Jornada intensiva

M'assabento per les notícies que tindrem Jornada Intensiva al mes de juny. Com sempre, els directors i les escoles són els que se n'assabenten al final. Demà hi ha convocada una reunió al Consorci per informar d'aquest aspecte. Però això és un tema menor. Està clar que la protesta de les escoles i dels mestres, l’anul·lació de les colònies escolars i sortides, ha provocat aquesta marxa enrera en el Departament d’Educació respecte laquesta mesura tant controvertida.

Podríem pensar que de savis és rectificar. Però realment ha estat una rectificació? Ha estat, potser, un signe més de la debilitat d’un govern que no es veu capaç d’articular un diàleg productiu i de confiança amb la comunitat educativa? Les raons que es van donar, ja no són vàlides? Perquè s’utilitza el subterfugi de l’autonomia per fer marxa enrera en aquesta decisió tant polèmica? Com queda la “justificació” d’aquests dies de jornada intensiva? Ara ja podrem fer colònies i sortides sense cap altre reconeixement que tenir vuit hores menys lectives al mes de juny (no de feina a les escoles, que l’horari és el mateix)? Quina és la veritable política del Departament amb els aspectes que fan referència a l’horari? I les demandes de les famílies? I els suposats acords ficticis dels Consells Escolars que deia la Directora General? Com queden? Els revisarà algú? Tindrem algun altre reconeixement pel fet d’anar alguns dies de colònies?

Necessitem persones a l’administració que pensin les coses abans de posar-les en pràctica, que coneguin la realitat de les escoles i sàpiguen com han d’orientar la seva acció per millorar-la, que confiïn en altres persones, mestres, pares i mares que els hi poden donar opinions entenimentades sobre qualsevol dels problemes que vivim en el dia a dia. Necessitem una administració que cregui realment que l’escola pública pot ser d’una alta qualitat, hi confiï i posi tots els mitjans per tal que ho pugui ser. Necessitem una administració moderna, àgil, flexible, que acompanyi, deixi fer i estimuli i valori el canvi i la millora. Què en sàpiga. Que sigui responsable també dels seus actes i de les seves omissions. Necessitem algú en qui confiar i que ens retorni la il·lusió.

Encara que pot ser un pas, el caramel de la jornada intensiva ha tingut, per tot el procés, un final una mica amarg. Si algú canta victòria, malament. Tots hauríem de fer una reflexió de què hem aconseguit realment i a canvi de què. Tan de bo, ara, puguem reconstruir una relació en el si de cada comunitat educativa com a mínim. Això, que hauria de ser una prioritat per a totes les escoles, si que esdevindria un autèntic guany després de tants disbarats.