Per arribar a gaudir d'una vida lenta has de desaccelerar-la a poc a poc. La lentitud facilita viure la vida més intensament, més radicalment. Tot el que forma part de la vida: la teva parella, els teus amics, les persones que estimes... Totes elles reivindiquen un temps que has de poder donar sense presses. Però la resta també: els paisatges i els llocs visitats, els llibres llegits i compartits, els àpats cuinats i celebrats... Totes aquestes parts de la teva vida necessiten d'un temps que no pot ser un parany, una cotilla, ni una excusa per passar per alt.
Fins i tot les utopies es radicalitzen aplicant la lentitud.
La lentitud no és una moda. No és una secta. No és un detall més o una proposta sense gaire importància.
Per això l'educació lenta representa el nucli de l'educació entesa com emancipació. I sense aquest temps que hem de retornar als infants, als adults, a l'escola, a l'educació... totes les propostes no són possibles.
Desaccelerar és una responsabilitat compartida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada