La renovació pedagògica ha produït al nostre
país, notables propostes teòriques referents a l’aprenentatge de la llengua i,
específicament, a l’escriptura. Persones com Montserrat Fons, Isabel Solé o
Àngels Ollé, per citar-ne tres de molt
properes ens segueixen aportant
reflexions molt enriquidores per entendre i poder desenvolupar aquest procés
amb més rigor i professionalitat. Al seu costat, a les aules de moltes escoles,
molts mestres posen en pràctica molts
dels seus plantejaments per millorar aquesta competència tant essencial per a
tothom.
En el nostre context em preocupa aquells
ensenyants preocupats només (atenció a la paraula anterior) per l’expressió
clara de les idees complexes, sovint centrada en l’estudi de la gramàtica, i
que deixen de banda altres factors claus alhora d’aconseguir millorar
l’expressió escrita i la comunicació, en general.
Tots els que han participat, per exemple, en
aquest procés màgic d’aprendre a llegir i escriure saben la importància que té
el factor emocional, i com un aprenentatge fet amb temps suficient i respectant
els ritmes i l’interès de l’alumne afavoreix aquest assoliment profund d’una de
les competències claus per a tothom. Comparteixo el treball a la meva escola
amb mestres que constantment treballen amb els seus alumnes, la claredat i la
precisió en la seva expressió escrita, al costat d’afavorir l’escriptura de
textos significatius per a cadascun d’ells. No hi troben cap contradicció.
Quan volem identificar els problemes, no podem
tancar els ulls a una altra realitat massa estesa: hi ha un aprenentatge de la
llengua que oblida la creativitat, la funcionalitat, la significativitat, i que
es centra exclusivament (només) en l’estudi pormenoritzat i descontextualitzat
de la llengua i la seva gramàtica. És
una realitat que provoca desvinculació dels alumnes en els seus aprenentatges.
La renovació pedagògica a casa nostra ha
insistit sempre en combinar creativitat, quotidianitat, funcionalitat, estudi
de la llengua, expressió natural i expressió clara i estructurada. Per quina
raó es volen desvincular aquests aspectes claus en el desenvolupament profund
de l’aprenentatge lingüístic?
Per quina raó hi ha persones que menystenen
tantes experiències positives que es desenvolupen a les escoles del nostre país?
