Per la mobilitat pública, la justícia social i contra l’emergència climàtica
No és un error: és una decisió política
El col·lapse del sistema ferroviari, especialment de rodalies i regionals, no és fruit de la casualitat, ni d’un problema tècnic puntual, ni d’una mala ratxa, ni d’uns polítics incompetents. És el resultat directe d’anys de desinversió deliberada en els serveis públics i de prioritats equivocades.
Mentre s’han destinat milers de milions d’euros a l’alta velocitat —sovint amb criteris de prestigi, rendibilitat dubtosa i benefici per a uns pocs— s’ha abandonat el transport que utilitza diàriament la majoria de la població. El resultat és un servei degradat, insegur, impuntual i ineficient.
Aquest desgavell és responsabilitat política directa dels governs que han decidit que la mobilitat pública no era una prioritat, a més a més del component que fa que Catalunya s’hagi vist perjudicada per un finançament desigual i que ha perjudicat a tota la població.
Transport públic o desigualtat social
El transport públic no és un complement del transport privat: és una condició bàsica d’igualtat. Quan el sistema falla les classes populars són les primeres perjudicades, augmenten les desigualtats territorials, es limita l’accés al treball, a l’educació i als serveis i es condemna una part de la població a la dependència del vehicle privat i a la precarietat.
La classe política ha prioritzat el cotxe, les autopistes i una indústria altament contaminant, mentre ha tractat el transport públic com un servei subsidiari, residual i prescindible. Aquesta elecció té conseqüències socials, econòmiques i ambientals, i ningú n’assumeix la responsabilitat.
Emergència climàtica ignorada
Ens trobem en una emergència climàtica evident, però les polítiques públiques continuen actuant com si no existís. Els governs minimitzen els efectes del canvi climàtic, reaccionen tard i malament als fenòmens extrems, no planifiquen infraestructures resilients i no ataquen les causes estructurals del problema.
El transport és un dels principals responsables de les emissions de CO₂ i, tot i això, no s’ha fet una aposta clara, valenta i estructural pel transport públic com a eina central de la transició ecològica. Això no és ignorància: és manca de voluntat política.
Institucions opaques, ciutadania desinformada
La manca de directrius polítiques clares ha provocat desorientació dels equips tècnics, treballadors sense un rumb definit, opacitat en la presa de decisions i comunicació deficient amb la ciutadania. La gent no sap què passa, ni per què passa, ni què es pensa fer. Aquesta opacitat alimenta el malestar, la desconfiança i la desafecció política.
El silenci còmplice dels governs municipals
Davant d’aquest escenari, els governs municipals també callen, a no ser que estiguin afectats directament. En el cas de Palafrugell, aquest silenci esdevé còmplice del desgavell. Existeix una oportunitat estratègica de la mobilitat amb el tren tramvia. El projecte del tren circular Girona–Gavarres–Costa Brava representa una alternativa pública, sostenible i territorialment justa. Tot i això, el projecte està completament aturat. Seguim depenent d’una empresa privada que, tot i tenir subvencions públiques, ofereix un servei car, insostenible i sense cap mena d’eficiència (impuntual, trajectes eterns, etc)
No posicionar-se és una decisió política. I mirar cap a una altra banda és una forma de complicitat, pensant que els problemes actuals que afecten a la resta de Catalunya no ens afecten també a nosaltres.
El transport públic ha de ser l’eix central del sistema de mobilitat, la mobilitat ha de ser un dret, no una mercaderia, la prioritat absoluta ha de passar per rodalies i regionals, i la lluita contra el canvi climàtic ha de ser una política estructural per aconseguir uns serveis públics forts, finançats i dignes.
Propostes clares i exigències immediates
El govern de la Generalitat ha de vehicular una inversió urgent i prioritària en rodalies, regionals i nous trens com el projecte de Gavarres - Girona – Costa Brava. Hi ha d’haver una execució immediata de les inversions pressupostades i això ha de respondre a un canvi radical de prioritats en les polítiques de mobilitat. La planificació del transport ha de ser amb criteris socials i climàtics.
Les administracions locals, inclosa la nostra, ha de reactivar i impulsar el tren circular Girona–Gavarres–Costa Brava. Hi ha d’haver un compromís públic i explícit de l’Ajuntament de Palafrugell per articular un transport públic eficient, sostenible i públic.
A la vegada cal integrar el risc climàtic en el planejament urbanístic i de mobilitat, hi ha d’haver uns plans municipals de prevenció davant fenòmens extrems i, en definitiva, cal una adaptació urgent de la ciutat al nou context climàtic.
O canvi de rumb o col·lapse
Amb la situació actual o es fa un canvi de rumb immediat, amb una aposta real pel transport públic, la justícia social i la responsabilitat climàtica, o es condemna el país a un model insostenible, desigual i ambientalment irresponsable. Actuem sobre les conseqüències però les causes continuaran minant aquest servei i la mobilitat de la ciutadania. No és un problema ni puntual ni tècnic, és estructural i polític. I la llàstima és que ni els que tenen responsabilitat de govern ni l’oposició plantegen cap alternativa que vagi a l’arrel del problema, i no es quedi en intentar-ne solucionar els efectes o en utilitzar-lo com a instrument de desprestigi polític.
Només la protesta global de la ciutadania podria canviar aquesta situació. I per això hauria de tenir clar cap on hem de reivindicar i quines propostes han de ser prioritàries. Si esperem només que els partits o les administracions facin alguna cosa més enllà dels seus corporativismes i sectarismes res canviarà. Avui, tots ens juguem el futur en molts aspectes, més que la resolució d’un problema immediat que afecta a una part de la població.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada