La xocolateria la Nena. Parlem, seguint el bon consell del cartell i parlant passen quasi dues hores. Hem parat el cop del primer dia. Amb la seva experiencia hem posat fil a l'agulla del nou curs. Projectes nous i projectes vells (i bells). Cinema, literatura, política -poca, ves per on- educació, pedagogia, administració... I Congrés d'Educació, Rosa Sensat, Federació de MRP... llibres, novel·les, articles... Espinelves, Palafrugell, Barcelona... fills i nets... companyes estimades.
Quin plaer! No sé quin escriptor deia que una amistat és una llarga conversa que sempre es queda curta. Hem quedat a les 9 i cap a les 11 ens acomiadem amb la promesa d'una nova cita. Desenganyem-nos. De l'escola enyoraré les converses a l'aula -potser entre altres coses, que aniré recordant...- amb els nens i nenes. Observant-los, aguantant-me el riure o aguantant-me les ganes de parlar, aprenent d'ells, intentant que aprenguin... Els moments màgics en que sents per primera vegada públicament l'opinió d'aquell nen que no havia gosat parlar fins avui...
Us imagineu aquest espai, la xocolateria, amb tothom callat, esmorzant o berenant? Perquè no hem estat capaços d'imaginar una aula com una xocolateria? Si, Jaume, ja sé que si llegeixes això, et posaràs a riure...
Aneu-hi i observeu a l'hora del berenar. I ja m'ho sabreu dir.
Fins el mes vinent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada