Intueixo les vacances que comencen com la possibilitat de mirar, badar, caminar, sentir, olorar, estimar, perfumar, riure, conversar, gaudir... Retrobar-se amb les persones que estimes, amics... Potser una imatge massa idíl.lica?
Ens han fet creure que la felicitat depèn del més i, en realitat, depèn del suficient. Més ser i menys tenir, llegia en un grafitti prop de casa. I això ens porta a fer ús de les vacances des d'una calma intrapersonal i interpersonal.
Potser aquests moments, en els que conjuguem tots aquests verbs i altres de la mateixa col.lecció, són els que ens ajuden també a tenir més confiança en les possibilitats de millorar, de canviar i de construir una societat millor, amb més igualtat, més justícia i més bondat.
Potser aquests haurien de ser els veritables deures de vacances, el quadern d'estiu que omplíssim tots plegats. I retrobar-se al setembre per enfilar el nou curs i compartir les idees que hàgim pogut pensar des de qualsevol lloc on hàgim anat a parar. Sempre amb la millor companyia / companyies possibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada