Pausa

Redueixo les emissions d'entrades, crítiques, reflexions durant els propers dies. Podem descansar una mica tots plegats i dedicar-nos al que predicava en la darrera entrada.

Bon estiu  a tothom.

Quadern d'estiu

Intueixo les vacances que comencen com la possibilitat de mirar, badar, caminar, sentir, olorar, estimar, perfumar, riure, conversar, gaudir... Retrobar-se amb les persones que estimes, amics... Potser una imatge massa idíl.lica?

Ens han fet creure que la felicitat depèn del més i, en realitat, depèn del suficient.  Més ser i menys tenir, llegia en un grafitti prop de casa. I això ens porta a fer ús de les vacances des d'una calma intrapersonal i interpersonal.

Potser aquests moments, en els que conjuguem tots aquests verbs i altres de la mateixa col.lecció, són els que ens ajuden també a tenir més confiança en les possibilitats de millorar, de canviar i de construir una societat millor, amb més igualtat, més justícia i més bondat.

Potser aquests haurien de ser els veritables deures de vacances, el quadern d'estiu que omplíssim tots plegats. I retrobar-se al setembre per enfilar el nou curs i compartir les idees que hàgim pogut pensar des de qualsevol lloc on hàgim anat a parar. Sempre amb la millor companyia / companyies possibles.

Ara sí, vacances!

Tot arriba. El bloc està reactivat però se'n va de vacances. Necessita reposar. Encara més després de sis mesos a l'atur... Han passat moltes coses: propostes, retallades, declaracions, aniversaris... He escrit, he pensat, he callat també... Potser va bé de tant en tant deixar passar no els cent dies de rigor, sinío una mica més.

Tinc la impressió de que el proper curs és important: per l'escola, per totes les escoles, potser també per a mi...

Bones espectatives. Bons auguris. A finals d'agost hi tornarem.

Bon estiu








Dibuix de Gianfranco Zavalloni (autor de la Pedagogia della lumaca)

Estiu

L'estiu és el temps de retrobar tot allò que et torna a la teva vida, a l'existència més profunda. Pavese ens ho recorda en molts poemes. Potser en aquest... 


Retrobaràs els núvols
i el canyís, i les veus
com una ombra de lluna.
Retrobaràs paraules
enllà la vida breu
i nocturna dels jocs,
enllà l'ardent infància.
Serà dolç de callar.
Ets la terra i la vinya.
Un ardent silenci
abrusarà els camps
com les fogueres al vespre.


Cesare Pavese

Les meves vacances

Quants anys sense tu, Ovidi!

 (La Núria m'envia aquesta cançó per compartir...) 

Tot ben senzill
i ben alegre.
Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!
El color negre
que tant m'estime,
se'n vindrà amb mi.
Jo sol de negre!
Beveu conyac,
i vi i caçalla.
I si m'arriba
el pressupost
beveu bon "whisky".
Ràpidament,
em boteu foc.
Sóc valencià!
Si no és molèstia
per als amics,
amb una capsa
de cartó,
fiqueu la pols
d'un servidor,
i el millor llibre
de poemes
d'aquell poeta
que creieu.
Es per anar
passant l'estona
amablement.
I al mateix temps,
aprendre, viure,
conèixer coses
per a la propera
cançó a fer.
Porteu-me a Alcoi,
que és el meu poble
I allà on comença
el "Barranc del Cinc",
prop d'un romer,
al seu costat,
deixeu-me ja.
Així tindré l'aroma bo.
I a prop també
del rierol.
Així a les nits,
amb la quietud
vindrà la música.
Mireu també
de fomentar
els berenars
a la muntanya.
Així per fi,
s'aproparan
al romaní
dolces xicones.
I despistant,
com qui no vol,
alçaré els ulls
i entrant pel peus
arribaré fins al seu cor.
Res d'adéus
ni de records.
Vaig de vacances!
Qualsevol dia
impensat,
us tornaré a emprenyar
amb les darreres
cançonetes.
Potser d'entrada
us estranyeu,
bé pel físic
o la veu.
Però seré altre cop jo.
Doncs com el mestre
Maragall,
també crec jo
amb la resurrecció,
de la carn.
Seré més jove
i tornaré a estimar
a cada instant.
Ai les xiquetes!
Ai les donetes!
Ai quines joies!
I si per cas,
jo no crec pas,
encara dura
la vida dura,
doncs altre cop
de part dels bons,
fins a la mort!
Però llavors,
no em moriré:
faré vacances.

Ovidi Montllor

Nous directors

El lideratge de la funció directiva és molt important. També la professionalitat dels directors (suposo que com que hem de ser professionals és que encara no ho som: serem treballadors de la gestió, com a mínim...). Tot arribarà. Ara serem autoritat pública. Institució intocable. Com el Papa, més o menys, però només a nivell d'escola. La nostra feina, a partir d'ara ja no serà interpretar aplicatius, ni omplir plans de millora i enquestes de resultats i avaluació de competències, abans del... A partir d'ara, investits del poder que ens atorgarà el Departament ens dedicarem a..?

Acabar el trimestre rient, va bé, us ho prometo. Les meves amigues del claustre m'han regalat aquesta foto perquè busqui una ocupació sinó m'agrada tanta autoritat. M'han dit que tant seriós com sóc, no m'atreveixo a penjar-la al blog. Ja veieu que ho faig. Totes no, perquè tampoc cal abusar.

Au, que sigueu feliços i que desonnecteu fins el dia 6. Una abraçada a tots els que tenen la paciència de llegir alguna de les coses que escric.

Final de trimestre

Tots els finals de trimestre acostumen a ser vertiginosos. Tots tenim ganes de desconnectar, d'agafar papers, currículums i projectes i deixar-los dins el calaix o la carpeta fins d'aquí uns dies. Els nens també tenen ganes de desconectar. D'agafar un altre ritme encara que només sigui durant vuit dies.

Tothom ho neessita. Per enfrontar-se a partir del 6 d'abril amb dos mesos i mig que ens queden per rematar aquest curs.

Què suposarà el canvi de calendari l'any vinent? L'oportunitat de racionalitzar-lo amb una reforma general, que també englobés als sectors productius, les festes nacionals, religioses... s'ha perdut perque ningú té ganes d'abordar-ho. Posar una mica de racionalitat a tot plegat no éstà en l'agenda dels nostres polítics i es prefereix posar pedaços que no acontenten a ningú.

Aprofitem aquests dies per badar, contemplar, pensar, deixar que el pensament se'n vagi a la casa dels somnis. Ja tindrem temps de seguida de tornar a posar els peus a terra.