Un debat a la ràdio.

No puc arribar a saber quina ràdio és però està en la freqüència entre 98,6 i 99,5. Intereconomia? La COPE? M’esgarrifo. És un debat sobre educació. Els tertulians, parlen amb una seguretat que espanta. Seguretat de pensament únic. Es van donar la raó entre ells. Parlen en català. Repeteixen  aquells tòpics tant sentits que transmeten missatges unidireccionals i demagògics. 

La línia argumental és “tot el que es va fer fins ara estava ple d’ideologia i adoctrinament i ara nosaltres implantarem l’educació neutra”, primera idea. Segona idea, “està molt bé que els nens sàpiguen les comarques de Catalunya, però també han de saber els rius, les muntanyes i la història d’Espanya”. Només li ha faltat afegir la llista dels reis... borbons, més que res per actualitzar altres llistes. Visió màgica de l'educació: el que passa a les aules és conseqüència directa del que diu el polític de torn o el llibre de text. Bé, en tot cas més el llibre de text que el polític de torn.

 Aplaudeixen la nova assignatura d’educació cívica i constitucional, i la comparen a la FEN (la famosa i nostàlgica Formación del Espíritu nazional) i clamen contra aquella educació per la convivència. Sobretot es carreguen que parlessin de la homosexualitat. D’això no n’hem de parlar a l’escola i per tant, aquesta és la demostració que l’educació per a la ciutadania era una proposta ideologitzada i adoctrinadora...

En mans de qui estem? Qui ha votat aquesta tropa d’ignorants i demagogs? Algú, ja que sinó no tindríem el govern que tenim.

Estem fent alguna cosa malament a l’escola. Té raó el govern quan diu que no ensenyem bé a llegir. Si ho féssim bé, no guanyarien els que ens enganyen sistemàticament amb aquests tòpics, els desconeixedors de les necessitats educatives, els que ens volen condemnar a la ignorància i a la manca de compromís social. Els que no volen que les persones siguin ciutadans d’un món que cal canviar. Els que pensen que l’educació no ha de servir per fer homes i dones més lliures sinó més obedients i incultes.

Sabia de l’existència d’aquestes ràdios però no les havia escoltat. L’escolta ha durat quinze minuts. He restablert la connexió amb la normalitat de les altres freqüències.

No sé llegir

Us recomano la lectura de l'article d'Àngels Prats al darrer Perspectiva Escolar "El que he après de la lectura ara que no sé llegir". Tots els que contínuament estem reflexionant en els processos d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura, en les dificultats que alguns nens i nenes tenen, en com els podem ajudar... l'hauríem de llegir, per tal de reflexionar-hi profundament.

La importància d'aquest procés no cal remarcar-la. L'Àngels aporta la seva visió adulta a un procés i un aprenentatge estroncat de forma desafortunada. De ben segur que les reaccions emocionals que ens explica, ens poden ajudar a entendre reaccions que alguns infants poden tenir davant de les dificultats de fer aquest aprenentatge amb èxit.

Gràcies, Àngels, per aquesta aportació que de nou demostra el teu mestratge en aquest aspecte bàsic de l'educació dels infants.

Llegir? Pensar?

Els resultats electorals no em sobten però em fan pensar massa.

Què fem a l’escola per educar als futurs ciutadans d’aquesta societat? Els hi ensenyem veritablement a ser lliures i pensar per ells mateixos (aquella finalitat que Kant va saber explicar tan bé)?

Saben llegir al final de l’escolaritat obligatòria? És a dir, saben interpretar la gran quantitat de missatges equívocs, erronis, falsos... que ens arriben en boca d’alguns polítics, d’alguns mitjans... que després són líders de vots i d’opinions?

Sempre penso que aquest és un gran fracàs educatiu. Que va molt més enllà del fracàs de l’escola.