Les paraules de vegades ens traeixen els missatges i les paraules. Per això val la pena ser curosos i matisar, sempre que es pugui, les nostres afirmacions.
Dir que la nostra escola està en construcció, indicar un cert grau de provisionalitat en el projecte, per algunes persones és un símptoma positiu ja que pensen que aquest fet li dóna dinamisme, il.lusió i fa possible que l'equip docent s'engresqui en la definició progressiva de tot el projecte. Estar en construcció per algunes d'aquestes persones té el perill de que, algun dia, la construcció s'acaba... i què passa llavors? Que tot torna a la rutina, a l'estabilitat i s'acaba la il.lusió i l'engrescament. Per d'altres, és un mot negatiu ja que aquesta provisionalitat pot provocar improvisació i errades per la falta d'experiència.
Però el cert és que estem construint el projecte. Tanmateix, ara ja no parlem tant de construcció, com de creixement. En cinc anys i mig, algunes coses tenim realitzades i alguna experiència comencem a acumular.
Explicar el projecte amb convenciment, perquè ens el creiem, no suposa cap mena de confoisme, ni conformisme. Estem contents de poder treballar per fer possible una bona escola pública. I en aquest camí no ens comparem amb cap escola del barri. Totes tenen el seu projecte i intenten amb el seu equip i amb la seva comunitat fer possible una escola que respongui a les més altes exigències d'aprenentatge de tot l'alumnat. A la Jornada que varem fer a la Sedeta amb el Sagrada Família i el Jovellanos, així vaig manifestar-ho no solament jo, sinó també un representant de l'AMPA de l'escola.
Treballem cada dia perquè aquest tram educatiu dels 3 als 12 anys tingui la màxima qualitat. I quan diem qualitat vol dir que treballem perque tots els nens i nenes de l'escola surtin als 12 anys, havent desenvolupat al màxim les seves capacitats individuals i col.lectives. Moltes famílies ens pregunten el què passarà quan el seu fill o filla vagi a un institut que no segueixi el mateix model pedagògic. Estic convençut que els nostres alumnes tindran una bona preparació que els hi permetrà treballar, sempre que segueixi un bon acompanyament per part de les famílies, amb noves i diferents maneres d'aprendre.
Segurament, els nens i nenes del Fructuós no sabran les mateixes coses que els alumnes d'altres escoles públiques i privades. I tots hauran d'adaptar-se a la realitat de la ESO amb més o menys recursos i dificultats. Alguns trobaran el seu camí i d'altres potser no encaixaran en un altre sistema. Però això pot passar sempre, en tots els casos, en totes les escoles i en tots els instituts. I la nostra obligació passa per prendre decisions el màxim de responsables i reflexionades. A això no podem renunciar-hi.
Fer una escola pública, de qualitat, és un tasca complexa, que intentem fer-la amb la implicació de tots i de tothom. Amb moltes hores i molta feina. Per això crec que no ens hem de deixar enlluernar amb paraules que, en definitiva, se les pot endur el vent. Treballem, impliquem-nos, confiem, posem el nostre petit gra de sorra per fer-ho de forma conjunta. L'educació de qualitat no és responsabilitat només de l'escola, sinó de tota la comunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada