Llegeixo el resum del debat electoral sobre temes educatius que publica el Periódico divendres. Val la pena saber de quin mal hem de morir, encara que el resum no passa d'explicar quatre idees generals.
Podem fer una llista, en primer lloc, dels tòpics que fan servir els diferents partits per justificar les seves propostes. Tòpics que es refereixen al famós dret a decidir quina escola vol cada família (ara ja el podran exercir quan l'infant neixi) que és un dret que només poden exercir unes quantes famílies i que es complementa amb el dret d'algunes escoles a decidir a qui matriculen (d'això, però, ningú en parla). Torna a sortir la promoció automàtica com a símptoma de que les coses no van bé i que provoca que no s'exigeixi a cada alumne el màxim potencial. Es proposa el diagnòstic precoç dels problemes d'aprenentatge però en cap lloc es parla dels recursos que es posaran per fer front als problemes que es detectin, ni en cap lloc es diu quines ratios s'han de tenir a les aules per fer una bona atenció a la diversitat -amb un bon diagnòstic, és clar- i per dur a la pràctica un model d'escola inclusiva.
Quasi tots els partits recolzen l'avaluació del professorat i dels centres com a mecanisme necessari. Hi estic d'acord. Cal veure com ho fem, com sempre, però és molt necessari començar a fer passos en aquesta direcció.
Un dels representants dels partits, parlant del malestar docent, diu que una de les causes és "que la societat va molt de pressa i el sistema educatiu té una necessitat absoluta d'adaptar-se a aquest canvi". Crec que n'hem de parlar de tot això. Ja sabem que la societat va molt de pressa, però pensar que aquesta és la causa del malestar, em sembla una mica agosarat,
Per altra banda aquesta adequació de l'escola a les necessitats de la societat deixeu-me que la posi en quarentena. Hi ha necessitats de la societat molt contradictòries. De la mateixa manera que em demana que vagi molt de pressa també em suggereix que tingui en compte altres qüestions com la necessitat de conciliar la meva vida professional i la meva vida personal, o que sigui capaç de dismunir aquesta velocitat en aspectes com el consum, el ritme de vida, etc, ja que se'm diu també que aquestes són algunes de les causes d'aquesta desorientació que ens pot portar realment malestar.
No amaguem el cap sota l'ala: una de les causes del malestar docent és la incapacitat de l'administració de tornar a il.lusionar als mestres, a revaloritzar la seva feina, a valorar les pràctiques que estan obrint camins en la direcció de fer possible una escola pública i emancipadora. Tot i la retallada de recursos. El malestar docent es crea quan un equip de mestres sap molt bé que té entre mans, diagnostica els problemes i els reptes que té al davant i no troba el recolzament que necessita per dur a terme la seva tasca. El malestar docent s'afavoreix quan es perd la confiança amb mestres i escoles i es pensa que no tindran capacitat de fer la millor escola possible amb unes condicions que són molt millorables. Mentre sobre la majoria de les escoles planegi aquesta gran desconfiança. poc malestar erradicarem.
L'apartat dedicat a la llengua torna a utilitzar tòpics que no aclareixin més que les posicions prèvies i ideològiques de cada partit. Algú diu una gran veritat, que fa vergonya que hàgim de recordar: la immersió lingüística no és una aposta política sinó un mètode. Ho diu algú que en algun moment va passar per l'escola i ho va practicar. Tots els que en fan bandera política i ideològica, i des del xovinisme o la demagogia volen sembrar la discòrdia i la separació carregant-se el mètode s'haurien de passejar més per les escoles del país i haurien de veure com amb les seves posicions els únics perjudicats són aquells ciutadans que es creuen que estan defensant: tots els que, per raons diverses, encara no coneixen la llengua del nostre país. Però és un altre tema i ara no ens hi allargarem.
Una darrera qüestió com a demanda. La vaig fer fa uns dies en una anterior entrada i la reitero. La vaig escriure també dies després de constituir-se a Catalunya el primer govern tripartit (en una revista extingida a Santa Coloma de Gramenet, el Fórum Grama). Guanyi qui guanyi, a l'administració educativa poseu a persones que sàpiguen què és l'educació, quines necessitats tenen els infants i joves avui, que coneguin l'escola, que tinguin una visió àmplia, no sectària, flexible del sistema educatiu que ens cal. No podem permetre'ns el luxe de posar persones que l'únic mèrit -o quasi l'únic- sigui el carnet d'un partit, sigui quin sigui aquest partit. Estic convençut que l'escola us ho agrairà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada