Polítiques a la matriculació?

Un informe de la Fundació Jaume Bofill, coordinat per Miquel Àngel Alegre, basat en el qüestionari contestat per gairebé 6.000 famílies barcelonines sobre com afronten el procés de matriculació dels seus fills i publicat a principis del 2011 deia: 

La proximitat és el primer factor que posen a la balança les famílies de Barcelona en el moment de triar l'escola dels seus fills. No totes, però, hi donen la mateixa importància i les famílies amb més capacitat econòmica i nivell d'instrucció ho consideren un factor menys determinant que aquelles menys instruïdes o formades per estrangers.

I la Consellera deia  a l'abril del 2011:

Durant els anys de tripartit, l'escola pública va créixer molt i la concertada, no. Com que només es creaven places a la pública, hi ha anat a parar el nou alumnat immigrant que ha anat arribant i augmentant. A mi m'agradaria que les places de concertada poguessin créixer en llocs on poguessin compartir la coresponsabilitat dels alumnes amb necessitats específiques. Però dependrà de la demanda de les famílies i les necessitats de cada lloc. 

Suposo que hi veieu alguna relació. 

Ara, ja tenim ampliades les zones de proximitat. Hem d'esperar resultats.  

Mentrestant, en algun lloc s'està gestant un nou canvi en les adscripcions territorials i tot indica que serà en la direcció de la zona única. Per reblar el clau.

A qui beneficia , realment, tot això? Vosaltres mateixos podeu treure conclusions. 

Una mica d'insubmissió

Una proposta interessant seria estendre la idea de que les famílies no optin per escoles fora del seu radi de proximitat i facin la preinscripció respectant al màxim la proximitat. Me l’explica una persona de l’AMPA de l’escola. Em sembla molt bona idea, que es respecti aquesta proximitat. Serem capaços d’articular-ho? Una mica d'insubmissió a tantes pràctiques segregadores que ens proposen.

Guetos i matriculació

Un comentari anònim publicat en el bloc diu:

1- El que ens volen vendre com a proximitat ara per ara és una falsetat. Visc a l'Hospitalet, i l'escola més proxima la tinc a l'altre cantó del carrer que ja és Barcelona. Les traves que es posen entre municipis em fa pensar que encara estem vivint en ciutats emmurallades.

2- Les arees d'influència reduides afavareixen els guetos. El barri on hi viu gent rica (Sarrià per exemple) s'asseguren que només hi aniran a les escoles els privilegiats que poden pagar-se un pis al barri. El barri de gent pobre (Pubilla Cases per exemple) només podran anar a l'escola del barri, amb la gent pobre.

Respecte a això vull comentar el següent:

Les traves burocràtiques no ajuden a plantejar la proximitat. És evident, i més en una ciutat i en una àrea metropolitana com la de Barcelona. Completament d'acord. Per això vam veure com un avenç la idea d'aplicar un sistema d'informació geogràfica com el que el Consorci va aplicar a Barcelona en els darrers cursos. Sistema que segurament hauria de fer-se extensiu a tota l'àrea metropolitana, evitant  situacions absurdes com les que ens descrius. El sistema fins ara era molt menys rígid que abans que es treballava sobre zones tancades i no sobre zones a partir del domicili de cada alumne.

En la segona qüestió puc estar parcialment d'acord. És evident que la distribució de l'alumnat també depèn de la distribució urbana de la població. Però el que ens oposem a ampliar les zones d'influència ho fem amb la convicció que aquesta proposta no trenca cap gueto. Perquè? Doncs per la senzilla raó que la població nou vinguda i desafavorida tendeix a seguir demanant l'escola de més a prop i no demanarà -excepte comptades excepcions- escoles que se situin més lluny del seu domicili. Si finalment hi han d'anar, com a conseqüència de que les escoles de proximitat estan plenes, segur que va a parar a aquelles escoles on hi ha encara places, que acostumen a ser les que tenen un percentatge més gran de nou vinguts. El crecle es tanca i el gueto es consolida.

En canvi en les escoles que tenen molta preinscricpió, encara n'hi pot haver més, amb la qual cosa, aquesta preinscripció haura d'anar a sorteig i pot passar amb més freqüència que una família que viu al costat de l'escola  no pugui matricular-se i una persona que viu a l'altra extrem del barri veí, pugui entrar. La qual cosa encara provocarà més conflictes entre les famílies.

Crec i penso que totes les dades i estudis van cap aquí. I em pregunto finalment perquè el Consorci no publica les dades d'aplicació dels últims cursos del seu pla de preinscricpió i els avenços respecte a la situació anterior al 2007. No hi ha valoració i l'únic que es fa és intentar justificar la nova proposta.

Conseqüències dels canvis en la preinscripció

Les mesures de canvi en el model de preinscripció, aprovades pel Consorci i el Departament d’Ensenyament, a l’espera del dictamen del Consell Escolar Municipal, suposen un pas enrere respecte a les polítiques de igualtat, equitat, distribució equilibrada de l’alumnat,  cohesió social i aposta per l’escola de proximitat, impulsades en els darrers anys.

La proposta ens diu que “dobla el nombre de centres de l’àrea d’influència”.  Aquesta primera afirmació no aporta res a la necessitat d’una matriculació equilibrada.

Ens diu també que “millora la capacitat d’elecció de les famílies”. En tot cas afavoreix a determinades famílies la seva elecció. L’elecció ja no depèn de la proximitat, sinó d’altres factors, per tant, en la pràctica, són només algunes famílies les que milloren la seva capacitat d’elecció dels centres. Les que tenen la informació. Les que opten i poden desplaçar-se.

Finalment, ens anuncia que “afavoreix el repartiment d’alumnat immigrant amb necessitats educatives específiques”. Haurem de veure com ho afavoreix. Es parla de reserva de places per aquest alumnat. No s’especifica en quins terminis funcionarà aquesta reserva.

Es parla també de donar valor al factor proximitat. Com es fa això ampliant la possibilitat de preinscripció a escoles menys pròximes? Aquesta és una afirmació enganyosa. L’anterior sistema si que apostava per la proximitat.

Aquestes mesures es combinen amb dos aspectes més:

Primer, la modificació efectuada el passat curs per donar punts als alumnes que havien tingut familiars directes estudiant en el mateix centre.

Segon, el degoteig constant de l’escola privada a l’escola pública dels alumnes amb més dificultats, degoteig permès per l’administració,

Així s’aconsegueix afavorir la selecció de l’alumnat per part del centre i la consolidació de dues xarxes diferenciades: L’escola pública com a escola per a tothom, i  l’escola privada com l’escola d’uns quants, els que poden. 

En la pràctica, les mesures de canvi en la preinscripció té conseqüències negatives, directes per a les escoles públiques:

La primera és que els centres educatius que reben més immigració, encara en rebran més. Per un efecte secundari de rebot en els processos de matriculació. M'agradaria equivocar però els informes dels darrers cursos ens alertaven d'això i com el reduir aquestes zones i basar-les en la proximitat, ajudava a redistribuir personal.

La segona és que els centres que tenen molta demanda durant el període de preinscripció, encara en tindran més, ja que hi podran optar famílies que viuen més lluny. La qual cosa augmentarà el conflicte. Ens trobarem amb més freqüència amb la necessitat d'arribar al sorteig al qual podran optar famílies properes a l'escola, i famílies que estan més lluny que ara.

Aquella idea signada en el Pacte nacional per l’educació, de constituir un servei públic educatiu, que homologués l’alumnat i les condicions entre l’escola pública i l’escola privada sostinguda amb fons públics, ja s’ha enterrat definitivament.

I una darrera qüestió. Les mesures es prenen sense consultar als centres educatius públics, ni als seus equips directius. Que quedi clar per si algú gosa defensar la idea de que des de l’escola pública hi estem d’acord.

Es questiona l'escola de proximitat

No m'hagués pogut imaginar que es qüestionés l'escola de proximitat i se la posés com a causa de que en algunes escoles es concentrin els immigrants... 

Vull pensar que aquesta afirmació és fruit del desconeixement de la realitat escolar i de com es distribueix l'alumnat en els diferents territoris del nostre país. 

És veritat que el repartiment de la població nouvinguda ha estat un repte que, malgrat que històricament s'han fet esforços, no s'ha pogut desenvolupar de forma equitativa en el conjunt del sistema educatiu. Però descobrir ara la pedra filosofal i la solució d'aquest problema a partir de les dues propostes que avui ens anunciava la Conselleria, em sembla poc seriós. 

La concentració d'immigrants té diverses causes. En primer lloc la mateixa concentració de la població immigrant en determinats barris de la ciutat. En segon lloc els mecanismes de selecció directa i indirecta que les escoles privades -les concertades i les que no- fan per dirigir aquesta població cap a l'escola pública. En tercer lloc el fet que quan hi ha una certa concentració inicial d'alumnes immigrants, no es cobreixen totes les places escolars i la reserva de places s'acaba amb el període de matrícula, la qual cosa té l'efecte que el 90% de població nou vinguda que arriba durant el curs, vagi a parar a aquestes escoles que no aconsegueixen cobrir tota l'oferta, amb la qual cosa augmenta progressivament la concentració inicial d'aquesta població.

Canviar la residència de la població està fora de les nostres possibilitats. Ara, si realment volem repartir la població immigrant, perquè no ho fem? És clar que hauríem de prendre una determinació: si a la meva escola toquen vuit nou vinguts a cada nivell, fins que no els tingui, aquestes vacants han d'estar lliures... Aquesta no seria una solució? 

Molt em temo que si ampliem la zona d'influència encara es concentrarà més la població nou vinguda i encara disminuirà més el percentatge mínim d'aquesta població que va a parar a l'escola privada. Recordo que ja hem blindat una proposta que ajuda a aquesta selecció "natural" de la població escolar: donar punts si els alumnes tenen parents directes que han estat ex alumnes. Amb auesta proposta ja vam excloure d'entrada a tots els immigrants i, el curs passat, no van poder accedir a les places tant atractives que té l'escola privada. Ni a cap altra, és clar. En el fons aquests punts formen part d'aquell eslògan tant criticat, que ja no és patrimoni només de l'extrema dreta:  "primer, els de casa". 

Hauríem de recordar a la Conselleria que determinades escoles -suposo que quedar clar quines- seleccionen amb mecanismes subtils i legals, als seus alumnes, pervertint aquell principi de la constitució que garanteix la llibertat d'elecció de les famílies. Desenganyem-nos, qui tria, majoritàriament, són els centres educatius d'una determinada tipologia. I aquesta selecció no només es refereix als nou vinguts sinó que també afecta a tots aquells alumnes que no "s'adapten" al ritme, esforç, metodologia, pràctica, exigència i quotes que aquestes escoles plantegen com a "trets específics del seu projecte". "El seu fill no pot seguir el nivell que aquí tenim, en canvi a l'escola pública tenen més recursos, no tenen tanta exigència, etc, etc.

Tots comencem a conèixer les propostes segregadores que s'estan duent a terme a la Comunitat de Madrid. Al final tindran raó els que ens alerten que aquell és el model que es vol també implantar a Catalunya, a mig termini. 

L'altre mesura fa referència a singularitzar projectes i que això tingui incidència en la possibilitat de matricular-se. Es diu que això serà un mecanisme d'atracció de famílies "autòctones". Com farem per tal que els projectes "singulars" puguin ser elements de referència en la matriculació? 

Els que hem reivindicat des de fa molts anys la necessitat de reconèixer la singularitat dels projectes i hem demanat que es desenvolupin polítiques de suport a l'autonomia, es reformi la funció pública per poder adaptar els equips de docents a aquests projectes, s'adaptin els recursos a aquesta especifitat que poden tenir les escoles... ens indigna que tot això s'oblidi en el calaix d'alguna direcció general i en canvi s'afavoreixi aquesta mesura dirigida a les famílies. Com podran triar aquestes famílies de forma singular per aquest projecte que, suposadament, els "encandila"? Ens temem que els efectes poden ser complementaris a l'ampliació de les zones d'influència... 

Masses ombres tenen aquestes propostes. Hem d'esperar a les seves concrecions, però la nostra experiència no ens dóna gaires esperances de que puguem canviar aquesta valoració que estem fent. En seguirem parlant en els propers dies.