Un informe de la Fundació Jaume Bofill, coordinat per Miquel Àngel Alegre, basat en el qüestionari contestat per
gairebé 6.000 famílies barcelonines sobre com afronten el procés de
matriculació dels seus fills i publicat a principis del 2011 deia:
La proximitat és el primer factor que
posen a la balança les famílies de Barcelona en el moment de triar l'escola
dels seus fills. No totes, però, hi donen la mateixa importància i les famílies
amb més capacitat econòmica i nivell d'instrucció ho consideren un factor menys
determinant que aquelles menys instruïdes o formades per estrangers.
I la Consellera deia a l'abril del 2011:
Durant els anys de tripartit, l'escola
pública va créixer molt i la concertada, no. Com que només es creaven places a
la pública, hi ha anat a parar el nou alumnat immigrant que ha anat arribant i
augmentant. A mi m'agradaria que les places de concertada poguessin créixer en
llocs on poguessin compartir la coresponsabilitat dels alumnes amb necessitats
específiques. Però dependrà de la demanda de les famílies i les necessitats de
cada lloc.
Suposo que hi veieu alguna relació.
Ara, ja tenim ampliades les zones de proximitat. Hem d'esperar resultats.
Mentrestant, en algun lloc s'està gestant un nou canvi en les adscripcions territorials i tot indica que serà en la direcció de la zona única. Per reblar el clau.
A qui beneficia , realment, tot això? Vosaltres mateixos podeu treure conclusions.
1 comentari:
Suposo que el català mig és de concertada i mutua. Almenys els que els voten, i van ser molts. Quin desastre.
Publica un comentari a l'entrada