Avui han sortit els resultats provisionals del concurs de trasllats de la funció pública dels mestres.
Quin sistema més obsolet! Sostingut per sindicats corporatius, administracions que no valoren la qualitat de l'escola, rèmores, corporativismes i mecanismes propis d'una societat patriarcal, antiga, que defensa els privilegis i que no aposta per una estabilitat en les funcions dels treballadors dels serveis públics que equilibrin drets i deures, i que compaginin els drets individuals i els drets col.lectius de la societat i la comunitat educativa.
Fins quan sostindrem aquesta situació? I el més incert és que qualsevol canvi, a més, pot esdevenir una nova involució.
Quina importància donem a l'educació? Per aquestes lleis -funció pública-, reglamentacions -concurs general de trasllats- i actuacions concretes -de tots i de tothom- ho sabreu.
Quants canvis estem disposats a assumir? Quants privilegis a perdre? Quants esforços de tots i de tothom per fer una escola i una educació transformadora?
Potser trobareu massa agosarat relacionar un concurs de trasllats amb tot això, però, darrerament, hi veig cada vegada més vincles. I veig també com, administració rere administració, sigui del color que sigui i, sindicat rere sindicat, sigui de la tendència que sigui, no plantegen cap alternativa seriosa.
El cielo se hace a mano y sin permiso, com canta Silvio Rodriguez. Això ja ho sabem, però ens ho podrien posar més fàcil...
Per una escola amb uns aprenentatges de qualitat, de tots i per a tots. No defallim companys!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris administració. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris administració. Mostrar tots els missatges
dimecres, 25 de març del 2015
divendres, 6 de juliol del 2012
Final de curs
Sempre sembla que el final de curs hauria de ser un temps tranquil de fer balanç i de pensar amb tranquil.litat en les millores que l'any vinent intentarem posar en pràctica.Segur que, en part és així. Cada any fem balanç i dissenyem el proper curs.
Els i les mestres de l'equip han participat amb les seves valoracions i propostes en la memòria del curs, han fet suggeriments, han netejat carpetes, mobles i ordinadors...
També hem tingut temps d'acomiadar-nos, de desitjar-nos un estiu calmat i en plenitud. Explicar-nos quins projectes tenim, on anirem a descansar, les lectures que tenim ganes de fer.
Però segueixen havent-hi uns fets que ens porten intraqnuil.litat. Tots els projectes -és a dir, les il.lusions, les iniciatives, les propostes, les millores...- depenen d'aspectes externs a la voluntat i a les competències de les escoles. Em refereixo a les possibles variacions de la plantilla que, fins d'aquí un mes, no coneixerem amb exactitud. Unes variacions que, en un 90%, no depenen de la voluntat, ni del projecte, ni de les propostes que les escoles i els seus equips poden dissenyar.
El nostre sistema d'aministració pública permet que les plantilles es configurin amb criteris d'antigüitat, no de qualitat. I així no pot funcionar cap projecte.
Després l'administració demana resultats i rendició de comptes. Però mostren una gran incapacitat de resoldre aquest aspecte introduint criteris d'eficàcia i eficiència. Parlen molt d'estalvi, de moderació en la despesa, de reaprofitament dels recursos... però planifiquen el malbaratament del recurs i el capital més essencial: l'humà...
Poca confiança ens donen aquests polítics que, a més, amb l'excusa de la crisi ens encolomen tota mena de propostes, algunes ben poc racionals o estalviadores.
Els i les mestres de l'equip han participat amb les seves valoracions i propostes en la memòria del curs, han fet suggeriments, han netejat carpetes, mobles i ordinadors...
També hem tingut temps d'acomiadar-nos, de desitjar-nos un estiu calmat i en plenitud. Explicar-nos quins projectes tenim, on anirem a descansar, les lectures que tenim ganes de fer.
Però segueixen havent-hi uns fets que ens porten intraqnuil.litat. Tots els projectes -és a dir, les il.lusions, les iniciatives, les propostes, les millores...- depenen d'aspectes externs a la voluntat i a les competències de les escoles. Em refereixo a les possibles variacions de la plantilla que, fins d'aquí un mes, no coneixerem amb exactitud. Unes variacions que, en un 90%, no depenen de la voluntat, ni del projecte, ni de les propostes que les escoles i els seus equips poden dissenyar.
El nostre sistema d'aministració pública permet que les plantilles es configurin amb criteris d'antigüitat, no de qualitat. I així no pot funcionar cap projecte.
Després l'administració demana resultats i rendició de comptes. Però mostren una gran incapacitat de resoldre aquest aspecte introduint criteris d'eficàcia i eficiència. Parlen molt d'estalvi, de moderació en la despesa, de reaprofitament dels recursos... però planifiquen el malbaratament del recurs i el capital més essencial: l'humà...
Poca confiança ens donen aquests polítics que, a més, amb l'excusa de la crisi ens encolomen tota mena de propostes, algunes ben poc racionals o estalviadores.
dimarts, 17 de gener del 2012
La vida sigue igual?
En setze dies d'any, els anuncis de retallades han estat constants. El mes passat hem cobrat de miracle (!) gràcies a un error d'economia. I aquest mes ens despertem cada dia amb un nou anunci de retallades que ens afecten i ens afectaran en els propers mesos. Tenim la impressió que no hi ha final en aquesta espiral.
S'anuncien altres mesures específiques que s'aniran concretant a nivell educatiu. Disminució de plantilles, augment d'horaris, supressió del professorat per fer suport, disminució de pressupostos, anulació de subvencions a entitats de la comunitat educativa, supressió de les escoles d'estiu, disminució d'un 80% del pressupost per formació... No ens hem de preocupar excessivament, ja que també ens diuen que gràcies a l'exercici de responsabilitat de CiU i PP, cobrarem endarreriments, i els catalans podrem arribar a final de mes.
Mentrestant, els governs teconcràtics o polítics, contracten als piròmans com a bombers. S'anuncia i es difon la idea bàsica: no hi ha alternativa, condemnant la raó crítica al carro del rebuig (no té dret ni al compostador ni al cubell del reciclatge).
A l'escola, com a contrapartida, la única recepta que li arriba és el "ordeno y mando". Com si els déficits i les retallades no tinguessin importància i no estiguessin hipotecant el futur de l'educació. Acatarem ordres, és clar: venceran però no convenceran. Aquest és el problema.
L'escola malgrat tot, en el dia a dia, segueix. Hi ha un bon ambient. Fem bromes. Treballem com mai. A les aules, els projectes es segueixen construint. Hi ha compromís. Els pares i mares segueixen col.laborant, tornant a temps antics en els quals ningú es feia càrrec del manteniment i eren les mateixes famílies les que el solucionaven.
Ens deixen fer. Està clar. Cap càrrec de l'administració s'interessa per nosaltres. No saben el què fem. Si treballem en equip o no. Si hi ha compromís de les famílies o no. Si els nens aprenen o no (es pensen que ho saben mirant les estadístiques anuals... però no saben què saben en realitat....). Si tenim un bon projecte o no. Es preocupen, això si, que complim la normativa.
Tot és ficció... Somien els androides amb ovelles elèctriques? Potser ens dirigim cap un món com el de Blade Runner. La vida segueix igual? Jo crec que no i la impressió és que, en pocs mesos, haurem perdut la innocència que encara ens caracteritzava.
No sé si hi haurà intel.ligència suficient per ajudar-nos a sobreviure a la crisi. La reclamo de l'administració amb molt poca convicció veient els seus actes. Ho haurem de treballar nosaltres si volem tenir un mínim de possibilitats de futur.
S'anuncien altres mesures específiques que s'aniran concretant a nivell educatiu. Disminució de plantilles, augment d'horaris, supressió del professorat per fer suport, disminució de pressupostos, anulació de subvencions a entitats de la comunitat educativa, supressió de les escoles d'estiu, disminució d'un 80% del pressupost per formació... No ens hem de preocupar excessivament, ja que també ens diuen que gràcies a l'exercici de responsabilitat de CiU i PP, cobrarem endarreriments, i els catalans podrem arribar a final de mes.
Mentrestant, els governs teconcràtics o polítics, contracten als piròmans com a bombers. S'anuncia i es difon la idea bàsica: no hi ha alternativa, condemnant la raó crítica al carro del rebuig (no té dret ni al compostador ni al cubell del reciclatge).
A l'escola, com a contrapartida, la única recepta que li arriba és el "ordeno y mando". Com si els déficits i les retallades no tinguessin importància i no estiguessin hipotecant el futur de l'educació. Acatarem ordres, és clar: venceran però no convenceran. Aquest és el problema.
L'escola malgrat tot, en el dia a dia, segueix. Hi ha un bon ambient. Fem bromes. Treballem com mai. A les aules, els projectes es segueixen construint. Hi ha compromís. Els pares i mares segueixen col.laborant, tornant a temps antics en els quals ningú es feia càrrec del manteniment i eren les mateixes famílies les que el solucionaven.
Ens deixen fer. Està clar. Cap càrrec de l'administració s'interessa per nosaltres. No saben el què fem. Si treballem en equip o no. Si hi ha compromís de les famílies o no. Si els nens aprenen o no (es pensen que ho saben mirant les estadístiques anuals... però no saben què saben en realitat....). Si tenim un bon projecte o no. Es preocupen, això si, que complim la normativa.
Tot és ficció... Somien els androides amb ovelles elèctriques? Potser ens dirigim cap un món com el de Blade Runner. La vida segueix igual? Jo crec que no i la impressió és que, en pocs mesos, haurem perdut la innocència que encara ens caracteritzava.
No sé si hi haurà intel.ligència suficient per ajudar-nos a sobreviure a la crisi. La reclamo de l'administració amb molt poca convicció veient els seus actes. Ho haurem de treballar nosaltres si volem tenir un mínim de possibilitats de futur.
dilluns, 3 d’octubre del 2011
La reforma de l'administració
Em sembla que va ser fa vint anys que, en un article escrit a Cuadernos de Pedagogia, vaig atrevir-me a dir que un dels errors de la LOGSE com a reforma educativa és que volia reformar-ho tot sense reformar la pròpia administració. Recordo que, en aquell moment, vaig rebre molts advertiments i crítiques de la meva agosarada afirmació.
Vint anys després, al nostre país, amb diversos parèntesis de governs de colors diferents, m'atreveixo a afirmar que un dels problemes que tenim si volem canviar i millorar en profunditat el sistema educatiu és el mateix que en aquells moments.
Necessitem reformar l'administració i canviar-ne el disseny. I el canvi de disseny, en poques paraules, ha de ser desplaçar el seu centre de gravetat. En èpoques de reformes, l'administració destina el 90% dels seus esforços a dir com han de ser les escoles, com s'han d'organitzar, com han de funcionar per tal que millorin, què han de fer per innovar, quines temàtiques han de treballar... I el 10 % que resta dels seus esforços, recursos i preocupacions a pensar i intentar aplicar les condicions que fan possible aquestes millores.
Sóc de l'opinió que si realment volem aconseguir un canvi profund i sostenible a nivell educatiu, el percentatge cal invertir-lo. I el 90% dels esforços, recursos i orientacions han d'adreçar-se a fer possible les condicions que els centres educatius necessiten per millorar el seu funcionament. Deixem-li aquest 10% per orientar-nos en un marc general i flexible, que serveixi per protegir els drets a l'educació de la ciutadania en una societat democràtica.
Crec que aquesta és una de les claus per aconseguir la millora en profunditat de l'educació. L'altra pivota sobre la professionalitat dels docents, de la qual en parlaré en una altra entrada.
Vint anys després, al nostre país, amb diversos parèntesis de governs de colors diferents, m'atreveixo a afirmar que un dels problemes que tenim si volem canviar i millorar en profunditat el sistema educatiu és el mateix que en aquells moments.
Necessitem reformar l'administració i canviar-ne el disseny. I el canvi de disseny, en poques paraules, ha de ser desplaçar el seu centre de gravetat. En èpoques de reformes, l'administració destina el 90% dels seus esforços a dir com han de ser les escoles, com s'han d'organitzar, com han de funcionar per tal que millorin, què han de fer per innovar, quines temàtiques han de treballar... I el 10 % que resta dels seus esforços, recursos i preocupacions a pensar i intentar aplicar les condicions que fan possible aquestes millores.
Sóc de l'opinió que si realment volem aconseguir un canvi profund i sostenible a nivell educatiu, el percentatge cal invertir-lo. I el 90% dels esforços, recursos i orientacions han d'adreçar-se a fer possible les condicions que els centres educatius necessiten per millorar el seu funcionament. Deixem-li aquest 10% per orientar-nos en un marc general i flexible, que serveixi per protegir els drets a l'educació de la ciutadania en una societat democràtica.
Crec que aquesta és una de les claus per aconseguir la millora en profunditat de l'educació. L'altra pivota sobre la professionalitat dels docents, de la qual en parlaré en una altra entrada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
