divendres, 1 de maig de 2020

Tenim unes grans oportunitats?

Es parla molt que la crisi és l’oportunitat per fer una revolta a l’educació. Per fer possible una educació pública millor, més inclusiva, amb un currículum més democràtic... Penso que no coneguem prou la realitat. Podríem parlar de si és una oportunitat o no, però davant les evidències que ens arriben des dels centres educatius, el que es veu és compromís desigual, desorientació bastant generalitzada i demandes individualitzades i corporatives sense escoltar a la resta de sectors, als que pensen diferent, i sense una visió global. Exceptuant algunes excepcions. 

El covid, d’entrada, no ha solucionat res. Ha aguditzat els problemes i els ha despullat davant tothom. Han aparegut els coneguts i els que no coneixíem, les fortaleses i les febleses de les escoles, dels docents, de les famílies. No hem superat el corporativisme: defensa de les vacances i els horaris, acusacions de privilegiats, espolsar-se les responsabilitats i el compromís, pilotes fora a l’hora de parlar de recursos, falta de confiança amb l’escola, compromís comunitari amb els projectes, agraïments i retrets, consens i conflictes, encerts i errors... Busqueu els actors de cadascuna d’aquestes posicions. Hi trobareu docents i directius, administradors i famílies, amb les millors intencions, però amb una visió excessivament particular del que està passant. 


Si volem abordar qualsevol problema dels que té plantejats l'educació pública, caldrà molta voluntat, esforç i encertar bé les propostes. Un treball molt rigorós des dels centres educatius, un lideratge reconegut, unes comunitats compromeses i un compromís decidit de la majoria dels docents. 

A més de recursos i una bona política educativa. Els recursos sols no solucionaran res i no està tant clar que ens arribin, sinó som capaços de convertir-los en imprescindibles davant de la societat. 

Sí: abans del coronavirus això ja era necessari perquè els problemes, les situacions corporatives i la manca de recursos ja existien. I, en condicions normals, no ho vam poder, saber o voler arreglar... Ara, ho abordarem en la nova complexitat que s’ha creat i que continuarà al setembre? Som-hi si realment som conscients del què tenim al davant i de què ens demana aquesta situació als docents, a les comunitats educatives, a l’administració i a la societat en general.