Acte al Fructuós

Com que algú m'ha demanat que publiqui el que vaig dir a l'acte amb els partits polítics del dia 30, ho faig públic aquí.

Benvinguts i benvingudes

Us agraïm la vostra presència i participació en aquest acte i espero i desitjo que sigui profitós per present i pel futur de la nostra educació.

Des de la nostra escola, l’escola pública, l’escola per la qual hem treballat, patit, lluitat durant tants anys, us volem fer arribar un missatge de profunda esperança. Sóc dels que pensem que, menys mal que encara tenim escoles, que encara tenim mestres que, amb més dificultats que facilitats, obren cada dia amb il·lusió les seves portes per a tot el seu alumnat, sense cap mena de diferència, per donar la millor educació possible.

Escoles que exerceixen la seva autonomia, de vegades contracorrent que no vol dir al marge d’una Llei d’Educació que ens la sentim nostra i que, sobretot, com diu el meu amic Jaume Cela, tenen en compte un contracte sagrat amb tots i cadascun dels seus alumnes.

Avui debatreu i parlareu segurament de moltes coses. Us convido també a parlar del paper que ha de fer una administració educativa moderna i innovadora que expliciti i recuperi la confiança amb tots i cadascun dels sectors de la comunitat educativa. Una administració que s’oblidi de tanta prescripció i burocràcia, i treballi fonamentalment per posar les condicions que facin possible la millora i el canvi i que, aquest, sigui assumit per tothom.

I per acabar permetin demanar una segona qüestió. Respecte per la professionalitat dels mestres i la responsabilitat de la comunitat educativa de cada escola. Jo crec que les escoles tenim dret a que, en determinats aspectes, deixem de ser tutelats i hi hagi confiança en la nostra feina i no hi hagi tantes ingerències educatives.

Witgenstein deia:  “d’allò que no es pot parlar, cal guardar-ne silenci”.

El silenci també pot ser creatiu, innovador i, de vegades, es fa molt necessari.

Us desitjo un bon debat i encerts en les propostes. Estic segur que tots els que estem aquí compartim l’estima per l’escola i per l’educació. Es tracta, doncs de veure si és possible l’entesa, deixant a cada qual la seva responsabilitat i exercint la pròpia de la millor manera.

Bona feina i moltes gràcies.

Escoles i projecte

Un comentari de Marga, queda reflectit a l'entrada sobre les Portes Obertes i transcric per la seva singularitat:

I què fer quan veus que l'escola on va la teva filla, NO és la opció que tu has triat?, encara has de sentir-te dir i jo mateixa ho vaig pensar, que havia tingut sort, per haver pogut entrar a la tercera opció que vaig fer a la preinscripció.

En fi, conforme ella es fa gran, confirmo que l'escola on està no és el nostra lloc, perquè no crec en el projecte, ni amb molts dels professionals que hi col·laboren.

És frustrant no poder escollir l'educació dels teus fills-es i que et quedi sempre la recança d'una escola alternativa, que coneixes, que està al teu barri i que enveges als pares i mares que van tenir més sort que tu, com si els hi hagués tocat la loteria, i potser ells-es sense saber-ho!


Aquest comentari em fa pensar en la necessitat d'implicar-se tothom per fer possible escoles públiques amb projectes innovadors. És difícil. ho sabem. Sovint la confluència de molts factors ens porten a que la qualitat sigui un concepte molt poc valorat. O, fins i tot, a valorar quantitativament la qualitat, traint la seva essència.

Les famílies que volen una educació no seleccionadora, ni classificadora, ni reproductiva, han de fer el possible per recolzar i demanar projectes de qualitat. Els mestres no s'han de resignar a mantenir un sistema que no ens satisfà ni a nosaltres mateixos.

Necessitem moltes més escoles -ja n'hi ha algunes- en les quals la tesi de Willinghan (és l'autor del llibre "Per què als nens no els agrada anar a l'escola") , caigui pel seu propi pes: Em refereixo a escoles on els nens i les nenes tinguin ganes d'anar-hi. 

He defensat i continuo defensant l'escola de proximitat, amb una àrea d'influència petita i no sóc partidari d'aquesta ampliació que se'ns ha imposat aquest curs. Crec que perjudica el conjunt d'escoles públiques, incloses les que tenen un projecte propi i definit en una direcció determinada.

Si fa trenta anys ens movilitzàvem per demanar places escolars ara, com a ciutadans, hem de reivindicar la qualitat, les escoles de qualitat públiques, en tots els territoris. Reivindicació que ens costa assumir per la seva complexitat però que cada vegeda es veu més necessària.

Portes Obertes

Avui més de 200 pares i mares, han vingut a l'escola a interessar-se pel nostre Projecte. La Jornada de Portes Obertes forma part d'una mena de peregrinació que les famílies realitzen durant el mes de febrer per les escoles que estan en la seva àrea de proximitat o que els interessen pel tipus de projecte...

Trobes preocupació, desorientació de vegades, ganes de trobar la millor opció, angoixa per veure com hi ha, a Barcelona, una insuficient oferta pública de places escolars. (Ja ens va anunciar la Consellera que la política de creació de places públiques s'ha acabat, ja que responia a finalitats polítiques, com si el recolzament sense embuts a la privada no tingués una finalitat política...)

S'acosten algunes famílies (avui tres) que m'han manifestat tenir fills en l'etapa de primària, els tres escolaritzats en escoles privades "de prestigi" però que els recomanen que busquin una nova opció d'escolarització. Dificultats d'aprenentatge de diferent tipus.

És clar, l'opció és la pública. L'escola que compleix el mandat de la societat: la que vol donar una bona educació i els millors aprenentatges a tots i tothom, al marge de les seves diferències o dificultats.

Mentrestant les escoles privades sostingudes amb els recursos de tots els ciutadans, escolaritzen els millors i tenen un ritme molt alt d'aprenentatge. I els alumnes que mostren qualsevol disfunció són convidats a buscar una solució a l'escola pública.

Per això, els que treballem a l'escola pública, sabem que la nostra oferta és molt millor. És com si un servei de salut només acceptés als malalts lleus, de constitució robusta i que tenen petites malalties sense importància i, després, ens refregués pels nassos que ells si que tenen èxit en la salut de les persones. Està clar on està l'educació de la qualitat encara que li pesi a la nostra administració. Ja sabem però que tenen altres intencions, no precisament la qualitat. Pels seus actes els coneixereu, com deien els evangelis.

Les famílies qye han vingut, o si més no un nombre bastant nombrós, ha sortit amb un missatge clar: hi ha il.lusió, hi ha responsabilitat i hi ha estima pels infants. Voleu millor projecte?

Per l’Educació Pública de Catalunya, CAP RETALLADA

La COMUNITAT EDUCATIVA DE CATALUNYA CONVOCA UNa MOBILITZAció unitària:

“peR  l’educació pública DE catalunya,

CAP RETALLADA ”

Front les continues retallades  que està patint l’educació pública amb el pretext de la crisi econòmica, la Comunitat educativa de Catalunya fa una crida a les famílies, estudiants, professionals de l’educació,  i a tota la ciutadania a mobilitzar-se participant en la concentració del proper dissabte dia 11 de febrer a les 17 h per fer visibles  els efectes que estan tenint les retallades sobre el model educatiu públic; Afectant les polítiques educatives, socials i laborals, vulnerant drets que posen en perill la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i, per tant, el futur dels nostres infants i joves. No a l’aprovació del pressupost d'Ensenyament de la Generalitat per al 2012. És inferior al del 2007, tot i comptar amb 150.000 alumnes més. Reclamem per l’educació prioritat en la despesa pública  perquè és una de les claus per construir el futur. 

Convoquem, doncs, a  les famílies, estudiants, professionals de l’educació,  i a tota la ciutadania a mobilitzar-se concentrant-nos  a  Plaça Sant Jaume dissabte 11 de Febrer a les 17:00 h.

Uns altres pressupostos són possibles !

Col·lectius convocants:

Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) *- Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) - Associació de Mestres Rosa Sensat (AMRS)  - Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes d’Educació Secundària (FAPAES) -  Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) - Federació d’Ensenyament de CCOO - Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC)  - FETE-UGT  - Sindicat d’Estudiants (SE) - Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) *- USTEC·STEs (IAC).

Guetos i matriculació

Un comentari anònim publicat en el bloc diu:

1- El que ens volen vendre com a proximitat ara per ara és una falsetat. Visc a l'Hospitalet, i l'escola més proxima la tinc a l'altre cantó del carrer que ja és Barcelona. Les traves que es posen entre municipis em fa pensar que encara estem vivint en ciutats emmurallades.

2- Les arees d'influència reduides afavareixen els guetos. El barri on hi viu gent rica (Sarrià per exemple) s'asseguren que només hi aniran a les escoles els privilegiats que poden pagar-se un pis al barri. El barri de gent pobre (Pubilla Cases per exemple) només podran anar a l'escola del barri, amb la gent pobre.

Respecte a això vull comentar el següent:

Les traves burocràtiques no ajuden a plantejar la proximitat. És evident, i més en una ciutat i en una àrea metropolitana com la de Barcelona. Completament d'acord. Per això vam veure com un avenç la idea d'aplicar un sistema d'informació geogràfica com el que el Consorci va aplicar a Barcelona en els darrers cursos. Sistema que segurament hauria de fer-se extensiu a tota l'àrea metropolitana, evitant  situacions absurdes com les que ens descrius. El sistema fins ara era molt menys rígid que abans que es treballava sobre zones tancades i no sobre zones a partir del domicili de cada alumne.

En la segona qüestió puc estar parcialment d'acord. És evident que la distribució de l'alumnat també depèn de la distribució urbana de la població. Però el que ens oposem a ampliar les zones d'influència ho fem amb la convicció que aquesta proposta no trenca cap gueto. Perquè? Doncs per la senzilla raó que la població nou vinguda i desafavorida tendeix a seguir demanant l'escola de més a prop i no demanarà -excepte comptades excepcions- escoles que se situin més lluny del seu domicili. Si finalment hi han d'anar, com a conseqüència de que les escoles de proximitat estan plenes, segur que va a parar a aquelles escoles on hi ha encara places, que acostumen a ser les que tenen un percentatge més gran de nou vinguts. El crecle es tanca i el gueto es consolida.

En canvi en les escoles que tenen molta preinscricpió, encara n'hi pot haver més, amb la qual cosa, aquesta preinscripció haura d'anar a sorteig i pot passar amb més freqüència que una família que viu al costat de l'escola  no pugui matricular-se i una persona que viu a l'altra extrem del barri veí, pugui entrar. La qual cosa encara provocarà més conflictes entre les famílies.

Crec i penso que totes les dades i estudis van cap aquí. I em pregunto finalment perquè el Consorci no publica les dades d'aplicació dels últims cursos del seu pla de preinscricpió i els avenços respecte a la situació anterior al 2007. No hi ha valoració i l'únic que es fa és intentar justificar la nova proposta.

Més recursos no suposa més qualitat

Aquestes paraules pronunciades després d'anunciar les retallades que afecten i afectaran a l'escola del nostre país són una veritat... a mitges.

Està clar que l'augment de recursos no suposa un augment automàtic de la qualitat. Per això molts pensem i proposem que el que cal és actuar també sobre l'escola, les seves estructures de funcionament, la seva cultura, potenciant processos i contextos en els quals la innovació sigui possible. Però l'administració no es dedica això i d'aquesta manera, la seva afirmació té una part de veritat: les escoles no acaben d'estar preparades per tenir més recursos i, de vegades, els recursos suplementaris que reben no es tradueixen en un avenç significatiu en el camí de la qualitat.

Però és que l'administració no està fent la seva feina, i a més ens posen entrebancs continus per avançar al no desenvolupar una autonomia efectiva de centres, no crear les condicions per poder innovar i millorar des dels centres, no invertir suficientment en formació, no trasnmetre ni valorar els valors d'una cultura de canvi... Tot això no ho fa i volen que els recursos canviin les escoles. I en aquest context tenen l'excusa perfecta per retallar els recursos ja que aquests no comporten millores automàtiques de la qualiutat.

Repeteixo: la responsabilitat passa per posar les condicions per tal que els recursos que es necessiten -que són molts- puguin ser utilitzats amb eficàcia. I això és el que no  fa ni l'administració actual ni la passada. És una mena de pecat original dels que només es dediquen a explicar-nos com ho hem de fer per fer-ho millor, sense posar les condicions per tal que sigui possible.

Les escoles no canvien amb més recursos, solament. Però  necessiten recursos per canviar, i més dels que ens estan arribant. I a la vegada necessiten estructures organitzatives i cultures professionals que ho facin possible. Aquest és el camí, molt compleix com manifesten molts autors. Amagar el cap sota l'aula o l'excusa fàcil de dirque els recursos no són imprescindibles, no ajuda a superar l'actual crisi del sistema educatiui condemna a una part de les escoles a disminuir significativament la qualitat.

¿Algú s'ha parat a analitzar perquè quan hi ha una retallada -acostuma a ser uniforme, per tal que ningú pugui protestar, a excepció de la privada esclar...- a qui afecta més és a les escoles que tenen un projecte més innovador o a les que tenen una població amb més dificultats?  És a dir, o bé als que aprofiten més els recursos que tenen o als que necessiten més dur a terme una acció compensadora i de suplència d'altres instàncies.

Conseqüències dels canvis en la preinscripció

Les mesures de canvi en el model de preinscripció, aprovades pel Consorci i el Departament d’Ensenyament, a l’espera del dictamen del Consell Escolar Municipal, suposen un pas enrere respecte a les polítiques de igualtat, equitat, distribució equilibrada de l’alumnat,  cohesió social i aposta per l’escola de proximitat, impulsades en els darrers anys.

La proposta ens diu que “dobla el nombre de centres de l’àrea d’influència”.  Aquesta primera afirmació no aporta res a la necessitat d’una matriculació equilibrada.

Ens diu també que “millora la capacitat d’elecció de les famílies”. En tot cas afavoreix a determinades famílies la seva elecció. L’elecció ja no depèn de la proximitat, sinó d’altres factors, per tant, en la pràctica, són només algunes famílies les que milloren la seva capacitat d’elecció dels centres. Les que tenen la informació. Les que opten i poden desplaçar-se.

Finalment, ens anuncia que “afavoreix el repartiment d’alumnat immigrant amb necessitats educatives específiques”. Haurem de veure com ho afavoreix. Es parla de reserva de places per aquest alumnat. No s’especifica en quins terminis funcionarà aquesta reserva.

Es parla també de donar valor al factor proximitat. Com es fa això ampliant la possibilitat de preinscripció a escoles menys pròximes? Aquesta és una afirmació enganyosa. L’anterior sistema si que apostava per la proximitat.

Aquestes mesures es combinen amb dos aspectes més:

Primer, la modificació efectuada el passat curs per donar punts als alumnes que havien tingut familiars directes estudiant en el mateix centre.

Segon, el degoteig constant de l’escola privada a l’escola pública dels alumnes amb més dificultats, degoteig permès per l’administració,

Així s’aconsegueix afavorir la selecció de l’alumnat per part del centre i la consolidació de dues xarxes diferenciades: L’escola pública com a escola per a tothom, i  l’escola privada com l’escola d’uns quants, els que poden. 

En la pràctica, les mesures de canvi en la preinscripció té conseqüències negatives, directes per a les escoles públiques:

La primera és que els centres educatius que reben més immigració, encara en rebran més. Per un efecte secundari de rebot en els processos de matriculació. M'agradaria equivocar però els informes dels darrers cursos ens alertaven d'això i com el reduir aquestes zones i basar-les en la proximitat, ajudava a redistribuir personal.

La segona és que els centres que tenen molta demanda durant el període de preinscripció, encara en tindran més, ja que hi podran optar famílies que viuen més lluny. La qual cosa augmentarà el conflicte. Ens trobarem amb més freqüència amb la necessitat d'arribar al sorteig al qual podran optar famílies properes a l'escola, i famílies que estan més lluny que ara.

Aquella idea signada en el Pacte nacional per l’educació, de constituir un servei públic educatiu, que homologués l’alumnat i les condicions entre l’escola pública i l’escola privada sostinguda amb fons públics, ja s’ha enterrat definitivament.

I una darrera qüestió. Les mesures es prenen sense consultar als centres educatius públics, ni als seus equips directius. Que quedi clar per si algú gosa defensar la idea de que des de l’escola pública hi estem d’acord.

Mestres!

La setmana vinent comença  Mestres! el programa que TV3 ha estat preparant durant sis mesos per posar sobre la taula, les visions, els reptes, les dimensions, les grandeses i les febleses de la nostra professió.

Val la pena remarcar que en el programa només surten mestres en actiu, que treballen dia a dia a l'escola per intentar una bona educació per a tots els i les alumnes.

Segur que hi haurà coses que ens agradaran més i menys, que cirticarem, que faríem d'una altra manera. Conec la dedicació que hi han esmerçat l'equip que l'ha produït i sé que han treballat amb una gran autonomia, escoltant a molta gent, amb el risc de fer un programa de divulgació, però alhora seriós, entenedor i arriscat. Arriscat sobretot per apostar per mostrar una realitat amb aspectes innovadors, maneres de fer, d'actuar i de reflexionar que ens agradaria que fossin més generalitzades. .

Acompanyant al programa, la Federació de MRP i la Fundació Jaume Bofill han programat un conjunt de debats a tot Catalunya que també us recomanem. Podeu consultar-ne el programa aquí.

Dimarts després de l'APM tenim una cita amb TV3.

Preinscripció i desequilibris

Allò que anunciaven taumaturgs insignes, s'ha acomplert... (com deia el poeta).

Sembla que es canvien les zones de proximitat per al curs vinent. Pressions del PP (volen zona única a Barcelona) porten al Departament d'Ensenyament a acceptar modificar les zones d'influència i ampliar-les. És clar, que el Departament no ha tingut en compte la opinió de les escoles públiques que estan en contra d'aquestes propostes. Potser és que no ho saben que estem en contra, ja que no ens ho han preguntat...

El cert és que les zones s'amplien, mesura que només afavoreix a la població autòctona, amb més ... (ho deixem aquí, amb punts suspensius...).

S'acabar així una de les poques petites reformes que va intentar el tripartit per intentar equilibrar escola pública i concertada, per tal que l'alumnat es repartís una mica més equilibradament. Amb aquesta mesura (juntament amb els punts que ja es van introduir el curs passat per primar als fills de les famílies que han estudiat en el centre al que opten) s'afavoreix a una població concreta. Ja sabem a que ens referim.

Primer els de casa, diu aquell eslogan de l'extrema dreta que tant mal ens fa als ulls quan ens el refreguen. D'altres l'apliquen de manera més subtil i potser ningú es queixa.

Ho complementem amb la desmatriculació contant que alguns alumnes -curiosament els que tenen més dificultats- pateixen a partir de primer de primària a les escoles concertades de Barcelona.

Menys mal que la qualitat de l'escola pública ningú ens la discuteix.

Gràcies a l'esperança

No calen paraules, només escoltar.

Resistiré

No hi ha com agafar-s'ho amb sentit de l'humor. El meu amic David Vilalta m'envia aquest enllaç a un video fet per mestres de la Comunitat de Madrid. Podem començar a fer el nostre!