Independència / Educació

Com si ho haguéssim fet a propòsit, el Consell de Ministres aprova una reforma dels ensenyaments obligatoris que, entre d'altres mesures, proposa el disseny d'unes proves avaluatives estatals, úniques i iguals per a tots els alumnes. Això comporta també uniformitzar més el currículum seguint els dictats del govern del PP i uniformar també els mecanismes i els models avaluatius.

En ple debat independentista, federalista, unionista, autonòmic... la proposta és caldo de cultiu per a totes les posicions. I des de Catalunya sembla que el clam és bastant unitari amb els termes que es refereixen a la invasió de competències. Però més enlla d'aquesta invasió, em permeto apuntar alguna altra qüestió.

En primer lloc que en el mateix paquet de mesures hi ha la porta oberta per seguir subvencionant amb fons públics aquelles escoles que segreguen l'alumnat per gènere i que, són un fidel reflexe de les escoles privades que el que fan és exercir el dret a escollir els seus alumnes: siguin noies o nois, siguin catòlics o siguin fills de famílies amb alt poder adquisitiu. Segreguen i punt. I continuem pagant aquestes escoles amb diners de tots, també meus. Indignant. No he sentit cap declaració de la Consellera criticant aquesta mesura que suposo també invaeix competències de Catalunya o d'Astúries...

En segon lloc m'indigna també la frivolitat amb la qual es relaciona centralitzar currículum amb millora dels resultats o, des de l'altra banda, autonomia i millora dels resultats i descentralització. Tanta relacion tenen els aprenentatges que fan l'alumnat amb el grau d'autonomia de les administracions? És només una millora en relació a la possibilitat o no d'adaptar una política educativa reaccionària a la realitat concreta del nostre país? Però, a la vegada, seguir fent polítiques educatives que no milloren la qualitat, consoliden el fracàs escolar, les retallades de recursos a l'escola pública i no proposen cap proposta engrescadora que suposi una alenada d'aire nou i engrescador a les propostes o processos d'innovació.

Sóc dels que defensem la idea de com més a prop estigui l'administració dels ciutadans, molt millor, ja que tindrem més a ma els recursos i les possiblitats que ens faran possible donar resposta a les demandes i els reptes que el nostresistema educatiu ens planteja. Però, deixeu-me demanar, alavegada, polítiques educatives diferents.

La discusió sobre els continguts del currículum i qui els dicta, és un discurs amb un component d'ineficàcia molt gran. És seguir pensant que definint des d'un despatx el què l'alumnat ha d'aprendre, aquest ho aprèn de forma directa. És oblidar com aprenen els infants, per què, de quina manera, on, quan... Si volem realment lluitar contra el fracàs de l'escola hem de començar a treballar en el model de disseny i de gestió del currículum. Acceptant que el model actual, en general és d'una gran ineficàcia... el dissenyin els burocrates del PP des de Madrid, o els polítics i tècnics instal.lats a Via Augusta o a la Plaça Sant Jaume.

Necessitem una revolta (donar a la volta) a la mateixa concepció del currículum, definint un nou model de gestió d'aquest, professional i institucional, pensat i aplicat des de la base i que a millorar i potencii les pràctiques de qualitat presents a l'escola. Pràctiques que sovint estan molt allunyades dels dictàmens oficials, de la Generalitat o del MEC.

Fa uns dies el diari Ara plantejava la necessitat que en un nou marc d'independència la prioritat de l'educació seria un aspecte central. Però, per que no ho és ara, ja? Què ens ho impedeix? Com volem tenir credibilitat amb les propostes de màxima autonomia, si ara s'estan aplicant polítiques -en la mesura que poden- que no surten del marc més conservador?. Si volem crear estructures per un futur estat, perquè no començar a canviar polítiques actuals en la millor direcció possible? Aquestes polítiques només depenen dels recursos? No és la consellera la que ens repeteix constantment que la qualitat no depèn directament dels recursos? Doncs, perquè no ho apliquen començant a desenvolupar polítiques en aquells terrenys en elque encara hi ha marge de maniobra. O ja ens està bé aquest marc, conservador i i l'únic que volem fer és tenir menys interferències externes alhora d'aplicar-lo?

En una reunió recent amb la Consellera per parlar de l'inici de curs, la formació del professorat -que com tothom sap és un aspecte clau de la millora de la qualitat del sistema- no va ser ni mencionada. Dies abans, ens arribava una carta de la Directora General en que ens convidava a fer formació, sense recursos, autònomament, des de cada centre, perquè havien descobert que era la fórmula màgica per millorar l'ensenyament. Una fórmula com apuntaven fa poc en Jaume Cela i en Juli Palou, de pa sucat amb oli.

Ja en tenim prou de tanta paraula i proposta buida. Que ens deixin treballar. Què realment trobem l'administració al nostre costat. Que ens deixin aplicar als centres educatius la mateixa autonomia amb recursos, que reclamen del govern de l'estat.

Independència sí, però amb altres polítics que apliquin altres polítiques. I si els actuals, del partit que sigui, volen ser els protagonistes, ho han de començar a ser ara, en les pitjors condicions possibles. Sinó haurem cremat un gran foc d'artificis i estarem al mateix lloc de sempre.