Com s’aprèn a l’escola? Com aprenen els nens i
les nenes? Aquest misteri quotidià que fa que els infants s’impliquin,
s’esforcin, s’entusiasmin i, a la vegada, adquireixin aquells recursos bàsics
que els hi serviran, per sempre més, en qualsevol moment, en qualsevol espai,
en qualsevol àmbit...
Diuen els entesos que transmetre les ganes
d’aprendre –i les eines i els recursos per a fer-ho- no depèn de cap programa
instructiu, sinó que depèn fonamentalment del clima que siguem capaços de crear
a l’aula de forma continuada, del model que, de forma contaminant, visquin els
infants, de la seva percepció de com s’aprèn, de com ho fa el mestre...
L’exemple, esdevé de nou una peça clau. La manera que els mestres tenim de
transmetre com ens acostem al saber, a l’acte d’aprendre... és la peça clau que
transmet als alumnes el model per aprendre.
Aquest curs ens hem preguntat quines són les
accions, activitats, maneres de fer, actituds que, a les aules, produeixen i
provoquen aquest aprenentatge en els infants. Amb les respostes hem creat això
tant modern que se’n diu “núvol de tags”.
Però més enllà dels tags, ens hem adonat de la
certesa de la primera afirmació: la importància de deixar preguntes obertes, de
donar exemple de com aprenem els mestres i com ens apassionem per la nostra
feina, d’acollir aquelles preguntes que poden ser incòmodes, de que la
complexitat entri a les aules, d’aprendre sense penalitzar els nostres errors.
Tot això és el que configura una manera de fer
i d’estar a l’escola i a les aules. Un respecte profund pels sentiments i
aspiracions dels més petits. Aquest és el camí per consolidar aprenentatges que
ens serviran sempre.
