’ensenyament transmissor i seleccionador perquè és el que, segons ells, dona millors resultats.</p><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Anem a intentar desgranar-ne alguns dels intríngulis de la qüestió. Fem-ho amb un cert esperit constructiu, encara que no ho sembli. Comencem pels punts en comú.</p><br /><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Que el sistema educatiu té un conjunt d’aspectes a millorar, és evident. És un punt de coincidència entre una majoria de sectors, inclosa l’administració. Coincideixo amb la percepció d’aquests articulistes i tertulians, corroborada per les dades que ens aporten el darrer informe PISA, l’informe PIRLS i l’experiència directa en molts centres educatius. Els índexs d’abandonament, desigualtat i segregació són evidents, encara que estiguin canviant molt a poc a poc. Els resultats en algunes àrees, fent menció de l’ús del català, més que preocupants, però desiguals en els territoris. La desafecció, les malalties mentals, els problemes d’atenció, els índexs de rebuig escolar, els episodis de mòbing i bullying són massa presents i preocupants. I ara, deixeu-me ser una mica frívol: També l’índex de votants de la dreta i l’extrema dreta (nacional i estatal) dintre les classes mitjanes i populars, massa alt, sens dubte, del que podríem pensar després de 50 anys d’educació en democràcia. Alguna cosa no hem acabat de fer bé i es pot millorar. També hi ha moltes dades d’èxit i de propostes sortosament reeixides que ara no enumeraré i que suposen el contrast d’aquesta situació preocupant. Potser amb aquestes dades no estaríem tan d’acord.</p><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Penso que també és compartit entre molts sectors -no sé si amb la mateixa amplitud que l’anterior punt- la idea de com ens agradaria que fos l’escola i quins haurien de ser els seus propòsits. M’atreveixo a apuntar algunes coincidències: una escola democràtica en les seves arrels, amb una gestió participativa i compartida, amb una línia clara i elaborada consensuadament, amb unes famílies participatives i implicades, amb uns bons pressupostos i recursos suficients, amb unes condicions de treball, de coordinació i de formació òptimes per al professorat, en la qual, el conjunt del seu alumnat, assolís el màxim nivell d’aprenentatges, de coneixements, de sabers, en el més ampli sentit de la paraula. En que es respectés la diversitat, es potenciés els valors i la cultura comuns, inclusiva en els seus plantejaments formals i reals. Etc., etc. Podríem fer més llarga aquesta descripció, però potser no és necessari.</p><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Ja tenim els dos extrems: la situació de partida i on voldríem arribar. Si aquests són punts de coincidència, on segurament discrepem és en «com podem avançar cap aquesta escola real, pública democràtica i inclusiva», des de les nostres misèries i èxits compartits i assumits. Com ho podem fer de la forma més participativa possible i generalitzable, esclar. En aquest aspecte és on segurament hi ha discrepàncies que porten als citats sectors crítics a defensar el passat, a reivindicar sense matisos el<em style="box-sizing: border-box;"> mamemimomu</em> per aprendre a llegir, l’esforç innat que es treballa, s’imposa i exigeix, l’examen, els suspensos i la repetició com a estímuls per a l’educació dels infants, així com també un ensenyament sense educació emocional, que recuperi la funció exclusiva d’instruir i ensenyar ja que, segons ells, s’ha perdut entre tantes reformes propiciades des que en César Coll va començar a analitzar els problemes del currículum als anys vuitanta.</p><br /><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Al mateix temps que es reivindica el que s’ha fet sempre, s’aprofita per desautoritzar qualsevol intent de renovació. I s’aprofiten les dades que representen un veritable toc d’alerta, per carregar contra els intents de millora que hi ha. Potser m’he perdut en la història i no he sabut veure en aquestes anàlisis crítiques, més enllà de la nostàlgia del passat, propostes que serveixin per enfrontar-nos a l’emergència educativa que se’ns planteja. M’equivoco? Segurament estaríem contents que se’ns oferís alguna alternativa, més enllà del brindis al sol que plantegen el «tornar a ensenyar», «donar importància als coneixements», «practicar la cultura de l’esforç», «ser més exigents», «suspendre i fer repetir, perquè aprenguin la lliçó»…</p><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Una gran discrepància de principi és si els docents ens hem d’esforçar per fer-ho millor o no. Si podem fer alguna cosa mentre no arriben des de dalt els recursos necessaris o la solució màgica. Sembla estrany, però és ben curiós aquesta coincidència, a la inversa, en demanar, exigir i sentenciar que l’absència d’esforç per part de l’alumnat és una de les causes dels mals resultats. Quan es parla d’aquest esforç dirigit als docents, l’exigència no està tan clara des d’algunes veus sindicals, insistint sobretot en l’argument de la manca de recursos i les plantilles o els «nomenaments a dit». És una cosa que no he entès mai. Esclar que la responsabilitat dels docents, com a treballadors és demanar les millors condicions possibles per fer la seva feina. Ningú en dubta. Però, de vegades, crec que no acabem de predicar amb l’exemple… no sé si se m’interpreta, com diu aquell comentarista de la ràdio. Amb l’esforç dels docents, hi podem incloure les responsabilitats que s’assumeixen, la preocupació i dedicació voluntària, l’interès i l’afany de no conformar-se amb els problemes i fer tots els possibles per superar-los.</p><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Una segona discrepància és pensar que fa cinquanta anys lligàvem els gossos amb llonganisses i ara, tot són problemes i desastres anunciats. L’escola en la qual vaig començar a treballar formava part d’un sistema desigual, amb elevats índexs de fracàs escolar, amb abandonament i pèrdua d’alumnat des dels 10 anys, amb analfabetisme funcional i familiar, amb una doble titulació seleccionadora, amb un ensenyament que no responia a les necessitats socials, amb índexs de discriminació, desigualtat, exclusió molt elevats. Amb un «ensenyament» deficitari, memorístic -no que exercitava la memòria, sinó que la pervertia-, que reproduïa un saber unificat, uns valors unificats, basat en uns manuals uniformes i generalitzats de text, plens de masclisme, desigualtat, adoctrinament i valors conservadors i que, a més a més, tenia l’encàrrec de classificar i seleccionar.</p><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Ah! I amb el <em style="box-sizing: border-box;">mamemimomu</em> apreníem a llegir els mateixos que se’n surten avui, sigui quina sigui l’escola on van, i deixava a la cuneta centenars d’alumnes. Ens carreguem les reformes i no volem assumir que, des de la LOGSE, tenim un encàrrec molt complex: que tots i totes, assoleixin els coneixements necessaris en l’actual societat, sense exclusions, sense desigualtats. I que això és el que significa un sistema educatiu en democràcia.</p><br /><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Una tercera discrepància és pensar que avui, podem donar la mateixa resposta a les necessitats d’educació de la ciutadania, que fa cinquanta anys. Això no vol dir que l’escola no tingui propòsits semblants, que els té: garantir l’accés al saber i a uns valors comuns, oferir un espai i un temps comú i segur per a tota la infància i preparar a tota la població per a la seva incorporació a la societat -que no vol dir, una «incorporació submisa», sinó tot el contrari. Els propòsits no han variat. Però el pacte i els compromisos de l’escola i la societat s’han de renovar: les promeses de coneixement, d’equitat i d’emancipació, no s’han assolit. I, ara, ens ha canviat el context: el subjecte és tota la població escolar i, a més, la societat, els models familiars, els mitjans de comunicació, la tecnologia, les interconnexions, la globalització, l’economia, el treball, la intel·ligència artificial, la cultura, la multicultura i la intercultura ens ha canviat profundament la realitat. I si no ho volem admetre tenim un problema. I com que, tant si ho acceptem com si no, les coses són així, a l’escola no li queda més remei que mantenir les finalitats genèriques, però tenir en compte que les condicions han canviat radicalment i el pacte social, potser s’ha de reeditar en altres termes que els que es van utilitzar després de la il·lustració.</p><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">No és la meva pretensió justificar, tampoc, <i style="box-sizing: border-box;">urbi et orbi</i>, totes les propostes d’innovació i de canvi que els centres educatius intenten posar en marxa. Soc conscient que en alguns casos s’ha actuat aplicant el canvi com una moda, sense aprofundir en tot el que comportava treballar amb una metodologia diferent. De la mateixa manera que, amb l’anterior sistema també hi havia bons mestres que se saltaven la cultura dominant i «ensenyaven» d’una altra manera. El fil de la renovació pedagògica no s’ha trencat mai, encara que en alguns moments s’ha debilitat i individualitzat molt. Ara potser tenim algunes regles de joc que ens permeten treballar de forma més flexible i reflexionada. El currículum actual si l’entenem com a marc, no com a prescripció, n’és un bon exemple.</p><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Sembla també que, en alguns moments, el que no es vol és que treballem de forma diferent sobretot en les primeres edats. «Els projectes, poden ser bons si s’apliquen més endavant». Però això és precisament entendre la nostra professió d’una manera rígida i protocolitzada. Podríem dir el mateix de la participació: per poder participar cal tenir, com a mínim, 18 anys. I això implica que no es pot treballar mecanismes participatius a partir de l’etapa infantil? Està clar que la recerca es fa en els laboratoris i la fan científics, però, petites indagacions no les podem fer des de ben petits? Els mateixos que ens critiquen que fem el treball competencial substituint l’ensenyament de coneixements, cauen en una gran contradicció quan ens alliçonen que no es poden fer projectes de treball si no es té un ampli coneixement. En tot cas, és una visió quantitativa, rígida i lineal del procés d’aprenentatge de les persones, des que neixen fins que moren, com ens il·lustra cada dia la neurociència amb més evidències. I, a més, aquesta afirmació és, en la majoria dels casos, una interpretació errònia de les experiències que intenten aplicar metodologies més actives, competencials, participatives i d’indagació. Metodologies que no estan renyides amb el coneixement, sinó que el potencien d’una forma molt més funcional i significativa.</p><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Tot aquest fil argumental em porta a defensar la renovació pedagògica, com a intent constant de millorar els processos d’ensenyament i d’aprenentatge que tenen lloc en els centres educatius d’aquest país. Perquè ens cal, de nou, escriure i argumentar per seguir donant-li sentit. Una renovació pedagògica que l’entenem com uns intents constants, reflexius i professionals…</p><ul style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;"><li style="box-sizing: border-box;">De mantenir les finalitats genèriques de l’escola, però donar una resposta actual a les demandes de la societat.</li><li style="box-sizing: border-box;">De rellegir les necessitats de l’alumnat, per tal de transmetre’ls els sabers que necessiten realment per a sortir-se’n en una societat complexa, agressiva i hostil.</li><li style="box-sizing: border-box;">De canviar metodologies, didàctiques, materials de treball, lectures, ambients i relacions per a fer possible que la majoria d’alumnat trobi el sentit del què passa a l’escola.</li><li style="box-sizing: border-box;">De recuperar velles i belles pràctiques, que van donar resultat en un altre moment i que potser les vam perdre en el món de la moda i la innovació mal entesa (llegir en veu alta, les humanitats, l’art, l’observació de la natura, la conversa, la lectura en llibres…)</li><li style="box-sizing: border-box;">De fer una escola on l’escolta i el treball entre iguals, la cooperació, el treball en equip, la generositat, la implicació, el rigor, l’esforç i el plaer… siguin valors del seu funcionament quotidià.</li><li style="box-sizing: border-box;">De reivindicar cap a fora, sense descans, radicalment, tot allò que millora les condicions de treball, mentre que, cap a dintre, es treballa en silenci, constantment, per l’aprofitament dels recursos i la potenciació de totes les qualitats que es disposen.</li><li style="box-sizing: border-box;">De no conformar-se, ja que la primera condició per fer un ensenyament que begui de la crítica, és aplicar-se-la a un mateix, al seu desenvolupament professional, a les seves pràctiques, al seu dia a dia.</li><li style="box-sizing: border-box;">De buscar en la reflexió sobre la pràctica i la cooperació entre l’equip, la millor manera de superar les dificultats i aprendre tots plegats a oferir una educació -ensenyament i aprenentatge- millor per a tots i cadascun dels alumnes.</li><li style="box-sizing: border-box;">De compensar les desigualtats evidents, oferint allò que cada infant necessita, de forma personalitzada.</li><li style="box-sizing: border-box;">D’utilitzar tots els recursos a l’abast, siguin els que siguin, per aquests propòsits genèrics.</li><li style="box-sizing: border-box;">De practicar constantment una certa insatisfacció, amb la consciència de participar en un procés inacabat, imperfecte i, per tant, viu i en procés de creació.</li></ul><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">La renovació pedagògica ha estat i és l’intent de millorar de forma radical i profunda l’ensenyament que reben el conjunt de la població escolar, perquè puguin millorar els seus aprenentatges de forma generalitzada. La renovació pedagògica vol donar resposta a la necessitat de que l’accés al saber sigui el més generalitzat possible i que l’aprenentatge que fa cada alumne, tingui un caràcter significatiu i emancipador. La renovació pedagògica, avui, és una de les garanties que no ens quedarem de braços plegats davant les emergències educatives que s’estan plantejant.</p><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">I, pel seu component col·lectiu, és una oportunitat també d’establir àmbits de cooperació, més enllà de l’aula, més enllà també del centre educatiu. La renovació pedagògica té un component de grup que la fa una de les eines que cal preservar i potenciar si volem realment plantejar canvis a mitjà i llarg termini en aquesta institució clau per a la societat que es diu escola.</p><p style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Revisem propostes. Canviem estratègies. Avaluem resultats. Però no matem el missatger en l’anàlisi. Si coincidim en la diagnosi i en les finalitats, treballem per posar-nos d’acord en la manera d’avançar. És una responsabilitat social i política que hem d’assumir.</p><div id="sdfootnote1" style="box-sizing: border-box;"><p class="sdfootnote" style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;"><a class="sdfootnotesym" href="https://diarieducacio.cat/en-defensa-de-la-renovacio-pedagogica/#sdfootnote1anc" name="sdfootnote1sym" style="box-sizing: border-box; color: #525ddc; max-width: 90vw; word-break: break-word;">1</a>En castellà és allò de «Aprovechando que el Pisuerga pasa por Valladolid…»</p></div><div id="sdfootnote2" style="box-sizing: border-box;"><p class="sdfootnote" style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;"><a class="sdfootnotesym" href="https://diarieducacio.cat/en-defensa-de-la-renovacio-pedagogica/#sdfootnote2anc" name="sdfootnote2sym" style="box-sizing: border-box; color: #525ddc; max-width: 90vw; word-break: break-word;">2</a><a href="https://diarieducacio.cat/sense-ganes-danar-a-linstitut/" style="box-sizing: border-box; color: #525ddc; max-width: 90vw; word-break: break-word;">https://diarieducacio.cat/sense-ganes-danar-a-linstitut/</a></p><p class="sdfootnote" style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;"><br /></p><p class="sdfootnote" style="box-sizing: border-box; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Article publicat al Diari de l'educació. Gener de 2024. <a href="https://diarieducacio.cat/en-defensa-de-la-renovacio-pedagogica/">https://diarieducacio.cat/en-defensa-de-la-renovacio-pedagogica/</a></p></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2977009220669900848.post-75900385849917635772024-01-08T17:09:00.000+01:002024-01-08T17:09:10.671+01:00Alguns apunts sobre oportunitats, immobilismes i la necessària cooperació entre centres<p> </p><h2 style="text-align: left;">Alguns apunts sobre oportunitats, immobilismes i la necessària cooperació entre centres.</h2><div><br /></div><div><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Fa setmanes que només llegeixo articles sobre el col·lapse educatiu al nostre país, i als països de l’entorn. Tertulians opinen, sentencien, distorsionen… Polítics es preocupen, aprofiten, escombren cap a casa, fan d’oposició o demagògia… Pedagogs i mestres s’enfaden, jo ja ho havia dit, jo ja ho havia anunciat, és només la punta de l’iceberg, falten recursos… Sindicats i famílies, conselleres i directors generals… experts en general, tots tenen les dades, l’anàlisi i la solució. Els resultats de PISA es poden interpretar de moltes maneres, segons la intenció i el propòsit.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Fa temps que penso que el col·lapse és una emergència que ens l’hem de prendre seriosament, relacionada amb la predicció científica sobre els nostres sistemes ecoambientals. És una amenaça creïble que ens canviarà les vides -ja ho està fent- en un termini més o menys curt o mitjà. Per tant, no m’agradaria semblar massa superficial o ingenu en parlar de col·lapse educatiu quan el que veritablement ens hauria de preocupar -també a l’hora de definir l’educació dels propers vint anys- és l’altre. Yayo Herrero hi ha reflexionat amb molta profunditat.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Però vet aquí que abans que el nostre sistema de vida s’enfonsi, el que veiem és que l’escola s’està enfonsant. Hi ha un desastre anunciat: escola inclusiva, diversitat, segregació, desigualtat, abducció tecnològica, crisi de comprensió lectora, augment de la cultura de desvaloritzar la cultura, etc. I PISA no ha fet més que destapar la caixa dels trons com, en un altre moment, ja ho va començar a fer la pandèmia. Malgrat tots els informes que s’han fet en els darrers anys, malgrat tots els esforços i documents de propostes, malgrat les promeses ressuscitades per consellers, ministres i directores i directors generals, malgrat petits indicis que hi poden haver canvis reals, d’experiències anticipadores que, amb pocs mitjans, però amb molta perseverança, estan duent a terme alguns centres educatius, etc., la impressió generalitzada és que no sortim d’un cert immobilisme, les xifres de resultats s’encallen o s’agreugen i mostren unes estadístiques que no ens satisfan.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Només cal afegir el circ protagonitzat per alguns eurodiputats analitzant els resultats de la immersió, o les ingerències dels jutges que, amb l’argument de fer complir la llei (?), ens indiquen com hem d’aplicar el currículum lingüístic a les aules. En resum, l’ambient general que es respira en els centres és de molta feina feta però, a la vegada, preocupació i desànim.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Per a més «inri», un darrer article llegit alerta que les anàlisis crítiques i/o negatives sobre el sistema, afavoreixen més la falta d’expectatives, és a dir, que tenen una influència en els mateixos resultats.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Sabem què es podria fer, i no ho fem. Diem, prometem, sentenciem les mesures necessàries i no les posem en marxa o no hi destinem recursos suficients. O, sense gaire convicció, deixem que se les creguin quatre voluntaristes que intenten posar en marxa propostes de canvi i millora, amb o sense recursos. Sovint en condicions clarament millorables i amb poques possibilitats de ser sostenibles amb el temps. És a dir, la feina callada de tants docents, equips directius, comunitats educatives que, dia a dia, fan canvis reals i tangibles, encara que siguin efímers en el temps.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Les institucions, al marge de les escoles i els instituts, estan cadascuna presonera de les seves pròpies rutines i mancances. Els sindicats segrestats pels drets corporatius i els discursos sobre la manca de recursos. Les famílies, preocupades pel dia a dia, amb reivindicacions puntuals i amb un percentatge molt important de minoria silenciosa. L’administració presonera del curt termini, de la política del tuit i de la necessitat de resultats immediats. Els moviments de renovació pedagògica i altres entitats amb una incidència mínima en el sistema, amb un discurs pla, instal·lats en l’activisme i a remolc de les propostes de l’administració. I l’escola pública aïllada en bombolles sense nord comú. I l’escola privada amb la doble imatge de servei públic i institució segregadora amb afany de lucre i control ideològic.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Ja sé que és una anàlisi una mica demagògica i molt negativa, però estic convençut que algú em donaria la raó encara que fos amb la boca petita.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Tothom coincideix, en aquesta situació, que és un moment d’una gran complexitat. La Conselleria ha proposat que una comissió independent faci un informe sobre la situació actual i una proposta de mesures a prendre el curs vinent, juntament amb mesures a mitjà i llarg termini. Benvinguda sigui la idea. La presència de professorat en exercici és una garantia que es parlarà de temes reals. Esperem que les conclusions siguin enriquidores del debat i donin llum al Departament d’Educació i a la comunitat educativa de les mesures que cal prendre. El resultat del treball de la Comissió, passat pel sedàs del Consell d’Educació de Catalunya, esperem que sigui, no solament un document d’intencions generals, sinó també una proposta pràctica, que es dugui a terme i tingui repercussions en el dia a dia de les escoles.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">En aquest context m’atreveixo a fer dos suggeriments. El primer fa referència als aspectes centrals que cal abordar, i que constitueixen els punts importants que poden donar un tomb a la situació, a mitjà i llarg termini. Pensar que la situació es pot revertir en un, dos o quatre anys és, ben bé, somiar truites. Com podeu veure, no vull ser menys i també goso oferir la meva llista, una més, fruit de la meva limitada experiència.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">La llista la constitueixen apartats amplis sobre els quals cal afinar molt bé, veure què s’ha fet fins ara, analitzar perquè no ha funcionat i, en tot cas, proposar canvis de direcció o noves mesures. I no oblidar-se d’aconseguir la implicació de tothom, consensuant les mesures a prendre. Són els següents:</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">* Cap on va l’educació, cap on va l’escola, quin paper li assignem. És un debat que no es pot fer de forma immediata, però que cal situar per la importància estratègica que té.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">* La formació dels docents, inicial (teoria i pràctica) i permanent (reflexió sobre la pràctica i teoria), la relació escoles–universitat i la configuració de la funció pública (accés, avaluació, equips docents, carrera docent).</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">* La formació dels equips directius, substituint la gestió gerencial, per la gestió pedagògica.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">* La descentralització del sistema, repensant la participació dels ajuntaments, i creant petites zones educatives en els que es treballi amb recursos i competències, i s’articuli la cooperació i els projectes comuns entre centres educatius. I la desburocratització del sistema.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">* Aprofundir en un currículum orientatiu i comú, i en una nova manera d’entendre i aplicar l’avaluació del sistema (alumnat, docents, sistema). Superant debats actuals improductius: competències versus continguts.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">* Suport real, suficient i efectiu, dintre i fora d’escola, per garantir polítiques compensatòries, equitatives i inclusives.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Em direu que no hi ha mesures a curt termini i que tot incideix en les condicions i accions que, des de fora, cal fer per millorar la resposta, a mitjà i llarg termini. Potser teniu raó. Per això reivindico també, el mínim soroll, la tasca invisible, subtil, pas a pas, a poc a poc… I que no acabi la feina d’estudi en dos mesos, en els quals es poden avançar línies estratègiques, però que cal una continuïtat perquè arrosseguem una situació que es va covant des de fa vint o trenta anys. Això sí, d’entrada, no marejar més als centres amb més requeriments. Per tant, mentre esperem el mitjà termini en què anirem desplegant i perfilant les propostes de l’anterior llista, pacients per veure com van canviant les coses a poc a poc, fer alguna cosa important, si voleu per començar l’any vinent: donar espai i temps a les escoles i els mestres perquè puguin assumir els nous reptes. I això vol dir plantilles, menys pressió i burocràcia, disminució de ràtios i suports específics i implicació i compromís. Potser aquesta és la part més difícil perquè s’ha d’implementar, sobretot amb confiança, seguretat. Amb això caldrà esperar una resposta positiva i més compromís per part dels centres educatius. Administració i centres, doncs, hauríem d’estar a l’altura.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Sense aquestes condicions prèvies i paral·leles, per molt encertades que siguin les propostes generals, no hi haurà canvi possible, ni implicació dels agents implicats. O no tindran la repercussió que la societat reclama.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">En el segon aspecte m’adreço a l’Administració, per una banda, i als Moviments de Renovació Pedagògica i altres entitats que puguin tenir propòsits semblants, per l’altra. La qüestió que vull plantejar és la necessitat d’un lideratge clar, si voleu distribuït, transparent i participatiu, per al canvi i la millora del sistema. Des de l’administració, primer responsable que tot funcioni, però també des de la comunitat educativa. I penso, humilment, que no tenim, en aquests moments, cap dels dos puntals. La Conselleria ha començat a treballar, però ho ha de fer amb més intensitat i cura, i si no que pregunti la reacció que han tingut les dues darreres cartes que ha enviat als docents i a les famílies. Hi ha bona voluntat, però cal perseverança, sobretot continuïtat, llums i fermesa.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Des de la comunitat educativa, tampoc hi ha aquest lideratge. Els sindicats, les associacions de famílies, els MRP, Rosa Sensat, els col·legis professionals, les fundacions… es mouen en reflexions i propostes aïllades, sectoritzades, corporatives… amb ressò mediàtic, però amb influència encara mínima.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Quines experiències tenim de referència? Si mirem una mica enrere, els intents que s’han fet en aquesta línia en els últims cinquanta anys, han estat importants, però han tingut un resultat desigual. Per exemple, als anys 70, el moviment educatiu va tenir un gran lideratge a l’entorn del document Per una Nova Escola Pública, que va tenir una gran influència fins a l’aplicació de la LOGSE la dècada dels 90.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Des del 1996 fins al 1999, es va realitzar el Projecte 100 mesures i el Congrés de la Renovació Pedagògica que va agrupar la majoria d’entitats de la comunitat educativa. Els resultats ja no van ser tan decisius. L’administració va ignorar-los completament.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Recentment, hem tingut dos intents més: la proposta d’Escola Nova XXI i el Congrés d’Educació Pública de Catalunya, més minoritaris o sense tant suport. El primer amb crítiques molt radicals, al meu parer injustificades, des d’alguns sectors. Encara que van comptar, sobretot el primer, un cert suport de centres educatius, cap dels dos ha tingut el ressò que necessitaven, ni el suport a nivell polític o de les entitats educatives, que podien estendre i consolidar les seves propostes de canvi i millora en el Sistema Educatiu català.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Penso que és hora de començar a treballar per un nou lideratge. La comunitat educativa ha de sortir de les seves bombolles corporatives i plantejar els reptes de futur i les propostes que té respecte a l’educació, consensuar-les i crear espais de cooperació i aliança que les facin possibles. I, avui a diferència dels anys 70, que el moviment va ser iniciativa del professorat present a les escoles d’estiu o dels anys 90 en què la iniciativa va partir de la majoria d’entitats i institucions educatives, ha de basar-se en un moviment d’escoles, fonamentalment d’escoles públiques (centres educatius de totes les etapes). Escoles públiques que es plantegin la necessària renovació del discurs, proposin un programa de transformació a mitjà i llarg termini i reconstrueixin aquest lideratge que fa temps que hem perdut. I les entitats de la comunitat educativa han d’impulsar i crear les condicions perquè sigui possible.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Tenim exemples en la història recent: l’experiència del CEPEPC, el Secretariat d’Escola Rural o les escoles de nova creació en els seus inicis. No sé si els MRP voldran rellegir la seva identitat i les seves propostes en aquesta línia. O sorgirà alguna altra institució que articuli un nou pal de paller del conjunt de la comunitat educativa a l’entorn dels canvis necessaris i que promogui el moviment al voltant d’escoles i instituts. O seran el conjunt d’entitats de la comunitat educativa que, al marge de la competència entre elles, facin aquesta aposta de futur.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">El camí pot ser complex i no podem esperar canvis immediats. Estic convençut que podria ser un nou moviment que donés pas a un nou lideratge, i que fos una via per recuperar la iniciativa i fer front sobretot a les emergències educatives, també amb el seu rerefons i relació amb la resta d’emergències socials i ecològiques. Una nova coordinació d’escoles (com a institucions que representen comunitats educatives) pot ser un gran motor de transformació, amb força i influència davant la societat. No podem oblidar que l’escola no resta al marge del món i dels seus problemes i emergències, sinó tot el contrari i que, qualsevol millora social, necessita l’escola i l’educació perquè es pugui estendre i consolidar.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;"><a href="https://diarieducacio.cat/alguns-apunts-sobre-oportunitats-immobilismes-i-la-necessaria-cooperacio-entre-centres/" target="_blank">Article publicat al Diari de l'educació, gener de 2024.</a> </p></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2977009220669900848.post-61039077607279887482024-01-08T10:24:00.001+01:002024-01-22T10:28:05.799+01:00Carme Ripoll, Joan Escolar: dues vides compromeses amb l’educació<p> <span style="caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px;">La Carme i el Joan em sembla que no es coneixien. Soc el vincle que els uneix en aquest article. Tots dos han mort el passat mes de desembre, amb circumstàncies semblants i diferents a la vegada. Tots dos estaven jubilats, que no retirats de circulació.</span></p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">La Carme, amiga, companya i mestra de primària als anys setanta a Santa Coloma de Gramenet, i també a Esparreguera, Binissalem i Palma. Mestra i mestra de mestres. I després mestra a casa seva i a qualsevol lloc on se li demanava la seva col·laboració.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">El Joan, del que no sé la seva trajectòria completa, el conec de la seva petjada a Casa Nostra, una institució modèlica a Sudanell, escola, taller i residència d’un conjunt de nois i noies que, per raons diverses, tenen algun tipus de discapacitat.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">En Joan va ser «director tècnic» de Casa Nostra des del 1990, tot i que va començar a treballar-hi deu anys abans. Com ens enganyen les paraules! Director tècnic a Casa Nostra vol dir fer tots els papers de l’auca. El recordo preocupat sempre per la darrera subvenció que no arribava, per la burocràcia que ofegava la institució, per la manca de recursos, per les retallades del 2009… Mai conforme amb l’atenció rebuda des de dalt i sempre atent a les possibles vies d’ajuts i suports a la seva institució. Sempre que ens vèiem m’explicava els entrebancs en què es trobava, les incomprensions o les bones paraules amb què es trobava amb les seves relacions amb els de «Barcelona», en la seva defensa constant dels drets de les persones més vulnerables.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">En Joan no era solament un gestor. Em sembla que la primera vegada que el vaig conèixer, va ser fent la paella de la Festa Major, en un acte en què famílies, educadors i residents, celebràvem l’inici immediat de l’estiu: amb un bon dinar i música en directe, amb parlaments i, com no podia faltar, una missa a l’aire lliure. I quan dic fent la paella, vull dir «tècnicament» això: posant l’arròs i remenant perquè no es cremés, i ballant amb els residents o atenent a tothom que passava aquell primer diumenge de juny per les instal·lacions de Sudanell.</p><figure aria-describedby="caption-attachment-55392" class="wp-caption alignnone" id="attachment_55392" style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; display: inline-block; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; height: auto; margin: 0px 0px 1rem; max-width: 100%; width: 900px;"><a href="https://diarieducacio.cat/wp-content/uploads/sites/37/2024/01/joan-escola.jpeg" style="box-sizing: border-box; color: #525ddc;"><img alt="" class="size-full wp-image-55392" decoding="async" height="690" sizes="(max-width: 900px) 100vw, 900px" src="https://diarieducacio.cat/wp-content/uploads/sites/37/2024/01/joan-escola.jpeg" srcset="https://diarieducacio.cat/wp-content/uploads/sites/37/2024/01/joan-escola.jpeg 900w, https://diarieducacio.cat/wp-content/uploads/sites/37/2024/01/joan-escola-300x230.jpeg 300w, https://diarieducacio.cat/wp-content/uploads/sites/37/2024/01/joan-escola-768x589.jpeg 768w" style="border-style: none; box-sizing: border-box; height: auto; line-height: 1; margin-bottom: 5px; max-width: 100%; vertical-align: middle;" width="900" /></a><figcaption class="wp-caption-text" id="caption-attachment-55392" style="box-sizing: border-box; color: #6c757d; font-size: 17.1px;">Joan Escolar | Cedida</figcaption></figure><span style="background-color: white; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px;"></span><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">En Joan sabia transmetre la justa relació que havíem de tenir amb les persones residents a Casa Nostra, fos quina fos la seva dificultat. En el tracte demostrat, en l’afecte amb què parlava i donava instruccions, sempre des de la cordialitat més extrema. La seva presència donava confiança a tothom. Els seus parlaments sempre tenien aquell punt d’homilia ben entesa, de celebració, de propòsit aconseguit. Amb el benentès que el propòsit era sempre millorar la institució i l’atenció a les persones que hi vivien i hi convivien, a pesar de totes les mancances i entrebancs que hi havia.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Amb la Carme ens vam conèixer en el temps que la militància política i pedagògica anava paral·lela. Teníem la convicció que anàvem a canviar el món i que, si canviàvem l’escola, ja havíem fet un pas endavant. Militants a partits d’allò que s’anomenava extrema esquerra, convençuts que la revolució l’havíem de començar a l’aula, oferint uns bons aprenentatges als nostres alumnes, obrint portes i finestres a una escola estatal heretada del franquisme, que aspirava a ser, amb majúscules, una Nova Escola Pública. La Carme es va anar especialitzant amb aspectes lingüístics i comunicatius, i al final de la seva trajectòria, va ajudar individualment i col·lectivament, a superar les dificultats a molts alumnes als quals l’escola no podia donar tot el suport o l’atenció individualitzada que necessitaven. De canviar el món, vam passar a fer possible petits canvis en les persones que acompanyàvem o en les institucions amb les quals treballàvem. El principi de la realitat ens empenyia a treballar en aquest espai sense oblidar, en cap moment, aquells bells propòsits de joventut.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">El Joan va saber combinar la gestió i organització en un centre residencial de màxima complexitat, amb una direcció pedagògica avançada, compartida amb el seu equip. Va convertir Casa Nostra, amb la fundació ASPROS, en un bon model que vetllava per una atenció integral de nois i noies amb dificultats o discapacitats. El seu afecte, les seves relacions estretes amb tots ells van ser un testimoni constant de com s’ha d’entendre la tasca d’una persona que té l’encàrrec i la responsabilitat de dirigir un centre d’aquesta complexitat. He tingut la sort que la meva germana ha gaudit de la vida en aquest centre durant més de trenta anys. Avui, que ja és una persona d’edat avançada, continua tenint a Casa Nostra, la seva Casa amb majúscules, amb uns companys i companyes i uns educadors i educadores que conformen la realitat de la seva vida quotidiana.</p><figure aria-describedby="caption-attachment-55393" class="wp-caption alignnone" id="attachment_55393" style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; display: inline-block; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; height: auto; margin: 0px 0px 1rem; max-width: 100%; width: 1000px;"><a href="https://diarieducacio.cat/wp-content/uploads/sites/37/2024/01/carme-ripoll-3.png" style="box-sizing: border-box; color: #525ddc;"><img alt="" class="size-full wp-image-55393" decoding="async" height="578" sizes="(max-width: 1000px) 100vw, 1000px" src="https://diarieducacio.cat/wp-content/uploads/sites/37/2024/01/carme-ripoll-3.png" srcset="https://diarieducacio.cat/wp-content/uploads/sites/37/2024/01/carme-ripoll-3.png 1000w, https://diarieducacio.cat/wp-content/uploads/sites/37/2024/01/carme-ripoll-3-300x173.png 300w, https://diarieducacio.cat/wp-content/uploads/sites/37/2024/01/carme-ripoll-3-768x444.png 768w" style="border-style: none; box-sizing: border-box; height: auto; line-height: 1; margin-bottom: 5px; max-width: 100%; vertical-align: middle;" width="1000" /></a><figcaption class="wp-caption-text" id="caption-attachment-55393" style="box-sizing: border-box; color: #6c757d; font-size: 17.1px;">Carme Ripoll | Cedida</figcaption></figure><span style="background-color: white; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px;"></span><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">La Carme tenia una opinió pedagògica que manifestava amb contundència, segurament com a reminiscència dels seus anys de militància i fruit, però, d’una dilatada experiència, que en els darrers anys va estar dirigida cap als més desafavorits. Tenia una gran capacitat d’escolta, d’observació i, per tant, sabia orientar-se en la curta distància per intuir, saber i aplicar quina era la millor manera d’ajudar a cadascun dels nois i noies, des de la proximitat, la calidesa de la relació i la fermesa en transmetre la importància del saber i del coneixement. Ho he pogut constatar de nou en uns petits vídeos enregistrats amb alguns dels seus alumnes que, el dia del seu comiat, ens feien aparèixer les llàgrimes als ulls.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">La Carme i en Joan, han estat dos mestres excepcionals. Una dada important a tenir en compte és que cap dels dos, en tots els anys de la seva vida laboral, van demanar o van veure recompensat el seu compromís personal amb els nois i noies i amb l’educació. Tots van tenir una nòmina a fi de mes, però el plus que significa la seva implicació va ser conseqüència de la seva voluntat, de la seva llibertat per entendre així la professió, pel seu amor desinteressat per les persones i per la confiança en què tothom té dret a adquirir els aprenentatges que necessiten per a la vida, disposant d’un espai i un temps per a ser ciutadans de ple dret.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Tots dos van posar la seva vida professional a disposició d’un servei públic: aquell que treballa cada dia per oferir una educació, en el més ampli sentit de la paraula, a totes les persones que més ho necessiten, sense cap mena de discriminació. En Joan en una institució privada amb vocació de pública, Casa Nostra i, en el cas de la Carme, directament en escoles públiques.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">El Joan i la Carme no deixen de ser dos mestres anònims, coneguts per les persones que han compartit amb elles aquests tots els seus anys de vida. Cap dels dos ha deixat testimoni escrit de la seva experiència, de les seves lluites, dels seus encerts ni dels seus fracassos. La seva petjada corre el perill de perdre’s en la memòria. Només les persones que en van gaudir directament, poden manifestar la seva satisfacció i poden recuperar part de la seva experiència i del seu mestratge.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Tota la resta representa un cert fracàs del sistema. D’un sistema que malbarata recursos i experiències, que intenta burocratitzar i tecnificar la vida laboral, convertint-la en una feina encarcarada que ha de respondre a uns paràmetres establerts i que no deixa espai per a la valoració ni el traspàs d’experiències que són d’una gran vàlua. La jubilació acaba amb la vida laboral i tot el que passi a partir de llavors, es dirigeix cap a l’oblit. I ho dic en un moment en què valoro, més que mai, la importància de la implicació i la passió per la professió, com a manifestacions del nostre compromís ètic.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">On van a parar aquestes experiències, aquests sabers acumulats durant tants anys, i que són tan importants? Com dèiem, a cap lloc, si exceptuem els que van saber compartir en tots els moments de pràctica pedagògica i educativa. Els que hem tingut la sort de fer-ho, segur que en sortim beneficiats, perquè una de les millors maneres que tenim els mestres per aprendre, és fer-ho a partir del testimoni dels que conviuen i treballen al nostre costat.</p><p style="box-sizing: border-box; caret-color: rgb(33, 37, 41); color: #212529; font-family: "Open Sans", sans-serif; font-size: 19px; margin-bottom: 1rem; margin-top: 0px;">Amb la Carme i el Joan m’agradaria retre homenatge a tots els mestres que, en llocs diferents de treball o comandament, han desenvolupat una tasca educativa, callada i constant, més enllà de la que figura formalment en el contracte i que hauríem de saber valorar professionalment i socialment. Un homenatge a la seva consciència clara de què vol dir ensenyar i educar en un món com el nostre, consciència que hauria de poder traspassar-se per formar part indissoluble de la nostra professió.</p><p><br /></p><p>Article publicat al Diari de l'educació, gener de 2024. <a href="https://diarieducacio.cat/carme-ripoll-joan-escola-dues-vides-compromeses-amb-leducacio/">https://diarieducacio.cat/carme-ripoll-joan-escola-dues-vides-compromeses-amb-leducacio/</a></p><h2 style="text-align: left;"><br /></h2><div><br /></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2977009220669900848.post-17887343072142770332023-08-21T14:18:00.002+02:002023-08-21T14:18:36.546+02:00Estiu (Sa Riera)<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://soscostabrava.cat" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="717" data-original-width="750" height="306" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPJsLDGIhGoKGXOAp8Rh4JG2cGZSYajTZH3dn-h_nPQ6InV3SJ_mXRcjRtsVTVxJggAplxEnK2NlEBgzDNFx2-KIRI3nn6f7p7oNbtA-CmiNs9GPc4y_cyZ5zp1HqUho4oZtUbtTlfhFo9dCk2sxRzjUpfjqenZ2eCuLfMKHcKh7CXN-5RM2U-vH54/s320/sariera%20avui.jpeg" width="320" /></a></div><br /><p></p><p><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2977009220669900848.post-54748444887535287192023-08-20T18:34:00.000+02:002023-08-20T18:34:05.387+02:00Sobre el ataque a los levantamientos de la tierra en Francia<p class="section__suptitle" style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; color: #f01b4d; font-family: "futura ctxt", futura, Frutiger, "frutiger linotype", Univers, Calibri, "gill sans", "gill sans mt", "myriad pro", Myriad, "dejavu sans condensed", "liberation sans", "nimbus sans l", Tahoma, Geneva, "helvetica neue", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 1.25rem; font-weight: 700; letter-spacing: 0.05em; line-height: 1.4rem; margin: 0px 0px 1.4rem; text-align: left; text-transform: uppercase; width: 1130.21875px;">SOULÈVEMENTS DE LA TERRE</p><h1 class="section__title" style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "cheltenham ctxt", Constantia, "lucida bright", Lucidabright, "lucida serif", Lucida, "dejavu serif", "bitstream vera serif", "liberation serif", Georgia, serif; font-size: 3.05176rem; font-weight: 400; line-height: 2.8rem; margin: 0px; text-align: center;"><a href="https://ctxt.es/es/20230801/Firmas/43820/francia-soulevements-de-la-terre-emmanuel-macron-cambio-climatico.htm?utm_campaign=twitter">Sobre el ataque a los ‘levantamientos de la tierra’ en Francia</a></h1><p class="section__body" style="background-repeat: no-repeat; box-sizing: inherit; font-family: "cheltenham ctxt", Constantia, "lucida bright", Lucidabright, "lucida serif", Lucida, "dejavu serif", "bitstream vera serif", "liberation serif", Georgia, serif; font-size: 1.25rem; line-height: 1.75rem; margin: 1.4rem auto; max-width: 75ch; text-align: center;">El Gobierno de Macron inicia una ofensiva legal contra el movimiento ciudadano que reúne ya a más de 100.000 personas en defensa del territorio.</p><p><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2977009220669900848.post-48223865460891780892023-08-20T18:26:00.005+02:002023-08-20T18:29:18.200+02:00Estiu<p><br /> Fa dies que penso que l'estiu ja no és el que era. Per un fet ben simple: cada vegada hi ha més persones que volen que s'acabi aviat. La calor que patim és excessiva i el malestar que produeix fa que una enyorada estació esdevingui un període que com més ràpid passi millor. </p><p>Escric poc al bloc. Això m'ha passat en tots els períodes en que estic embolicat amb altres textos. És el que em passa en aquests moments. El llibre sobre l'Escola Pública que vaig començar un cop acabada l'exposició, m'ocupa totes les hores d'escriptura i moltes de lectura. </p><p>Però malgrat tot, segueixo llegint, i segueixo reflexionant sobre aquests temps difícils que ens ha tocat viure. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ_nq6mSh1N_LXwLobq6Umx0ZOlzBZzGedFjt8QiNo9grkyTpVO8_FwiGnqmqQqQfzNYUONAkRUFAXOQXucQnLGseLPsaXNwBN-J7IuutkOTG7SJ2cR91KKukR-mHL-jlNWD3Jeh0rx8SJDy0T013D6mr_E8nokWLaeovlCi5OJqpwrbFhzztdyPVs/s1200/sa%20riera.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="771" data-original-width="1200" height="206" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZ_nq6mSh1N_LXwLobq6Umx0ZOlzBZzGedFjt8QiNo9grkyTpVO8_FwiGnqmqQqQfzNYUONAkRUFAXOQXucQnLGseLPsaXNwBN-J7IuutkOTG7SJ2cR91KKukR-mHL-jlNWD3Jeh0rx8SJDy0T013D6mr_E8nokWLaeovlCi5OJqpwrbFhzztdyPVs/s320/sa%20riera.jpeg" width="320" /></a></div><p></p><p>El Bloc, sovint, ha estat una mena de diari personal del que passava al meu voltant. Vull provar durant un temps recollir referències de reflexions sobre tots aquests temes que ens preocupen, relacionats amb les emergències ecosocials i climàtiques que estem vivint. </p><p>Més que idees pròpies, idees que trobo valuoses, interessants i suggerents. A veure si la constància m'acompanya. </p><p><br /></p><p>Sa Riera, abans del desastre.</p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2977009220669900848.post-16804696100639437932023-03-09T17:43:00.002+01:002023-03-09T17:43:28.073+01:00Intersecciones entre espacio, tiempo y corporeidad<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzLedyObgWSX_4_DQm5d6XTmvjoolNcdM5wdiDyupDgCgRGhkQOmdSX2hmWGb_qcuC2NznjzDKHBLEzvZYCy32Fch34vxAUEwlevo2-828RHlEOLI_gBmmFMO6hvKvQEUxulkFDPneG-66RU-V48vzKobptKWsc6nDVrBc2jgp0G98B26JvrJjZg/s2245/2023%20SeminarioTiempoEspacioCuerpo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2245" data-original-width="1587" height="685" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzLedyObgWSX_4_DQm5d6XTmvjoolNcdM5wdiDyupDgCgRGhkQOmdSX2hmWGb_qcuC2NznjzDKHBLEzvZYCy32Fch34vxAUEwlevo2-828RHlEOLI_gBmmFMO6hvKvQEUxulkFDPneG-66RU-V48vzKobptKWsc6nDVrBc2jgp0G98B26JvrJjZg/w484-h685/2023%20SeminarioTiempoEspacioCuerpo.jpg" width="484" /></a></div><br /><p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2977009220669900848.post-18745274585714062092023-01-18T19:51:00.017+01:002023-01-19T11:33:36.526+01:00Els Moviments de Renovació es repensen després de 40 anys<div class="separator"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn0ICa1XeId9NXD0Xiw2Hh_kfMuxxvmCyU2m-XC9EkAk1AODXko3dFohozP_bebyczOX5EBswCx3e7Gl2TjmuVh2rKa7uaWBlEaD4EWcgIf0pYNbT3GBcEQ0i5kZvWjjIM-J2Tgo8DDsXpu-rG5_9mIx_EXsmujiJ-sNxL_eXm38GmSPhwI_l_PA/s976/cartel-xxxiv-encuentro.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div><div class="separator"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn0ICa1XeId9NXD0Xiw2Hh_kfMuxxvmCyU2m-XC9EkAk1AODXko3dFohozP_bebyczOX5EBswCx3e7Gl2TjmuVh2rKa7uaWBlEaD4EWcgIf0pYNbT3GBcEQ0i5kZvWjjIM-J2Tgo8DDsXpu-rG5_9mIx_EXsmujiJ-sNxL_eXm38GmSPhwI_l_PA/s976/cartel-xxxiv-encuentro.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a></div><b><div style="text-align: justify;"><b><div style="display: inline !important;"><b><div style="display: inline !important;"><b><span style="font-family: verdana;">Dos processos paral·lels de reflexió s’han iniciat a Catalunya, amb diferents orígens i plantejaments però, a la vegada, amb moltes similituds. La Federació de MRP va iniciar un simposi el curs passat (<a href="https://www.mrp.cat/inici/t/25/simposi-de-renovacio-pedagogica">https://www.mrp.cat/inici/t/25/simposi-de-renovacio-pedagogica</a>) intentant revisar plantejaments i organització i, aquest curs, Rosa Sensat, impulsa un «repensem-nos» per fer front a una crisi profunda com associació (<a href="https://www.rosasensat.org/el-moviment-dels-i-les-mestres-direccions-i-cruilles/">https://www.rosasensat.org/el-moviment-dels-i-les-mestres-direccions-i-cruilles/</a>). El de la Federació és un més dels projectes en curs; el de Rosa Sensat, segurament amb el detonant de la seva situació econòmica, té unes característiques més decisives, ja que es planteja directament el futur i la viabilitat de l’entitat. La Federació no es planteja la viabilitat, sinó que en un simposi fruit de diverses tendències en el que, amb unes finalitats molt diversificades, es planteja una reflexió sobre aspectes relatius al contingut del programa (currículum, professorat, etc) i vol posar sobre la taula , indirectament, el paper de la Federació i dels MRP en la situació actual.</span></b></div></b></div></b></div></b><div><span style="font-family: verdana;"><b><br /></b><span style="font-size: medium;">També d’altres Moviments de Renovació han iniciat una reflexió en la mateixa línia. La Federació de MRP del País Valencià, organitzava el 14 de gener unes Jornades amb objectius molt semblants (</span><a href="https://www.youtube.com/watch?v=AyRp2SatlAE&t=165s" style="font-size: large;">https://www.youtube.com/watch?v=AyRp2SatlAE&t=165s</a><span style="font-size: medium;">). I la Confederació de MRP organitza el seu «Encuentro» anual amb els mateixos propòsits.</span><br /><br /><span style="font-size: medium;">Al marge de les diferències en els ritmes, les necessitats específiques i els plantejaments, crec que són processos que responen a la necessitat de fer un aggiornamiento d’una idea, que, amb més de 100 anys de recorregut, va repensar-se als anys 70/80 i que, ara, l’evolució del context social, polític, econòmic i mediambiental, porta a la necessitat d’una nova transformació. En el cas de Rosa Sensat com una manera d’intentar sobreviure en una situació molt delicada; en el cas de la Federació per respondre a una demanda de debatre el què i el com de la Federació i els MRP o d’intentar tenir unes propostes més elaborades. En el cas dels altres MRP, per raons similars derivades de la crisi de militància organitzativa i de presència dels MRP com a referents de la renovació pedagògica en el si de la comunitat educativa.</span><br /><br /><span style="font-size: medium;">Participo en els processos de RS i la FMRP. He estat vinculat a la seva història des dels anys setanta i em preocupa i m’interessa la seva continuïtat en el si de la comunitat educativa. Una primera reflexió que em faig és que perquè arribi a uns bons resultats, cal que les decisions i la línia que s’elabori a partir d’ara hi tinguin protagonisme essencial les noves generacions, és a dir, les que formen els i les mestres en actiu. Ells i elles han de ser els que perfilin quin ha de ser el present i el futur dels MRP. En el procés de RS hi ha gent molt diversa, persones que no han viscut el procés històric dels MRP, algunes vaques sagrades... En el cas del simposi de la Federació, la participació fins avui ha estat molt petita i desigual en funció de cada MRP.</span><br /><br /><span style="font-size: medium;">Una segona reflexió és que el que cal en aquests moments no és tornar a fer els mateixos debats que vam fer als anys setanta i vuitanta. Potser els temes es repeteixen, però cal fer un debat actual que tingui en compte, encara que sigui per a no caure en els mateixos errors, el que ja es va discutir, el que ja es va acordar. I pels que no ho han viscut hi ha una manera molt fàcil de fer-ho que és llegir la documentació d’aquests anys. En aquell moment històric es va reflexionar sobre molts aspectes, es van treure conclusions, unes encertades i unes altres potser equivocades. No cal fer ciència ficció. Però l’error es l’única manera d’avançar i el que no seria molt productiu seria tornar a pensar-ho tot com si comencéssim de zero.</span><br /><br /><span style="font-size: medium;">Als anys setanta llegíem, entre molts d'altres, els llibres de Galí (sobre les institucions educatives a la segona república), la tesi de Pallach (sobre els mestres a principis de segle XX), o els treballs sobre història de l’educació (que feien Jordi Moners, Mariona Ribalta o Pere Carbonell). Ho fèiem no per copiar res però si per veure què havien reflexionat i què havien dit aquestes i moltes altres persones. Vam intentar repetir poc i vam reinventar moltes coses intentant donar resposta, segurament a les mateixes preguntes, però en un context absolutament diferent. No sé si avui, podem demanar un exercici semblant.</span><br /><br /><span style="font-size: medium;">Les meves reflexions, per tant, no pretenen criticar cap dels processos i l'última cosa que voldria es que s’interpretessin com una voluntat de posar rodes a la reflexió encetada. Sóc conscient que la meva visió és parcial, fruit de la meva experiència també parcial i que, en aquest sentit, desconec molts aspectes que probablement també han influït en l’evolució fins arribar a la situació actual1.</span><br /><br /><span style="font-size: medium;">Crec, en tercer lloc, que la necessitat de pensar i buscar una alternativa compartida entre tots els MRP (en els que incloc RS) és essencial. Tenim en comú un camp de pensament pedagògic, de posicionament i mirada sobre l’escola i l’educació que ens porta a pertànyer a un mateix univers -Wittgenstein parlaria d’aire de família- que ens porta a pensar que no podem disgregar efectius. Formació, currículum, participació, democràcia, inclusió, diversitat... són camps de reflexió i acció comuns i val la pena, en allò que és més terreny de principis, arribar a consens, deixant el dissens creatiu als aspectes més concrets i contingents.</span><br /><br /><span style="font-size: medium;">Per acabar, una quarta reflexió. Penso que és molt important buscar fórmules organitzatives, funcionaments i maneres d’abordar els problemes educatius des d’una perspectiva nova i que això sigui definit pels mestres en actiu, no per les persones que vam fundar els MRP en els anys vuitanta. I, entre d’altres aspectes de contingut pedagògic, crec que cal resoldre una contradicció important: les associacions – moviments són d’adscripció individual i, avui, la Renovació Pedagògica té un component institucional central (de les escoles i altres institucions docents). Aquest és un element en el qual aprofundiré més endavant.</span><br /><br /></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn0ICa1XeId9NXD0Xiw2Hh_kfMuxxvmCyU2m-XC9EkAk1AODXko3dFohozP_bebyczOX5EBswCx3e7Gl2TjmuVh2rKa7uaWBlEaD4EWcgIf0pYNbT3GBcEQ0i5kZvWjjIM-J2Tgo8DDsXpu-rG5_9mIx_EXsmujiJ-sNxL_eXm38GmSPhwI_l_PA/s976/cartel-xxxiv-encuentro.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn0ICa1XeId9NXD0Xiw2Hh_kfMuxxvmCyU2m-XC9EkAk1AODXko3dFohozP_bebyczOX5EBswCx3e7Gl2TjmuVh2rKa7uaWBlEaD4EWcgIf0pYNbT3GBcEQ0i5kZvWjjIM-J2Tgo8DDsXpu-rG5_9mIx_EXsmujiJ-sNxL_eXm38GmSPhwI_l_PA/s320/cartel-xxxiv-encuentro.jpg" /></a><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Potser el que m’agradaria és difícil de realitzar i d’aconseguir. Però, és evident que només som capaços d’actuar per allò que és difícil -fins i tot, potser, impossible- i que ens fascina d’alguna manera.<br /><br />A continuació intentaré donar elements de reflexió, acompanyats d’algunes dades històriques que crec val la pena recollir.<br /><br /><br /><b>Algunes dades de la història dels MRP</b><br /><br />Les dades històriques no han de servir per condicionar res. Però fer un replantejament sense tenir en compte alguns elements del passat, com he afirmat al principi, tampoc no és molt eficaç. Venim d’on venim. I, encara que sigui per conèixer els arguments que en el seu moment es van fer servir, val la pena tenir-ho en compte. Repeteixo, això no invalida que puguem fer una reflexió que trenqui esquemes i faci també un «començar des de 0» amb el passat. Però potser aquest trencament l'hauríem de fer plegats, més que buscar cadascú la solució...<br /><br />A l’estiu del 80 es produeixen diverses reunions per promoure una coordinació de tots els grups de mestres que començaven a organitzar-se a les diferents comarques. Alguns propiciats per persones vinculades a Rosa Sensat, d’altres al voltant d'Òmnium cultural, algunes des dels primers ajuntaments democràtics, i unes altres com a producte de grups de mestres d’escoles que es reunien en territoris per organitzar activitats de formació (fonamentalment les escoles d’estiu).<br /><br />Malgrat aquesta origen divers, als anys 80 hi ha un reconeixement específic de que tots aquests grups, de procedència tant diversa, són MRP2, i així en dona testimoni la literatura pedagògica de l’època.<br /><br />Al 1981 havia començat a impulsar-se una coordinació entre els grups de mestres (a partir d’unes trobades que tenen lloc a l’estiu del 81 de mestres del Maresme, Lleida, Girona, Rosa Sensat, Santa Coloma i Granollers... ) i el 20 de novembre del 1981, a l’escola Lluís Millet de Santa Coloma de Gramenet, té lloc la primera reunió d’aquests Grups. Assisteixen a aquella reunió 17 grups de mestres de naturalesa diferent, repartits per tota la geografia del país.<br /><br />Després de 3 anys de reunió de la coordinació de grups de mestres, arribem a les I Jornades (Roses, novembre del 1983) i definim els MRP3. Una definició que es matisa, amplia i completa al Congrés estatal dels MRP4, celebrat a Barcelona al cap d’un mes. Entre altres temes, en aquests dos grans encontres es defineixen les característiques concretes que han de tenir els MRP (característiques, funcions, relacions amb l’administració...).<br /><br />En un primer moment, a Catalunya, s’havien autoanomenat grups de mestres. Amb la proposta de la nova nomenclatura, Moviments de Renovació Pedagògica, es volia insistir en dos aspectes: el caràcter de moviment, que podia agrupar a persones associades o no amb l'èmfasi posat en la idea de crear opinió o de ser també una corrent d’opinió amb voluntat d’incidència. I, substituir mestres per renovació pedagògica, obria la participació de professionals d’altres etapes, fins i tot a persones que treballen en altres àmbits educatius no formals, o persones en general interessades en el fet educatiu.<br /><br />En el Decret de creació del Consell Escolar de Catalunya es parla de dues places pels Moviments de Mestres per la Renovació Pedagògica, insistint en la paraula mestres, d’una llarga tradició a Catalunya.<br /><br />Al marge de disquisicions lingüístiques, les característiques d’aquestes organitzacions les resumim en els següents aspectes:<br /><br />* Són entitats que es vinculen a un territori<br /><br />* Son espais de reflexió i acció pedagògica<br /><br />* Es plantegen reptes educatius i, a la vegada, socials i polítics. Volen incidir social i políticament.<br /><br />* L’escola pública catalana és l’eix de contingut pedagògic, juntament amb la renovació pedagògica.<br /><br />* Es reafirma la independència respecte a qualsevol administració, però s’impulsen relacions amb totes elles5<br /><br />* Impulsen una coordinació estable entre els diferents grups (confluència al 1986 a Lleida amb la fundació de la FMRP, amb Rosa Sensat a la junta).<br /><br />* Fan un servei a la comunitat i ofereixen activitats de formació, dinamització educativa, serveis diversos, etc., obertes tant als membres dels grups com a les persones del seu context.<br /><br /><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizDSF32-W8PaMyZbgBcaEVV1lcCfI6xiYALQ6JYn5N23SRSCfXPot4hXjyMjSlL6Qd53iVskCakYnu6VKWNRMSDW8N16YEfnA5ptm7F_l90rsQm94airKv0xdpNgXKPUEQpu1tHTbLSpLUrt313P8LsfLRYj1SBQGJOylDSMeHDTCigPGOBm-16Q/s320/rs.jpg" /><br /><br />Penso que cadascuna d’aquestes característiques, són articulades a partir d’hores de reunió, en les que es posen en contacte realitats que tenen característiques comuns i contextos diferents. El que és interessant és que hi ha la voluntat i el compromís de llimar diferències quan calgui i mantenir la diversitat sempre que no sigui en relació als compromisos clau. A més hi ha la consciència de que cal ajuntar esforços com més millor.<br /><br />Seria interessant rellegir les actes d’aquestes reunions en les que es reflexiona sobre la possibilitat de crear un Col·legi Professional, la vinculació o autonomia dels grups de mestres amb l’administració -sobretot la local-, la participació en els MRP de mestres o educadors que treballin a l’escola privada6 o les possibilitats de crear estructures organitzatives a nivell estatal.7<br /><br />També hem de constatar que, en aquests moments, hi ha una situació en certa mesura còmode, ja que s’ocupa un espai en el que hi ha molt poca competència i els acords són fàcils. Tant a nivell de formació permanent (el camp inicial i per excel·lència dels MRP) com en altres aspectes més polítics i socials.8<br /><br />Com element que cal tenir en compte, sobre el que després m’estendré, és l’existència de dos organitzacions de centres educatius, lligades a les idees que s’impulsaven des dels grups de mestres. Una és el Secretariat d’Escola Rural, que es crea als anys 70 per donar resposta a les necessitats específiques en aquest context, de les petites escoles rurals que resisteixen per no ser «concentrades» i que representen, seguint una llarga tradició a casa nostra, nuclis de renovació pedagògica constant, lligades a entorns concrets. El seu moviment, ja plenament coordinat amb la resta de MRP donarà lloc a una nova legislació a finals dels anys 80, que articularà les Zones Escolars Rurals, després d’uns anys de funcionament alegal d’aquestes zones escolars. La segona és la coordinació escolar, coordinació d’escoles que, des de la iniciativa privada, intenten des dels anys seixanta impulsar un ensenyament renovat pedagògicament i lligat a la identitat nacional. La seva relació amb la creació de AAPSA (la primera entitat que donarà aixopluc als mestres que fundaran Rosa Sensat) és evident. Aquesta coordinació escolar, donarà lloc anys més tard a la creació del CEPEPC, associació d’escoles privades que es plantegen el seu pas a l’escola pública com un dels seus propòsits claus.<br /><br /><br />Del 83 fins ara, han passat moltes coses. Ens ha canviat la societat, l’administració i totes les seves institucions. No m'estendré en aquests canvis, que són d’una gran dimensió, i val la pena tenir-los en compte. Situaré només quatre aspectes: 1. L’aparició de les tecnologies de la comunicació que ha capgirat la relació de la ciutadania amb el coneixement. 2. La importància que conceptes ( subjecte dei reivindicacions ) com diversitat, equitat i inclusió han aparegut en el sistema escolar i educatiu actual. 3. L’aparició (i per tant incidència i competència) d’una gran multiplicitat d’entitats que treballen en aspectes que van ser quasi exclusius dels MRP en els anys 80. 4. El desenvolupament d’un aparell pedagògic-administratiu-tècnic-burocràtic, per part de l’administració que ha recomposat les relacions de forces en el propi sistema. Dos elements claus en aquesta recomposició ha estat incidir en un progressiu aïllament dels centres i institucions educatives, i afavorir un discurs tècnico-burocràtic que obvia les finalitats i es centra en les solucions metodològiques o tècniques.<br /><br />Aquests quatre aspectes, juntament amb molts d’altres (aquests els he referenciat per la relació directa que tenen amb el que plantejo en aquest document), han incidit enormement en la configuració i expectatives del sistema educatiu. I, per tant, fan necessari aquest «aggiornamento» del que parlava al principi. Per no citar també els canvis i emergències aparegudes a nivell global (climàtica, mediambiental, política, democràtica, pobresa, desigualtat, etc).<br /><br />Malgrat això, crec que es segueixen conservant un conjunt de característiques que, en la seva majoria, continuen sent vàlides.<br /><br />Jaume Martínez Bonafé9, en un article de 2015, parla així dels MRP, com organitzacions que plantegem uns sabers concrets que ...<br /><br />tienen tres componentes fundamentales: <br /><br />a. Son saberes nacidos de la investigación, la reflexión colectiva, y la cooperación entre docentes que reconocen su insuficiente formación inicial y quieren mejorar sus prácticas desde el saber compartido en estos nuevos espacios de formación permanente. <br /><br />b. Son saberes que no ignoran ni desprecian una potente tradición y una estela que viene de antiguo, que hunde sus raíces en iniciativas de la II República, y que tiene en nombres como Celestin Freinet o Paulo Freire, o en corrientes como la Escuela Nueva, un fondo de experiencia acumulada que nutre muchas de las propuestas mas actuales. <br /><br />c. Son saberes que integran la mejor y más innovadora estrategia didáctica en un claro compromiso social por poner la educación al servicio del ser humano, de la mejora y transformación de la sociedad, y de la justicia social. Es decir, es siempre una didáctica orientada por un claro compromiso político contra todo tipo de alienación y exclusión social. <br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpKXe1KuPaZljQZrKbEbJ-9FT8tqCnOfFGye1Qr5KS44uat7Gce1HHA4BIqeR4Uiznd4MwztTn10y8V7er0RTa8pEr07K4NXWl6F44m6ltMaMRyGr5ntfPbZQ-fIWhzyvww5gYVidOL6elqHafk2ohuxLG9r4VQPogASbmWxXlP6EFnaDFVs2l7w/s690/3-mrpcatalunya.jpg"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjpKXe1KuPaZljQZrKbEbJ-9FT8tqCnOfFGye1Qr5KS44uat7Gce1HHA4BIqeR4Uiznd4MwztTn10y8V7er0RTa8pEr07K4NXWl6F44m6ltMaMRyGr5ntfPbZQ-fIWhzyvww5gYVidOL6elqHafk2ohuxLG9r4VQPogASbmWxXlP6EFnaDFVs2l7w/s320/3-mrpcatalunya.jpg" /></a><br /><br />En l’actualitat, el conjunt de MRP (que segueixen amb la diversitat de nomenclatures i definicions: Moviments de mestres. Moviments de renovació, moviments educatius, associacions de mestres, grups de mestres, casal del mestre, etc.) segueixen tenint unes característiques comuns que intentaré anar argumentant. Però, encara que sigui com a contrapunt, vull referir-me ara a les problemàtiques comuns, producte de la seva evolució, i també producte dels canvis profunds del context polític, econòmic, social, tecnològic, cultural i educatiu, que els MRP pateixen en l’actualitat.<br /><br />Si les característiques teòriques i pràctiques segueixen donant el marc que configura l’»aire de família» del que parlava més amunt, els reptes i problemes actuals segueixen sent també un territori de preocupació comú que val la pena recollir. Segueix existint diversitat, però em dóna la sensació que és una diversitat en el procés i en la situació concreta dins aquest procés.<br /><br /><b>Problemàtiques i reptes comuns dels grups de mestres</b><br /><br />En descric alguns:<br /><br />* Necessitat de relleus generacionals. Tots els grups pateixen, en general, d’un envelliment (i jubilació) dels seus òrgans de decisió, de les seves juntes, de la mitjana d’edat en els grups de treball... Hi ha una gran crisi d’incorporació de noves veus i noves mans, als grups i associacions, que busquen altres alternatives. Això provoca sovint una certa endogàmia -un peix que es mossega la cua- que impedeix també la renovació. En el cas de la Federació es desdibuixa el paper dels seus òrgans de decisió, amb molts jubilats i amb moltes entitats (no MRP) adherides a la Federació. La influència i presència d’expresidents en la Federació tampoc ha servit per garantir-ne la transformació necessària. La participació de mestres en actiu en la direcció d’aquests òrgans ha disminuït de forma significativa. El paper dels jubilats ha estat clau per mantenir certes estructures però no ha propiciat la renovació de formes i fons. Hem patit inèrcies que no han ajudat a la transformació que els temps requerien. Les comissions de servei constitueixen el nucli del funcionament quotidià de la Federació, però funcionen més com una coordinació que no com un nucli que dirigeix els processos dels diferents MRP. La Federació és una coordinadora, una suma d’entitats, més que una entitat amb polítiques i iniciatives pròpies.<br /><br />* Les activitats de formació, que havien estat aspectes centrals de la seva raó de ser (les escoles d’estiu, les escoles d’hivern, l’elaboració de materials, etc) tenen una gran competència per part de la pròpia administració, d’altres entitats privades, etc., amb la qual cosa es té dificultats de fer una oferta diferenciada o de tenir participants suficients. L’oferta dels MRP té problemes per distingir-te de les altres propostes, amb la qual cosa es desdibuixa el seu paper teòricament més crític. No hi ha oferta diferenciada i, a més, amb la disminució generalitzada de compromís, les condicions en les que s’organitzen les activitats de formació són pitjors que les que ofereixen altres entitats i la pròpia administració. Recordem el reconeixement d’aquestes activitats com a condició per als estadis, reconeixement que va costar molt aconseguir en el seu moment, però que era, a la vegada, un caramel enverinat10: s’afavoria la participació en activitats de formació, a canvi d’un reconeixement oficial; així es trencava una dinàmica de fer activitats de formació perquè es tingués consciència de la seva necessitat, ja que això passava en molt casos a segon terme. Tenim, per tant, una realitat amb una oferta diversa i molt extensa de formació permanent, en molts casos deslligada de debats en profunditat sobre cadascun dels aspectes sobre els que es vol incidir i una desorientació per part dels MRP per veure què cal oferir que sigui transformador, diferenciat i que, a més, arribi a molts mestres.<br /><br />* En relació a les polítiques educatives, hi ha un cert retrocés en el sentit d’actuar «a la defensiva» responent a les actuacions de l’administració, però amb poc espai per a la proposta. Sovint estem donant resposta a, més que fent propostes de. Pràcticament no hi ha hagut cap moment en els últims vint anys, en que es fes una definició/redefinició del paper i de les propostes que proposem com a MRP, amb la qual cosa es reforça aquesta idea d’anar a remolc. Si no m’equivoco, al 1999 vam organitzar les darreres Jornades de MRP. I bevíem encara de les conclusions del I Congrés de la Renovació Pedagògica (1993-1996). Documents com «el compromís ètic del professorat» o les conclusions de les jornades 0-12, o d’altres, no han suposat cap alternativa concreta a les polítiques -per altra banda molt erràtiques- de la pròpia administració. L’enquistament d’aspectes com l’autonomia de centres, en són un altre exemple.<br /><br />* Crisi de l’associacionisme. Hi ha dificultats en que hi hagi noves persones associades, sobretot entre la gent jove, la qual cosa també resta suport , tant econòmic com personal, a les associacions. Hi ha una multiplicitat de noves formes de canals de participació que utilitzen les noves generacions, que no passen sempre per associar-se de forma estructurada o fixa. Hi ha un predomini, en determinats sectors, de necessitar recursos de caràcter metodològic i tècnic, desvinculats de reflexions més generals i/o polítiques i/o socials... El discurs tècnic és molt més predominant que fa unes dècades i ha guanyat lloc al discurs més ideològic i polític (amb l’excepció dels fets relacionats amb el procés al voltant del curs 2019).<br /><br />* Dificultats d’infraestructura degut a les polítiques de retallades en les subvencions, al poc suport per part de les persones vinculades i com a producte de la independència ideològica mantinguda, que han suposat als moviments la negativa a tenir subvencions de caire privat. Això comporta la disminució de la mínima (o màxima) estructura organitzativa de cada associació.<br /><br />* Desorientació en les propostes pedagògiques i educatives que es proposen. Desconcert metodològic o excessives discussions en aquest àmbit que no comporten un avenç constructiu. Reptes no resolts (teoria i pràctica, legislació i realitat, propostes i recursos, amb moltes controvèrsies): competències, projectes, avaluació, inclusió, participació... En molts aspectes es segueix anant a remolc de propostes de l’administració amb dificultats per definir propostes pròpies i amb un cert seguidisme de corrents tecnològiques, o d’altre tipus més sectorial. Per altra banda, aquest estancament es dóna paral·lel a la irrupció de la pròpia administració o d’altres entitats en el terreny del que podríem anomenar innovació educativa o, fins i tot, l’articulació de xarxes entre centres (Xarxes de competències bàsiques, Xarxes pel Canvi, etc).<br /><br />El paper jugat per Escola Nova XXI també és molt clarificador al respecte. Quasi 500 centres educatius s’han apuntat a un procés de valorització, canvi i millora del seu centre. Fins i tot, reconeixent tots els errors d’aquesta iniciativa, la participació del conjunt de MRP ha estat desigual, de vegades amb recels, d’altres amb una gran desorientació11.<br /><br /></span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjApl0ScQr7KcnCIp1qn6lPMe_x0_0cl0Mo5ov48-rg_wIcDnzKECYhuFAmmap274T7umk5kyT57QfEa9IsyMFR_P39PVqGYfxb7X0VEZhj0HuNydtvz7C8P9jnkVX2VL6nW5Fjb4noqeQ2yz4bt-wU5EtpBGRzBpOR7Bn3iDJtv68Bv0zbf7u-Aw/s2842/simposi.jpg" style="font-family: verdana; font-style: italic; font-weight: 700; margin-left: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1566" data-original-width="2842" height="176" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjApl0ScQr7KcnCIp1qn6lPMe_x0_0cl0Mo5ov48-rg_wIcDnzKECYhuFAmmap274T7umk5kyT57QfEa9IsyMFR_P39PVqGYfxb7X0VEZhj0HuNydtvz7C8P9jnkVX2VL6nW5Fjb4noqeQ2yz4bt-wU5EtpBGRzBpOR7Bn3iDJtv68Bv0zbf7u-Aw/s320/simposi.jpg" width="320" /></a><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">El debat i la construcció de pensament pedagògic ja no és patrimoni dels MRP i això és un problema. No perquè hi hauríem de seguir estant, sinó perquè tampoc tenim posició independent per vincular-nos o relacionar-nos o donar suport i articular altres propostes que sorgeixen en el conjunt del sistema. No tenim l’exclusivitat, però si que podríem tenir la força de ser una organització potent, arrelada, amb vinculacions territorials que propiciessin l’acció d’algunes propostes que segueixen estan en el terreny de la disquisició teòrica. Si no som nosaltres, qui és que ho farà? Per altra banda, si bé s’ha propiciat aquests noves xarxes per impulsar polítiques i propostes pedagògiques, també és veritat que no s’ha afavorit que la xarxa articulés un àmbit de poder/contrapoder a mesures de l’administració que, de vegades, van en la línia contrària del que prediquen (vegi’s en aspectes com el currículum, l’avaluació, l’autonomia, etc): els centres pertanyen a xarxes, però continuen estan aïllats, sense cap estructura que els representi i assenyali com es milloren les condicions per fer possible una innovació transformadora.<br /><br />Als anys vuitanta es va impulsar una experiència que es va anomenar F.O.P.I. (Formació permanent institucional). Pere Darder i José Antonio López la van impulsar. Pretenia treballar en xarxa de centres educatius, combinar formació inicial i permanent i impulsar sobretot processos d’elaboració de projectes de Renovació Pedagògica per territoris. La proposta no va reeixir dos anys després, malgrat la seva avaluació positiva, per una raó fonamental: quan els mestres es reunien en xarxa per fer formació vinculaven altres reivindicacions a la mateixa formació. Com podem fer una transformació en la manera com ensenyem sinó millorem les condicions en què ho fem? Això va ser un dels motius per no voler seguir amb l’experiència que va ser una de les més interessants a les quals vaig assistir. No entrava amb competència amb els MRP i, a més, proposava una formació lligada a la transformació de la pràctica en els centres.<br /><br />* Dificultats en definir les posicions respecte a nous fenòmens. Les declaracions sobre l’escola i l’educació pública, responen a situacions i contextos que, en alguns aspectes estan superats, i ara hi ha nous elements que condicionen la necessitat de noves respostes. Hem oblidat el debat que vam fer amb la LODE a l’entorn de les subvencions i la configuració del sistema o el que es va fer amb el Pacte Nacional per l’Educació i la Llei d’Educació de Catalunya. I molts dels fonaments que van articular aquestes propostes legislatives s’han perdut amb el temps, queden desvirtuats molts plantejaments.<br /><br />* Els dos aspectes anteriors contribueixen directament a la pèrdua del paper de referent que havien tingut els MRP. És veritat que, avui, hi ha altres referents que cal tenir en compte, que l’actuació de l’administració també ha variat intervenint en una multiplicitat d’àmbits que no feia anys enrere i, per tant, amb tota seguretat el paper de «referència» es pot exercir en aquest moment però amb una perspectiva no d’exclusivitat, sinó de cooperació. Mantenint, això si, l'especificitat dels MRP respecte a altres grups o associacions o la mateixa administració. No es tracta de diferenciar-nos perquè sí, sinó de trobar què podem oferir d’específic al conjunt del sistema. Si deixem de fer suplència de competències que s’assumeixen des d’altres àmbits o no redefinim el nostre paper des d’aquesta especificitat, potser haurem de plantejar-nos la desaparició.<br /><br />* Context del sistema educatiu en el qual es valora molt la renovació pedagògica assumida institucionalment des dels centres educatius i que posa en qüestió el paper dels «individus» de forma aïllada, malgrat moltes de les polítiques de forma contradictòria estan adreçades als individus. S’impulsen tot tipus de projectes de les escoles, encara que sigui de forma administrativa, sense tenir en compte la feblesa d’aquestes institucions: poques competències de decisió importants, cultures predominants de poca autonomia, de desresponsabilització i, sobretot, centres dispersos i aïllats entre si amb pocs vincles que no es basin en el voluntarisme de persones i institucions. A tot això hi contribueix també l’augment i la dispersió de les institucions educatives no formals, la qual cosa desdibuixa el paper central de l’escola i, també, el camp de treball específic dels MRP. Això comporta la discussió, gens novedosa, del posicionament dels MRP respecte a l’educació no formal i formal i si cal adreçar-se a altres col·lectius a més a més de l’escolar.<br /><br /><b>Preguntes relacionades amb alguns d’aquests reptes.<br /></b><br />Aquestes problemàtiques, comporten preguntes com a conseqüència, que poden il·lustrar els reptes plantejats. La Renovació Pedagògica no és un terreny de certeses, però sí de reflexions i qüestionaments. I té la seva base transformadora precisament, per la voluntat de no donar res per tancat, sinó crear un moviment en constant evolució. Aquest és el sentit de plantejar-se aquestes qüestions.<br /><br />- Si seguim reivindicant l’Escola Pública com a model, quin paper atorguem avui a l’escola privada sostinguda amb fons públics?<br /><br />- Si reivindiquem l’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres educatius, com donem resposta a la segregació, la competitivitat i la competència entre centres, en un nou espai i en uns nous territoris de col·laboració i cooperació?<br /><br />- Si pensem que l’educació ha de funcionar com un ecosistema 360, quin és el paper específic i singular que creiem ha de jugar l’escola formal i obligatòria?<br /><br />- Si la inclusió i l’equitat són eixos que han d’articular l’escola d’avui, com hem de configurar les escoles -organització, currículums, recursos, etc- per a fer-hi front?<br /><br />- Si la formació permanent dels docents, segueix sent un aspecte clau del seu desenvolupament professional, quines propostes afavoreixen el compromís i la consciència crítica? I com les hem de promoure? Com trenquem la tendència a considerar la formació una qüestió tècnica o tecnològica, separant la professió dels seus propòsits socials i polítics?<br /><br />- Si la resposta als reptes ha de ser institucional i en xarxa per a que sigui molt més efectiva, com compaginem l’existència d’associacions d’individus amb la possibilitat de constituir xarxes d’escoles vinculades a aquestes idees i principis de la renovació pedagògica? Com trenquem l'aïllament (bombolles) al que tendeix cada vegada més el sistema: bons projectes, però d’escoles aïllades; bones experiències, però en aules bombolla...?<br /><br />- Si la democràcia ha de poder aprofundir-se, quines propostes fem davant el formalisme dels pocs organismes de participació que ens hem dotat i dels pocs canals de participació que tenim? Fins i tot davant la indiferència creixent de molts sectors?<br /><br />- Si els reptes que tenim plantejats com a societat ens posen a la nostra agenda la nostra supervivència, quina resposta hem de donar-hi des de l’escola i quin paper hi han de jugar les institucions educatives?<br /><br />- Si l’escola i l’educació ha de formar-nos com a ciutadans i, a més, hem de tenir eines per fer front a les emergències socials, com s’ha de configurar el currículum?<br /><br />- Si continua sent necessària la unitat d’acció de tots els que defensen l’escola d’aquestes característiques com articulem la relació amb els representants del professorat i de les famílies?<br /><br />- Si hi ha moltes associacions que tenen objectius semblants com establim xarxes de relació i cooperació amb elles? Quin paper ha de jugar organismes com la Federació de MRP o d’altres que es puguin crear en un territori concret?<br /><br />- Si volem que hi hagi un ampli corrent de transformació social i que l’escola hi contribueixi i l’educació i la cultura en siguin un dels eixos fonamentals, quin paper i quines propostes hem de plantejar com a associació?<br /><br />- Si pensem que el paper de l’administració ha de deixar de ser predominantment prescriptiu i que ha de focalitzar la seva feina en posar les condicions per a que sigui possible la transformació i el seu acompanyament i potenciació, com l’hem de pensar? Què pot significar la idea d’administració quilòmetre 0?<br /><br />Arribat a aquest punt la meta-pregunta que ens fem és, si els problemes i els reptes són compartits, perquè no abordar-los conjuntament? Quines conseqüències té aquest fet per poder trobar-hi una sortida? Les preguntes concretes de l’apartat anterior posen sobre la taula la necessitat d’abordar-los des de la mirada àmplia de la comunitat educativa, des de les institucions educatives, des dels professionals i altres persones que es plantegen l’escola com un terreny de teoria i pràctica democràtica i emancipadora. I, per tant, també des dels Moviments de Renovació Pedagògica. Fer-ho de forma conjunta dona riquesa i força a les reflexions, argumentacions i propostes. No podem deixar d’insistir-hi per no entrar en contradicció amb el mateix propòsit de ser un referent pel conjunt de la ciutadania. Un referent del món educatiu, pels temes específics i per la societat en general, en tant que les reflexions que puguem articular respecte a qualsevol aspectes social i/o polític, tenen també una dimensió i un impacte educatiu.<br /><br /><br /><b>Diversitat, aspectes singulars i/o diferenciats entre els diferents MRP.</b><br /><br />La diversitat dels grups ha permès que cada MRP anés definint la seva entitat d’acord amb aquells aspectes que creia més rellevants. M’he aturat a consultar les informacions que surten a les pàgines WEB dels diferents MRP i n’he fet un resum en un apartat posterior que podeu consultar. Malgrat les diferències, continuo veient les coses semblants i les associacions amb molts punts en comú.<br /><br />En la Federació de MRP es va obrir una via a altres entitats que no necessàriament eren MRP -no tenien les mateixes característiques- per a que s’hi vinculessin. Avui, la Federació agrupa a una vintena de MRP i unes deu entitats més que no compleixen les característiques fundacionals. Fonamentalment són entitats temàtiques, o generalistes amb àmbit a tot Catalunya i que representen aspectes sectorials. Podeu consultar-les a la pàgina web.12<br /><br />Al 2018, Rosa Sensat es va desvincular de la Federació de MRP com a MRP i va decidir redefinir-se com associació de mestres i vincular-s’hi com entitat federada. Què va portar a prendre aquesta decisió acceptada per ambdues parts sense discussió? No ho sé, però és una decisió, al meu entendre, que és bastant incomprensible als que hem fet aquest llarg procés de creació i consolidació dels MRP.<br /><br />Podríem arribar a afirmar que la redefinició de Rosa Sensat no té cap conseqüència en relació a perdre algun dels seus senyals d’identitat. Si ho analitzem objectivament, RS continua sent un MRP, encara que tàcticament (o estratègicament) s’hagin desmarcat de la Federació com a MRP. Ho podem interpretar com una voluntat de reivindicar la seva autonomia, el seu espai independent, i desvincular-se , directament o indirectament, del procés històric de confluència que tots els grups de mestres vàrem realitzar entre 1981 i 1986. Hi ha més raons concretes? Potser, però les desconec i mai s’han explicat, si més no, públicament. No vaig participar en el procés i només vaig saber-ne el fet a través de la Junta. Després he llegit el document signat per ambdues entitats.<br /><br />Veig que altres Federacions d’altres comunitats, també intenten articular altres entitats al seu voltant. Crec que això no és negatiu, sinó tot el contrari. El que cal és trobar l’encaix, el paraigua que ens permet seguir conservant la identitat i crear aliances amb altres entitats que plantegen finalitats que puguin considerar-se comuns.<br /><br />Crec que els diferents grups de mestres viuen i es mouen en un univers molt semblant; tenen aquest aire de família que els fa pertànyer a un espai comú de reflexió, proposta i acció. Estan formats per persones, educadors, docents, professionals diversos que comparteixen idees, voluntats i posicionaments, principis i pràctiques que van en una línia transformadora. A alguns dels grups els hi preocupa més uns aspectes que uns altres, i cadascun intenta donar resposta a algun dels reptes de forma autònoma i diferenciada. Però insisteixo que segueix tenint sentit buscar els punts comuns. No cal tenir unanimitat en les propostes i en els posicionaments, si mantenim uns trets identitaris comuns. És més, la diversitat d’elements concrets o contingents, ha d’afavorir la fortalesa en els principis i propòsits generals. La força de la cooperació és que es basa en aquests elements comuns que reforcen la nostra pertinença.<br /><br />Els dos aspectes que han definit l’especificitat dels MRP han estat , en primer lloc, el seu caràcter global i transversal -no són només de mestres, ni d’escoles de primària-; i, en segon lloc, la pertinença a un territori concret en el que desenvolupen, impulsen, coordinen els projectes d’acció i intervenció. No són únicament entitats que promouen serveis -publicacions, formacions, etc- sinó que tenen voluntat d’incidència en la pràctica. I això és molt més fàcil fer-ho des del territori. Esclar que també es pot fer amb delegacions des d’una central, però és molt més eficaç fer-ho en cada context.<br /><br />Arribats a aquest punt, i afegirem més arguments més endavant: em preocupa el que he explicat al començament. Iniciar processos que es plantegen resoldre reptes semblants i fer-ho de forma paral·lela. Crec que és una estratègia equivocada. Segurament no es poden unificar els processos. Potser és necessari un procés per separat per arribar a trobar la confluència però m’agradaria pensar que aquesta és una estratègia viable. La diferència ens enriqueix si som capaços de trobar els espais per compartir i trobar el que ens és comú. Però aquesta ha de ser la voluntat per ambdues parts. Si ara estem separats i fem processos separats i aïllats, paral·lels, sense voluntat de trobar confluències, no arribarem mai a aconseguir-ho.<br /><br />Potser no és el que es pretén en aquests moments. I és més important seguir reivindicant la independència de criteris i d’organització i no és tant important buscar els elements comuns. És una qüestió subjectiva sobre la que hem de prendre partit i arriscar els debats perquè vagin en una direcció o una altra.<br /><br />Com que segueixen sent evidents les diferències entre els diferents MRP estaria bé explicitar algunes d’aquestes diferències, per poder veure millor cap on podem anar, en quina direcció hem de seguir treballant, sense cap ànim de condicionar cap de les possibles direccions.<br /><br />Estaria bé, en primer lloc, reconèixer els aspectes que fan singular RS en l’univers dels MRP.<br /><br /><ul style="text-align: left;"><li>La seva història. És el punt de partida de la represa del moviment pedagògic als anys seixanta i en la democràcia. D’ella han sorgit, directament o indirectament, el conjunt de grups que, en la actualitat, existeixen en els diferents territoris. RS va fundar o promoure, directament o indirectament, molts dels MRP del conjunt de l’estat. Aquest origen sempre ha condicionat la seva posició. Puntualment, s’ha manifestat amb la idea d’algunes persones del seu entorn que això havia de suposar una certa posició independent de la resta de grups. De vegades s’oblida la influència positiva que ha significat també l’existència d’altres MRP a Catalunya o de la mateixa Federació per la mateixa RS. Penso que, massa sovint, aquest diferent punt de partida ha fet oblidar la necessitat de treballar de forma més cooperativa i el valor que pot significar tant per les pròpies associacions, com alhora d’adreçar-se a l’exterior (administració, sindicats, altres sectors...)</li></ul><div><br /></div><ul style="text-align: left;"><li>En els inicis tenia, per la seva activitat, una vinculació territorial molt àmplia. I de fet els seus serveis (Revistes, escola d’estiu, grups, publicacions...) i els seus posicionaments han tingut i segueixen tenint una projecció nacional i internacional. També hem de dir que són uns serveis que, de forma explícita, no s’han posat al servei dels altres MRP, cosa que segurament hauria contribuït a una manera diferent d’entendre les relacions entre les diferents associacions. Podrien haver estat serveis compartits per tots els MRP. Però s’ha optat per una fórmula de vinculació individualitzada a les diferents propostes. Vull dir que, tant les revistes, com l’escola d’estiu, ha acollit a persones que estaven vinculades a altres MRP, però des de la individualitat que això suposava, mai per un plantejament més general de caràcter col·laboratiu. </li></ul><div><br /></div><ul style="text-align: left;"><li>En l’origen i degut a la situació heretada de la postguerra i la transició, l’inici de RS ha està vinculat a iniciatives d’escoles privades que volien recuperar els principis pedagògics de la República en un context clarament hostil. Les depuracions en el magisteri van suposar que els continuadors d’aquella tasca es refugiessin en escoles privades. Com ja he explicat, l’existència de la Coordinació Escolar que va desembocar en el CEPEPC, primera coordinació d’escoles privades que proposaven el seu pas a la xarxa pública, va compartir els orígens amb la mateixa associació. Malgrat l'origen, el seu compromís amb l'escola pública ha estat incontestable des dels seus inicis.</li></ul><div><br /></div><ul style="text-align: left;"><li>Ha tingut, gràcies als recursos econòmics que les administracions (local, de Catalunya i de l’Estat) li han donat, una estructura organitzativa i de serveis àmplia i complexa i de gran abast. (Biblioteca de referència, servei de publicacions, escola d’estiu i grups permanents, etc.). També gràcies a la participació de moltes persones en les seves activitats i al gran nombre de socis que varen tenir en el seu moment. I ara aquesta estructura perilla per la disminució d’aquesta participació i del suport institucional. Té molt personal retribuït i, tradicionalment, moltes feines que fa són retribuïdes -cosa que no passa en els altres MRP.</li></ul><div><br /></div><ul style="text-align: left;"><li>Té una «Marca» reconeguda nacional i internacionalment i un gran capital de persones de gran qualitat que han col·laborat en la construcció del seu pensament pedagògic. Els seus documents han estat referents tant a nivell d’alternativa social i pedagògica, com d’impuls de processos de renovació i transformació que han estat inspiració de projectes, escoles i docents en general. </li></ul><br /><br />La resta de MRP també tenen aspectes comuns entre si i ens atrevim a assenyalar-ne alguns:<br /><br /><ul style="text-align: left;"><li>Una vinculació territorial més localitzada en contextos concrets, el que facilita la relació estreta amb les experiències i iniciatives que es promouen des del territori. Encara que, de vegades, les dimensions afavoreix la endogàmia que dificulta l’entrada de noves persones o altres iniciatives. </li></ul><div><br /></div><ul style="text-align: left;"><li>Unes dimensions més petites però properes que faciliten la seva vinculació, l’arrelament i la participació i un coneixement més proper de la realitat. Unes possibilitats més reals d’incidir i participar en els contextos propers.</li></ul><div><br /></div><ul style="text-align: left;"><li>Uns orígens més vinculats a docents de les escoles públiques.</li></ul><div><br /></div><ul style="text-align: left;"><li>Unes relacions amb les administracions locals més fàcils però molt desiguals. Convenis, subvencions i ajuts puntuals. </li></ul><div><br /></div><ul style="text-align: left;"><li>Una estructura de serveis i administrativa molt petita. Molts d’ells sense cap estructura estable i depenent d’espais públics cedits pels ajuntaments per a tenir una seu. Basades més en el voluntarisme de les persones i, pràcticament, sense cap suport retribuït a nivell personal. Qualsevol projecte (des d’una publicació a una activitat més puntual) s’ha de fer amb recursos aliens i buscant aliances properes que el faciliten.</li></ul><div><br /></div><ul style="text-align: left;"><li>Una capacitat de construcció de pensament pedagògic i alternatives més limitada. En molts casos aquest aspecte ha estat substituït per la mateixa Federació de MRP que ha realitzat aquesta funció per al conjunt de MRP (creació d’opinió, divulgació de propostes, elaboració d’alternatives, etc).</li></ul><br /><b>Alts i baixos en la història de les relacions entre AMRS i FMRPC</b><br /><br />La història de les relacions de l’AMRS i la resta de grups i la Federació ha estat plena d’alts i baixos. Tot i compartir objectius i finalitats, han seguit funcionant com institucions paral·leles, amb moments puntuals de més relació i amb alguna reticència per ambdues parts. No conec, ni tots els episodis, ni tota la història, però val la pena pensar que no han estat divergències quant a la mateixa naturalesa dels MRP i la Federació, sinó divergències puntuals respecte a alguns aspectes més contingents i, en algun cas, diferències en relació al protagonisme, o recels respecte a la independència d’idees i posicionaments. Crec que, tot plegat no seria gaire important, si fóssim capaços de posar en la balança els aspectes que compartim en comú.<br /><br />No crec que hi hagi un únic responsable d’aquests desencontres si s’han produït en algun moment de la història. És més aviat que no hi hagut prou entesa o que en els moments en que això hagués estat possible, per alguna de les parts no s’ha vist convenient. Sigui la crisi, o sigui el pas del temps, tot això ens hauria de fer pensar si encara pot seguir sent vàlid intentar caminar de forma paral·lela o és més convenient recomençar un camí de convergència. És una reflexió que han de fer ambdues parts.<br /><br />Històricament hi van haver diferències en els propostes organitzatives, que van semblar que es diluïen amb el pacte que va suposar constituir la Federació de MRP. Hem de recordar que RS va plantejar als inicis la creació de delegacions territorials arreu de Catalunya, proposta que només va fer realitat a l’Hospitalet que va tenir una delegació de RS, fins que es va constituir El Casalet. Després va acceptar que a cada comarca es formessin grups i es legalitzessin com a associacions i després busquéssim entre tots la relació que volíem establir.<br /><br />En les reunions que al 1985/86 van donar origen a la Federació de MRP, es va arribar a pactar13, que en cas d’haver de votar per alguna qüestió controvertida a la Federació, el vot de RS seria de més valor que el dels altres MRP. Acord que mai es va arribar a aplicar perquè sempre es va intentar acordar els aspectes per consens, a partir de compartir idees i posicionaments. A la vegada que es mantenia la independència i autonomia de posicionaments sobre els temes a debat. Aquesta última posició ha fet que, davant de determinats aspectes, el posicionament de la Federació de MRP i de RS no hagi estat el mateix, qüestió que tampoc ha suposat cap problema ja que, en general, eren qüestions tàctiques, puntuals, o que no afectaven a la mateixa naturalesa d’uns i altres.<br /><br />Des dels inicis, la seu de la Federació estava ubicada en els espais de RS. En la primera etapa, situats al carrer Còrsega, hi va haver un pacte implícit. Amb coneixement de l’Ajuntament de Barcelona -Regidora Marta Mata- que, fins i tot, durant un temps va cedir a la Federació una persona d’administració i un permís explícit d’utilització dels serveis d’infraestructura de la pròpia casa. Quan ens vam traslladar al nou local, també semblava que hi havia d’haver aquest acord implícit, però no es va participar en la seva gestació.<br /><br />El reconeixement per part de l’administració ha estat desigual. Ha anat variant d’acord amb colors polítics. Tant de la Generalitat, com de les administracions locals, singularment l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, que són les que tenen un pressupost més gran. Podem veure’l en forma de pressupostos i persones alliberades.<br /><br />Un altre exemple d’aquests difícils equilibris ha estat la representació en el Consell Escolar de Catalunya. En la seva constitució reconeix la participació de Dos professors, proposats pels moviments de mestres de renovació pedagògica de l'àmbit no universitari. I el de l’estat, estem inclosos en l’apartat de Doce personalidades designadas por el Ministro de Educación, Política Social y Deporte en atención a su reconocido prestigio en el campo de la educación, de la renovación pedagógica y de las instituciones y organizaciones confesionales y laicas de mayor tradición y dedicación a la enseñanza.<br /><br />En el de Catalunya, la participació de RS només es va fer realitat en els primers mandats. La persona de RS que va estar proposada per la Federació per a cobrir aquestes dues places va ser Jaume Cela, en el primer període, compartint l’elecció amb Jaume Aguilar. Ara es demana tenir participació directa al marge de les dues persones dels MRP. La representació al Consell Escolar Municipal (el Consell territorial de la Ciutat de Barcelona) sempre l’ha exercit RS. En el de l’estat, les propostes sempre requeien en persones vinculades a RS o properes al partit dels socialistes (quan el ministre era socialista). En algun moment de relació amb la Confederació de MRP es va plantejar la possibilitat que escollíssim a nivell de l’estat algun representant per aquesta quota de 12. <br /><br />Un altre moment de desencontre va ser quan es va gestar la continuïtat d’un equip gestor de RS que apostava per caminar de forma conjunta amb la Federació de MRP. Les reticències per ambdues parts i la revocació de la candidatura, va donar lloc a un nou trencament que no es va poder superar, fins al mandat de l’última executiva de Rosa Sensat i la Federació.<br /><br />Tenen continuïtat els MRP tal com els hem pensat fins ara?<br /><br />MRP territorials o no? Col·legi professional o MRP? Obert a altres professionals, no només mestres? Obert a vincular-se amb altres entitats? Empresa de serveis que manté la competència amb la resta o específica i singular al respecte? Etc. etc. Són potser molt semblants els reptes a discutir i molt semblants també els dubtes. Per això també és important fer un recorregut per altres esdeveniments que han anat succeint.<br /><br />Al voltant del Primer Congrés de la Renovació Pedagògica (1993-1996) es van establir dues conclusions fonamentals que suposaven una evolució del posicionament dels MRP respecte a la Renovació Pedagògica:<br /><br />1. Entendre que els MRP eren ja una baula més en el complex món de la renovació pedagògica. Per tant, que era important generar i fer propostes per vincular entitats i associacions al voltant d’una Xarxa per a la Renovació Pedagògica.14 Es diu, explícitament «La Renovació Pedagògica no creixerà sinó creix la seva Xarxa».<br /><br />2. Obrir una via d’actuació per tal de fer propostes de coordinació de centres (recollint la vella proposta ja superada del CEPEPC i l’existència d’experiències com la del Secretariat d’Escola Rural, una entitat que va néixer amb els MRP i que té característiques de coordinació d’escoles, no de docents i que està vinculada a la Federació de MRP des dels anys 80). Això es va intentar posar en pràctica en les Jornades 6-12, des de l’any 1999 (després Jornades 0-12). Està recollit en les conclusions d’aquelles Jornades que havien de crear una coordinació d’escoles que les organitzés a partir de les següents.<br /><br />Hem de reconèixer que, les diferents crisis, han portat en alguns moments a posar en qüestió la pròpia existència dels moviments de renovació. El llistat que hem fet al principi dels problemes, m’atreviria a dir endèmics, pels quals travessem, podrien portar fàcilment a aquesta decisió. Hem de tancar-los o sobreviuen encara? Qüestió que s’ha proposat a nivell global, però que també ha passat a diferents grups davant la impossibilitat de trobar relleu o de veure perspectives noves als plantejaments. En moments d'assetjament per part de l’administració -els moments en els que defensàvem més aferrissadament la nostra independència, organitzativa i de criteris- va ser molt dur resistir. En aquells moments les propostes anaven per treure’ns suport perquè perdéssim influència.<br /><br />Segurament no podem copiar el que van ser els MRP fa uns anys. I aquests elements històrics ens haurien de donar pistes de cap on hem d’avançar (entenent de nou que si cal donar la volta al mitjó, es faci, però sense oblidar les referències que tenim del passat).<br /><br /><br /><b>Per tant, està bé preguntar-se de nou «encara pensem que els MRP són necessaris»?</b><br /><br />Els Moviments de Renovació Pedagògica -comunitats crítiques de docents-15, segueixen sent necessaris, per no dir imprescindibles.<br /><br />* Són una veu representativa dels mestres des d’un punt de vista de la seva funció social i de les propostes pedagògiques.<br /><br />* Encara que estiguin formats per docents, el seu punt de vista no és la representació de les problemàtiques laborals, sinó els plantejaments pedagògics que des d’un punt de vista crític i transformador, es fan sobre l’escola i des de l’escola.<br /><br />* Al seu voltant, han creat escola i han ajudat a impulsar projectes d’escoles en les que s’han implantat noves propostes pedagògiques i alternatives. Teoria i pràctica han anat sempre juntes. Allò de la Rosa Gairal16... «i el dilluns, quan tornem a l’escola, què haig de proposar?»<br /><br />* Són un complement necessari a la mirada de les famílies i de les organitzacions sindicals. S’ha funcionat sovint com a pal de paller, com a entitat que equilibra les posicions més corporatives intentant buscar els punts en comú de totes elles.<br /><br />* Representen una tradició que ve des de principis del segle XX.17<br /><br />* Això no vol dir que, avui i pensant en la situació actual i de futur -els problemes detectats i els contextos canviants- , no hagin de tenir una transformació profunda, organitzativa i també de continguts i posicionaments.<br /><br /><b>Punts i reflexions finals</b><br /><br />Acabo insistint en els aspectes que he anat plantejant, intentant ordenar-los com a guia de propostes que poden ser discutides.</span><ul style="text-align: left;"><li><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">El paral·lelisme dels dos processos. És un aspecte que em preocupa perquè penso que és malbaratar esforços iniciar dos (o més) processos tant semblants i tant allunyats, a la vegada. És més, considerar-los paral·lels vol dir que no ens plantegem que puguin confluir en un futur, sinó que precisament el contrari, al no compartir el procés poden desembocar en resultats , fins i tot, divergents o que augmentin les diferències. Penso que si seguim en aquest procés diferenciat, la distància al final encara serà més gran. La reflexió que es fa des de RS va en la línia d’articular vincles i xarxes amb molts àmbits diferents, i pot tendir a desdibuixar encara més el que va ser una relació estreta amb la resta de MRP, en el marc de la Federació. Respectar els processos iniciats, però bastir ponts per trobar espais i temps per poder discutir en comú allò que ens és comú, seria una prioritat. Compartir cultura no es pot fer ni en una reunió puntual ni a partir de la lectura de cap document: es requereix hores de parlar i escoltar; consensuar principis i propòsits i aparcar discrepàncies en les contingències; no tenir pressa, però compartir des dels inicis voluntats i compromisos. Tothom té la responsabilitat de reflexionar si els dos processos poden confluir. Si hi ha necessitats específiques, però també espai per a plantejaments de problemes i reptes comuns. </span></li></ul><div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><ul style="text-align: left;"><li><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Segurament és imprescindible resoldre l’encaix entre RS, la Federació i la resta de MRP, i que potser el que cal és inventar-nos una proposta nova, mantenint la singularitat de tots els grups, i que ens permetés avançar en una estructura cooperativa comú. Posats a pensar, podríem refundar una Federació Rosa Sensat de Mestres de Catalunya? Rosa Sensat, després de discutir-ho amb la resta de MRP i entitats podria convertir-se en una Federació de ... Posats a pensar i imaginar, i a reescriure... perquè no podria ser possible? O, realment, no estem disposats, si és necessari, a girar el mitjó i l’únic que busquem és la pròpia supervivència en temps difícils (de RS o de la Federació...)?</span></li></ul><div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><ul style="text-align: left;"><li><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La idea de mancomunar recursos de la RP. En temps de crisi, per tal de ser més eficaços i també per tenir més força per pressionar, caldria tenir un únic marc de serveis mancomunats entre tots plegats: biblioteca, revistes, publicacions... Fins i tot, he arribat a imaginar aliances amb Graó (entitat privada que mai l’hem considerat MRP, però que té molts punts en comú i també pateix certa crisi de continuïtat..) pel que fa referència a les publicacions.</span></li></ul><div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><ul style="text-align: left;"><li><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La proposta de com articulem els centres i institucions educatives a una organització que s’està repensant i que potser hauria de superar l’associació individual de persones docents. Penso que cal superar l’individualisme actual amb fórmules que combinin la vinculació individual i la institucional. Això, a més permet articular tot tipus d’institucions educatives, en el territori. Aquest penso que és un canvi que, realment, donaria un tomb a la situació actual d’endogàmia i encotillament de molts MRP. Cal aprofundir en l’apertura cap a noves estructures i aliances amb els mateixos centres educatius i afavorir estructures organitzatives dels propis centres que facin plantejaments transformadors. Només poso sis indicis (reals, històrics i actuals) que ens porten a pensar-hi, sense cap ordre de prioritat.</span></li><ul><li><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">L’experiència històrica del CEPEPC. Encara està per valorar el significat i les aportacions que aquestes escoles i el seu procés va significar per al sistema educatiu català.</span></li><li><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">El Secretariat d’Escola Rural, present des de finals del 70, fins a l’actualitat.</span></li><li><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">L’experiència del Congrés d’Educació Pública (persones en representació de centres per redefinir l’educació pública), precedit de l’experiència de les Jornades 3-12 i 0-12 que ja es van plantejar com a Jornades d’escoles i la necessitat de reconstruir una coordinació d’escoles públiques.</span></li><li><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Clam educatiu. Una iniciativa que sorgeix de la necessitat de ser un contrapés a les propostes sindicals que, sovint, estan massa vinculades a un cert corporativisme de sector.</span></li><li><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Escoles i Universitats amigues (Rosa Sensat). Experiència que promou RS per coordinar i oferir serveis a escoles que s’hi adhereixen.</span></li><li><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">(altres xarxes que existeixen: les que va formar Escola Nova XXI, la xarxa de competències bàsiques, escoles de la Unesco, xarxa de comunitats d’aprenentatge, xarxa d’escoles pel canvi del Consorci d’educació de Barcelona, Escoles Magnet, Escoles Tàndem, etc</span></li></ul></ul><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Tot això forma part de diferents temptatives per cobrir aquesta necessitat actual: la renovació pedagògica ha de tenir una estructura organitzativa i representativa des dels centres educatius (penso que és més això que no una estructura de docents alternativa als sindicats, però el matís és potser molt subtil).</span><div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><div><ul style="text-align: left;"><li><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">No es tracta d'anul·lar cap iniciativa sinó d’ajudar a vincular aquelles que tenen objectius comuns. Estem molt acostumats a voler ser el centre de tot, a fer la «xarxa definitiva» i potser hem de concloure que el més important és configurar xarxes en les que nusos i fils estiguin ben trenats, plantegin una pluralitat de centres de poder i creïn una estructura ben sòlida davant dels reptes que tenim plantejats. No estem competint per qui s’emporta l’espai que volem cobrir, sinó veure com establim formes de cooperació, que mantinguin les individualitats, però que ens enforteixin globalment. I si algú pensa que això no és imprescindible en aquest moment, que analitzi la penetració de les idees neoliberals en educació per trobar més arguments que o ens organitzem cooperativament o tenim totes les de perdre. Això també ha de servir per aclarir, no desdibuixar, el paper i l’espai que han de poder seguir ocupant els Moviments de Renovació Pedagògica18, precisament des d’aquesta mirada global que, des de la seva singularitat, encara podem aportar al conjunt del sistema educatiu.</span></li></ul><p style="line-height: 18.4px; margin-bottom: 0.25cm;"></p><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><div style="text-align: justify;">24/11/2022 -- 16/1/2023</div></span><p style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; line-height: 18.4px; margin-bottom: 0.25cm; text-align: justify;"><span style="color: #222222;"><span><span style="color: black; font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></span></span></p><p style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; line-height: 18.4px; margin-bottom: 0.25cm; text-align: justify;"><span style="color: #222222;"><span><span style="color: black; font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></span></span></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">NOTES: </span></span></p><div id="sdfootnote1"><p class="sdfootnote" style="line-height: 13.333332px; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" name="sdfootnote1sym">1 </a>Al 1993 la junta rectora de Rosa Sensat em va demanar l’opinió sobre l’encaix de RS i la Federació i vaig elaborar un document que es conserva en l’arxiu de l’associació. En aquell moment era President de la Federació de MRP. Segurament hi ha coincidències entre aquell document i l’actual.</span></p></div><div id="sdfootnote2"><p class="sdfootnote" style="line-height: 13.333332px; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" name="sdfootnote2sym">2. </a>Movimientos de Renovación Pedagógica, Revista Vida Escolar, num. 223, 1983</span></p><p class="sdfootnote" style="line-height: 13.333332px; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;">- MRP. Materials 1981-1989 (1990). Pòrtic de Marta Mata, Diputació de Barcelona, Area d’Educació</span></p></div><div id="sdfootnote3"><p class="sdfootnote" style="line-height: 13.333332px; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" name="sdfootnote3sym">3. </a>MRP. Conclusions de les Primeres Jornades de MRP</span></p></div><div id="sdfootnote4"><p class="sdfootnote" style="line-height: 13.333332px; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" name="sdfootnote4sym">4. </a>Aquesta és la definició que en fa la Confederació estatal de MRP: <i>Una alternativa al modelo educativo existente para su transformación en un modelo universal, ético, crítico, inclusivo, científico, laico, democrático que incluya la participación en la sociedad como meta y el desarrollo integral de la persona. Una alternativa pedagógica y de formación del profesorado. Una alternativa al sistema, que luche contra la injusticia social desde la defensa de los valores de la Escuela Pública. Un lugar de encuentro para poner en marcha cambios y contrarrestar la “ soledad de acción”. Una RED , autogestionada, independiente, plural y abierta a otros sectores no sólo docentes. </i></span></p><p class="sdfootnote" style="line-height: 13.333332px; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><br /></span></p></div><div id="sdfootnote5"><p class="sdfootnote" style="line-height: 13.333332px; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" name="sdfootnote5sym">5. </a>El grup de mestres de Sabadell que participa en aquestes reunions, i que depén directament de l’Ajuntament és convidat a transformar-se o a deixar de pertànyer a la coordinació. </span></p></div><div id="sdfootnote6"><p class="sdfootnote" style="line-height: 13.333332px; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" name="sdfootnote6sym">6. </a>Hem de recordar que el document «Per una Nova Escola Pública Catalana», de l’escola d’estiu de Barcelona, del 1975 i 1976, constitueix un dels documents fundacionals i de referència dels MRP a nivell general. Després serà reproduit amb adaptacions al Pais Valencià, a Madrid, a Euskadi i a d’altres territoris de l’estat.</span></p></div><div id="sdfootnote7"><p class="sdfootnote" style="line-height: 13.333332px; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" name="sdfootnote7sym">7. </a>Al 1982 hi ha un primer encuentro de MRP de l’estat a Salamanca, organitzat des de Rosa Sensat (Biel Dalmau és el que signa la convocatòria). </span></p></div><div id="sdfootnote8"><p class="sdfootnote" style="line-height: 13.333332px; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" name="sdfootnote8sym">8. </a>En els anys setanta, com exemple, l’escola d’estiu a Barcelona era l’Escola d’Estiu de Barcelona, amb la participació organitzativa del Col.legi de Doctors i Llicenciats i Rosa Sensat. </span></p></div><div id="sdfootnote9"><p class="sdfootnote" style="line-height: 13.333332px; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" name="sdfootnote9sym">9. </a>Referent dels MRP del País Valencià</span></p></div><div id="sdfootnote10"><p class="sdfootnote" style="line-height: 13.333332px; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" name="sdfootnote10sym">10. </a>Això va ser impulsat tant per l’Administració com per les organitzacions sindicals, que no van preveure les conseqüències secundàries de la proposta. Va desvirtuar la participació en la formació permanent, encara que, aparentment van augmentar molt el nombre d’assistents a les activitats.</span></p></div><div id="sdfootnote11"><p class="sdfootnote" style="line-height: 13.333332px; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" name="sdfootnote11sym">11. </a>Símptoma d’aquesta desorientació general, també hi veig l’oposició a aquestes iniciatives per part d’algunes forces sindicals, polítiques, grups d’opinió, universitats. Davant la inexistència de propostes per part de molts d’aquests actors, s’ha desvirtuat aquesta iniciativa juntament amb d’altres amb acusacions, de vegades surrealistes, la major part vinculant-les al neoliberalisme, la Caixa o altres forces malignes a nivell mundial. Tot això no és res més que un subproducte de la nostra debilitat. </span></p></div><div id="sdfootnote12"><p class="sdfootnote" style="line-height: 13.333332px; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" name="sdfootnote12sym">12. </a><a href="https://www.mrp.cat/qui-som/2/mrp-de-catalunya" style="color: navy;">https://www.mrp.cat/qui-som/2/mrp-de-catalunya</a></span></p></div><div id="sdfootnote13"><p class="sdfootnote" style="line-height: 13.333332px; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" name="sdfootnote13sym">13. </a>Els més antics el coneixem com el «Pacte de Saifores».</span></p></div><div id="sdfootnote14"><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" name="sdfootnote14sym">14</a> Una línia d’actuació que va concretar-se en la pròpia organització del Congrés, en la que la participació de les entitats educatives de Catalunya va ser molt àmplia.</span></p></div><div id="sdfootnote15"><p class="sdfootnote" style="line-height: 13.333332px; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" name="sdfootnote15sym">15 </a>Kemmis, </span></p></div><div id="sdfootnote16"><p class="sdfootnote" style="line-height: 13.333332px; margin-bottom: 0cm; margin-left: 0.6cm; text-indent: -0.6cm;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" name="sdfootnote16sym">16. </a>Rosa Gairal va ser una de les fundadores del MRP del Camp de Tarragona i la Federació de MRP. Quan acabàvem reunions de MRP sempre feia la mateixa pregunta.</span></p></div><div id="sdfootnote17"><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" name="sdfootnote17sym">17</a> Les converses pedagògiques que organitzaven mestres a nivell de cada partit judicial, a Girona, Lleida i altres comarques, per discutir de pedagogia, a partir del 1904. Aquestes organitzacions varen donar lloc als anys trenta a la creació de la Federació Nacional de Mestres de Catalunya. Després en temps de la República, va desembocar en la creació dels primers sindicats d’ensenyants (UGT i CNT). Dirigents sindicals varen ser els que l’any 36 es van fer càrrec del Consell de l’Escola Nova Unificada, el primer organisme que va redactar la primera reforma educativa a Europa, durant el segle XX. La primera seu de la Federació Nacional de Mestres de Catalunya, a la Plaça Urquinaona, era un Casal del Mestre (1930).</span></p></div><div id="sdfootnote18"><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: arial; font-size: x-small;"><a class="sdfootnotesym" name="sdfootnote18sym">18</a><span> E</span><span>s diguin com es diguin </span><span>segueixo pensant que ocupem</span><span> un mateix espai</span><span>. </span><span>Per donar més arguments de la necessitat de cooperar, recullo algunes de les definicions dels diferents grups.</span><span> </span><span><b>Associació de Mestres</b></span><span> </span><span><b>Rosa Sensat</b></span><span> es defineix com:</span><span style="color: black;"><span> </span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span>Associació catalana de mestres i educadors que cerquen la qualitat de l'ensenyament i de l'educació en general. </span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span><b>El Moviment Educatiu de Girona</b></span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span>, </span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span>com</span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span>entitat té la voluntat de donar suport a les persones vinculades al món educatiu, a incidir en tots els aspectes relacionats amb la millora de l’escola, a vetllar per models educatius progressistes i innovadors i impulsar l’avenç cap al model d’Escola Pública Catalana de qualitat per a tothom. </span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span><b>Casal del Mestre de Santa Coloma de Gramenet</b></span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span> és un espai per la reflexió, la cooperació i l’intercanvi, mitjançant els grups de treball i activitats de formació, reflexió i reivindicació, fent present a Santa Coloma el paper de l’educació com a emancipador de persones i constructor de convivència</span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span>. </span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span>Col.lectiu de Mestres de la Terra Alta</span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span>, </span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span>és una entitat educativa creada al 1992 </span></span></span></span><span style="font-size: x-small;"><span style="font-family: arial; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span>amb l</span></span></span><span style="font-family: arial; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span>'objectiu principal d’oferir als docents de la comarca de la Terra Alta i les comarques veïnes activitat pedagògiques per fomentar la innovació educativa. </span></span></span><span style="font-family: arial; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span>Moviment de Renovació Pedagògica del Baix Penedès</span></span></span><span style="font-family: arial; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span>. Es de</span></span></span><span style="font-family: arial; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span>f</span></span></span><span style="font-family: arial; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span>ineixen com a MRP, associacions democràtiques sense afany de lucre, plurals i unitàries. Formem part de la Comunitat Educativa i tenim com a objectiu oferir àmbits de reflexió, formació,cooperació i intercanvi per tal de millorar la qualitat de l’educació. </span></span></span><span style="font-family: arial; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span>Moviment Educatiu de l'Alt Camp </span></span></span><span style="font-family: arial; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span>é</span></span></span><span style="font-family: arial; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span>s defineix com a persones interessades en el creixement i l'educació. </span></span></span><span style="border: none; display: inline-block; font-family: arial; padding: 0cm;"><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: #424244;"><span> </span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: #424244;"><span>Ens movem en el terreny de les definicions, no de la realitat. </span></span></span></span><span style="font-family: arial; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: #424244;"><span>Totes a</span></span></span><span style="font-family: arial; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: #424244;"><span>questes definicions extretes de les seves pàgines WEB, són interessants per </span></span></span><span style="font-family: arial; font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: #424244;"><span>veure els conceptes comuns que s’utilitzen perquè coincideixen en l’esquema de característiques que he anat descrivint. </span></span></span></span></p><p></p><p style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal; line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"><span style="color: black;"><span face="Lucida Sans Unicode, Tahoma, Verdana, sans-serif"><br /><br /></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: black;"><span face="Lucida Sans Unicode, Tahoma, Verdana, sans-serif"><br /></span></span></div><span style="color: black;"><span face="Lucida Sans Unicode, Tahoma, Verdana, sans-serif"><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><span style="font-size: 6pt;"><br /></span></span></span><br /><p></p></div></div></div>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2977009220669900848.post-67385937763632302722022-11-02T11:39:00.001+01:002022-11-14T11:47:17.441+01:00Amor i enyorança, Theodor Kallifatides<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQM7PZjL3UDegCxoIG5suuKOcuDCUsZZBEQ9YSrApqAUFfRqy7P7I6wNhOKpS2NI_KCb5lXpm7CMymmjnnFnNCbuiBREMR0fjerZ_82IyjI7iTg8clwhZJ7Ln6fmFMGLyzpyFMKYDg0ckmOobwYcy_rI7nZ_PhFm7IQ20mS3e7Za9yPWC3HBm6iA/s1536/Amor-i-enyoranca.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="1039" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQM7PZjL3UDegCxoIG5suuKOcuDCUsZZBEQ9YSrApqAUFfRqy7P7I6wNhOKpS2NI_KCb5lXpm7CMymmjnnFnNCbuiBREMR0fjerZ_82IyjI7iTg8clwhZJ7Ln6fmFMGLyzpyFMKYDg0ckmOobwYcy_rI7nZ_PhFm7IQ20mS3e7Za9yPWC3HBm6iA/s320/Amor-i-enyoranca.jpeg" width="216" /></a></div><span style="font-family: arial; font-size: large;">No el pots deixar des de la primera pàgina. Kallifatides trena de nou una història plena d'amors i desamors, exili i enyorança, en la que el context concret (grecs a Suècia) li permet fet una fotografia molt propera de la naturalesa humana amb totes les seves contradiccions. </span><div><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></div><div><span style="font-family: arial; font-size: large;">La frase final m'acompanya des de fa dies: "És absurd barallar-se amb la vida, amic meu. El millor que podem fer és estimar-la."<br /></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><p></p></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2977009220669900848.post-56841671249567650732022-10-20T19:14:00.001+02:002022-11-14T11:23:35.960+01:00Contra la nostàlgia, Maria Canelles Trabal<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNpjEMGIu2iAj04dhvptF4sfwzU31PYwMZYVfYnBDlm_wHbRMw9U82ehofjdU49IXGTee6kL6LPTmEAAW5mMlo4XLQiiXP658o79b7PZA2Lc5pzqGjxVLCrNrYTYid63CAQ4aeEWR48qDYU_Y5EIRsehX2oxIFtFhvYrLElyHbp_kriekFO-ZviQ/s841/contra%20la%20nostalgia.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="841" data-original-width="552" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiNpjEMGIu2iAj04dhvptF4sfwzU31PYwMZYVfYnBDlm_wHbRMw9U82ehofjdU49IXGTee6kL6LPTmEAAW5mMlo4XLQiiXP658o79b7PZA2Lc5pzqGjxVLCrNrYTYid63CAQ4aeEWR48qDYU_Y5EIRsehX2oxIFtFhvYrLElyHbp_kriekFO-ZviQ/s320/contra%20la%20nostalgia.jpeg" width="210" /></a></div><br /> Òpera prima de la Maria Cañelles. Molt ben construida, àgil, una història íntima d'uns personatges que viuen el present, des de les seves contradiccions, amb la nostàlgia com a factor comú. <p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2977009220669900848.post-46346091410041516492022-09-26T19:13:00.002+02:002022-11-14T11:36:55.912+01:00Las mil naves, Natalie Haynes i La guerra no tiene rostro de mujer, Svetlana Alexievich<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxEq2T2mwD8ubj_UwmTaQkJZPz4IxRhvmoSFPgLl62oclVeqwvv4AXPWnQ7k2-pl-XAgwAQGY35-Bcsmpr9DM0W8eCYSAYG32lpXqlSOtwxUVch7PJwpeqSBJl1jIbWi35k5Q-PZmYD2Sr_EzVgrwAXYYL_C1p1pWsO1_kNw2Kyh8JFrVVhPSfjw/s1872/la%20guerra%20no%20tiene%20nombre%20de%20mujer.webp" style="clear: left; display: inline !important; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"> <img border="0" data-original-height="1872" data-original-width="1200" height="505" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxEq2T2mwD8ubj_UwmTaQkJZPz4IxRhvmoSFPgLl62oclVeqwvv4AXPWnQ7k2-pl-XAgwAQGY35-Bcsmpr9DM0W8eCYSAYG32lpXqlSOtwxUVch7PJwpeqSBJl1jIbWi35k5Q-PZmYD2Sr_EzVgrwAXYYL_C1p1pWsO1_kNw2Kyh8JFrVVhPSfjw/w325-h505/la%20guerra%20no%20tiene%20nombre%20de%20mujer.webp" width="325" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgchjavY0RMz-GGblhX3gCvdZ6fc9eECQEIrQ9DwjDGI5IwTtCrjRqgzZCoo2gebp7iFBUjJyQqOFwv_SJ1BRDz77-SAMi4ykguUbDoAfz-rWYq3lpB1Kwa8pxXdkJB8saphWqlTDS_iZBTJRETGp4QR8G77JJKpOD0XPDppa2eRfaiu9i8TKoUrg/s886/las%20mil%20naves.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="886" data-original-width="552" height="514" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgchjavY0RMz-GGblhX3gCvdZ6fc9eECQEIrQ9DwjDGI5IwTtCrjRqgzZCoo2gebp7iFBUjJyQqOFwv_SJ1BRDz77-SAMi4ykguUbDoAfz-rWYq3lpB1Kwa8pxXdkJB8saphWqlTDS_iZBTJRETGp4QR8G77JJKpOD0XPDppa2eRfaiu9i8TKoUrg/w321-h514/las%20mil%20naves.jpeg" width="321" /></a><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Dos llibres que, aparentment no tenen res a veure i, tanmateix tenen molts punts en comú. </span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-family: arial; font-size: large;">Svetlana Alexiévich ens fa una descripció des de la mirada de les dones, del que suposa la guerra, els ideals de la pàtria, que sempre justifiquen els mitjans: és a dir l'horror, la violència, la injustícia, la mort, la inhumanitat... Ho fa a partir d'entrevistar a unes cinc-centes ex soldats russes de la segona guerra mundial, uns quants -bastants- anys després. El contrast és esfereidor i ens posen al davant de l'absurditat, inutilitat i barbàrie que suposen les guerres al món actual. Natalie Haynes, amb una gran ironia, utilitza la mirada de les dones als clàssics d'Homer, per donar-nos una visió de les dones que varen participar -des de tots els rangs- en la guerra de Troia i en el viatge d'Ulisses per la Mediterrànea. </span></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxEq2T2mwD8ubj_UwmTaQkJZPz4IxRhvmoSFPgLl62oclVeqwvv4AXPWnQ7k2-pl-XAgwAQGY35-Bcsmpr9DM0W8eCYSAYG32lpXqlSOtwxUVch7PJwpeqSBJl1jIbWi35k5Q-PZmYD2Sr_EzVgrwAXYYL_C1p1pWsO1_kNw2Kyh8JFrVVhPSfjw/s1872/la%20guerra%20no%20tiene%20nombre%20de%20mujer.webp" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxEq2T2mwD8ubj_UwmTaQkJZPz4IxRhvmoSFPgLl62oclVeqwvv4AXPWnQ7k2-pl-XAgwAQGY35-Bcsmpr9DM0W8eCYSAYG32lpXqlSOtwxUVch7PJwpeqSBJl1jIbWi35k5Q-PZmYD2Sr_EzVgrwAXYYL_C1p1pWsO1_kNw2Kyh8JFrVVhPSfjw/s1872/la%20guerra%20no%20tiene%20nombre%20de%20mujer.webp" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxEq2T2mwD8ubj_UwmTaQkJZPz4IxRhvmoSFPgLl62oclVeqwvv4AXPWnQ7k2-pl-XAgwAQGY35-Bcsmpr9DM0W8eCYSAYG32lpXqlSOtwxUVch7PJwpeqSBJl1jIbWi35k5Q-PZmYD2Sr_EzVgrwAXYYL_C1p1pWsO1_kNw2Kyh8JFrVVhPSfjw/s1872/la%20guerra%20no%20tiene%20nombre%20de%20mujer.webp" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><br /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxEq2T2mwD8ubj_UwmTaQkJZPz4IxRhvmoSFPgLl62oclVeqwvv4AXPWnQ7k2-pl-XAgwAQGY35-Bcsmpr9DM0W8eCYSAYG32lpXqlSOtwxUVch7PJwpeqSBJl1jIbWi35k5Q-PZmYD2Sr_EzVgrwAXYYL_C1p1pWsO1_kNw2Kyh8JFrVVhPSfjw/s1872/la%20guerra%20no%20tiene%20nombre%20de%20mujer.webp" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a></div></div><p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2977009220669900848.post-2297139065422024682022-08-05T22:24:00.002+02:002022-08-13T08:36:14.887+02:00Teresa Casas<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhi3DAvENuNc0HRYENIeaWFM_YYLowaPriGSJTFj400qaipolIM_Z9aDLvPCU5xD51k0a4RiYiDNgjgl40jE-cWa8kSqIfQaApNeW6_PUgXVduvT0ukO0A0JxjioZ4CJPr-6hoGw0rPKC6EJGDQ62w2v-XsPiT089eFDAT6RIqVt7GOvH3SJJeSdA/s3456/castell3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="3456" data-original-width="2621" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhi3DAvENuNc0HRYENIeaWFM_YYLowaPriGSJTFj400qaipolIM_Z9aDLvPCU5xD51k0a4RiYiDNgjgl40jE-cWa8kSqIfQaApNeW6_PUgXVduvT0ukO0A0JxjioZ4CJPr-6hoGw0rPKC6EJGDQ62w2v-XsPiT089eFDAT6RIqVt7GOvH3SJJeSdA/s320/castell3.jpg" width="243" /></a></div><br />Sempre amb l’optimisme de la raó al davant, relativitzant discrepàncies, fidel als principis però sense cap mena de dogmatisme, amb l’esperança que la història guarirà problemes i la humanitat resoldrà conflictes. <p></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">Dona. Plenament. La cura de les persones era per ella una part essencial de la seva vida. Generosa fins les arrels, ni en les pitjors èpoques tenia un no com a resposta a una demanda. </p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">Mestra. Compromesa amb l’escola, amb el seu país, la seva ciutat, amb els seus alumnes que estimava sense escletxes.</p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">Constant, perseverant i aguda. No se li escapava cap detall i, a la vegada, era capaç de passar per alt una opinió mal formulada, una sortida de to, una discrepància circumstancial. </p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">Amiga i companya. Del 1990 al 1996 vàrem compartir il·lusions, idees i feina a la Federació de MRP assentant les bases d’una xarxa en els temps del Congrés de la renovació pedagògica. A mi em tocava el paper de representació pública. Ella estava darrera de tots els papers, manifestos, reunions, convocatòries i actes. La perfecta acotxadora perquè l’enxaneta pogués fer l’aleta. Mai millor dit i potser, fins i tot, amb segones. Al 1996 vam tornar a l’escola, ella a Terrassa, jo a Santa Coloma. </p><br /><p></p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">Després, la jubilació. Uns anys de fidelitat als amics i amigues, als vincles i a les relacions que també va ajudar a construir la Isabel Muñoz. Les trobades de Joanet en són el testimoni. </p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;">El buit que deixen les persones que has estimat és massa dolorós per poder-lo expressar en aquest escrit. I persones com la Teresa encara ho fan més difícil. És llavors quan tanques els ulls que s’han humitejat i t’adones de cop de la seva grandesa. Tens consciència de la petitíssima part que coneixes de la seva vida, ella sempre tant reservada!, i arribes a imaginar-te com ha estat la resta. </p><p style="line-height: 16px; margin-bottom: 0cm;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrr6buhpxazZbPLCuxsxBy_Qvh1duCNXXJMulsf3DscnEn8E-RWNdy3YnM-h5KkT2x4lhzW6-4AkTapXbpDumJUNE7acAbRcQ0E1KWGnrPdBbHKDnlzD_QAmIBYrsIllNX_CymDzGf4whlQzCPU9LZpNJ6a_KGxgsEn_JTBZ_UvkFKdcZ1wMTm0A/s2406/teresa,%20jaume%20i%20jo.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1721" data-original-width="2406" height="229" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrr6buhpxazZbPLCuxsxBy_Qvh1duCNXXJMulsf3DscnEn8E-RWNdy3YnM-h5KkT2x4lhzW6-4AkTapXbpDumJUNE7acAbRcQ0E1KWGnrPdBbHKDnlzD_QAmIBYrsIllNX_CymDzGf4whlQzCPU9LZpNJ6a_KGxgsEn_JTBZ_UvkFKdcZ1wMTm0A/s320/teresa,%20jaume%20i%20jo.jpeg" width="320" /></a></div>L’única cosa que ens consola avui és que la tristesa i el dolor que tenim esdevindrà record i memòria. La certesa de que la seva petjada ha estat útil en aquest llarg camí de la veritat i la llibertat que ens compromet i ens fa sentir, a tots plegats, part de la humanitat.<p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2977009220669900848.post-84691488395053711892022-07-05T19:11:00.003+02:002022-11-14T11:17:15.705+01:00Avec Camus, Jean Daniel<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGSMqUm98tWbHAZmWz6v3PaK7V1fuYMZkF_F3mP8hKR-d0rUFWb1dtt_lDPunhG3haO_5OgxyIkfM15kCkxVlm5vn-UWeg6B0fcknNZqQjEaI-Zb5ifaeI1GkYnVo7IUOjTWw2QmmqmfexPQVVk89_k1jWuuY0IYUzV5mJscIXQEiNUNLUJ50q1w/s2403/avec%20camus.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2403" data-original-width="1622" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGSMqUm98tWbHAZmWz6v3PaK7V1fuYMZkF_F3mP8hKR-d0rUFWb1dtt_lDPunhG3haO_5OgxyIkfM15kCkxVlm5vn-UWeg6B0fcknNZqQjEaI-Zb5ifaeI1GkYnVo7IUOjTWw2QmmqmfexPQVVk89_k1jWuuY0IYUzV5mJscIXQEiNUNLUJ50q1w/s320/avec%20camus.jpeg" width="216" /></a></div><br /> Una biografia d'Albert Camus, feta per una persona que va compartir des de posicions ideològiques diferents, preocupacions, neguits, esperança, història. Insisteix en la idea de l'actualitat del seu pensament. <p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2977009220669900848.post-64991988353484273952022-02-10T17:06:00.001+01:002022-02-10T17:06:00.302+01:00Per la Nova Escola Pública<p> <b><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Raons per reivindicar la Nova Escola Pública </span></b></p><p><i><span style="font-family: verdana; font-size: x-small;">Una versió d'aquest article ha estat publicada a la revista Catorze. </span></i></p><p style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: initial; background-repeat: initial; background-size: initial; line-height: 1px; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEicanpEXLvwbvxffIKfjOhZwOBOq_f0wKicrA5UvEQH4Y-bIEyj_VRF405FJIOB2uY1_md81TXDXsx34tlKBIQOyEc5-OWCXjkpfXJBv7uuVyexMVSX7m6ixqIQ7UyPKUkL7nmEVB8Crfboag03Mgg_UvOUY-W_Hxh6CmbSCW_l8NB1Edzx5Z6GCQ=s1906" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1074" data-original-width="1906" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEicanpEXLvwbvxffIKfjOhZwOBOq_f0wKicrA5UvEQH4Y-bIEyj_VRF405FJIOB2uY1_md81TXDXsx34tlKBIQOyEc5-OWCXjkpfXJBv7uuVyexMVSX7m6ixqIQ7UyPKUkL7nmEVB8Crfboag03Mgg_UvOUY-W_Hxh6CmbSCW_l8NB1Edzx5Z6GCQ=s320" width="320" /></a></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Al llarg de les darreres dècades, la societat ha dipositat a l’escola moltes esperances. De fet, en una societat plena d’emergències, l’escola segueix sent un espai i un temps per a l’esperança. No des de la falsa il·lusió que l’escola pot portar la solució de tot allò que no hem estat capaços de solucionar com a societat. Però si des de la convicció que l’escola és dels pocs llocs únics i essencials per a que tothom hi pugui romandre durant un període més o menys dilatat de la seva vida. I des d’aquesta posició privilegiada, separada de la societat però amb portes i finestres obertes per a saber que passa més enllà de les seves parets, esdevenir un espai i un temps en el que és possible conversar, intentant comprendre tot allò que ens preocupa del món i, a la vegada, imaginar com podem fer una societat millor que la que tenim.<span class="Apple-converted-space"> </span></span><p></p><p class="p2" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px;"><br /></p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p><p class="p1" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Tenim en el nostre imaginari molts models d’escola. Dins d’aquesta pluralitat la Nova Escola Pública és un model educatiu que vol representar les característiques essencials d’aquesta institució. Unes característiques que la societat ha anat pensant, desenvolupant i intentant portar a la pràctica durant molt de temps. <span class="Apple-converted-space"> </span></span></p><p class="p2" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhlnqXH2Yv55kdPYULKyqD2Y0BFDroEVlRh6YXZEM-2ODfFdF4GO3hZcbRUlVdEsatnmI4Cv8URT3Mp1SFt3LsB2LtZhbAEPJzestcft-oNXHjTGvbMdor5JiFOoqo6Qgt4y8QT_f5Mos1Ncha3s8kCyYFkAOibosGccFPFk2vjinMXYFfwwZDBIg=s2048" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhlnqXH2Yv55kdPYULKyqD2Y0BFDroEVlRh6YXZEM-2ODfFdF4GO3hZcbRUlVdEsatnmI4Cv8URT3Mp1SFt3LsB2LtZhbAEPJzestcft-oNXHjTGvbMdor5JiFOoqo6Qgt4y8QT_f5Mos1Ncha3s8kCyYFkAOibosGccFPFk2vjinMXYFfwwZDBIg=s320" width="320" /></a></div><p></p><p class="p1" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Cadascuna de les escoles públiques (les de titularitat i promogudes des dels poders públics), parteixen de la seva realitat. I, amb el treball compartit a cada comunitat, s’acosten al model que representa, en un procés obert i viu.<span class="Apple-converted-space"> </span>Volem posar en comú algunes raons del perquè proposem aquest model, que haurien de servir per orientar<span class="Apple-converted-space"> </span>el treball que s’hi fa en cadascuna d’elles. Mai des d’un punt de vista absolut, únic o dogmàtic.</span></p><p class="p2" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La Nova Escola Pública que pensem la vinculem a una societat que entenem radicalment democràtica i inclusiva. Malgrat això, acceptem que hi puguin haver diferents punts en el camí i en les arribades. Tothom hauria d’aspirar a tenir una Nova Escola Pública, tothom hi té dret... Per això, aquest model, ha de ser de referència per al conjunt del sistema educatiu.<span class="Apple-converted-space"> </span></span></p><p class="p2" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p><p></p><p class="p1" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">1. S’adreça a tots els infants i joves sense cap mena de distinció per raó de gènere, condició econòmica, llengua d’origen, cultura, etc.</span></p><p class="p2" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">2. No té ànim de lucre. No hi ha cap persona ni corporació que en tregui benefici econòmic del seu funcionament. Constitueix el que anomenem un servei públic i ha de ser gratuïta i finançada públicament segons les seves necessitats.</span></p><p class="p2" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEid43zvhxVXi_mdZllN4X3hKDdjWOuSP8vzXu7q0L6zL__ZUNICVfym9-uGomyR6AcsT5fARKNaHxEI8UN_jKt4FEWQcGBfaAX1z3y8dCxC0W1FprwH42oRTQy9XwMLn-H5cFXjQ5ZxkHRRwNPVhs9-5hC1y9tk89jqyevtm9TcQzLwA-3Fb1gTNg=s2048" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEid43zvhxVXi_mdZllN4X3hKDdjWOuSP8vzXu7q0L6zL__ZUNICVfym9-uGomyR6AcsT5fARKNaHxEI8UN_jKt4FEWQcGBfaAX1z3y8dCxC0W1FprwH42oRTQy9XwMLn-H5cFXjQ5ZxkHRRwNPVhs9-5hC1y9tk89jqyevtm9TcQzLwA-3Fb1gTNg=s320" width="320" /></a></div><p></p><p class="p1" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">3. És una institució laica i plural.<span class="Apple-converted-space"> </span>Cadascuna de les escoles protegeix i respecta la pluralitat d’idees i conviccions i no es distingeix per cap creença ja sigui religiosa, política o cultural. Els drets humans són l’únic codi compartit de forma voluntària. El respecte a les creences de cada persona que forma part de la seva comunitat ha de garantir l’absència de cap catequesi i el no adoctrinament en tots els àmbits del seu treball.<span class="Apple-converted-space"> </span></span></p><p class="p2" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">4. És una escola de proximitat. La tens al barri on vius, al poble on resideixes, sigui més gran o més petit. S’arrela al territori i és catalana en llengua i continguts, des del respecte a totes les llengües i cultures que hi són presents. Malgrat que pot utilitzar les noves tecnologies per a determinades tasques, és una escola basada en la presencialitat.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><p></p><p class="p2" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">5. Contribueix a la transformació social, ja que respon a un triple mandat de la societat: l’accés al coneixement, la justícia social i l’emancipació de les persones, individual i col·lectiva. Ho fa conscient de les emergències ecosocials que caracteritzen la nostra època i les té presents en el seu projecte i en la seva organització.</span></p><p class="p2" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">6. Treballa pel bé comú des de l’àmbit del coneixement i la seva transmissió i es basa en dues grans idees: aprendre a llegir i a escriure el món. Aprendre a llegir, interpretar i comprendre la realitat, des de la multiplicitat de llenguatges presents. Aprendre a escriure com a voluntat de pensar, conversar, imaginar el món, de forma col·lectiva, tenint com a referència les preguntes que ens fem i els problemes que ens afecten.</span><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgTVXr_IPHYG83zVXIRF4r0wQPclQbW9-Xye2tJWrccnAhBt9Uk6Y-xK5Oim9JyM5LmHoWFIqosrr3kCp_E1BRbUlhGNknKW8P4nr08CArzeUrD1ngDPendBGROECQhHJk2uhx8SNDBeHRRNc6oKZJI4RgyUjnfdgN2i6T-OUr5FgApoc9uPyiQYA=s2048" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgTVXr_IPHYG83zVXIRF4r0wQPclQbW9-Xye2tJWrccnAhBt9Uk6Y-xK5Oim9JyM5LmHoWFIqosrr3kCp_E1BRbUlhGNknKW8P4nr08CArzeUrD1ngDPendBGROECQhHJk2uhx8SNDBeHRRNc6oKZJI4RgyUjnfdgN2i6T-OUr5FgApoc9uPyiQYA=s320" width="320" /></a></span></p><p class="p2" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">7. Es una institució emancipadora. Emancipa l’alumnat al garantir l'accés als coneixements i les eines que l’han de permetre ser membre actiu i crític d’una societat complexa i contribuir a la<span class="Apple-converted-space"> </span>millora i al benestar de tothom. Treballa amb aprenentatges compartits que ens fan més iguals, i una personalització que potencia les capacitats, interessos i valors de l’alumnat i els fa més rics en la diversitat.<span class="Apple-converted-space"> </span></span></p><p class="p2" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">8. Acull la diversitat de l’alumnat i posa en valor els avantatges educatius i socials d’una educació inclusiva. Es basa en dos principis: tothom pot ser educat i tothom hi té dret. <span class="Apple-converted-space"> </span>Respecta les diferències i treballa perquè no esdevinguin font de discriminació. Amb les seves accions i la seva pràctica compensa les desigualtats de partida i ofereix un espai i un temps segur i just per a tota la infància.</span></p><p class="p2" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">9. És una escola coeducadora que parteix del respecte a totes les persones, tinguin l’orientació i identitat sexual que tinguin. La Nova Escola Pública no discrimina per raons de gènere.</span></p><p class="p2" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">10. És flexible en les formes i l’organització i entén les aules com espais oberts i interrelacionats en contacte constant amb l’exterior. Beu de l’exterior i hi participa com un element transformador més. És una baula essencial en el projecte de ciutat educadora.<span class="Apple-converted-space"> </span></span></p><p class="p2" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhVQ5kvCtvMr0FwitClpAeMlBpJcqmAWqrxQygXqcy89CUhcz1WFZLhxr3PZLG3cC2tOT8uu3PHkpck3D4c4C4iiVvJ6pNpcEJnFsIp8BFix_g_KHCWrwnpm5zPcXkICQH2y3VHgGhgSuUC1zZfcM5jb3ki-fWITIbWrCzG2jZy75TszWjT8a526Q=s909" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="909" data-original-width="640" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhVQ5kvCtvMr0FwitClpAeMlBpJcqmAWqrxQygXqcy89CUhcz1WFZLhxr3PZLG3cC2tOT8uu3PHkpck3D4c4C4iiVvJ6pNpcEJnFsIp8BFix_g_KHCWrwnpm5zPcXkICQH2y3VHgGhgSuUC1zZfcM5jb3ki-fWITIbWrCzG2jZy75TszWjT8a526Q=s320" width="225" /></a></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">11. És un aprenentatge constant de democràcia. Garanteix la presència de tots els sectors en els seus òrgans de participació i de govern i practica la democràcia en cadascun dels seus àmbits de treball. Implica a les famílies, dona veu a l’alumnat, garanteix la complicitat de tots els agents i sectors. Funciona com un ecosistema en el que totes les parts són necessàries: a cada aula, a nivell de centre i en el<span class="Apple-converted-space"> </span>territori.</span><p></p><p class="p2" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">12. El professorat i els altres professionals que hi treballen estan compromesos pedagògicament i socialment amb la seva funció, l’equip docent i amb el projecte de cada centre. Tenen una formació inicial que combina la teoria i la pràctica i una formació permanent que els ajuda a reflexionar individualment i col·lectivament sobre la seva experiència a l’aula i al centre. I unes condicions òptimes per poder combinar les tasques lectives i les de coordinació amb l’equip.</span></p><p class="p2" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">13. Promou la cooperació a tots els nivells. Impulsa xarxes de relacions amb el territori i amb d’altres centres del seu entorn. Manté la cooperació com a senyal d’identitat en l’activitat de l’aula i amb la resta d’agents educatius a cada comunitat educativa. És autònoma en el seu funcionament intern i interdependent de la seva xarxa propera.</span></p><p class="p2" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">14. Construeix i desenvolupa la personalitat de cadascun dels alumnes, en un context de socialització i implicació, d’aprenentatge entre iguals, d’avaluació com a element de creixement i coneixement del jo. L’alumnat és un subjecte actiu del seu aprenentatge i s’implica en el seu desenvolupament.</span></p><p class="p2" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Aquestes raons poden ser uns arguments bàsics de l’essencialitat del model de la Nova Escola Pública, entenent-la com la que té les possibilitats de generalitzar-les. La societat, els poders públics i el conjunt d’agents educatius haurien de fer possible un acord consensuat per garantir-les.<span class="Apple-converted-space"> </span></span></p><p class="p2" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px; min-height: 16px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p><p class="p1" style="font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: normal; margin: 0px;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEicCbmh0HnfnpXJZB0piAvMcYEJ3uALwJXw-TjKZQTayoB1BMWIk0DkmBROEhSDladsBXkgWqEZZOhvbNP4SnT5058V64lrVVeI56fOg9MnFaJuT1fDWyHhkuh0m4NOMnF9AAV5Y87kLJP7GJXEIr40no-Bbuy9MeN979xreqvcpGlvTZu_rWQ2OA=s1280" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1000" data-original-width="1280" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEicCbmh0HnfnpXJZB0piAvMcYEJ3uALwJXw-TjKZQTayoB1BMWIk0DkmBROEhSDladsBXkgWqEZZOhvbNP4SnT5058V64lrVVeI56fOg9MnFaJuT1fDWyHhkuh0m4NOMnF9AAV5Y87kLJP7GJXEIr40no-Bbuy9MeN979xreqvcpGlvTZu_rWQ2OA=s320" width="320" /></a>La Nova Escola Pública representa un encreuament entre el moviment de l’Escola Nova (Primer Congrés a Calais al 1921 i els trenta principis d’Adolf Ferriere) i els moviments ciutadans de lluita per l’escolarització i per l’escola pública. La Nova Escola Pública Catalana, com a model alternatiu i real,<span class="Apple-converted-space"> </span>ha estat present en diferents moments de la nostra història recent: al 1936, amb el Consell de l’Escola Nova Unificada, al 1975 i 1976 a l’escola d’estiu de Barcelona, amb l’aprovació dels documents Per una Nova Escola Pública i Per una Nova Escola Pública catalana. Al 2019 com a eix vertebrador de la proposta del Primer Congrés d'Educació Pública. I així, fins als nostres dies.<span class="Apple-converted-space"> </span></span></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2977009220669900848.post-34293511138088872982021-10-18T16:16:00.000+02:002021-10-18T16:16:05.183+02:00Portes obertes a l'escola pública<p>Aquest és el títol de l'exposició que s'inaugura el dimarts 26 al Palau Robert i de la qual en sóc el comissari. </p><p>Fa més de nou mesos de l'encàrrec que em va fer l'anterior conseller d'educació, Josep Bargalló. Han estat nou mesos de treball intens per una exposició de la que no us amagaré la complexitat. </p><p>No he volgut fer una exposició explicativa sinó interrogativa, conscient que, encara avui, el model d'escola pública porta a controvèrsies. </p><p>És una exposició que vol estar a favor de, sense anar en contra de ningú. Cosa ben difícil, acostumats com estem des de molts sectors a la cultura de "l'altre és el traidor". Potser exagero, però penso que tenim la necessitat, com a societat, de pensar com volem ser educats, agafant una de les idees que Marina Garcés ens fa arribar en el seu darrer llibre. Però ho hem de fer, no des de la solució o punt de vista individual, sinó de forma col.lectiva. </p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-eC4q7QJ4p9I/YW2BeTLHFWI/AAAAAAAAGd0/rhblqPHD9L09TPVkBEiMNjDSKLuFbp9NQCLcBGAsYHQ/s841/%2BANUNCI.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="841" data-original-width="595" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-eC4q7QJ4p9I/YW2BeTLHFWI/AAAAAAAAGd0/rhblqPHD9L09TPVkBEiMNjDSKLuFbp9NQCLcBGAsYHQ/s320/%2BANUNCI.jpg" width="226" /></a></div>Vivim masses emergències com per no assumir que davant del futur que ens vulguem imaginar com a societat, l'escola té un paper a jugar. <br /><p></p><p>M'agradarà escoltar opinions i crítiques. Potser l'exposició incomodarà. D'això es tracta. Començant per mi mateix, les meves errades, els meus oblits, els criteris de les meves seleccions i tries. </p><p>En tot cas vol ser una reflexió honesta i coherent amb la meva pràctica de molts anys i amb el meu pensament actual. </p><p>Esteu convidats a anar-hi. </p><p><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-2977009220669900848.post-521112401218613472021-10-06T19:58:00.001+02:002022-11-14T11:19:47.311+01:00La Réplica, Philippe Meirieu<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhFh1jSvgIAOVcB8pCXPbBpVJNDfvoK3t0Z9Y7XSzsig9Q21gbCEuysx9fLioQxr_qfvVudPUFb2SPbZDIocdNrtlCf4cIIqF0vVdfIr1uiW-Kl5se1cfPPFuZoR84bIl_NFPBKvnWpsX_1eivP2cOR3801kAD_hreNBM9YI7ehYCn14z-CcGDrA/s1871/la%20replica.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1871" data-original-width="1200" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjhFh1jSvgIAOVcB8pCXPbBpVJNDfvoK3t0Z9Y7XSzsig9Q21gbCEuysx9fLioQxr_qfvVudPUFb2SPbZDIocdNrtlCf4cIIqF0vVdfIr1uiW-Kl5se1cfPPFuZoR84bIl_NFPBKvnWpsX_1eivP2cOR3801kAD_hreNBM9YI7ehYCn14z-CcGDrA/s320/la%20replica.jpeg" width="205" /></a></div><br /> Imprescindible. Davant dels debats estèrils sobre la penetració del neoliberalisme a l'educació, la visió lúcida de Meirieu ens situa ens els veritables debats. Els importants. Llums i ombres de l'escola pública, l'escola nova i el paper de les persones que, des de diferents àmbits, s'hi comprometen en el dia a dia. <p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2977009220669900848.post-58528235650497536932021-08-02T13:42:00.000+02:002022-10-27T19:46:54.852+02:00Y llovieron pájaros, Jocelyne Saucier<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKMIgQnRGExV5U9ok5mxrwrKMbCJdtCD-nrdOkp4cWCYOlf4_WKB3pEwmLYlXq5UzdYHv6H2BIMJaKfIUrLvdP2jKurj3HQ4Kolvjiysnt2XNoaIM48APnHknBEhmfIYKvbhaPOhNG5fR2L9rEQViosal3IUyOf3wl_AMOhGrvU0IyWZPPEP_i5w/s1024/y%20llovieron%20pajaros.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="681" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKMIgQnRGExV5U9ok5mxrwrKMbCJdtCD-nrdOkp4cWCYOlf4_WKB3pEwmLYlXq5UzdYHv6H2BIMJaKfIUrLvdP2jKurj3HQ4Kolvjiysnt2XNoaIM48APnHknBEhmfIYKvbhaPOhNG5fR2L9rEQViosal3IUyOf3wl_AMOhGrvU0IyWZPPEP_i5w/s320/y%20llovieron%20pajaros.jpeg" width="213" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><span style="font-family: Ubuntu; font-size: medium;">Magnífica història narrada amb suspens i atreviment. Entranyable, emocional, esperançada... Plena de reflexions sobre la vida i la mort; la vellesa i la bellesa. </span></div><br /> <p></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2977009220669900848.post-43443167120040067022021-04-07T13:56:00.000+02:002021-04-07T13:56:59.899+02:00Rellegint documents, recuperes idees (6)<p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-vCpQQjRx2dk/YG2XxBSV4eI/AAAAAAAAFCg/k2YaxPm0-K00H20JhUWe_dHq6oEajMFgwCLcBGAsYHQ/s2048/4.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-vCpQQjRx2dk/YG2XxBSV4eI/AAAAAAAAFCg/k2YaxPm0-K00H20JhUWe_dHq6oEajMFgwCLcBGAsYHQ/s320/4.jpg" /></a></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Els anys setanta són prolífics en l'elaboració d'alternatives. Els documents per una Nova Escola Pública tenen replicants en les altres nacionalitats. A Madrid, el Col.legi de Doctors i Llicenciats, a Euskadi, elaborat pel grup ADARRA, sindicats, partits polítics d'esquerra... qualsevol organització o grup de mestres, s'apunten a elaborar aquestes alternatives que totes tenen un denominador comú. </span><p></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-3n17-jLQgyk/YG2YFjp8lWI/AAAAAAAAFCo/BMqjpr1uBicA2DVGOkinF7Tv2xJvkkOdQCLcBGAsYHQ/s2048/5a.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-3n17-jLQgyk/YG2YFjp8lWI/AAAAAAAAFCo/BMqjpr1uBicA2DVGOkinF7Tv2xJvkkOdQCLcBGAsYHQ/s320/5a.jpg" /></a></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">El final de la dictadura fa que els desigs de canvi i de millora es tradueixin en forma de propostes, en les quals, el temps, hi passarà el seu sedàs de possibilisme i pragmatisme. </span><p></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Fins i tot, des de la Universitat es fan estudis comparatius de les diferents propostes i alternatives per tal de cercar els elements comuns a totes elles. </span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-9Bk721u0VE4/YG2YZ33Q2yI/AAAAAAAAFCw/QNvj0QSkI-IXdYAvwZU6Z7RJP0xf3AJMQCLcBGAsYHQ/s2048/6.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-9Bk721u0VE4/YG2YZ33Q2yI/AAAAAAAAFCw/QNvj0QSkI-IXdYAvwZU6Z7RJP0xf3AJMQCLcBGAsYHQ/s320/6.jpg" /></a></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">A Catalunya, determinats conceptes comencen a formar part de les alternatives: escola pública, catalanitat i arrelament al territori en llengua i continguts, democràcia, laicitat, escola activa, gratuïtat, obligatorietat, cos únic... </span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Els primers governs democràtics tenen molta oposició al carrer que aconsegueix millorar, sobretot, en el tema de construccions escolars, un déficit que s'arrossegava des de feia dècades i que havia donat peu al creixement de l'oferta privada, religiosa i no religiosa, marcada en la seva majoria pel lucre, aprofitant els déficits endèmics de l'escola pública. </span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-YNdlE7yEr6g/YG2aNbiOCKI/AAAAAAAAFC4/E7Rq-3E8faoi2QvVUFCc5M2uyy-UFEtaQCLcBGAsYHQ/s2048/5c.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-YNdlE7yEr6g/YG2aNbiOCKI/AAAAAAAAFC4/E7Rq-3E8faoi2QvVUFCc5M2uyy-UFEtaQCLcBGAsYHQ/s320/5c.jpg" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span><p></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">És evident, doncs, que hi ha una reivindicació de "places escolars" suficients (ningún niño sin escuela, ningún maestro sin trabajo, és la pancarta comú a les manifestacions en l'època dels governs d'UCD), al costat d'una reivindicació de qualitat de l'escola. </span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Aquestes alternatives preparen el terreny del que seran les reformes socialistes de la dècada següent, paral.leles a la creació de les autonomies i el traspàs de competències educatives a Catalunya. </span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-SdfMoAGSXfs/YG2cump24QI/AAAAAAAAFDA/0lwvsJmaHXUO0C_Q5lBUBeB74Affu4sIQCLcBGAsYHQ/s2048/santa%2Bcoloma%2Bescola.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1309" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-SdfMoAGSXfs/YG2cump24QI/AAAAAAAAFDA/0lwvsJmaHXUO0C_Q5lBUBeB74Affu4sIQCLcBGAsYHQ/s320/santa%2Bcoloma%2Bescola.png" /></a></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">La col.laboració d'entitats ciutadanes i la vinculació de les reivindicacions educatives als plans de millora dels barris i de les ciutats són també un fet natural. Com exemple el pla popular de Santa Coloma de Gramenet, elaborat coordinadament per Xavier Valls (arquitecte que va morir a l'atemptat d'Hipercor al 1987), preveia un pla específic d'ensenyament, elaborat en col.laboració amb mestres i famílies de la ciutat. <br /></span><p></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Queda per fer la revisió i l'estudi retrospectiu de les reivindicacions i propostes elaborades en aquesta dècada i la seva concreció 50 anys després. No podem renunciar a la recuperació de propostes bàsiques que han anat a parar a la paperera de la història. A la paperera potser sí, però no a l'oblit dels que vam formar part d'aquest moviment. </span></p><div class="css-1dbjc4n r-xoduu5" style="-webkit-box-align: stretch; -webkit-box-direction: normal; -webkit-box-orient: vertical; align-items: stretch; background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); border: 0px solid black; box-sizing: border-box; display: inline-flex; flex-basis: auto; flex-direction: column; flex-shrink: 0; margin: 0px; min-height: 0px; min-width: 0px; padding: 0px; position: relative; white-space: pre-wrap; z-index: 0;"></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2977009220669900848.post-69650713852346823472021-03-26T11:10:00.000+01:002021-03-26T11:10:01.890+01:00Rellegint documents (5). 1976. Escola d'Estiu de Barcelona. Per una Nova Escola Pública Catalana<p><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; font-size: medium; white-space: pre-wrap;">Ja el document de 1975, Per una Nova Escola Pública, donava peu a una certa oposició. Es coneixia que sectors vinculats al PSC i al PSUC, eren els que havien donat forma a l'alternativa, que coincidia a grans trets amb altres alternatives que, en aquell moment, forces polítiques, sectors sindicals i professionals, estaven proposant. Les discrepàncies, formalment es centren en el caràcter unificat que la proposta feia.</span></p><p><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; font-size: medium; white-space: pre-wrap;">El context era d'una màxima efervescència. Una escola "estatal" i heretada del franquisme, amb uns tímids moviments de renovació. Uns sectors situats a la iniciativa privada, amb connexió amb sectors de famílies clarament progressistes, en forma moltes vegades de cooperatives, i docents amb inquietud de desenvolupar models educatius en la pràctica clarament renovadors i al servei del poble. </span></p><p><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; font-size: medium; white-space: pre-wrap;">La proposta de la X Escola d'Estiu havia desenterrat la síntesi de les alternatives: proposava una escola pública que superava l'actual escola estatal, pel seu caràcter de nova. Lligava la proposta a intentar posar en pràctica un triangle amb tres vertexs claus: oferta generalitzada i pública, renovada pedagògicament i catalana, ja que no podem oblidar que la recuperació de l'escola es lliga des dels inicis al procés de normalització de la llengua i a la vinculació dels continguts al context territorial. </span></p><p><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; font-size: medium; white-space: pre-wrap;">L'oposició ataca la proposta "unificada", plantejant la crítica des de la defensa del pluralisme i la llibertat. No és gens agosarat pensar que darrera aquesta aposta hi ha una concepció que defensa l'escola privada com a la millor opció per garantir aquest pluralisme i llibertat. Com sempre que s'ha plantejat, no se'ns aclareix que aquesta llibertat només és patrimoni d'uns sectors concrets, i oblida el compromís democràtic dels poders públics de garantir una escola de qualitat, precisament, per aquells que no poden escollir. </span></p><p><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; font-size: medium; white-space: pre-wrap;">Respecte al pluralisme la discrepància d'estratègia està en la defensa d'un sistema que garanteix el pluralisme a cada centre, o bé un sistema que garanteix centres amb opcions ideològiques diferents, fonamentalment religioses i, la resta, aconfessionals, laiques o plurals, segons com s'argumenti. </span></p><p><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; font-size: medium; white-space: pre-wrap;">A l'escola d'estiu del 76 es planteja algunes concrecions de l'alternativa del 75, però sobretot hi ha una esmena que canvia encara més el sentit de la proposta. A l'assemblea final, per una estret marge guanya aquest redactat </span></p><p><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; font-size: medium; white-space: pre-wrap;"><i>L'escola que volem ha de ser pública i única, entesa com un model únic quant a infraestructura i dotació de material, qualitat pedagògica, rigor científic, nivells de coneixement, capacitat professional i sou. Aquest model pressuposa garantir l'escolarització total i la desaparició de l'ensenyament privat. Caldria, doncs, crear les condicions perquè les actuals escoles privades de diferents sectors es transformin en noves escoles públiques.</i></span></p><p><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; font-size: medium; white-space: pre-wrap;">El redactat que no obté la majoria dels vots era aquest:</span></p><p><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; font-size: medium; white-space: pre-wrap;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; font-size: medium; white-space: pre-wrap;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-uCv1uefAuvA/YEakKuBOkkI/AAAAAAAAEuA/n-vHD6SqUJwMNuhKBatI3MI3v19Od_BqwCLcBGAsYHQ/s2048/2.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-uCv1uefAuvA/YEakKuBOkkI/AAAAAAAAEuA/n-vHD6SqUJwMNuhKBatI3MI3v19Od_BqwCLcBGAsYHQ/s320/2.jpg" /></a></span></div><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; font-size: medium; white-space: pre-wrap;"><i>...l'ensenyament no pot ser font de beneficis. El seu finançament, l'administració i el control econòmic han de ser públics. Tots aquests recursos financers han de ser destinats integrament a l'Escola Pública. </i></span><p></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><i><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); white-space: pre-wrap;">A</span>quest model d'escola pressuposa una sola modalitat d'escolarització (...) Escola pública no vol dir pas escola uniformada, ja que podrà admetre diversos procediments, metodologies, etc.; però ha d'exigir l'enquadrament de totes les activitats docents i escolars dintre un mateix sistema, al mateix temps que garanteix una plaça escolar per a cada nen. Caldrà doncs, crear les condicions perquè les actuals escoles privades de diferents sectors que vulguin transformar-se en noves escoles públiques, ho puguin fer.</i></span></p><p></p><p><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; font-size: large; white-space: pre-wrap;">Les diferències, eren importants. </span></p><p><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; font-size: large; white-space: pre-wrap;">En la mateixa època, a Madrid hi ha el debat que es proposa a partir del document alternatiu presentat pel Col.legi de Doctors i Llicenciats d'aquella ciutat. </span></p><p><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; font-size: large; white-space: pre-wrap;"><br /></span></p><p><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; font-size: large; white-space: pre-wrap;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-8AJYFVp-phs/YEakEi2KGOI/AAAAAAAAEt8/p_gzOQ-KkiIdAGVXlLBXBWzfIIHt35SiQCLcBGAsYHQ/s2048/escola%2Bunica.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1425" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-8AJYFVp-phs/YEakEi2KGOI/AAAAAAAAEt8/p_gzOQ-KkiIdAGVXlLBXBWzfIIHt35SiQCLcBGAsYHQ/s320/escola%2Bunica.jpg" /></a></div><p><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; font-size: large; white-space: pre-wrap;">Jaume Carbonell i Jordi Monés, analitzen en el llibre Escola única - unificada, els fets que es donen durant aquesta època, amb pistes que ens situen en els diferents escenaris i amb els diferents actors presents en els debats. </span></p><p><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; font-size: large; white-space: pre-wrap;">Penso que els debats varen tenir més importància en les decisions que es van prendre en els anys següents, del que ens pensem. D'alguna manera es van forjar idees i aliances que després desembocarien en les primeres grans lleis del país. La LODE, sobretot, però després també la LOGSE. La LODE que va enterrar moltes idees d'aquesta alternativa. Mentre legislava una tímida reforma democràtica del sistema, establia el finançament de l'oferta privada i, com a complement, no es garantien els mecanismes de control democràtic d'aquests fons i es deixava autonomia als titulars dels centres a gestionar-los com vulguessin. </span></p><p><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; font-size: large; white-space: pre-wrap;">Moltes de les iniciatives àmpliament consensuades en aquella època van anar desvirtuant-se i gaurdant-se en el calaix dels records i de les alternatives educatives. </span></p><p><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; font-size: large; white-space: pre-wrap;">Però el debat segueix present. I sinó llegiu la premsa d'aquests dies. Cada vegada que es fa una tímida passa en aquesta direcció, les veus dels sectors que volen mantenir privilegis a nivell educatiu segueix ressonant. </span></p><p><br /><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; font-size: large; white-space: pre-wrap;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-7HsHjx6ANxk/YFYvLnHVcwI/AAAAAAAAFA0/nF2Gd9CzBUcpLJrkYPdQJuwMxFq6wVx7wCLcBGAsYHQ/s1465/concertada.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1465" data-original-width="1136" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-7HsHjx6ANxk/YFYvLnHVcwI/AAAAAAAAFA0/nF2Gd9CzBUcpLJrkYPdQJuwMxFq6wVx7wCLcBGAsYHQ/w496-h640/concertada.jpeg" width="496" /></a></div><br /><p></p><br /><p></p><p></p><div class="css-1dbjc4n r-xoduu5" style="-webkit-box-align: stretch; -webkit-box-direction: normal; -webkit-box-orient: vertical; align-items: stretch; background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); border: 0px solid black; box-sizing: border-box; display: inline-flex; flex-basis: auto; flex-direction: column; flex-shrink: 0; font-family: -apple-system, system-ui, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; margin: 0px; min-height: 0px; min-width: 0px; padding: 0px; position: relative; white-space: pre-wrap; z-index: 0;"><br /><br /><span class="r-18u37iz" style="-webkit-box-direction: normal; -webkit-box-orient: horizontal; flex-direction: row;"><br /></span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2977009220669900848.post-67829094372261510682021-03-19T18:30:00.001+01:002021-03-19T19:05:58.248+01:00Rellegint, aprens (4). Referents. Josep Pallach i els i les mestres públics/ques<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-XdTWTZDI8Gw/YEPpHaAeAmI/AAAAAAAAEsw/cJCj57O4RksPt1gg0MgBxWx0TYprJ0sdwCLcBGAsYHQ/s2048/pallach.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-XdTWTZDI8Gw/YEPpHaAeAmI/AAAAAAAAEsw/cJCj57O4RksPt1gg0MgBxWx0TYprJ0sdwCLcBGAsYHQ/s320/pallach.jpg" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">1976. Josep Pallach publica un resum de la seva tesi doctoral. </span><p></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Una recerca que fa sobre els mestres, fonamentalment de la província de Girona que, a principis de segle, es mouen, es reuneixen, conversen, reivindiquen, reflexionen... sobre l'escola i sobretot sobre l'ensenyament públic. </span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Les veus de Silvestre Santaló (Camallera) , Anna Rubiés, Josep Dalmau, Maria Gironella (Vilaür) , Jou i Olió (Llançà), Carme Serrat, Joan Delclós (Caldes de Malavella) i molts d'altres, troben en la tesi de Pallach l'altaveu que permet recuperar la seva història i la seva contribució al conjunt d'experiències que en la primera part del segle XX comencen a donar-se a Catalunya. </span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Molts dels mestres acaben la seva trajectòria treballant a Barcelona. </span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Però l'experiència és d'una gran riquesa. Amb aquest llibre que em va impactar profundament, començo a entendre el fons de la renovació pedagògica que acabarà esclatant durant la segona república. </span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Són els mestres que es reuneixen, creant les converses pedagògiques al 1904, tant a Girona, com Lleida (amb el grup Batec, inspirat per la pedagogia Freinet)i la resta de demarcacions. Es reuneixen per reflexionar i formar-se en aspectes que la formació inicial no els havia format o, simplement, per actualitzar la seva formació en contacte amb altres mestres. </span></p><p><a href="https://1.bp.blogspot.com/-GMFDdWiTo2Y/YE0UpU8DELI/AAAAAAAAEuo/r2u-6cnBwO8QgggVzEMu_q_SS_HmW91yQCLcBGAsYHQ/s719/magisteri%2Bcatala.jpeg" style="clear: right; float: right; font-family: verdana; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><img border="0" data-original-height="719" data-original-width="550" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-GMFDdWiTo2Y/YE0UpU8DELI/AAAAAAAAEuo/r2u-6cnBwO8QgggVzEMu_q_SS_HmW91yQCLcBGAsYHQ/s320/magisteri%2Bcatala.jpeg" /></span></a><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Es reuneixen per organitzar-se i defensar la seva professió. Es creen les associacions de mestres nacionals, primer organitzades a l'entorn de partits judicials, després en demarcacions i finalment creant la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya. </span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: large;">La Federació, neix combinant les reivindicacions professionals i les pedagògiques, incloent propostes de formació. De fet, en el període de la segona república, es transforma en la Federació de Treballadors de l'Ensenyament de la Unió General de Treballadors. Sindicat que, juntament amb la CNT, serà hegemònic durant els anys 30. De fet, la primera comissió de govern del Consell de l'Escola Nova Unificada, està en mans dels dos sindicats. Llegir els exemplars de la seva revista et situen en la lluita del magisteri per la seva dignificació. La Federació funda "Cases del Mestre", com la que hi havia a Barcelona a la Plaça Urquinaona número 4.</span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-gIVV4UixS8w/YE80t9FnM_I/AAAAAAAAEvM/MsG5YTgADUo6meCGEIG8dFBCT1udsWRcgCLcBGAsYHQ/s1191/magisteri5.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1191" data-original-width="904" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-gIVV4UixS8w/YE80t9FnM_I/AAAAAAAAEvM/MsG5YTgADUo6meCGEIG8dFBCT1udsWRcgCLcBGAsYHQ/s320/magisteri5.png" /></a></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br />A aquells mestres que comencen a reunir-se els hi devem les primeres reflexions importants de com ha de ser l'escola, i de si cal impulsar institucions controlades per les pròpies organitzacions o si l'opció ha de ser impulsar una escola pública per a tothom. Joan Puig i Elias, per exemple, el que va ser el primer director del CENU, havia fundat l'escola Natura de clara tendència racionalista, però ho havia fet des de la iniciativa privada i voluntarista del propi sindicat. Són mestres i organitzacions que tindran una gran influència en les polítiques educatives que es duran a terme en aquell context. </span><p></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">A Josep Pallach li devem el mèrit de donar veu a aquests mestres i aquestes <i>mestresses</i>, per no deixar-los en l'oblit. Massa sovint la història de la pedagogia, només recull la veu dels grans pedagogs i pedagogues. Aquests herois particulars representaran l'inici d'un període molt creatiu per l'escola a Catalunya. </span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Aquesta feina de rescat, també l'ha fet, entre d'altres, en Salomó Marqués amb els mestres de l'exili. </span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Algunes de les línies proposades en l'inici dels Moviments de Renovació Pedagògica, tenen una inspiració directa en aquesta publicació. Sobretot la necessitat d'impulsar moviments de mestres que, des de la pedagogia, plantegessin alternatives a la situació general de l'escola. Moltes de les propostes d'activitats que neixen als anys setanta i vuitanta a Catalunya, s'inspiren en activitats d'aquella època. La diferència ha estat la separació del moviment sindical i del moviment pedagogic, en organitzacions separades. </span></p><p><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: verdana;">Josep Pallach, una figura política cabdal de la transició, va mantenir una postura crítica al treball realitzat a l'entorn de l'Escola d'Estiu del 75. Va ser membre del Consell Català d'Ensenyament que, en nom de la llibertat i el pluralisme, va oposar-se a l'alternativa Per una Nova Escola Pública. </span></span></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2977009220669900848.post-56198896002194148292021-03-18T14:03:00.001+01:002021-03-18T14:03:50.989+01:00Atreveix-te!<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-eMt8eMrZhd8/YFNPN9X21nI/AAAAAAAAE-s/Wm8UE5XICCcDImctkfKHD37W0bkdvkYtgCLcBGAsYHQ/s417/atreveixte.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="417" data-original-width="292" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-eMt8eMrZhd8/YFNPN9X21nI/AAAAAAAAE-s/Wm8UE5XICCcDImctkfKHD37W0bkdvkYtgCLcBGAsYHQ/s320/atreveixte.jpeg" /></a></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Després de tres anys de gestació: un d'escriptura, un de correcció i un d'edició, s'ha publicat el meu <a href="https://cat.grao.com/ca/producte/atreveixte-rc020">darrer llibre</a>. Tot va començar amb un intent de reflexionar sobre els intangibles de l'ofici. Al final ha estat un recorregut sobre aspectes que em semblen essencials, siguin intangibles o no, de la nostra professió.<br /></span><p></p><p><br /></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2977009220669900848.post-43911248933616373472021-03-12T13:30:00.114+01:002021-03-12T13:37:13.685+01:00Rellegint, aprens (3). Per una nova escola pública. <p><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; font-size: medium; white-space: pre-wrap;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; font-size: medium; white-space: pre-wrap;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-8DrDdel6P9Y/YEOl4Puez4I/AAAAAAAAEqA/-fCL3mPeOP01grSb-D9zzvqw_4k8ggKMgCLcBGAsYHQ/s2048/1.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-8DrDdel6P9Y/YEOl4Puez4I/AAAAAAAAEqA/-fCL3mPeOP01grSb-D9zzvqw_4k8ggKMgCLcBGAsYHQ/s320/1.jpg" /></a></span></div><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; font-size: medium; white-space: pre-wrap;">1975. Escola d'Estiu de Barcelona. Apareix en el nostre imaginari educatiu la idea d'Escola Pública com a desig, com a projecte, com a procés. </span><p></p><p><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; font-size: medium; white-space: pre-wrap;">Les conclusions del tema general són trencadores. Recuperen la tradició però miren cap el futur. </span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); white-space: pre-wrap;">Els dos conceptes, Escola Nova i Escola Pública es fusionen en un moment en el que l'escola estatal, l'escola franquista, encara representa l'antic règim, amb el seu cos de directors, amb funcionaris empeltats per la postguerra i amb uns pocs mestres que resisteixen com poden, aillats, en escoles aillades. </span></span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); white-space: pre-wrap;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; font-family: -apple-system, system-ui, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ULzn9RfMF8w/YEOl4Iqad_I/AAAAAAAAEp8/jiV9Jy5li5Y2q-B4RC7289buiCr0H1i3QCLcBGAsYHQ/s2048/1a.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-ULzn9RfMF8w/YEOl4Iqad_I/AAAAAAAAEp8/jiV9Jy5li5Y2q-B4RC7289buiCr0H1i3QCLcBGAsYHQ/s320/1a.jpg" /></a></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">L'alternativa s'ha anat coent a escoles privades que han recuperat la tradició de la segona república, ilegalment, alegalment... no solament en temes relacionats amb la llengua, sinó també en renovacions metodològiques. </span><p></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); white-space: pre-wrap;">I, en un àmbit propici, l'escola d'estiu, forjada i instituida per cobrir els déficits de la formació inicial, comença a coure's una alternativa democràtica a l'antiga escola de l'antic règim. I, en la proposta, es fusiona el desig d'estendre l'escolarització a tota la població i la necessitat d'una oferta educativa com a compromís dels poders públics </span></span><span style="font-size: medium;"><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; white-space: pre-wrap;">(escola pública)</span><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; white-space: pre-wrap;">, amb l'impuls i la necessitat d'una escola que es vol renovada, símbol també de la normalització del país, democràtica i catalana (escola nova). </span></span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); white-space: pre-wrap;">Les dues revistes pedagògiques, sorgides al final del franquisme se'n fan ressó. Cuadernos de Pedagogia, amb la intenció d'estendre la proposta a la resta de territoris de l'estat. Perspectiva Escolar com a portantveu de Rosa Sensat que encara funciona com a societat anònima (AAPSA). </span></span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); white-space: pre-wrap;">L'Escola d'Estiu de Barcelona s'organitza conjuntament entre Rosa Sensat i el Col.legi de Doctors i Llicenciats. El recinte a Montjuic de l'Escola del Bosc, acollirà aquella X edició de la inicativa reiniciada al 1966.</span></span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); white-space: pre-wrap;">L'alternativa no neix sense oposició. I l'oposició es concretarà més tard a l'entorn del Consell Català d'Ensenyament, constituit al febrer de 1976, organisme que assentarà les bases ideològiques per a la política conservadora dels governs successius de Jordi Pujol, de recolzament de l'escola privada en detriment de la de titularitat pública. Una defensa del pluralisme i la llibertat, serà la base ideològica que sustentarà molts dels arguments del Consell, controlat per persones com Joan Triadú, Josep Pallach, Joaquim Arenas, Maria Rúbies, Jaume Serramona i Octavi Fullat (els tres darrers presidents del Consell Escolar de Catalunya en laprimera època), però amb la participació d'altres persones que hi van col.laborar estretament. </span></span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); white-space: pre-wrap;">La concreció serà una política de deixar l'escola en mans del mercat, afavorint el lucre i el control ideològic de les escoles religioses, sobretot en zones urbanes que eren les rendibles, i obviar els compromisos dels poders públics respecte a l'escola pública. Una política que no es començarà a redreçar fins a principis del segle XXI, tant pel que fa a noves construccions d'escoles, com a la renovació en profunditat de l'escola. </span></span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); white-space: pre-wrap;">Altres coses es van anar perdent i no com a responsabilitat exclusiva dels governs de Convergència, que només va desenvolupar una política de consens en relació a la llengua (no dividir l'alumnat en funció de la llengua, és a dir, programes d'immersió a partir de 1983). </span></span><span style="font-size: medium;"><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; white-space: pre-wrap;">Per posar tres exemples concrets. </span><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; white-space: pre-wrap;">La no supressió del concordat amb el Vaticà ha suposat no avançar cap a l'escola laica. Els corporativismes, no han deixat caminar cap el cos únic. La LODE va obrir la via del finançament etern de l'escola privada, obviant els criteris de control democràtic. </span></span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); white-space: pre-wrap;">A l'altra cara de la moneda, la visió que l'escola de titularitat pública, ja és <i>pública,</i> per definició. Però d'això en parlarem en una altra entrada. </span></span></p><p><span style="font-size: medium;"><span style="font-family: verdana;"><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); white-space: pre-wrap;">Només, per acabar, afegir que la</span></span><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; white-space: pre-wrap;"> reivindicació d'una <b>Nova Escola Pública</b>, té encara avui una gran actualitat i vigència.</span></span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); white-space: pre-wrap;"><br /></span></span></p><p><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; font-size: medium; white-space: pre-wrap;"><br /></span></p><p><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; font-size: medium; white-space: pre-wrap;"><br /></span></p><div class="css-1dbjc4n r-xoduu5" style="-webkit-box-align: stretch; -webkit-box-direction: normal; -webkit-box-orient: vertical; align-items: stretch; background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); border: 0px solid black; box-sizing: border-box; display: inline-flex; flex-basis: auto; flex-direction: column; flex-shrink: 0; margin: 0px; min-height: 0px; min-width: 0px; padding: 0px; position: relative; white-space: pre-wrap; z-index: 0;"><span face="-apple-system, system-ui, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 15px;"><br /></span><span face="-apple-system, system-ui, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif" style="font-size: 15px;"><br /></span><span class="r-18u37iz" face="-apple-system, system-ui, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif" style="-webkit-box-direction: normal; -webkit-box-orient: horizontal; flex-direction: row; font-size: 15px;"><br /></span></div>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2977009220669900848.post-50004173256513501042021-03-05T13:30:00.013+01:002021-03-06T22:04:44.348+01:00Rellegint, aprens (2). A l'avantguarda de l'educació.<p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span face="-apple-system, system-ui, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); white-space: pre-wrap;">II Congrés de la Formació, 1972. El Congrés va ser l'oportunitat de començar a conèixer la història desconeguda de l'educació a Catalunya. Estudiant d'història a la UAB, tampoc es que t'expliquessin masses coses lrelacionades amb l'educació i l'escola. </span></span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span face="-apple-system, system-ui, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); white-space: pre-wrap;">Un dels objectius del Congrés és , precisament, difondre el llegat desconegut del primer terç de segle. Entre d'altres, la constitució del Consell de la Nova Escola Unificada. </span></span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="white-space: pre-wrap;"><br /></span></span><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span face="-apple-system, system-ui, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); white-space: pre-wrap;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span face="-apple-system, system-ui, "Segoe UI", Roboto, Helvetica, Arial, sans-serif" style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); white-space: pre-wrap;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-EjZdSWcbRSE/YD6ECcwxA2I/AAAAAAAAEnM/I_3L1m3OmjYvxHBvEipUUobtjL7rZgH7gCLcBGAsYHQ/s2048/5d.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" src="https://1.bp.blogspot.com/-EjZdSWcbRSE/YD6ECcwxA2I/AAAAAAAAEnM/I_3L1m3OmjYvxHBvEipUUobtjL7rZgH7gCLcBGAsYHQ/s320/5d.jpg" width="320" /></a></span></span></div><p></p><p><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; font-size: large; white-space: pre-wrap;">Jordi Monés (que al 1997 m'examinaria de coneixement del medi per poder reincorporar-me a l'escola), escriu una de les seves primeres cronologies sobre l'educació a Catalunya. Les seves cronologies sempre intentaven relacionar els fets educatius aquí, amb altres informacions del propi context (esdeveniments polítics, esdeveniments educatius a la resta de l'estat...). Jordi Monés ha estat una de les persones més coneixedores de la història de l'educació a Catalunya i les seves nombrosos publicacions ho testimonien. Vaig coincidir-hi als anys vuitanta / noranta a Santa Coloma de Gramenet. Un mestre excepcional. </span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ikI7O7ADjPw/YD9KkoK1CHI/AAAAAAAAEnY/Xt1qcQe7ihUkQydGXnqQizmEUWFy41NBwCLcBGAsYHQ/s2048/jordi%2Bmones.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-ikI7O7ADjPw/YD9KkoK1CHI/AAAAAAAAEnY/Xt1qcQe7ihUkQydGXnqQizmEUWFy41NBwCLcBGAsYHQ/s320/jordi%2Bmones.jpg" /></a></div><br /><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; font-size: large; white-space: pre-wrap;"><br /></span><p></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); white-space: pre-wrap;">Tot això em portarà a començar a interessar-me per l'educació i la pedagogia. </span></span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); white-space: pre-wrap;">En aquell Congrés, organitzat per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSIIB), hi haurà una exposició -que pràcticament no recordo- i es repartirà el document del CENU que vaig explicar en l'anterior entrada. </span></span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); white-space: pre-wrap;">La Mariona Ribalta i l'Enriqueta Fontquerni començarien la difusió de les experiències pedagògiques de principis de segle, que després varen anar ampliant. </span></span></p><p><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); white-space: pre-wrap;"></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-K87JOxFHO_k/YD-pbNu5DGI/AAAAAAAAEoA/R5Ybpox0jxICRRNcSiVHPJLCGtk6XUR4gCLcBGAsYHQ/s2048/cenu%2Bmariona%2Benriqueta.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-K87JOxFHO_k/YD-pbNu5DGI/AAAAAAAAEoA/R5Ybpox0jxICRRNcSiVHPJLCGtk6XUR4gCLcBGAsYHQ/s320/cenu%2Bmariona%2Benriqueta.jpg" /></a><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); white-space: pre-wrap;"></span></span></div><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); white-space: pre-wrap;">Una sensació estranya es respirava en aquells moments. Coincidia en el temps amb judicis sumaríssims, manifestacions donant voltes a la plaça Catalunya i detenció de líders sindicals i opositors al règim. Un temps de molta incertesa i de molta esperança. <br /></span></span><p></p><p><span style="background-color: rgba(255, 255, 255, 0.03); font-family: verdana; font-size: large; white-space: pre-wrap;"><br /></span></p>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2977009220669900848.post-51777375766725888662021-03-01T07:00:00.001+01:002021-03-01T07:00:06.908+01:00Rellegint documents , aprens moltes coses (1)<p><span style="background-color: white; color: #050505; font-family: verdana; font-size: large; white-space: pre-wrap;">Document del CENU (1936). Trobat en unes golfes d'una església d'un poblet del Baix Empordà, en una caixa rosegada per les rates, al 1990. L'escola feia vint anys que havia tancat. Conservava papers de la 2a República.</span></p><div class="" data-block="true" data-editor="3e7ic" data-offset-key="6u05t-0-0" style="background-color: white; color: #050505; white-space: pre-wrap;"><div class="_1mf _1mj" data-offset-key="6u05t-0-0" style="direction: ltr; position: relative;"><span data-offset-key="6u05t-0-0"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-c6tr9iFFgu8/YDv4OWQcasI/AAAAAAAAEmE/fIfDkKysnOct6HPMDHYYjzpvn3SHqJTfgCLcBGAsYHQ/s1909/00.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1851" data-original-width="1909" src="https://1.bp.blogspot.com/-c6tr9iFFgu8/YDv4OWQcasI/AAAAAAAAEmE/fIfDkKysnOct6HPMDHYYjzpvn3SHqJTfgCLcBGAsYHQ/s320/00.jpg" width="320" /></a></div><br /><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br data-text="true" /></span></span></div></div><div class="" data-block="true" data-editor="3e7ic" data-offset-key="5s8et-0-0" style="background-color: white; color: #050505; white-space: pre-wrap;"><div class="_1mf _1mj" data-offset-key="5s8et-0-0" style="direction: ltr; position: relative;"><span data-offset-key="5s8et-0-0"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">En tenia una còpia que em van regalar al II Congrés de la Formació que es va fer, crec recordar al 72. Tenia 19 anys...! En aquell Congrés es va reivindicar la tasca de la segona república en matèria educativa i es va reproduir en forma de facsímil la publicació del CENU (Consell de l'Escola Nova Unificada). Aquella còpia es va perdre en una imprempta. Casualment, al cap de quasi trenta anys, vaig trobar un original menjat per la humitat i alguna rata, a unes golfes d'una església on havien anat a parar tots els papers de l'escola, quan va tancar a finals dels seixanta. Havien guardat els papers de la segona república. Era l'exemplar 1852.</span></span></div></div><div class="" data-block="true" data-editor="3e7ic" data-offset-key="dvbsp-0-0" style="background-color: white; color: #050505; white-space: pre-wrap;"><div class="_1mf _1mj" data-offset-key="dvbsp-0-0" style="direction: ltr; position: relative;"><span data-offset-key="dvbsp-0-0"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br data-text="true" /></span></span></div><div class="_1mf _1mj" data-offset-key="dvbsp-0-0" style="direction: ltr; position: relative;"><span data-offset-key="dvbsp-0-0"><span style="font-family: verdana; font-size: large;">Aquest document em va mostrar com l'acció de govern pot ser clau per canviar les coses. Era un exemple de la primera reforma educativa global, proposada per una administració.</span></span></div><div class="_1mf _1mj" data-offset-key="dvbsp-0-0" style="direction: ltr; position: relative;"><span data-offset-key="dvbsp-0-0"><span style="font-family: verdana; font-size: large;"><br /></span></span></div></div><div class="" data-block="true" data-editor="3e7ic" data-offset-key="3levd-0-0" style="background-color: white;"><div class="_1mf _1mj" data-offset-key="3levd-0-0" style="direction: ltr; position: relative;"><div class="separator" style="clear: left; color: #050505; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-V9CmiE1Swh0/YDvzXXgavPI/AAAAAAAAElw/zmZokjED2LYaNweO_DqpktmdHLk6i96UACLcBGAsYHQ/s320/cenu%2B2.jpg" /></span></div><div class="separator" style="clear: left; color: #050505; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center; white-space: pre-wrap;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></span></div><div class="separator" style="clear: left; color: #050505; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center; white-space: pre-wrap;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-6Ux195vA8GY/YDv0-6rIeNI/AAAAAAAAEl8/9LBWQjbQ0sopbXln9erBqzqvrN35LG01wCLcBGAsYHQ/s512/cenu%2Bl%2527escola%2Bde%2Btots.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="350" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-6Ux195vA8GY/YDv0-6rIeNI/AAAAAAAAEl8/9LBWQjbQ0sopbXln9erBqzqvrN35LG01wCLcBGAsYHQ/s320/cenu%2Bl%2527escola%2Bde%2Btots.jpg" /></a></div><div><br /></div></span></span></div><div class="separator" style="clear: left; color: #050505; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: large; text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></div><div class="separator" style="clear: left; color: #050505; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: large; text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></div><div class="separator" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><div style="text-align: left;"><span style="color: #050505; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></div><span style="color: #050505; font-size: large; text-align: left; white-space: pre-wrap;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></div><div class="separator" style="clear: left; color: #050505; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: large; text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></div><div class="separator" style="clear: left; color: #050505; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify; white-space: pre-wrap;"><span style="font-size: large; text-align: left;"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></div></div><div class="_1mf _1mj" data-offset-key="3levd-0-0" style="color: #050505; direction: ltr; position: relative; white-space: pre-wrap;"><span data-offset-key="3levd-0-0"><span style="font-family: arial; font-size: medium;"><br /></span></span></div><div class="_1mf _1mj" data-offset-key="3levd-0-0" style="color: #050505; direction: ltr; position: relative; white-space: pre-wrap;"><div style="text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: verdana;">El document s'havia elaborat en forma d'esborrany al 1934, a les converses de l'Escola d'Estiu. L'havien elaborat els mestres (La Federació de Mestres Nacionals de Catalunya hi va tenir molt a veure, juntament amb els sindicats UGT i CNT).</span></span></div><span data-offset-key="3levd-0-0"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></span></div></div><div class="" data-block="true" data-editor="3e7ic" data-offset-key="3ipp9-0-0" style="background-color: white; color: #050505; white-space: pre-wrap;"><div class="_1mf _1mj" data-offset-key="3ipp9-0-0" style="direction: ltr; position: relative;"><span data-offset-key="3ipp9-0-0"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br data-text="true" /></span></span></div></div><div class="" data-block="true" data-editor="3e7ic" data-offset-key="6hf12-0-0" style="background-color: white; color: #050505; white-space: pre-wrap;"><div class="_1mf _1mj" data-offset-key="6hf12-0-0" style="direction: ltr; position: relative;"><span data-offset-key="6hf12-0-0"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;">Hi ha un altre fet interessant: el títol: Escola Nova Unificada. Hi tornaré més endavant. </span></span></div><div><span data-offset-key="6hf12-0-0"><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"><br /></span></span></div></div><div class="" data-block="true" data-editor="3e7ic" data-offset-key="f06s8-0-0" style="background-color: white; color: #050505; white-space: pre-wrap;"></div>Unknownnoreply@blogger.com0