Surt el sol

Des de Sant Sebastià, un lloc ple de records i moments viscuts, el sol surt il·luminant un matí clar de finals d’any. El sol, vermell i groc, no deixa de ser un bon auguri.

 

Desperta, és un nou dia.

La llum

del sol llevant vell guia

pels quiets camins del fum.

No deixis res

per caminar i mirar fins al ponent

car tot en un moment

et serà pres.

Salvador Espriu

Reconeixement de l'altre, un acte d'humanitat

El reconeixement és la base de la humanitat. Ho explica Ramoneda a nivell molt general. Cita a Hegel quan diu que l’home lluita a mort pel seu reconeixement i, conclou que reconèixer és acceptar que l’altre és igual a nosaltres i que té dret a reconèixer-nos a nosaltres com iguals.

Aquestes paraules llegides en el seu darrer llibre em venien al cap mentre mirava a càmera lenta unes gravacions fetes a l’aula. En les gravacions, cadascun dels nens i nenes llegeixen als altres, en un silenci absolut, uns textos en els que expliquen com són, com es veuen. Són nens i nenes de tercer de l’escola. Són uns textos curts, poètics, plens de sentiments i emocions. Saben que els estan enregistrant i alguns estan nerviosos. Els hi fa il·lusió, però a la vegada tenen una mica d’inseguretat. Estan sobretot molt seriosos. Quan acaben de llegir tenen la cara tensa i en un segon la comencen a destensar, mentre la resta aplaudeixen espontàniament. En aquest breu interval de dos segons, la cara els hi canvia i somriuen, o riuen, es destensen i els ulls se’ls il·luminen. Els seus companys al costat, també riuen mentre els miren.

Potser és agosarat dir que en aquest curt temps hi he observat aquest exercici de reconeixement de l’altre i em plau perquè l’escena es repeteix en tots i cadascun dels nens i nenes de l’aula. Ningú s’escapa d’aquest interval emocionant que potser passarà desapercebut als que mirin el vídeo en la seva totalitat i a velocitat normal.

Penso que encara podem seguir treballant a les aules i a les escoles per servar aquest espai de llibertat, tolerància i reconeixement de l’altre. Les aules haurien de ser això a més d’espais de comunicació i aprenentatge. 

L'educació no és neutral (I)

Si l’educació desenvolupa la seva naturalesa, esdevé una eina de transformació social i de llibertat? N’estic convençut, ja que la idea de la llibertat és una idea que es basa en defensar la possibilitat que tots els individus assumeixin la dignitat de poder pensar i decidir per ells mateixos i aquest és el principi fundacional de l’educació des d’una perspectiva moderna (Kant).

Quan l’educació desenvolupa plenament aquesta genuïna finalitat, aconsegueix ser de forma natural un motor de transformació social i de progrés per al conjunt i la majoria de la societat.

L’alternativa ja no passa tampoc per dir què volem, sinó per començar a dissenyar com ho aconseguirem. 

Canviar per millorar

Els que portem anys en els moviments socials i educatius, podríem omplir una prestatgeria (o una llibreria sencera) de la nostra biblioteca de propostes i declaracions de principis sobre l’escola i l’educació.

Potser serà l’edat però cada dia tinc més clar que necessitem alternatives diferents, pensades de forma diferent i que posin l’èmfasi en aspectes que potser fins ara ens han resultat poc importants. També em porta a aquesta reflexió, la lectura dels textos que l’administració publica en els butlletins oficials.

Cada vegada estic més convençut que la poca eficàcia de les propostes alternatives (de l’administració o de determinats moviments socials, polítics o sindicals) es deguda a la distància entre les persones que les pensen i les que les han de fer possible.

Podríem reflexionar des de l’esquerra sobre aquesta qüestió o és poc irrellevant? 

Escola, català i retallades

M’expliquen que en una de les plataformes unitàries que s’han creat per defensar-se de les agressions que l’escola del nostre país està paint per part del govern de l’estat, no vol sentir parlar de retallades en cap moment. Els que m’ho expliquen mereixen credibilitat. També m’expliquen que la proposta de desvincular les reivindicacions per la llengua i les reivindicacions contra les retallades es fa amb voluntat de sumar el màxim d’esforços contra una agressió que és evident.

Potser el tacticisme d’aquesta opinió pot tenir una certa validesa. És veritat que fins i tot amb aquest tema, la fidelitat cap a la conselleria i el govern no es pot discutir.

Però també ens hem de preguntar si l’escola només es defineix per la llengua que parla i, fins a quin punt, el model educatiu de retallades i les mesures que s’han pres per acompanyar-lo és tant diferent del que ens vol imposar el ministre Wert, això si, en castellà.

Ens calen anàlisis més profunds i que es plantegin quin és el model educatiu que volem per una societat més justa i més lliure. I aquestes anàlisis no es poden fer només des de la perspectiva dels recursos i de les retallades.

Necessitem que algú expliciti quins són els problemes que tenim com a escola i que, en tot cas, l’anomenada crisi, ha agreujat. I, una altra vegada, continuem necessitant veus a l’esquerra que ens expliquin noves propostes que superin plataformes reivindicatives o declaracions de principis que no transformaran l’escola.