Conèixer per estimar. Mirar per a veure.
Escoltar per sentir. Posar sensacions a les músiques, a les mirades, a les
trobades.
Què dóna de sí un viatge al bell mig del
Priorat? Arribant per la Teixeta, un pont de l’amor i les paraules, aquesta
vegada conduït a l’inrevés...
Acompanyats de la Neus, la Isabel, l’Albert,
l’Amparo, tots i totes persones importants que viuen i treballen en un anonimat
constant...
La sentiu...? La sentiu...? Sentiu els somnis
que encara brollen dels homes i les dones que mantenen un diàleg profund i
fecund amb les pissarres, els ceps, les oliveres...?
Ho hem pogut compartir i aprendre durant
quatre dies perduts en la cronologia d’un curs que comença amb la mateixa
feina, potser complicada una vegada més per la deixadesa i l’ofec d’una
administració –ara ja mundial- que oblida al poble, l’educació, les seves
necessitats i les seves aspiracions bàsiques. I, com a mostra, la vergonya d’escoltar
les veus que ens arriben, avui, des del Parlament democràticament escollit de
les Illes o de l’estat.
Com creixerem sinó tenim escola on
aferrar-nos?
Quan serem independents de tanta grisor com la
que ens marca el pas en aquests moments? En quin moment els somnis esdevindran
aigua de llum que puguem beure amb les mans plenes?
Els que creiem en aquest futur i hi treballem
sense defallir, dia a dia, esperem un gest, però sinó arriba el gest només ens
queda la nostra perseverança, la nostra paciència, la nostra saviesa posada al
servei de la millor de les causes.
Només serem quan siguem amos del nostre destí,
més enllà d’aquesta independència que ens il·lusiona, sabent que aquest és el
primer pas, però d’altres potser molt més difícils caldran.
Estimem aquells que ens acompanyen i donem-lis
tot allò que tenim sense esperar res a canvi. Potser aquest és la intimitat de
l’acte d’educar. I nosaltres, aprenents de mestres, seguirem fent aquest camí
que ens porti, pas rere pas, a una escola més lliure, més justa, més sàvia, més
feliç.
Viatge a Porrera, setembre de 2013.
