La Maria es jubila. M'ho diu amb una mica de recança. Fa seixanta anys i aquest serà el seu darrer curs a l'escola.
Potser ens falta, de vegades, una mica de perspectiva. Una persona que ha dedicat la seva vida professional a l'escola, als seus alumnes... que de cop i volta hagis de deixar la teva feina, pot tenir una visió una mica "de buidor".
Li dic que li queda molta feina per fer, estigui o no a l'escola. I li proposo que escrigui. L'any passat, feia pissarres al programa del Joan Barril i m'agradaven molt per dues raons: estaven molt ben escrites i els exemples que hi posava de vida d'escola, eren entranyables.
Conserva un punt d'ironia que és molt "educatiu". Hem de saber mirar l'escola des d'una perspectiva una mica irònica, ja que sinó, no ens en sortirem. Viurem estressats, agobiats i desesperats per la gran quantitat de problemes sense resoldre que tenim. I molts d'ells de mala relació entre nosaltres. Cosa que, de vegades, és més desesperant.
Espero que accepti la meva proposta de que mantinguem un contacte epistolari per explicar-nos que ens passa en les respectives escoles. Espero que accepti. De moment li he enviat un video magnífic i m'ha contestat.
Esperem més respostes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada