Perquè som tant feliços els mestres el primer dia a l'escola? Arriben els mestres, molt d'hora, per preparar-ho tot. Venen amb els seus millors somriures. Amb ganes de fer petons, abraçades i comentaris als pares i mares de com ha crescut el teu fill, com es nota que veniu descansats... Amb ganeds? Nosaltres també... encara que ens agrdaria tenir uns dies més per preparar les aules, per planificar bé la feina que farem...
Fem petons, encaixades, saludem, ens preguntem per l'estiu i mirem el cel amenaçador d'aquest dilluns de setembre: potser plourà; després fa un xàfec que omple totes les clavegueres i neteja el pati de la pols dels dos mesos. Això ens serveix per descobrir que hi ha un desaigüe no connectat al clavegueram: està allà per fer bonic.
Els nens estan contents i quan surten a 2/4 de 5, també. Alguns s'han retobat i d'altres s'han trobat. Han compartit sensacions i emocions. Al migdia hem ballat i cantat, tots al pati.
Demà serà un altre dia. Els mestres seguirem amb aquesta permanent esquizofrenia: una feina engrescadora a les aules i, fora, seguir demanant tot allò que no arriba i que ens urgeix. Com ens tenen collats des de l'administració, que saben que el nostre contracte blindat amb els nois i noies fa que les coses rutllin, amb o sense recursos...!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada