Pilotilles

Aquest nom tant friki es refereix a un platillo empordanès, universal, d'una gran acceptació. Es tracta de les mandonguilles barcelonines.

Amb samfaina, o catxipanda com diuen a Lleida, fan una combinació de mil aromes i gustos.

Es tracta, en primer lloc, de fer les pilotilles amb la recepta tradicional. Per exemple: un kilo de carn de porc i un kilo de carn de vedella, quatre ous, quatre llesques sense costra de pa sucat amb llet, sal pebre i... un bon polsim de canyella. Es barreja la massa i es fan petites boletes que s'enfarinen i es fregeixen.

A part posem al forn una safata i tallem un parell de carbassons, dos pebrots vermells, un manat de ceba tendra, tres pastanagues, dues albergínies pelades i tallades, un raig d'oli i sal. Ho deixem coure mitja hora.

En una cassola posem un parell de quilos de tomaquet natural, sal, sucre i pebre, alls tallats a làmines, oli i ho fem coure durant uns vint minuts. Quan estigui cuit hi afegim la verdura del forn, ho barregem i ho deixem coure uns cinc minuts.

Hi afegim les mandonguilles, donem voltes durant cinc minuts més i... equoliqua!

Prepareu, sobretot, força pa rodo, amb molla espessa i flonja per gaudir del suc.

Bon profit!

Sopa de tardor

Fa dies que no cau cap recepta.

Avui, sopa de carabassa.

Una sopa simple. Jo la faig així: Trec la pell d'una carabassa d'un kilo, aproximadament, la tallo a trossos, hi afegeixo dues cebes tallades, dos porros, i ho sofregeixo amb un raig d'oli i sal.



Als dos minuts hi tiro tres quarts de litre d'aigua bullent i ho deixo bullir deu minuts. Hi torno a afegir un raig d'oli i ho passo pel braç mecànic perquè quedi ben fina.

Es pot prendre calenta, que a la tardor / hivern, els dies que fa fred va molt bé.

Bou a la brasa

I no s'ha cremat. Bou com excusa d'una trobada a Ciutadella, a Cala Blanca. Una amanida i un filet rostit en un simple fogó de carbó. Un paisatge tranquil i sense pressa.

El viatge d'una olla

Arriba una olla comprada a Sineu. És una cassola de fang, armada amb filferro, que els meus amics Manolo i Carme em porten des de Mallorca.
Què hi courem? El que sigui, però només serà una excusa per retrobar-nos al voltant d'una taula, per conversar, mirar, badar, gaudir... l'amistat és de les coses més importants que no podem deixar perdre.
L'olla és una excusa pels retrobaments. Al voltant de la taula el temps s'atura. Els meus amics m'envien una aferrada pes coll. Som deutors d'aquest temps que construïm i ens omple la vida.
Molta força per començar el curs.

Tombet mallorquí

Es fregeixen patates, esbergínies -remullades i salades perque suïn-, prebre vermell i verd, tot tallat en làmines o trossos petits. Es posen en una cassola de fang en capes successives i s'afegeix una bona salsa de tomàtiga natural per sobre. I ja està. Es pot menjar l'endemà. Els mallorquins diuen que és més bo reposat.

TEMPS DE BRUNYOLS

Temps de brunyols. De "brunyols de curesma" que diuen el meu poble. Una vegada vaig sentir que definien la comarca de l'Empordà com tots els pobles que, durant la quaresma (la curesma, que diuen) fan brunyols. Potser és inexacte, ja que si fos així, hi haurien annexions a comarques veïnes. A més de les pastisseries d'arreu que aprofiten l'avinantesa per vendre uns bunyols que fan honor al seu nom i no tenen rs a veure amb la cremositat dels que es fan encara a moltes cases de l'Empordà.
Fa temps que no en faig. Potser perque no tinc gaire temps i aquesta menja necessita repòs, a més de bons ingredients... A casa meva era una litúrgia. Dimecres es pastaven, i dijous al matí es fregien i duraven fins al dilluns de pàsqua, fent la competència a les mones que arribaven (encara que el meu padrí no me'n va regalar mai cap).
Els brunyols tenen tres aromes importants. El que desprèn la pasta, lleugerament agre, del llevat i la farina. El que desprèn el fregit, que omple els carrers durant els dies de la quaresma. I, finalment, el que desprenen els brunyols fets, barreja de sucre, xeliandria, matafaluga... Quan els mossegues és quan desprenen aquest darrer aroma.
Menjar brunyols em torna a la infància. Quan els compro, ha de ser en llocs concrets; Can Facundo a Palafrugell, Can Massot a la Bisbal...
Una delícia que no es pot perdre.

Conill confitat al forn

Un conill (o més) tallat a trossos no gaire grans.
Poseu-lo en un recipient amb: alls, sal, pebre, herbes (farigola, llorer, orenga), ceba, pastanaga i tomaquet tallats, oli, vinagre i vi.
Deixeu-lo reposar durant un dia a la nevera i l'aneu girant de tant en tant.

Enceneu el forn i en una safata poseu la ceba , els als, el ltomàquet i la pastanaga a coure.
Afegiu el conill i deixeu-lo coure una estona. Doneu-li la volta.
Afegiu, si us ha sobrat, el suc confitat.
Enceneu el grill per tal que s'acabi de torrar. Doneu-li la volta.
Serviu-lo amb la mateixa salsa.

Pasta italiana amb llagostins

Tallar ceba petita i espàrrecs verds i sofregir-ho a foc lent. Afegir-hi tomàquet madur tallat petit i deixar-ho sofregir tot junt. Quan estigui tot cuit afegir-hi llagostins pelats i tallats i coure-ho durant un minut. Posar un raig de conyac i flamejar-ho.

Coure pasta –per exemple, pasta de sèpia i d’espinacs-, escorre-la i afegir-hi la salsa.

La pasta venia de l’Alguer i els llagostins de Sant Carles. Sempre és bo per un sopar revisar el rebost de casa.

Roast beef

Una bona peça de quatre quilos de pes. La part del començament de la costella, per sobre del filet, sense os, neta, polida i lligada com una imatge suggerent de shibari (arrel de sibarita?).

Deixar-la reposar fora de la nevera una hora mentre escalfem el forn (a 220º). Enfornar-la i durant un quart d’hora deixar que es rosteixi i agafi un color ben torradet. Baixar el forn a 150 º i deixar-la durant una hora. En total 20 minuts per quilo, aproximadament.

Treure-la del forn, sal-pebrar-la i embolicar-la amb paper d’alumini per que reposi durant dues hores.

Tallar-la i servir-la amb una salsa de poma (mig quilo de poma, mig quilo de ceba, oli, sal i pebre, rostit i passat per la trituradora amb un raig d’oli i una mica d’aigua si queda molt espessa) o amb mostassa.

Per 40 comensals, 100 g per persona.

Suquet de llobarro.

Una amiga em convida a dinar. Em compra el llobarro i em deixa la cassola. No tinc més remei que acceptar. Després d’un matí a la Fundació Miró veient l’exposició “Un cos sense límits”, m’hi poso.

Ingredients: Un llobarro tallat a rodanxes (1cm i mig), fresc de Sant Carles, patates –del bufet- tallades amb quadrats petits, ceba, alls, fruits secs (avellanes, ametlles, nous, pinyons), orenga, oli, julivert, farina, vinagre, brou.

Fregir poc el peix –salar- després d’enfarinar-lo. Reservar-lo.

Fregir les patates i la ceba amb oli. Salar-les.

Fer una picada amb ametlles, nous o pinyons o avellanes, dos grans o tres d’all, julivert, una mica de brou i un raig de vinagre.

Quan les patates estan fregides pràcticament, es posa el peix per sobre i la picada. Deixar coure cinc / deu minuts màxim.

L’opinió és que ha sortit molt bo. No hi ha com ser agraït/da.

Peix al forn

Una amiga em truca a la nit perquè ha de fer un llobarro al forn. M'ofereixo a fer-li de cuiner, però no qualla la invitació. Bé, doncs, aquí està la recepta.

Ingredients: el peix, patates, ceba, llimona, sal, oli, orenga.

Tallar les patates i la ceba a làmines i posar-ho al forn en una safata amb paper vegetal. Amb un raig d’oli i una mica d’herbes per sobre. El forn a 200 graus durant uns vint minuts.

Afegir-hi el peix per sobre amb un raig d’oli i un raig de llimona i sal.

Per un peix d’un quilo aproximadament uns quinze / vint minuts si està sencer. Si l’heu demanat obert i sense espina, amb uns 10 minuts n’hi ha ben be prou. (Llavors cal que tingueu les patates més cuites, 30 minuts, per exemple).

L’únic truc d’aquesta recepta és que el peix sigui fresc i que no se us cogui massa.

Caldereta de peix a Menorca

Aquesta va ser la meva primera caldereta de peix, feta a Ciutadella el 5 de gener de 2008.

El peix: Rap, sèpia, gambes, cloïsses. Les quantitats segons les persones. Per cada persona dos rondanxes de peix, un parell de gambes, 3 cloïsses i uns tallets de sèpia. Això és pot variar segons el peix que hi posis.

Per acompanyar: Pa torrat

Per la picada: Pinyons, safrà, julivert, alls, fetge del rap

Pel sofregit: ceba, tomata.

Enfarinar i fregir el rap. Tomba i tomba. Reservar.

Començar a fer el sofregit la ceba, afegir la sèpia amb la seva salsa, i al final la tomata perquè s’acabi de fer.

Posar aigua al sofregit i esperar que bulli. Quan bulli afegir-hi les cloïsses, les gambes, el rap i la picada. Fer-ho bullir set o vuit minuts. Rectificar-ho de sal.

El pa torrat amb llesques primes i torrat al forn e va tirant al plat amb la sopa.

Mentre vas fent la caldereta pots anar pensant i reflexionant sobre la felicitat que et porten les petites coses, sobre les converses, les persones que estimes. Cuinar i després menjar a poc a poc el que cuines amb les persones que tens a prop, és sempre un exercici que et reconcilia amb el món i amb tu mateix.

Canelons de bolets

És sant esteve i s'han de fer canelons. Tampoc no costa tant fer-los diferents, no?

Farciment: bolets, ceba i botifarra negra.
Beixamel: fer la salsa afegint-hi pols de cep.

En una paella posar els bolets amb un raig d’oli i sal, tallats a trossos. Passat uns minuts afegir-hi la ceba picada i quan ja estigui sofregit, la botifarra negra, de manera que es lligui tot una mica.

Les quantitats són igual de bolets que de ceba, i una quarta part de botifarra negra (1 k de bolets, 1 kg de ceba i un quart de botifarra).

Amb aquestes quantitats es poden fer aproximadament uns 45/50 canelons.

Es farceixen els canelons, es tira la beixamel per sobre i es gratinen.