Una vegada quan em feia una revisió mèdica, el metge em va preguntar si bevia. Li vaig contestar que "normal". Amb aquesta resposta el metge em va dir que havia de respondre de veritat, ja que la normalitat per uns no ho és per altres.
En l'actualitat estem acostumats a tenir una visió esbiaixada del que és normal. I a l'escola com diu l'Arianne en un comentari, un conjunt d'aspectes s'han instal.lat en la normalitat i ningú sap com tenen tant de consens.
Fa uns dies un comentarista del país deia que en l'acgtualitat tenim la impressió de que se'ns pixen a sobre i ens fan creure que plou. És el paradigma del què ens passa? Potser no tant exagerat ni barroer però tendim a considerar natural un funcionament metodològic, didàctic, educatiu que potser era natural al segle XIX però no al 2010. Quants aspectes inventats fa dos-cents anys, continuen presents a l'educació i l'escola actual? Quines són les demandes que ens fan arribar a l'escola?
Trencar inèrcies, cultures massa encotillades i rígides, vèncer la seguretat que ens dóna l'immovilisme... Les naturalitats de vegades són molt contraproduents i són rèmores del canvi. Hem de construir el canvi i la millora amb noves seguretats, fonamentades amb la necessitat d'una nova educació que construeixi noves cultures i que trenqui aquestes inèrcies tan conservadores.
La naturalitat, el que sempre s'ha fet, no ajuda a aquest canvi necessari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada