Segueix sent un cavall de batalla a l'escola. Avaluem el procés, però després ens pressionem per explicar un suposat nivell dels alumnes i no enganyar-nos.
Avaluar el procés i no enganyar a ningú també és possible. Perquè hi ha processos en els quals hom pot veure si l'actitud de l'alumne és suficientment participativa. Però també si els recursos que activem per afavorir aquesta implicació de l'alumne, funcionen o no.
Avaluem als alumnes i ens avaluem nosaltres mateixos. Fem tot el que està en les nostres mans, ho constantem, informem als pares... Però com ens en sortim amb tot l'alumnat?
Avaluar és tenir en compte el suposat nivell dels alumnes? Si és així hem de determinar quin és el nivell de referència i com es determina. Per l'edat? pel currículum oficial? I, després hem d'estar segurs que tindrem els instruments per fer-ho sense enganyar-nos i sense enganyar a ningú.
És clar que, si no sap llegir. no sap llegir Però hi ha molts més aprenentatges i l'anàlisi tampoc és tant clar ni objectiu.
Ser clars en explicar aquest procés d'aprenentatge. En explicar com hi intervenim. Com aconseguim o no implicar a a l'alumne.
Segur que avaluar significa alguna cosa més que posar una nota. Encara que a l'administració sembla que sigui l'únic que els importa.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris avaluació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris avaluació. Mostrar tots els missatges
dimecres, 25 de gener del 2012
dissabte, 20 de novembre del 2010
Avaluacions
L'avaluació d'un servei públic hauria de ser una qüestió obligatòria per llei. No entenc com una societat com la nostra permet l'existència d'un servei amb un cost tant elevat i amb una funció tant important sense un mecanisme constant d'avaluació i control social.
L'avaluació del sistema educaatiu encara té més importància dintre els serveis públics. Segurament en el ranquing d'importància el podem situar després del sistema sanitari.
Aquesta avaluació cal desenvolupar-la de forma urgent i ha de tenir en compte molts elements i, sobretot, una visió que englobi a tots els sectors i agents. Anem a posar alguns exemples.
Perquè no comencem ja amb una simple mesura? A l'escola arriben cada curs mestres interins i substituts. Doncs bé, una manera de recollir dades interessants seria que l'escola avalués aquest mestre que arriba a l'escola i aquest interí i substitut pugues avaluar l'escola que l'acull. Estic convençut que en sortirien informacions interessants que podríem contrastar amb altres informes i avaluacions. La primera avaluació hauria de servir, completar i enriquir l'avaluació del mestre interí per successives situacions en que es pugués trobar. L'avaluació que fes el mestre o la mestra interí/na, hauria de servir per avaluar el propi centre.
Sembla que ara, la universitat i l'administració avaluaran a una escola quan aquesta tingui un alumne de pràctiques. Avaluaran si l'han atès, si han fet bé l'acompanyament que es demana, etc. Crec que aquesta avaluació caldria completar-la també amb una avaluació per part del centre, de la Universitat. Així tindríem dades que nes podrien ajudar a revisar la formació inciial, la qual cosa és molt important.
La inspecció hauria d'avaluar els centres -i no amb números i carpetes i aplicatius, sinó trepitjant escola. Però les escoles haurien de poder avaluar la inspecció. Huaríem de poder dir si aquest o aquell inspector ens ha ajudat o acompanyat, ens ha servit o ens ha fet nosa, o ens ha diagnosticat, bé o malament, sense conéixer res del què fem o ens ha recolzat quan ho necessitàvem.
Tota avaluació hauria de tenir un mecanisme d'anada i tornada. Tota avaluació ha de tenir en compte el context. Tota avaluació ha d'estar pensada com a mecanisme per la millora i un factor que afavoreixi l'aprenentatge. Passa a l'aula, però també a l'escola, a l'equip, a la comunitat...
Avaluar així no és castigar sinó ajudar, millorar... I el nostre servei educatiu públic necessita millorar, no necessita ni que torni la selecció, la competitivitat, ni la promoció dels millors. Ncessita mecanismes que l'ajudin a saber on està, quins reptes té al davant i com pot assumir-los amb el recolzament i els recursos que la societat està disposada a donar-li.
La resta és, com deiem en una altra entrada,. tòpics que ens tranquil.litzen però que no ens ajuden en el dia a dia a millorar cap situació.
L'avaluació del sistema educaatiu encara té més importància dintre els serveis públics. Segurament en el ranquing d'importància el podem situar després del sistema sanitari.
Aquesta avaluació cal desenvolupar-la de forma urgent i ha de tenir en compte molts elements i, sobretot, una visió que englobi a tots els sectors i agents. Anem a posar alguns exemples.
Perquè no comencem ja amb una simple mesura? A l'escola arriben cada curs mestres interins i substituts. Doncs bé, una manera de recollir dades interessants seria que l'escola avalués aquest mestre que arriba a l'escola i aquest interí i substitut pugues avaluar l'escola que l'acull. Estic convençut que en sortirien informacions interessants que podríem contrastar amb altres informes i avaluacions. La primera avaluació hauria de servir, completar i enriquir l'avaluació del mestre interí per successives situacions en que es pugués trobar. L'avaluació que fes el mestre o la mestra interí/na, hauria de servir per avaluar el propi centre.
Sembla que ara, la universitat i l'administració avaluaran a una escola quan aquesta tingui un alumne de pràctiques. Avaluaran si l'han atès, si han fet bé l'acompanyament que es demana, etc. Crec que aquesta avaluació caldria completar-la també amb una avaluació per part del centre, de la Universitat. Així tindríem dades que nes podrien ajudar a revisar la formació inciial, la qual cosa és molt important.
La inspecció hauria d'avaluar els centres -i no amb números i carpetes i aplicatius, sinó trepitjant escola. Però les escoles haurien de poder avaluar la inspecció. Huaríem de poder dir si aquest o aquell inspector ens ha ajudat o acompanyat, ens ha servit o ens ha fet nosa, o ens ha diagnosticat, bé o malament, sense conéixer res del què fem o ens ha recolzat quan ho necessitàvem.
Tota avaluació hauria de tenir un mecanisme d'anada i tornada. Tota avaluació ha de tenir en compte el context. Tota avaluació ha d'estar pensada com a mecanisme per la millora i un factor que afavoreixi l'aprenentatge. Passa a l'aula, però també a l'escola, a l'equip, a la comunitat...
Avaluar així no és castigar sinó ajudar, millorar... I el nostre servei educatiu públic necessita millorar, no necessita ni que torni la selecció, la competitivitat, ni la promoció dels millors. Ncessita mecanismes que l'ajudin a saber on està, quins reptes té al davant i com pot assumir-los amb el recolzament i els recursos que la societat està disposada a donar-li.
La resta és, com deiem en una altra entrada,. tòpics que ens tranquil.litzen però que no ens ajuden en el dia a dia a millorar cap situació.
dijous, 27 de maig del 2010
Avaluació de tercer
Avui hem tingut dues activitats a tercer que les podem qualificar d'avaluació.
En primer lloc la visita d'un expert, utilitzant la terminologia que fem servir a l'escola: um metge, ha anat a l'aula a explicar als nois i noies, alguns dels misteris dels transplantaments. Han preguntat de tot: sobre l'ADN, sobre els transplantaments, sobre la vida, sobre la mort... Ha estat una hora de debat molt interessant que els ha servit no solament per saber més de totes aquestes qüestions relacionades amb el cos humà, sinó també per millorar els seus aprenentatges competencials: la importància de fer preguntes o de mervaellar-se per un aspecte de la ciència, o...
L'altra activitat ha estat amb els altres alumnes que han fet una assemblea amb dos inspectors que han adaptat un üestionari pensat per alumnes de secundària a nois i noies de 8 i 9 anys. Els inspectoors han sortit meravellats de les preguntes i les respostes, les temàtiques formulades, les opinions manifestades: l'institut, la diversitat, el paper dels mestres, el funcionament de l'aula, els desitjos com a alumnes... Una hora també d'un debat franc, natural i molt enriquidor per totes parts.
Voleu més avaluació que aquesta? Ah, no! Haurem d'omplir un aplicatiu, on posarem notes quantitatives i bla, bla, bla, això ens donarà moooooolta informació.
En les maneres com avaluem hi ha decisions que prenem, és a dir, posicions ètiques. Fer una avaluació de qualitat implica escoltar i anotar, no solament qualificar, mesurar i comparar. N'aprendrem algun dia tots plegats?
En primer lloc la visita d'un expert, utilitzant la terminologia que fem servir a l'escola: um metge, ha anat a l'aula a explicar als nois i noies, alguns dels misteris dels transplantaments. Han preguntat de tot: sobre l'ADN, sobre els transplantaments, sobre la vida, sobre la mort... Ha estat una hora de debat molt interessant que els ha servit no solament per saber més de totes aquestes qüestions relacionades amb el cos humà, sinó també per millorar els seus aprenentatges competencials: la importància de fer preguntes o de mervaellar-se per un aspecte de la ciència, o...
L'altra activitat ha estat amb els altres alumnes que han fet una assemblea amb dos inspectors que han adaptat un üestionari pensat per alumnes de secundària a nois i noies de 8 i 9 anys. Els inspectoors han sortit meravellats de les preguntes i les respostes, les temàtiques formulades, les opinions manifestades: l'institut, la diversitat, el paper dels mestres, el funcionament de l'aula, els desitjos com a alumnes... Una hora també d'un debat franc, natural i molt enriquidor per totes parts.
Voleu més avaluació que aquesta? Ah, no! Haurem d'omplir un aplicatiu, on posarem notes quantitatives i bla, bla, bla, això ens donarà moooooolta informació.
En les maneres com avaluem hi ha decisions que prenem, és a dir, posicions ètiques. Fer una avaluació de qualitat implica escoltar i anotar, no solament qualificar, mesurar i comparar. N'aprendrem algun dia tots plegats?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)