dijous, 10 de febrer de 2022

Per la Nova Escola Pública

 Raons per reivindicar la Nova Escola Pública 

Una versió d'aquest article ha estat publicada a la revista Catorze. 


Al llarg de les darreres dècades, la societat ha dipositat a l’escola moltes esperances. De fet, en una societat plena d’emergències, l’escola segueix sent un espai i un temps per a l’esperança. No des de la falsa il·lusió que l’escola pot portar la solució de tot allò que no hem estat capaços de solucionar com a societat. Però si des de la convicció que l’escola és dels pocs llocs únics i essencials per a que tothom hi pugui romandre durant un període més o menys dilatat de la seva vida. I des d’aquesta posició privilegiada, separada de la societat però amb portes i finestres obertes per a saber que passa més enllà de les seves parets, esdevenir un espai i un temps en el que és possible conversar, intentant comprendre tot allò que ens preocupa del món i, a la vegada, imaginar com podem fer una societat millor que la que tenim. 



Tenim en el nostre imaginari molts models d’escola. Dins d’aquesta pluralitat la Nova Escola Pública és un model educatiu que vol representar les característiques essencials d’aquesta institució. Unes característiques que la societat ha anat pensant, desenvolupant i intentant portar a la pràctica durant molt de temps.  


Cadascuna de les escoles públiques (les de titularitat i promogudes des dels poders públics), parteixen de la seva realitat. I, amb el treball compartit a cada comunitat, s’acosten al model que representa, en un procés obert i viu.  Volem posar en comú algunes raons del perquè proposem aquest model, que haurien de servir per orientar  el treball que s’hi fa en cadascuna d’elles. Mai des d’un punt de vista absolut, únic o dogmàtic.


La Nova Escola Pública que pensem la vinculem a una societat que entenem radicalment democràtica i inclusiva. Malgrat això, acceptem que hi puguin haver diferents punts en el camí i en les arribades. Tothom hauria d’aspirar a tenir una Nova Escola Pública, tothom hi té dret... Per això, aquest model, ha de ser de referència per al conjunt del sistema educatiu. 


1. S’adreça a tots els infants i joves sense cap mena de distinció per raó de gènere, condició econòmica, llengua d’origen, cultura, etc.


2. No té ànim de lucre. No hi ha cap persona ni corporació que en tregui benefici econòmic del seu funcionament. Constitueix el que anomenem un servei públic i ha de ser gratuïta i finançada públicament segons les seves necessitats.


3. És una institució laica i plural.  Cadascuna de les escoles protegeix i respecta la pluralitat d’idees i conviccions i no es distingeix per cap creença ja sigui religiosa, política o cultural. Els drets humans són l’únic codi compartit de forma voluntària. El respecte a les creences de cada persona que forma part de la seva comunitat ha de garantir l’absència de cap catequesi i el no adoctrinament en tots els àmbits del seu treball. 


4. És una escola de proximitat. La tens al barri on vius, al poble on resideixes, sigui més gran o més petit. S’arrela al territori i és catalana en llengua i continguts, des del respecte a totes les llengües i cultures que hi són presents. Malgrat que pot utilitzar les noves tecnologies per a determinades tasques, és una escola basada en la presencialitat.


5. Contribueix a la transformació social, ja que respon a un triple mandat de la societat: l’accés al coneixement, la justícia social i l’emancipació de les persones, individual i col·lectiva. Ho fa conscient de les emergències ecosocials que caracteritzen la nostra època i les té presents en el seu projecte i en la seva organització.


6. Treballa pel bé comú des de l’àmbit del coneixement i la seva transmissió i es basa en dues grans idees: aprendre a llegir i a escriure el món. Aprendre a llegir, interpretar i comprendre la realitat, des de la multiplicitat de llenguatges presents. Aprendre a escriure com a voluntat de pensar, conversar, imaginar el món, de forma col·lectiva, tenint com a referència les preguntes que ens fem i els problemes que ens afecten.


7. Es una institució emancipadora. Emancipa l’alumnat al garantir l'accés als coneixements i les eines que l’han de permetre ser membre actiu i crític d’una societat complexa i contribuir a la  millora i al benestar de tothom. Treballa amb aprenentatges compartits que ens fan més iguals, i una personalització que potencia les capacitats, interessos i valors de l’alumnat i els fa més rics en la diversitat. 


8. Acull la diversitat de l’alumnat i posa en valor els avantatges educatius i socials d’una educació inclusiva. Es basa en dos principis: tothom pot ser educat i tothom hi té dret.   Respecta les diferències i treballa perquè no esdevinguin font de discriminació. Amb les seves accions i la seva pràctica compensa les desigualtats de partida i ofereix un espai i un temps segur i just per a tota la infància.


9. És una escola coeducadora que parteix del respecte a totes les persones, tinguin l’orientació i identitat sexual que tinguin. La Nova Escola Pública no discrimina per raons de gènere.


10. És flexible en les formes i l’organització i entén les aules com espais oberts i interrelacionats en contacte constant amb l’exterior. Beu de l’exterior i hi participa com un element transformador més. És una baula essencial en el projecte de ciutat educadora. 


11. És un aprenentatge constant de democràcia. Garanteix la presència de tots els sectors en els seus òrgans de participació i de govern i practica la democràcia en cadascun dels seus àmbits de treball. Implica a les famílies, dona veu a l’alumnat, garanteix la complicitat de tots els agents i sectors. Funciona com un ecosistema en el que totes les parts són necessàries: a cada aula, a nivell de centre i en el  territori.


12. El professorat i els altres professionals que hi treballen estan compromesos pedagògicament i socialment amb la seva funció, l’equip docent i amb el projecte de cada centre. Tenen una formació inicial que combina la teoria i la pràctica i una formació permanent que els ajuda a reflexionar individualment i col·lectivament sobre la seva experiència a l’aula i al centre. I unes condicions òptimes per poder combinar les tasques lectives i les de coordinació amb l’equip.


13. Promou la cooperació a tots els nivells. Impulsa xarxes de relacions amb el territori i amb d’altres centres del seu entorn. Manté la cooperació com a senyal d’identitat en l’activitat de l’aula i amb la resta d’agents educatius a cada comunitat educativa. És autònoma en el seu funcionament intern i interdependent de la seva xarxa propera.


14. Construeix i desenvolupa la personalitat de cadascun dels alumnes, en un context de socialització i implicació, d’aprenentatge entre iguals, d’avaluació com a element de creixement i coneixement del jo. L’alumnat és un subjecte actiu del seu aprenentatge i s’implica en el seu desenvolupament.


Aquestes raons poden ser uns arguments bàsics de l’essencialitat del model de la Nova Escola Pública, entenent-la com la que té les possibilitats de generalitzar-les. La societat, els poders públics i el conjunt d’agents educatius haurien de fer possible un acord consensuat per garantir-les. 


La Nova Escola Pública representa un encreuament entre el moviment de l’Escola Nova (Primer Congrés a Calais al 1921 i els trenta principis d’Adolf Ferriere) i els moviments ciutadans de lluita per l’escolarització i per l’escola pública. La Nova Escola Pública Catalana, com a model alternatiu i real,  ha estat present en diferents moments de la nostra història recent: al 1936, amb el Consell de l’Escola Nova Unificada, al 1975 i 1976 a l’escola d’estiu de Barcelona, amb l’aprovació dels documents Per una Nova Escola Pública i Per una Nova Escola Pública catalana. Al 2019 com a eix vertebrador de la proposta del Primer Congrés d'Educació Pública. I així, fins als nostres dies.