dissabte, 16 de febrer del 2008

fa una any

Fa un any celebràvem les VIII Jornades d'escoles 0-12. El Conseller d'educació, ens va visitar i va sortir prometent suport, encarregant-nos fer un projecte de continuïtat i extensió, demanant-nos la nostra opinió... Vàrem presentar projecte i propostes i, després d'explicar-lo a Directores Generals, Secretàries generals, res de nou sota el sol. El projecte i les successives còpies dormen en els calaixos de la conselleria.

Les presses de l'any passat s'han esvaït i s'han tornat fum.

Mentrestant els mestres hem seguit. Fent escola, teixint complicitats, innovant, experimentant... A les IX Jornades més de 500 mestres hem intercanviat part del bagatge acumulat. Sense ànims de ser ni els referents, ni els exemples, sinó exclusivament persones i centres que fem la feina i reivindiquem el dret a que se'ns escolti, no se'ns deixi fora de joc i se'ns valori i doni suport.

Passarà un nou any i potser no obtindrem cap suport extraordinari. Tindrem l'agenda plena de propostes, això sí. Seguirem experimentant i innovant. Seguirem somiant utopies i acostant-hi la realitat del dia a dia als nostres somnis.

Avui, hem sortir animats amb les cançons dels mestres de l'escoleta i d'en Jaume Cela (cloenda de les IX Jornades). Sempre va bé eixamplar el somriure, riure, plorar una mica... sentir-se acompanyat en aquesta feina, de vegades feixuga, però també creativa i engrescadora.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Les IX jornades de 0-12, i les meves primeres.
Dos dies compartint experiències, reflexionant plegats i teixint xarxa d'il.lusions compartides, cap a la utopia i més enllà…
I just després de la vaga del dia 14, escoltant el Mariano Fernández Enguita en la conferència d'inauguració convidant-nos a pensar sense eufemismes en la professió de fer de mestres. Intensa! Proposo penjar un resum a les neveres de les sales de mestres, i a les dels sindicats. Per pensar-hi, tots plegats...
He carregat les piles compartint mesa de treball, retrobant cares conegudes o descobrint de noves.
Il.lusiona trobar mirades i somriures de complicitat en aquesta apassionant i complicada tasca de fer de mestre, avançant passet a passet, malgrat el no acompanyament promès de l’administració. Inconscient administració, incapaç de distingir cap on ha de dedicar esforços i amanyacs…

Núria