Tots a l'escola, 10 anys

Demà és un dia especial per l'escola.

Durant 10 anys, cada primavera, els pares i les mares de l'escola han organitzat aquest dia en el que compartim directament experiències educatives.

Demà l'entrada serà espectacular.

Plena d'emocions.

Allò que és més important per l'aprenentatge.

Felicitats, escola!

I gràcies a tots i totes els que ho heu fet possible: des dels que vàreu fer la proposta fa més de deu anys, als que us heu incorporat aquest curs per dur-la a terme.

Tots a l'escola i poesia

Enguany , per desè any consecutiu organitzem el tots a l'escola. És una activitat ja emblemàtica del nostre funcionament. Aquest any el tema és el petit príncep. Ja sabem que ha passat el 70è aniversari però la proposta era suficientment atractiva com per aplegar un munt de tallers i activitats en el programa.

Haig de dir que la creativitat m'ha impactat. Només veient els títols dels tallers que fan, pares i mares, aquest dies, amb l'entusiasme de les famílies dels primers cursos i l'experiència dels que entomen les propostes pels més grans, se'm desperta una emoció molt positiva.

Els ulls miren l'escola i, a l'escola, els implicats ens mirem d'una altra manera. Es la força del petit príncep? Lluny de pensar en el nou esforç / repte que ens proposem hi ha la Il·lusió, la sorpresa, la implicació, l'amor pels infants i la seva educació.

I això val mes que qualsevol planificació. I és la millor competència que podem transmetre.

ESTRELLES I RODA DE PLANETES AMB MÚSICA DE SAXO

L’HOME SERIÓS QUE COMPTAVA ESTELS

L’ESSENCIAL ÉS INVISIBLE ALS ULLS

SERP GOLAFRE

L’ANIMAL IMAGINARI

RES ÉS EL QUE SEMBLA

EL PETIT PRÍNCEP GRAN, REPUBLICÀ I PUNK

… i unes quantes propostes més …

L'important és invisible als ulls, diu un taller. Doncs no, aquesta vegada és visible en els ulls de totes les famílies i les mestres i els mestres que contribueixen cada curs a que sigui possible.

Felicitats pels 10 anys i que, com a mínim tinguem forca per celebrar-ho deu anys més.

ESKOLES PUBLIKES DE KATALUNYA: FEM MOLTA FEINA I NO TENIM EL RECOLZAMENT QUE NECESSITEM PER FER-LA

KONSORCI D'EDUKACIO DE KATALUNYA
Comunicat de premsa.

Resum de la roda de premsa que, amb caràcter d'urgència, van realitzar el passat 10 de març de 2015

Les eskoles públikes, agrupades en aquest konsorci, fan saber el següent:

Des de fa mes de deu anys estan duent a terme de forma constant, un canvi profund i estructural en les nostres metodologies, orientacions, models curriculars i organitzatius per donar resposta a les necessitats educatives de tot l'alumnat matriculat en les nostres escoles.

Aquest canvi suposa entre moltes altres coses les següents:

• Plantejar-se la necessitat de que tot l'alumnat té dret a una bona educació sigui quin sigui el seu origen i la seva situació personal.
• Respectar el seus ritmes, interessos i capacitats individuals amb una organització curricular que no limiti ni condicioni el futur de desenvolupament de la seva persona.
• Suprimir la distribució fragmentada dels horaris i de les assignatures, afavorint treballs, projectes i situacions que plantegin els aprenentatges des de la interdisciplinarietat i des de l'apropament als problemes reals i significatius de la vida i la societat.
• Potenciar models organitzatius que facilitin el treball en equip, la distribució de la gestió i la responsabilitat del col.lectiu professional i la implicació de tota la comunitat, famílies i alumnat, en la gestió i el govern dels centres.
• Treballar amb tota mena de materials, inclosos o no els llibres de text que, en cap cas, constitueixen el material central de treball.
• Potenciar una nova professionalitat docent que, des de l'autonomia i l'exercici de la responsabilitat, faci possible aquests canvis.
• Treballar per una nova cultura dels centres educatius que potencii sobretot, el respecte als temps dels infants, que compagini el plaer pel saber i l'esforç per l'aprenentatge i que transformi les escoles en unes institucions vives, creatives, responsables, interdependents amb l'entorn i d'altres col.lectius docents, que plantegin el treball en xarxa com la millor manera d'avançar cap a una nova escola pública de qualitat.

Aquestes, entre d'altres que no esmentem però que també constitueixen senyals d'identitat de moltes d'aquestes eskoles Públikes, s'estan desenvolupant amb el recolzament d'algunes persones que treballen en l'administració educativa. D'altres hi donen recolzament amb la boca petita i en la intimitat. Mentre que la majoria que estan en lloc de responsabilitats les toleren o permeten, però no les impulsen, ni faciliten, ni recolzen.

Es per això que ens veiem obligats a defensar aquest nou model que combina o intenta combinar els millors avenços de la ciencia educativa, els millors principis que han caracteritzàt l'educació de qualitat del nostre país, en un context d'escola publika, de tots i per a tothom, lluny de seleccions classistes, directes i indirectes que practiquen altres centres d'ensenyament. I també el millor entusiasme per la feina d'educar i de contribuir a una societat millor, més justa i equitativa.

No amaguem les dificultats en la pàactica degut a que alguns col.lectius professionals pressionats per l'administració, de vegades per l'entorn i responent mecànicament a algunes demandes que la societat i determinats estaments polítics fan a l'escola, creen inseguretats i mantenen unes maneres de fer, educar i entendre la feina d'escoles i de mestres, com una feina tècnica, meritocracia, selectiva, en la que no es té en compte els valors i l'ètica que cal construir, sinó solament els requeriments d'alguns sectors econòmics i corporatius que només actuen en benefici propi.

Aquests col.lectius voldrien una altra escola i necessiten el context administratiu, de formació i recursos, que faci possible també la seva reprofessionalitzcio.

Fem una crida als professionals de l'educació que treballen en la nostra línia a seguir treballant i reivindicant aquest model més adient a la nostra societat i a les seves necessitats de futur. Només amb el treball constant i quotidià en els nostres centres edukatius farem possible el que Kant ens proposava fa temps: l'educació ha de servir per fer persones lliures, amb capacitat de pensar per elles mateixes.

Donem testimoni de les nostres pràctiques que poden ser avaluades per la societat i l'administració, a la vegada que exigim el recolzament, l'estímul i la flexibilitat suficient per organitzar les nostres escoles des de l'autonomia i responsabilitat de cada comunitat.

Fem nostre l'eslògan del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU) de l'any 1936: Escola Nova, Poble Lliure. Una part d'aquesta nova escola es la que, amb totes les dificultats internes i externes que encara patim,  intentem fer dia a dia.

Katalunya, 20 de març de 2015

Nota: aquesta nota s'ampliarà en dies successius i amb altres comunikats.
KONSORCI D'EDUKACIO PUBLIKA DE KATALUNYA

L'aigua

Dos peixos joves que estan nedant al mar, es troben a un peix més veterà, en direcció contrària.
Aquest es dirigeix a la parella i els hi diu: Bon dia, nois (o peixets). Com està l'aigua? -els hi pregunta.

Els dos peixets (o nois) segueixen nedant, fins que al cap de dos o tres rocams, un pregunta a l'altre: Què és això de l'aigua?


La utilitat de l'inútil. Nuccio Ordine

La vergonya de la ignorància i la mentida

Llegint les declaracions dels polítics del govern balear només se m’acut aquest titular. Estan protagonitzant una de les pàgines més negres de l’educació en el nostre entorn. Són una mostra constant del menyspreu que aquests governants i polítics tenen pel seu poble, una demostració permanent de la seva poca preocupació per allò que diuen que defensen: l’educació de qualitat. Cap de les propostes del tristament famós decret de trilingüisme milloren la qualitat de l’escola, sinó tot el contrari. Ho saben o actuen amb premeditació?

Avui la comunitat educativa de les Illes ha demostrat que té les coses clares i vol defensar allò que és més preuat per a tothom: la llengua, la cultura i l’educació. Donem suport a l’assemblea de docents. És una qüestió de justícia i solidaritat.

CAIXA DE RESISTÈNCIA    2056-0009-74-4102003418

Caixa Colonya.

A nom de l'Obra Cultural Balear.

Estimo aquesta terra

Conèixer per estimar. Mirar per a veure. Escoltar per sentir. Posar sensacions a les músiques, a les mirades, a les trobades.

Què dóna de sí un viatge al bell mig del Priorat? Arribant per la Teixeta, un pont de l’amor i les paraules, aquesta vegada conduït a l’inrevés...

Acompanyats de la Neus, la Isabel, l’Albert, l’Amparo, tots i totes persones importants que viuen i treballen en un anonimat constant...

La sentiu...? La sentiu...? Sentiu els somnis que encara brollen dels homes i les dones que mantenen un diàleg profund i fecund amb les pissarres, els ceps, les oliveres...?

Ho hem pogut compartir i aprendre durant quatre dies perduts en la cronologia d’un curs que comença amb la mateixa feina, potser complicada una vegada més per la deixadesa i l’ofec d’una administració –ara ja mundial- que oblida al poble, l’educació, les seves necessitats i les seves aspiracions bàsiques. I, com a mostra, la vergonya d’escoltar les veus que ens arriben, avui, des del Parlament democràticament escollit de les Illes o de l’estat.

Com creixerem sinó tenim escola on aferrar-nos?

Quan serem independents de tanta grisor com la que ens marca el pas en aquests moments? En quin moment els somnis esdevindran aigua de llum que puguem beure amb les mans plenes? 

Els que creiem en aquest futur i hi treballem sense defallir, dia a dia, esperem un gest, però sinó arriba el gest només ens queda la nostra perseverança, la nostra paciència, la nostra saviesa posada al servei de la millor de les causes.

Només serem quan siguem amos del nostre destí, més enllà d’aquesta independència que ens il·lusiona, sabent que aquest és el primer pas, però d’altres potser molt més difícils caldran. 

Estimem aquells que ens acompanyen i donem-lis tot allò que tenim sense esperar res a canvi. Potser aquest és la intimitat de l’acte d’educar. I nosaltres, aprenents de mestres, seguirem fent aquest camí que ens porti, pas rere pas, a una escola més lliure, més justa, més sàvia, més feliç.

Viatge a Porrera, setembre de 2013.

Com aprenem?

Com s’aprèn a l’escola? Com aprenen els nens i les nenes? Aquest misteri quotidià que fa que els infants s’impliquin, s’esforcin, s’entusiasmin i, a la vegada, adquireixin aquells recursos bàsics que els hi serviran, per sempre més, en qualsevol moment, en qualsevol espai, en qualsevol àmbit...

Diuen els entesos que transmetre les ganes d’aprendre –i les eines i els recursos per a fer-ho- no depèn de cap programa instructiu, sinó que depèn fonamentalment del clima que siguem capaços de crear a l’aula de forma continuada, del model que, de forma contaminant, visquin els infants, de la seva percepció de com s’aprèn, de com ho fa el mestre... L’exemple, esdevé de nou una peça clau. La manera que els mestres tenim de transmetre com ens acostem al saber, a l’acte d’aprendre... és la peça clau que transmet als alumnes el model per aprendre.

Aquest curs ens hem preguntat quines són les accions, activitats, maneres de fer,  actituds que, a les aules, produeixen i provoquen aquest aprenentatge en els infants. Amb les respostes hem creat això tant modern que se’n diu “núvol de tags”.

Però més enllà dels tags, ens hem adonat de la certesa de la primera afirmació: la importància de deixar preguntes obertes, de donar exemple de com aprenem els mestres i com ens apassionem per la nostra feina, d’acollir aquelles preguntes que poden ser incòmodes, de que la complexitat entri a les aules, d’aprendre sense penalitzar els nostres errors.

Tot això és el que configura una manera de fer i d’estar a l’escola i a les aules. Un respecte profund pels sentiments i aspiracions dels més petits. Aquest és el camí per consolidar aprenentatges que ens serviran sempre.