Durant el dia de vaga, a part de contestar l'aplicatiu del Departament d'Educació -segurament que ho he fet malament, no puc amb aquesta mena d'eines!-, acabar feines endarrerides, arreglar les maduixeres de l'hort... tinc temps de pensar contra què fem vaga... O a favor de què. O de qui. Touraine amb la seva anàlisi ens dóna una raó, subtil, difícil de concretar, d'acordar, de saber, de manifestar: "Trobar paraules que trenquin el silenci i accions que ens treguin de la paràlisi. La passivitat i la resignació no són només conseqüències d'aquesta situació en la que estem immersos, sinó que han esdevingut algunes de les seves causes profundes. "
Parlo amb els meus companys i companyes que han decidit no fer vaga: estan d'acord en que la situació és insostenible però no poden permetre's els descomptes en la nòmina, o en tot cas valoren que aquests descomptes no poden ser la torna justa de la protesta. Un dirigent polític em diu a primera hora que hem de "catalanitzar la vaga". Uns altres es discuteixen i cirtiquen que membres del govern assisteixin a les maniestacions. En Carles un alumne de tercer em dirà escandalitzat que no li sembla bé que la gent es manifesti, trenqui aparadors i robi les tendes. L'enquesta del diumenge diu que l'enquesta ha perjudicat als socialistes i als sindicats.
Els que pensen que millor que en ZP continui abans que vinguin els del PP i CIU estan nerviosos amb els resultats de les anàlisis i de les enquestes d'opinió. Els que vindran ens faran bons els actuals? potser si. Mals temps per reflexionar i replantejar-se masses coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada