Rellegint documents, recuperes idees (6)

Els anys setanta són prolífics en l'elaboració d'alternatives. Els documents per una Nova Escola Pública tenen replicants en les altres nacionalitats. A Madrid, el Col.legi de Doctors i Llicenciats, a Euskadi, elaborat pel grup ADARRA, sindicats, partits polítics d'esquerra... qualsevol organització o grup de mestres, s'apunten a elaborar aquestes alternatives que totes tenen un denominador comú. 

El final de la dictadura fa que els desigs de canvi i de millora es tradueixin en forma de propostes, en les quals, el temps, hi passarà el seu sedàs de possibilisme i pragmatisme. 

Fins i tot, des de la Universitat es fan estudis comparatius de les diferents propostes i alternatives per tal de cercar els elements comuns a totes elles. 

A Catalunya, determinats conceptes comencen a formar part de les alternatives: escola pública, catalanitat i arrelament al territori en llengua i continguts, democràcia, laicitat, escola activa, gratuïtat, obligatorietat, cos únic... 

Els primers governs democràtics tenen molta oposició al carrer que aconsegueix millorar, sobretot, en el tema de construccions escolars, un déficit que s'arrossegava des de feia dècades i que havia donat peu  al creixement de l'oferta privada, religiosa i no religiosa, marcada en la seva majoria pel lucre, aprofitant els déficits endèmics de l'escola pública. 

És evident, doncs, que hi ha una reivindicació de "places escolars" suficients (ningún niño sin escuela, ningún maestro sin trabajo, és la pancarta comú a les manifestacions en l'època dels governs d'UCD), al costat d'una reivindicació de qualitat de l'escola. 

Aquestes alternatives preparen el terreny del que seran les reformes socialistes de la dècada següent, paral.leles a la creació de les autonomies i el traspàs de competències educatives a Catalunya. 

La col.laboració d'entitats ciutadanes i la vinculació de les reivindicacions educatives als plans de millora dels barris i de les ciutats són també un fet natural. Com exemple el pla popular de Santa Coloma de Gramenet, elaborat coordinadament per Xavier Valls (arquitecte que va morir a l'atemptat d'Hipercor al 1987), preveia un pla específic d'ensenyament, elaborat en col.laboració amb mestres i famílies de la ciutat. 

Queda per fer la revisió i l'estudi retrospectiu de les reivindicacions i propostes elaborades en aquesta dècada i la seva concreció 50 anys després. No podem renunciar a la recuperació de propostes bàsiques que han anat a parar a la paperera de la història. A la paperera potser sí, però no a l'oblit dels que vam formar part d'aquest moviment.