Reunions d’inici de curs

A l’escola, les reunions d’inici de curs, són una oportunitat per reflexionar i debatre aspectes pedagògics del projecte educatiu de l’escola. Tinc l’oportunitat d’anar a totes les reunions (9 aquest any) i veure com tots els mestres intenten donar el millor de la seva professionalitat i del seu saber, per comunicar a les famílies algun aspecte que fa referència al projecte de l’escola.

És una oportunitat de formació dels mestres i també de les famílies. Suposa un esforç de síntesi, de comunicació, pedagògic... Potser en la mateixa línia comunicativa que demanem als alumnes quan volem treballar amb ells aquesta competència.

Als mestres ens costa molt explicar el què fem i no ens costa gens fer. Ho sé per experiència de molts anys d’escola. Però quan, després d’una reunió les felicitacions són àmplies, o l’entesa amb les famílies surt reforçada, la satisfacció de les persones que l’han preparat és molt gran. I l’esforç comunicatiu ha valgut la pena.

Sé que hi ha esforç en aquestes reunions. Però no és la mateixa classe d’esforç que demanem als alumnes quan pretenem que aprenguin tantes coses contingudes al currículum?  Ens creiem, de veritat, que l’escola és una institució en la qual venim a aprendre?

Penso que és un gran avenç cap a la nostra professionalitat si som capaços del per què de tantes competències recollides en el currículum com l’aprendre a aprendre, l’autonomia i iniciativa personal o el coneixement del món físic, social i cultural.

Quan parlem de construir una escola molt més propera a les necessitats dels nostres infants també hem de tenir en compte que tots ens hem de formar per poder-ho aconseguir de forma plena.

A la nostra escola, aquestes reunions contenen una part important d’aquesta formació.

Reunions d’inici de curs

A l’escola, les reunions d’inici de curs, són una oportunitat per reflexionar i debatre aspectes pedagògics del projecte educatiu de l’escola. Tinc l’oportunitat d’anar a totes les reunions (9 aquest any) i veure com tots els mestres intenten donar el millor de la seva professionalitat i del seu saber, per comunicar a les famílies algun aspecte que fa referència al projecte de l’escola.

És una oportunitat de formació dels mestres i també de les famílies. Suposa un esforç de síntesi, de comunicació, pedagògic... Potser en la mateixa línia comunicativa que demanem als alumnes quan volem treballar amb ells aquesta competència.

Als mestres ens costa molt explicar el què fem i no ens costa gens fer. Ho sé per experiència de molts anys d’escola. Però quan, després d’una reunió les felicitacions són àmplies, o l’entesa amb les famílies surt reforçada, la satisfacció de les persones que l’han preparat és molt gran. I l’esforç comunicatiu ha valgut la pena.

Sé que hi ha esforç en aquestes reunions. Però no és la mateixa classe d’esforç que demanem als alumnes quan pretenem que aprenguin tantes coses contingudes al currículum?  Ens creiem, de veritat, que l’escola és una institució en la qual venim a aprendre?

Penso que és un gran avenç cap a la nostra professionalitat si som capaços del per què de tantes competències recollides en el currículum com l’aprendre a aprendre, l’autonomia i iniciativa personal o el coneixement del món físic, social i cultural.

Quan parlem de construir una escola molt més propera a les necessitats dels nostres infants també hem de tenir en compte que tots ens hem de formar per poder-ho aconseguir de forma plena.

A la nostra escola, aquestes reunions contenen una part important d’aquesta formació.

Un bon ajut per a les famílies

Consulto i tafanejo les pàgines web "Família i escola" que el Departament d'Ensenyament ha publicat d'ajut directe a les famílies. Tot i que hi ha informacions potser discutibles, ho trobo una eina interessant. Les famílies poden consultar els diversos apartats en els que trobem des d'informacions a orientacions en la feina d’educar.

En general és un bon suport i hi trobareu moltes propostes que tenen relació amb tot allò que, des de l’escola, creiem que és important que les famílies es plantegin.

Aquesta bona eina l’hem d’entomar com un recurs al servei dels processos que cada escola i cada comunitat educativa s’ha d’anar plantejant. Amb la informació ja sabem que no n’hi ha prou i cal una acció continuada de tots els agents educatius per afavorir uns bons aprenentatges.

Coincideixo amb ells que, un bon clima participatiu i actiu per part de les famílies, tenen una gran relació amb el funcionament i la qualitat de l’escola. No hem de deixar de treballar-hi.

Preservar el dret dels infants

Darrerament hem patit a l'escola -i ho han patit fonamentalment els infants- problemes que es desprenen de separacions mal resoltes, desencontres familiars... El fenomen no és nou però cada vegada que passa alguna esdeveniment d'aquest, te'n dones compte de la necessitat de preservar els drets dels infants a tenir un creixement amb un bon acompanyament, una escola que els aculli -quan se senten estirats d'un cantó a l'altre per problemes que no són els seus- i una estimació veritable dels adults més propers.

De vegades, podem fer poca cosa ja que el conflicte està enverinat. Si podem, parar algun cop i mantenir la calma, oferint un espai de treva de 9 a 5, amb companys i companyes que els faran distreure de cabòries, i amb adults que estaran per ells i els acompanyaran quan tinguin ganes de plorar.

L'escola continua sent un reducte dintre la societat en la que és possible mantenir un clima de respecte, tolerància, diversitat, estimació i acompanyament per a tothom. Potser, fins i tot, pot ajudar a cada infant a trobar el sentit de la seva vida, escrivint una part de la seva biografia, ajudant-los a ser persones i donant-els-hi testimoni que hi ha adults per als quals compten.

Reunió de famílies noves

Avui hem fet reunió amb les famílies noves de l'escola. Els seus fills i filles començaran d'aquí a dos mesos i per facilitar la seva incorporació  els hi hem explicat les normes de convivència que tenim elaborades.

Penso que, moltes vegades, hem criticat a l'administració la quantitat tan gran d'instruccions d'inici de curs que ens fa arribar. Un document d'un centenar de pàgines on hi és tot recollit i que ens situa en  una posició d'inferioritat i dependència com si els equips no fossin prou professionals com per definir i organitzar l'escola i necessitéssim tanta reglamentació.

Però a la nostra normativa ja és de 20 pàgines... Potser anem pel mateix camí i alguna família es començarà a enfadar perquè li recordem que la roba del seu fill ha d'anar marcada per facilitar que no es perdi...! I penso que, tot i recordar-ho, les famílies continuen posant roba als seus fills que no porta cap senyal d'identificació. Després els nens i nenes no saben distingir-la, potser també perquè no l'han triat a l'hora de vestir-se... Un  llarg camí, el de l'autonomia personal! I el de la responsabilitat i la inciativa! No vull ni pensar que passaria si tot fos uniforme... (se m'ha escapat el comentari!)

Tenim normes de calaix, perquè de vegades ens costa saber conviure amb el sentit comú com a norma. També perquè la grandària de l'escola (ja ens movem diàriament unes mil persones) ho fa imprescindible.

En aquest context l'actuació dels adults és el més important, per poder després demanar hàbits, responsabilitat i autonomia als infants. Les normes limiten la llibertat de cdascú però a la vegada la fan possible.