La innovació

Què és innovació? Quan es produeix? Segurament és difícil respondre a preguntes com aquesta però potser més que respondre-la el que cal és establir indicadors per aproximar-nos-hi.

Jo me n’imagino quatre:

a) En primer lloc el desig, la intenció, l’actitud de canvi, de millora... La posició personal favorable i inconformista que ens porta a actuar davant d’una situació que no ens satisfà, davant de la desigualtat, de les dificultats dels aprenentatges, de la segregació, de les mancances educatives, del conflicte. És un exercici conscient i voluntari de la professionalitat del docent. És un acte emocional i ètic.
b) En segon lloc, entendre que la innovació és un procés no un resultat. Que el que importa és el procés, no els resultats als quals s’arriba. I que, precisament, perquè ens importa els resultats enormement (és a dir la igualtat, l’equitat, els aprenentatges...) posem l’èmfasi en el procés.
c) En tercer lloc la innovació precisa de les finalitats. La innovació no té sentit com a canvi tecnològic, sinó en funció d’una idea, clara i precisa, d’entendre l’educació com un instrument per a la humanització: és a dir, per a construir una societat més justa, més sàvia i més bona. I més igualitària. La innovació tècnica i tecnològica també és innovació però no avança en aquest procés, només millora les formes, l’aparador... i deixa el fons igual com estava abans.
d) En quart lloc, no existeix innovació fora d’un context. La innovació sempre s’ha de contextualitzar per que pugui créixer i desenvolupar-se.