dimecres, 2 de novembre de 2022

Amor i enyorança, Theodor Kallifatides

 

No el pots deixar des de la primera pàgina. Kallifatides trena de nou una història plena d'amors i desamors, exili i enyorança, en la que el context concret (grecs a Suècia) li permet fet una fotografia molt propera de la naturalesa humana amb totes les seves contradiccions. 

La frase final m'acompanya des de fa dies: "És absurd barallar-se amb la vida, amic meu. El millor que podem fer és estimar-la."

dijous, 20 d’octubre de 2022

Contra la nostàlgia, Maria Canelles Trabal


 Òpera prima de la Maria Cañelles. Molt ben construida, àgil, una història íntima d'uns personatges que viuen el present, des de les seves contradiccions, amb la nostàlgia com a factor comú. 

dilluns, 26 de setembre de 2022

Las mil naves, Natalie Haynes i La guerra no tiene rostro de mujer, Svetlana Alexievich

 
Dos llibres que, aparentment no tenen res a veure i, tanmateix tenen molts punts en comú. 
Svetlana Alexiévich ens fa una descripció des de la mirada de les dones, del que suposa la guerra, els ideals de la pàtria, que sempre justifiquen els mitjans: és a dir l'horror, la violència, la injustícia, la mort, la inhumanitat... Ho fa a partir d'entrevistar a unes cinc-centes ex soldats russes de la segona guerra mundial, uns quants -bastants- anys després. El contrast és esfereidor i ens posen al davant de l'absurditat, inutilitat i barbàrie que suposen les guerres al món actual. Natalie Haynes, amb una gran ironia, utilitza la mirada de les dones als clàssics d'Homer, per donar-nos una visió de les dones que varen participar -des de tots els rangs- en la guerra de Troia i en el viatge d'Ulisses per la Mediterrànea. 




divendres, 5 d’agost de 2022

Teresa Casas


Sempre amb l’optimisme de la raó al davant, relativitzant discrepàncies, fidel als principis però sense cap mena de dogmatisme, amb l’esperança que la història guarirà problemes i la humanitat resoldrà conflictes. 

Dona. Plenament. La cura de les persones era per ella una part essencial de la seva vida. Generosa fins les arrels, ni en les pitjors èpoques tenia un no com a resposta a una demanda. 

Mestra. Compromesa amb l’escola, amb el seu país, la seva ciutat, amb els seus alumnes que estimava sense escletxes.

Constant, perseverant i aguda. No se li escapava cap detall i, a la vegada, era capaç de passar per alt una opinió mal formulada, una sortida de to, una discrepància circumstancial. 

Amiga i companya. Del 1990 al 1996 vàrem compartir il·lusions, idees i feina a la Federació de MRP assentant les bases d’una xarxa en els temps del Congrés de la renovació pedagògica. A mi em tocava el paper de representació pública. Ella estava darrera de tots els papers, manifestos, reunions, convocatòries i actes. La perfecta acotxadora perquè l’enxaneta pogués fer l’aleta. Mai millor dit i potser, fins i tot, amb segones. Al 1996 vam tornar a l’escola, ella a Terrassa, jo a Santa Coloma. 


Després, la jubilació. Uns anys de fidelitat als amics i amigues, als vincles i a les relacions que també va ajudar a construir la Isabel Muñoz. Les trobades de Joanet en són el testimoni. 

El buit que deixen les persones que has estimat és massa dolorós per poder-lo expressar en aquest escrit. I persones com la Teresa encara ho fan més difícil. És llavors quan tanques els ulls que s’han humitejat i t’adones de cop de la seva grandesa. Tens consciència de la petitíssima part que coneixes de la seva vida, ella sempre tant reservada!, i arribes a imaginar-te com ha estat la resta. 

L’única cosa que ens consola avui és que la tristesa i el dolor que tenim esdevindrà record i memòria. La certesa de que la seva petjada ha estat útil en aquest llarg camí de la veritat i la llibertat que ens compromet i ens fa sentir, a tots plegats, part de la humanitat.

dimarts, 5 de juliol de 2022

Avec Camus, Jean Daniel


 Una biografia d'Albert Camus, feta per una persona que va compartir des de posicions ideològiques diferents, preocupacions, neguits, esperança, història. Insisteix en la idea de l'actualitat del seu pensament. 

dijous, 10 de febrer de 2022

Per la Nova Escola Pública

 Raons per reivindicar la Nova Escola Pública 

Una versió d'aquest article ha estat publicada a la revista Catorze. 


Al llarg de les darreres dècades, la societat ha dipositat a l’escola moltes esperances. De fet, en una societat plena d’emergències, l’escola segueix sent un espai i un temps per a l’esperança. No des de la falsa il·lusió que l’escola pot portar la solució de tot allò que no hem estat capaços de solucionar com a societat. Però si des de la convicció que l’escola és dels pocs llocs únics i essencials per a que tothom hi pugui romandre durant un període més o menys dilatat de la seva vida. I des d’aquesta posició privilegiada, separada de la societat però amb portes i finestres obertes per a saber que passa més enllà de les seves parets, esdevenir un espai i un temps en el que és possible conversar, intentant comprendre tot allò que ens preocupa del món i, a la vegada, imaginar com podem fer una societat millor que la que tenim. 



Tenim en el nostre imaginari molts models d’escola. Dins d’aquesta pluralitat la Nova Escola Pública és un model educatiu que vol representar les característiques essencials d’aquesta institució. Unes característiques que la societat ha anat pensant, desenvolupant i intentant portar a la pràctica durant molt de temps.  


Cadascuna de les escoles públiques (les de titularitat i promogudes des dels poders públics), parteixen de la seva realitat. I, amb el treball compartit a cada comunitat, s’acosten al model que representa, en un procés obert i viu.  Volem posar en comú algunes raons del perquè proposem aquest model, que haurien de servir per orientar  el treball que s’hi fa en cadascuna d’elles. Mai des d’un punt de vista absolut, únic o dogmàtic.


La Nova Escola Pública que pensem la vinculem a una societat que entenem radicalment democràtica i inclusiva. Malgrat això, acceptem que hi puguin haver diferents punts en el camí i en les arribades. Tothom hauria d’aspirar a tenir una Nova Escola Pública, tothom hi té dret... Per això, aquest model, ha de ser de referència per al conjunt del sistema educatiu. 


1. S’adreça a tots els infants i joves sense cap mena de distinció per raó de gènere, condició econòmica, llengua d’origen, cultura, etc.


2. No té ànim de lucre. No hi ha cap persona ni corporació que en tregui benefici econòmic del seu funcionament. Constitueix el que anomenem un servei públic i ha de ser gratuïta i finançada públicament segons les seves necessitats.


3. És una institució laica i plural.  Cadascuna de les escoles protegeix i respecta la pluralitat d’idees i conviccions i no es distingeix per cap creença ja sigui religiosa, política o cultural. Els drets humans són l’únic codi compartit de forma voluntària. El respecte a les creences de cada persona que forma part de la seva comunitat ha de garantir l’absència de cap catequesi i el no adoctrinament en tots els àmbits del seu treball. 


4. És una escola de proximitat. La tens al barri on vius, al poble on resideixes, sigui més gran o més petit. S’arrela al territori i és catalana en llengua i continguts, des del respecte a totes les llengües i cultures que hi són presents. Malgrat que pot utilitzar les noves tecnologies per a determinades tasques, és una escola basada en la presencialitat.


5. Contribueix a la transformació social, ja que respon a un triple mandat de la societat: l’accés al coneixement, la justícia social i l’emancipació de les persones, individual i col·lectiva. Ho fa conscient de les emergències ecosocials que caracteritzen la nostra època i les té presents en el seu projecte i en la seva organització.


6. Treballa pel bé comú des de l’àmbit del coneixement i la seva transmissió i es basa en dues grans idees: aprendre a llegir i a escriure el món. Aprendre a llegir, interpretar i comprendre la realitat, des de la multiplicitat de llenguatges presents. Aprendre a escriure com a voluntat de pensar, conversar, imaginar el món, de forma col·lectiva, tenint com a referència les preguntes que ens fem i els problemes que ens afecten.


7. Es una institució emancipadora. Emancipa l’alumnat al garantir l'accés als coneixements i les eines que l’han de permetre ser membre actiu i crític d’una societat complexa i contribuir a la  millora i al benestar de tothom. Treballa amb aprenentatges compartits que ens fan més iguals, i una personalització que potencia les capacitats, interessos i valors de l’alumnat i els fa més rics en la diversitat. 


8. Acull la diversitat de l’alumnat i posa en valor els avantatges educatius i socials d’una educació inclusiva. Es basa en dos principis: tothom pot ser educat i tothom hi té dret.   Respecta les diferències i treballa perquè no esdevinguin font de discriminació. Amb les seves accions i la seva pràctica compensa les desigualtats de partida i ofereix un espai i un temps segur i just per a tota la infància.


9. És una escola coeducadora que parteix del respecte a totes les persones, tinguin l’orientació i identitat sexual que tinguin. La Nova Escola Pública no discrimina per raons de gènere.


10. És flexible en les formes i l’organització i entén les aules com espais oberts i interrelacionats en contacte constant amb l’exterior. Beu de l’exterior i hi participa com un element transformador més. És una baula essencial en el projecte de ciutat educadora. 


11. És un aprenentatge constant de democràcia. Garanteix la presència de tots els sectors en els seus òrgans de participació i de govern i practica la democràcia en cadascun dels seus àmbits de treball. Implica a les famílies, dona veu a l’alumnat, garanteix la complicitat de tots els agents i sectors. Funciona com un ecosistema en el que totes les parts són necessàries: a cada aula, a nivell de centre i en el  territori.


12. El professorat i els altres professionals que hi treballen estan compromesos pedagògicament i socialment amb la seva funció, l’equip docent i amb el projecte de cada centre. Tenen una formació inicial que combina la teoria i la pràctica i una formació permanent que els ajuda a reflexionar individualment i col·lectivament sobre la seva experiència a l’aula i al centre. I unes condicions òptimes per poder combinar les tasques lectives i les de coordinació amb l’equip.


13. Promou la cooperació a tots els nivells. Impulsa xarxes de relacions amb el territori i amb d’altres centres del seu entorn. Manté la cooperació com a senyal d’identitat en l’activitat de l’aula i amb la resta d’agents educatius a cada comunitat educativa. És autònoma en el seu funcionament intern i interdependent de la seva xarxa propera.


14. Construeix i desenvolupa la personalitat de cadascun dels alumnes, en un context de socialització i implicació, d’aprenentatge entre iguals, d’avaluació com a element de creixement i coneixement del jo. L’alumnat és un subjecte actiu del seu aprenentatge i s’implica en el seu desenvolupament.


Aquestes raons poden ser uns arguments bàsics de l’essencialitat del model de la Nova Escola Pública, entenent-la com la que té les possibilitats de generalitzar-les. La societat, els poders públics i el conjunt d’agents educatius haurien de fer possible un acord consensuat per garantir-les. 


La Nova Escola Pública representa un encreuament entre el moviment de l’Escola Nova (Primer Congrés a Calais al 1921 i els trenta principis d’Adolf Ferriere) i els moviments ciutadans de lluita per l’escolarització i per l’escola pública. La Nova Escola Pública Catalana, com a model alternatiu i real,  ha estat present en diferents moments de la nostra història recent: al 1936, amb el Consell de l’Escola Nova Unificada, al 1975 i 1976 a l’escola d’estiu de Barcelona, amb l’aprovació dels documents Per una Nova Escola Pública i Per una Nova Escola Pública catalana. Al 2019 com a eix vertebrador de la proposta del Primer Congrés d'Educació Pública. I així, fins als nostres dies.