Avui han sortit els resultats provisionals del concurs de trasllats de la funció pública dels mestres.
Quin sistema més obsolet! Sostingut per sindicats corporatius, administracions que no valoren la qualitat de l'escola, rèmores, corporativismes i mecanismes propis d'una societat patriarcal, antiga, que defensa els privilegis i que no aposta per una estabilitat en les funcions dels treballadors dels serveis públics que equilibrin drets i deures, i que compaginin els drets individuals i els drets col.lectius de la societat i la comunitat educativa.
Fins quan sostindrem aquesta situació? I el més incert és que qualsevol canvi, a més, pot esdevenir una nova involució.
Quina importància donem a l'educació? Per aquestes lleis -funció pública-, reglamentacions -concurs general de trasllats- i actuacions concretes -de tots i de tothom- ho sabreu.
Quants canvis estem disposats a assumir? Quants privilegis a perdre? Quants esforços de tots i de tothom per fer una escola i una educació transformadora?
Potser trobareu massa agosarat relacionar un concurs de trasllats amb tot això, però, darrerament, hi veig cada vegada més vincles. I veig també com, administració rere administració, sigui del color que sigui i, sindicat rere sindicat, sigui de la tendència que sigui, no plantegen cap alternativa seriosa.
El cielo se hace a mano y sin permiso, com canta Silvio Rodriguez. Això ja ho sabem, però ens ho podrien posar més fàcil...
Per una escola amb uns aprenentatges de qualitat, de tots i per a tots. No defallim companys!
1 comentari:
Ai... Nens i nenes del segle XXI en escoles i administracions educatives del XIX... "Sagrats drets dels funcionaris", punts que tenen més pes i força que cap altra argument pedagògic... Qui s'atrevirà a canviar-ho? Qui serà capaç de tenir una mirada àmplia, valenta i generosa sobre l'escola? Sobre els nostres infants? Sobre la formació i preparació dels mestres que han d'acompanyar els nostres infants? No es poden anar posant pegats, a remolc de tendències que sorgeixen en països amb resultats alts de PISA, ni enlluernats per declaracions sensacionalistes sobre canvis de metodologia promocionats per un gran grup d'escoles concertades (com si haguessin descobert la sopa d'all!!) No, no. Ens calen canvis profunds, no decrets ni mini-normes. I no serà d'un curs per l'altre! ÉS clar!! Però... algú s'hi ha de posar seriosament! Algú ha de començar! Algú amb poder de prendre decisions importants, valentes, generoses... Com m'agrada pensar, sommiar, que un canvi en aquesta direcció és possible i proper. Centenars de gotetes d'aigua, de mans i sentir de mestres i professionals van en aquesta línia, qui recollirà aquesta força generosa i valenta? Els nostres infants s'ho mereixen!!
Publica un comentari a l'entrada