En algun seminari de formació d’interins, els
hi fèiem fotografiar les parets de l’aula. Després els hi havíem fet analitzar
i comentar. En la darrera vegada que ho vaig fer els hi vaig preguntar que
observessin tres aspectes:
- Percentatge de producció de l’alumnat, de l’escola i editat fora.
- Quantitat d’espai ocupat i d’espai gestionat per l’alumnat
- Com quedava reflectida la diversitat de l’aula en les seves parets.
A partir d’aquestes preguntes s’obria un debat
i una reflexió, sobre la informació que ens aporten les parets de l’aula,
respecte de l’escola, dels aprenentatges que es fan a l’aula, de la metodologia
que es fa servir...
Alguns mestres em deien que era la primera
vegada que veien les parets de l’aula. Alguns havien entrat a meitat de curs o
d’altres havien anat penjant materials... però la quotidianitat feia invisibles
tot el contingut.
Aturar-se a mirar és molt important a l’escola.
Fem les coses per rutina i, de vegades., no acabem d’entendre que per tal que
els nois i noies reconeguin la seva aula com a pròpia, hem de canviar els paràmetres
de la seva organització. Podem començar per les parets, per l’espai en
general... és l’inici. Després pot venir el temps. I seguidament...
