Aprendre... per a què?

Haig de participar en un dels debats que la Fundació Jaume Bofill i la Federació de MRP de Catalunya, organitzen al voltant del paper dels mestres avui. Continuació en forma de debats del programa Mestres de TV3. Em demanen que parli del gust per aprendre, de com podem afavorir-lo...

Em ve al cap, en aquelles associacions espontànies,  un text d'Adorno sobre l'educació. Adorno es pregunta per a què serveix l'educació, és a dir, per a què serveix aprendre. I ens diu entre d'altres coses, en un text que cal rellegir moltes vegades, el següent:

La exigencia de que Auschwitz no se repita es la primera de todas en la educación. Hasta tal punto precede a cualquier otra que no creo deber ni poder fundamentarla. No acierto a entender que se le haya dedicado tan poca atención hasta hoy. Fundamentarla tendría algo de monstruoso ante la monstruosidad de lo sucedido. Pero el que se haya tomado tan escasa conciencia de esa exigencia, así como de los interrogantes que plantea, muestra que lo monstruoso no ha penetrado lo bastante en los hombres, síntoma de que la posibilidad de repetición persiste en lo que atañe al estado de conciencia e inconsciencia de estos. Cualquier debate sobre ideales de educación es vano e indiferente en comparación con este: que Auschwitz no se repita. Fue la barbarie, contra la que se dirige toda educación.

Els que treballem per veure com podem afavorir els millors aprenentatges, a partir d'estimular en els nois i noies el gust per aprendre, no podem oblidar les finalitats que han de tenir tots els aprenentatges. Volem els millors aprenentatges, però no podem deixar de preguntar-nos per a què. Adorno, des de la situació extrema que va representar el nazisme, ens dóna la resposta. Però altres respostes calen, en una societat que condemna la crítica i abraça el pensament únic.

El gust per aprendre no pot ser mai neutral. Tot i que hem de fer treballar, sense reticències, per fer-lo possible.