Viuen lluny i estan cansats. Sobretot el petit. Viuen en una gran ciutat, per tant, no hi ha problema en agafar un taxi. Però la proposta és rebutjada categòricament per la Maria. Al matí ha anat a veure amb els seus companys, "Camino a la escuela". Ha sortit impressionada de les quatre històries i, tot i que llunyanes, s'hi ha identificat. Li ha commogut alguna cosa dintre seu.
Arguments, sensacions, emocions...Més enllà de l'emoció amb la que la Maria explica els detalls del documental, es traspua la sensibilitat que mostra davant el fet de veure com altres infants d'altres realitats llunyanes ho tenen molt fotut però que, tot i així, tenen una capacitat de lluita i resiliència increïble... La Maria ha captat l'essència de la pel.lícula, ha entès la sort que tenim d'haver nascut aquí, el valor que té poder anar a l'escola cada dia, i que queda molta feina per fer a nivell de drets dels infants.
Xerrant, xerrant, han oblidat als taxis que passaven amb llum verda, i han arribat a casa.
(això és un fragment del correu que m'ha enviat la Laura)
Quan arribo a casa llegeixo el titular de l'Ara: "L’accés a l’educació, la millor medicina contra les desigualtats, segueix sent un problema mundial".
Gràcies pel testimoni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada