Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aprenentatge. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aprenentatge. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 de setembre del 2013

Com aprenem?


Com s’aprèn a l’escola? Com aprenen els nens i les nenes? Aquest misteri quotidià que fa que els infants s’impliquin, s’esforcin, s’entusiasmin i, a la vegada, adquireixin aquells recursos bàsics que els hi serviran, per sempre més, en qualsevol moment, en qualsevol espai, en qualsevol àmbit...

Diuen els entesos que transmetre les ganes d’aprendre –i les eines i els recursos per a fer-ho- no depèn de cap programa instructiu, sinó que depèn fonamentalment del clima que siguem capaços de crear a l’aula de forma continuada, del model que, de forma contaminant, visquin els infants, de la seva percepció de com s’aprèn, de com ho fa el mestre... L’exemple, esdevé de nou una peça clau. La manera que els mestres tenim de transmetre com ens acostem al saber, a l’acte d’aprendre... és la peça clau que transmet als alumnes el model per aprendre.

Aquest curs ens hem preguntat quines són les accions, activitats, maneres de fer,  actituds que, a les aules, produeixen i provoquen aquest aprenentatge en els infants. Amb les respostes hem creat això tant modern que se’n diu “núvol de tags”.


Però més enllà dels tags, ens hem adonat de la certesa de la primera afirmació: la importància de deixar preguntes obertes, de donar exemple de com aprenem els mestres i com ens apassionem per la nostra feina, d’acollir aquelles preguntes que poden ser incòmodes, de que la complexitat entri a les aules, d’aprendre sense penalitzar els nostres errors.

Tot això és el que configura una manera de fer i d’estar a l’escola i a les aules. Un respecte profund pels sentiments i aspiracions dels més petits. Aquest és el camí per consolidar aprenentatges que ens serviran sempre. 

dissabte, 3 de març del 2012

Quina emoció!

Com és que tota aquesta casa entra per un foradet a dintre la màquina de fotografiar i, després, es torna a fer més gran?










I per quina raó surt al revés? Els autobusos del carrer Sardenya van contradirecció.






I les persones del carrer caminen cap per avall. Què passaria si el forat fos més petit?







Ens fiquem dintre una màquina i ens preguntem el per què de les coses.

dijous, 1 de març del 2012

La màgia d'aprendre




Els nois i noies de tercer han imaginat que passa per dintre una màquina de fotografiar. Com és que poden fer fotografies aquestes petites caixetes. Hem aprofitat per veure màquines antigues, per dintre, per fora...




Les propostes han estat imaginatives, agosarades, desenfocades -es tracta de fotografies..: han aparescut paraules relacionades amb la llum: atrapar, gravar, enganxar...

Dintre la màquina des de aparells que llencen tinta, miralls i cables que giren la imatge, corrioles i rodets que van portant la llum de l'exterior a la fotografia.

Tot un exercici que ens serveix per continuar fent-nos preguntes. I l'ull? És com una màquina de fotografiar? Fem fotografies amb els ulls: els tanquem, els obrim un instant i els tornem a tancar. A dintre nostre hi conservem la imatge que hem vist, encara que de seguida se'n va...

La màgia d'aprendre. La màgia de fotografiar. 

diumenge, 26 de febrer del 2012

El desig d'aprendre

El desig d'aprendre no és mesurable. No és quantificable. Crec que, és difícilment identificable.

El desig d'aprendre és condició indispensable per l'educació. No hi ha educació possible sense desig d'aprendre.

Hi ha qui pensa que el desig no compta. Li és indiferent que els seus alumnes el manifestin. Ell o ella ensenya i els altres han d'aprendre -o no, però és igual.

Hi ha qui pensa que no podem fer res fins que el desig aparegui. I el desig costa d'aparèixer, ens ho diu l'experiència. O no apareix d'entrada.

Hi ha qui diu que hi ha un desig primari dels nois i les noies, i que aquest desig primari ha de superar-se per poder arribar a un desig de continguts més profunds. Hi ha una mena de rebuig al que l'alumnat manifesta, i una aposta per portar l'alumnat a explorar continguts culturalment més importants.

Tot plegat ens porta a la necessitat de pensar quin és el paper del mestre a l'aula en relació a aquesta qüestió. Penso que la nostra funció passa per poder fer que sorgeixi el desig, que ens ha de portar al gust i l'emoció d'aprendre i que ha de fer secundària la necessitat de "predicar" l'esforç.

L'acte educatiu no és més que un continu equilibri entre allò que l'alumne vol aprendre i el que jo crec com a mestre que ha de saber. No n'hi ha prou amb la primera part. Només escoltar l'alumne, té conseqüències nefastes i agreuja la desigualtat existent i d'origen. Cal centrar l'acte educatiu en una continua negociació entre allò que pot sorgir de forma natural i allò que cal provocar des d'un punt de vista didàctic que completarà el recorregut cultural necessari.

Per això, la formació i l'intercanvi de pràctiques en aquesta direcció hauria de ser un dels elements claus de la reflexió dels equips de mestres.

El desig d'aprendre és un concepte amb un alt grau d'imprevisibilitat, però cal treballar constantment per tal de que no abandoni l'espai de l'aula i l'àmbit personal de cada alumne. És aquesta la millor garantia de l'èxit escolar.

dissabte, 25 de febrer del 2012

Autonomia en l'aprenentatge

Quan hi ha control i regulació, l'autonomia no és possible. Quan a l'aula, les activitats, la formalització dels aprenentatges, el disseny de l'espai i del temps estan pensats en funció del control i de la regulació, no hi ha autonomia en l'aprenentatge, i els alumnes aprenen obligatòriament, si ho fan, però del gust per aprendre més val que us n'oblideu. Quan l'alumnat va a l'escola amb ganes, treballa i està en disposició d'aprendre des que entra fins que se'n va -fins i tot quan no hi és...- algun significat té tot això. Hem aconseguit implicar,m fer partícips als infants, del seu treball educatiu. Els hem enganxat clarament.

Avui que hem visitat l'escola pública El Roure Gros de Santa Eulàlia de Riuprimer ho hem pogut veure directament. No hi ha pressa, però tampoc hi ha gaire pausa, i els projectes van fluint, personalitzats, lliures, en un procés de construcció educativa, exemplar en molts aspectes.

Pensava que als mestres ens passa o ens deu poasar el mateix. Si els missatges que ens arriben són de control i regulació, mai ens acabarem d'implicar en els processos d'innovació i millora. Si constantment ens diuen -i a més, és el que esperem que passi- què hem de fer, com i de quina manera, en quin temps... per a quins resultats... mai arribarem a la majoria d'edat de la nostra professió. No serem lliures per aprendre, ni ens posarem a pensar per nosaltres mateixos...

Però és clar, hi ha qui no confia amb els mestres, com hi ha mestres que, potser, no acaben de confiar amb els seus alumnes i les seves possibilitats. També n'hi ha molts, o uns quants, que s'hi que hi pensen i hi treballen. Mereixen tota la nostra confiança i respecte.

divendres, 25 de novembre del 2011

Aprender sí, pero ¿cómo?

Rellegeixo aquest llibre magnífic de Philipe Meirieu. Us el recomano a tots aquells que reflexionem i intentem dur a la pràctica noves maneres d'aprenentatge a l'aula, d'acord amb les necessitats actuals del context que vivim.

Hi ha capítols veritablement suggerents, actuals...

El valor que té aquest llibre a més de la reflexió que aporta, és la seva utilitat pràctica, sense entrar en receptes, ni propostes rígides.

Meirieu accepta que es pot aprendre de moltes maneres, però que aprendre tal com ell planteja (problemes, projectes...) aporta un valor afegit.

A l'escola ens estem intercanviant les experiències que tenen el mestre i els diversos significats que donem a treballar per projectes a l'aula. També haurem de respondre a aquesta qüestió: què aporta de diferent, de qualitatiu, de significatiu... aquesta manera d'entendre l'aprenentatge?

Respondre aquesta qüestió serveix també per donar-nos seguretat. Seguretat que necessitem per atrevir-nos a pensar i actuar d'una manera decidida més d'acord amb les exigències de l'aprenentatge a la nostra societat.

Si cau a les vostres mans, no dubteu en llegir-lo. I si ja ho vareu fer fa temps, torneu-lo a agafar.