Jornades 0-12

Aquest cap de setmana, 30 de novembre i 1 de desembre, hem fet les XI Jornades 0-12. Després de 13 anys (al 1999 vam fer les primeres) i malgrat la disminució de matrícula, els assistents han valorat que les Jornades segueixen vives i que són necessàries més que mai.

La conferència de Josep Ramoneda va ser una lliçó magistral per a tots els que ens aplegàvem ahir a l'auditori de la UB, a les Llars Mundet.

Les reflexions que vaig llegir a la inauguració, van ser un intent de reflectir el clima i la intenció de les Jornades. Aquí les teniu.

M’agradaria pensar que els que avui ens apleguem en aquestes XI Jornades, juntament amb molts d’altres que no han pogut venir, compartim moltes coses. Però si hagués de triar les coses que crec que compartim en triaria tres.

1. La voluntat de canviar l’educació i millorar-la.

2. La responsabilitat en la nostra professió de mestre.

3. La convicció que, també i malgrat tot, podem contribuir a canviar la societat, si som capaços que l’educació desenvolupi plenament les seves finalitats i intencions.

Deixeu-me dir unes idees de cadascun d’aquests punts.

·      Hem heretat un sistema educatiu amb algunes febleses, i l’hem de remuntar en un període en el qual els governs posen  en dubte el cost de l’estat del benestar i que es fa pagar la crisi majoritàriament a aquells que no l’han generat. Els culpables de provocar les crisis, són rescatats i les víctimes veuen disminuïts alguns dels seus drets entre ells l’educació. I en aquest context, renovem la voluntat de millorar l’educació, de canviar-la, de superar els vells esquemes i dogmes, i fer front a una societat,  amb noves necessitats però amb idèntiques aspiracions d’emancipació.

Una societat més igualitària i justa, necessita la millor educació i nosaltres hem d’estar disposats a treballar-hi. Qüestionant reformes que o bé tracten de millorar un model caducat o bé ens volen enfonsar  cada vegada més en l’antic règim.

·      Tenim una professió plena  de contradiccions. Una professió en la que els interessos corporatius, conviuen amb interessos de sectors que reclamen constantment, papers subsidiaris. Potser mai ens hem cregut del tot que som una professió i, sovint  ens hem queixat del poc reconeixement social que tenim.

És hora de reivindicar el nostre paper, adult, professional, que exerceix amb rigor i passió el seu fer de cada dia. Una professió, bel.ligerant amb les contradiccions i desajustos externs, amb la manca de recursos, però que a la vegada reivindica la dignitat de la seva feina, amb l’exercici de la seva responsabilitat i professionalitat. Mestres que exercim el nostre compromís, i que no ens excusem en les circumstàncies externes. Si estem segurs de tot això,  serem capaços de tenir l’autoritat moral de reclamar i exigir tot el que ens manca a l’administració  i reclamar i exigir a la societat que ens doni suport. Només així serem creïbles.

·      Finalment, la convicció de que podem contribuir a canviar la societat.

Algú ha dit alguna vegada,  “l’educació mai canviarà la societat, perquè podria arribar a fer-ho”.

Darrerament se’ns ha intentat tornar a convèncer una suposada neutralitat de l’escola i de l’educació. La vella idea de que els mestres només ensenyem. Som agents transmissors  i prou. Enfront d’aquesta concepció reivindiquem el nostre paper plenament arrelat i compromès amb el canvi social. I ho fem sense fer proclames a les aules i escoles,  ni cap adoctrinament. Poden estar tranquil.les les autoritats pertinents.

Pura i simplement, ho fem, desenvolupant al màxim, les finalitats i intencions que té l’educació. Perquè a la naturalesa de l’educació, mai hi trobarem el gen de la neutralitat, sinó el del compromís amb l’emancipació i la  cooperació.

Unes finalitats que  són bàsicament tres: fer que el nostre alumnat aprengui i tingui ganes d’aprendre; fer-ho en un context social, educant per ser bons ciutadans, que vol dir ciutadans crítics i compromesos; i en tercer lloc, ajudar-los i acompanyar-los perquè puguin saber que faran de les seves pròpies vides en aquest context social, complex i incert que els hi ha tocat viure.

Aquests són alguns d’aquests aspectes que crec que compartim. Després ens trobem amb la necessitat de conviure amb la diversitat de tarannàs, sensibilitats, metodologies, maneres de fer i de desfer. Tot això serà accessori , però a la vegada enriquidor, si compartim el que és important, que són les idees que defensem sobre l’educació i sobre la societat.

Que les crisis presents no ens engoleixin. Què sapiguem trobar-hi oportunitats de defensar la necessitat i la creença en les bones educacions. Que superem la crisi contribuïnt, amb l’educació, a que la societat del futur sigui més sàvia, més bona i, també, més feliç. I que, sense oblidar-los superem els vells manifestos, amb noves i millors pràctiques que recuperin el sentit profund de l’educació com un procés que ens fa més humans, més persones, millors ciutadans. 

Aquestes Jornades només són un moment en aquest camí. Humil, senzill... que ens ha de permetre sobretot renovar la il.lusió i enfortir la nostra passió. Esperem poder contribuir-hi entre tots i totes.

Bona feina i fem-la entre tots.