Jazz

Jazz. Música. Motis. Kent. Chamorro. Nel.lo. Terraza. I altres monstres de la música. Tenir el plaer d’escoltar-los a Palafrugell al festival de jazz de la Costa Brava. Deixar anar la imaginació, amb acords i sons, al marge de lletres que més  o menys intuïm. El jazz, la música cal escoltar-la amb tots els sentits oberts, deixant que penetri fins al bell mig del cor i del cap. I deixar vagar el pensament , durant tot el temps, cap a indrets potser molt llunyans. La música, la bona música, és la que et permet pensar amb les teves coses i les teves utopies particulars. 

via con me

Paolo Conte ens recita i/o canta aquest poema.

Via con me

Via, via, vieni via di qui,

niente più ti lega a questi luoghi,

neanche questi fiori azzurri…

via, via, neache questo tempo grigio

pieno di musiche e di uomini che ti son piaciuti,

It’s wonderful, it’s wonderful, it’s wonderful

good luck my babe, it’s wonderful,

it’s wonderful, it’s wonderful, I dream of you…

chips, chips, du-du-du-du-du

Via, via, vieni via con me

entra in questo amore buio,

non perderti per niente al mondo…

via, via, non perderti per niente al mondo

lo spettacolo d’ arte varia di uno innamorato di te,

It’s wonderful, it’s wonderful, it’s wonderful

good luck my babe, it’s wonderful,

it’s wonderful, it’s wonderful, I dream of you…

chips, chips, du-du-du-du-du

Via, via, vieni via con me,

entra in questo amore buio pieno di uomini

via, via, entra e fatti un bagno caldo

c’è un accappatoio azzurro,

fuori piove un mondo freddo,

It’s wonderful, it’s wonderful, it’s wonderful

good luck my babe, it’s wonderful,

it’s wonderful, it’s wonderful, I dream of you…

chips, chips, du-du-du-du-du

Mercat de música viva a Vic

Anem al recital del Pascal Comelade amb la cobla Sant Jordi. Des de la primera vegada que el vaig sentir, ara deu fer set anys a Figueres, que aquest compositor m'ha perseguit. I dic perseguit perquè les seves músiques, pràcticament persegueixen.



L'escoltem a Vic en el marc del mercat de música viva. Els sons em porten als infants, a l'escola... al circ, al carrer, als paisatges coneguts, olors i sabors a través dels sons. Una festa pels sentits.

I no em mena cap bandera, que no es digui llibertat!

De res no valen banderes
que no ens facin d'abrigall
pel fred de la llarga espera
del gran nom, llibertat.
Que sense tu
no ens serveix
cap senyera ardent,
ni símbols ni gestes
t'han de sotmetre,
tu ets qui mou el vent.


Lluís Llach

Benito

Diumenge vam escoltar Benito Lertxundi a l'Hospitalet. En una sala a mitges, la tarda es va omplir d'una veu greu, profundament poètica, evocant per tots els assistents tots els colors del verd del país basc, amb els matisos que formen la seva gent... Vam viatjar a les seves valls i, sobretot, al seu mar.

Perquè cantem? A l'entorn del foc, segur que la humanitat ha inventat la paraula, el llenguatge i, també la cançó, la poesia... Tots els colors de la tardor, t'evoquen...

Un gran poeta de la cançó, de la paraula més alta, més sincera, interrogant, qüestionant, preguntant...



Sentint-lo et venen ganes de cantar, de somiar, de creure amb les persones profundament arrelades a un paisatge, a una comunitat. Gràcies, Benito, per poder seguir comptant amb la teva veu.

Il trovatore

Hem vist Il trovatore de Verdi al Liceu. L'òpera que sempre és un espectacle global, té de vegades moments més intensos que uns altres. En aquest cas, la musica excel.lent i la interpretació desigual. Amors, vengances, gelosies... un argument inversemblant, d'òpera. La posta en escena excessivament pobre i els cantants pobres actors. El vestuari feia riure, disfresses de bombers i de play mobil. Els decorats molt simples i, fins i tot, al tramoista se li ha enganxat una cortina. Potser hi ha crisi, però les entrades són igual de cares. Els cantants alguns amb molt bona veu tot i ser els de repertori.

Però, malgrat tot, sempre et deixa alguna emoció.