És hora de dir i defensar el què pensem

Va ser Solchaga que en els anys vuitanta va intentar desmuntar qualsevol intent de canvi amb aquella frase tant poc afortunada: només hi ha una única política econòmica possible. Presentava les credencials d'un pragmatisme desmobilitzador que s'ha instal·lat en molts sectors de la societat. Amb tanta força que resulta cada vegada més difícil defensar allò que ens sembla evident. I som capaços de negar moltes evidències i negar algunes propostes de noves vies, atrapats en aquesta fatalitat dels fets.

Encara que sembli que, en l'actualitat, el que pensem els que estem a l'escola no té cap mena de valor i ningú ens farà cas, crec que precisament per la situació que tenim, més que mai, es fa necessari que se senti la nostra veu. Per exemple, que hi ha crisi econòmica ningú ho nega... però que els recursos estan en algun lloc, no ens ho pot negar ningú tampoc.

En el terreny més pedagògic, hi ha pràctiques, propostes, mesures... que han estat reflexionades amb profunditat per equips de mestres. Fem-les públiques. Defensem-les encara que no compleixin la norma. Siguem conseqüents amb les nostres reflexions i amb la nostra professionalitat. No pensem que "només hi ha una manera de fer les coses" i que aquesta és la vàlida.

És hora de dir i defensar el què pensem i el què volem. Encara que sembli que ningú ens escolta o que la nostra proposta es perdrà en un carreró sense sortida.

Fem-ho per responsabilitat i professionalitat i no ens conformem amb les anàlisis que desqualifiquen tot intent de canviar per millorar. Ens ho demanen els infants de cada escola.

La reforma de l'administració

Em sembla que va ser fa vint anys que, en un article escrit a Cuadernos de Pedagogia, vaig atrevir-me a dir que un dels errors de la LOGSE com a reforma educativa és que volia reformar-ho tot sense reformar la pròpia administració. Recordo que, en aquell moment, vaig rebre molts advertiments i crítiques de la meva agosarada afirmació.

Vint anys després, al nostre país, amb diversos parèntesis de governs de colors diferents, m'atreveixo a afirmar que un dels problemes que tenim si volem canviar i millorar en profunditat el sistema educatiu és el mateix que en aquells moments.


Necessitem reformar l'administració i canviar-ne el disseny. I el canvi de disseny, en poques paraules, ha de ser desplaçar el seu centre de gravetat. En èpoques de reformes, l'administració destina el 90% dels seus esforços a dir com han de ser les escoles, com s'han d'organitzar, com han de funcionar per tal que millorin, què han de fer per innovar, quines temàtiques han de treballar... I el 10 % que resta dels seus esforços, recursos i preocupacions a pensar i intentar aplicar les condicions que fan possible aquestes millores.

Sóc de l'opinió que si realment volem aconseguir un canvi profund i sostenible a nivell educatiu, el percentatge cal invertir-lo. I el 90% dels esforços, recursos i orientacions han d'adreçar-se a fer possible les condicions que els centres educatius necessiten per millorar el seu funcionament. Deixem-li aquest 10% per orientar-nos en un marc general i flexible, que serveixi per protegir els drets a l'educació de la ciutadania en una societat democràtica.

Crec que aquesta és una de les claus per aconseguir la millora en profunditat de l'educació.  L'altra pivota sobre la professionalitat dels docents, de la qual en parlaré en una altra entrada.