diumenge, 31 d’octubre del 2010

La carta de compromís educatiu.


La proposta d’elaborar una carta de compromís educatiu que es recull a la Llei d’Educació Catalana, és un aspecte controvertit de l’actualitat.

Però des de les escoles es viu amb una certa preocupació.

Hi ha els que pensen que aquesta carta no conduirà a res i que les dificultats per aconseguir que totes les famílies participin, seguiran sent les mateixes. Hi ha qui diu, des de la mateixa administració, que la carta és paper mullat ja que si una família la signa i després no la compleix, no hi ha cap mecanisme legal per obligar-la a fer-ho. És més, si hi ha una família que no vol signar aquesta carta, més val que no sapiguem si pot o no pot matricular-se.

Què ha de contenir aquesta proposta de compromís? Allò que totes les famílies poden acceptar? Allò que l’escola creu important que s’assumeixi? Aspectes que només afecten a les famílies? Si una escola fa una carta d’un gran compromís i una altra de poc compromís, a que conduirà aquest fet? Són preguntes que els equips directius es fan.

Potser el primer que caldria és tornar a reivindicar la necessitat d’un compromís i una implicació de les famílies a l’escola, hi hagi carta o no. A partir d’aquí que cada escola triés l’instrument o els instruments que li permetessin aprofundir en aquesta implicació, sigui una carta o sigui un pacte implícit. O un procés en la implicació.

Si creiem en aquest compromís i aquesta implicació i no ens fa por la poca predisposició que puguin tenir algunes famílies, trobarem la manera. I per trobar-la ens caldrà valorar des de l’escola aquesta implicació i participació, al marge de les dificultats més o menys generalitzades que pot comportar. Sóc conscient de les situacions difícils per les que passen algunes escoles, amb percentatges escandalosos de població nou vinguda, amb altres cultures i percepcions del que suposa l’escola que estan molt lluny de viure i veure la necessitat de la participació. Però aquestes dificultats no ens han de fer perdre la perspectiva i el valor que té aquesta implicació i aquest compromís.

Crec que aquesta carta hauria de ser una carta que explicités un compromís mutu. Això li donaria un valor afegit. Per tant, el procés és molt important, i la implicació de l’equip de mestres i de sectors importants de les famílies en la seva elaboració ha de ser un dels punts claus per a la seva confecció. Hem d’avançar cap a compromisos socials per l’escola, lluny de polítiques que només donen drets, o situen obligacions a una part de la comunitat. Llàstima de no poder signar també una carta de compromís educatiu amb els polítics i amb l’administració. Seria un bon exemple per a tothom, no?

Finalment les situacions diverses a les escoles no ens ha de fer perdre el nord. Cada escola ha de definir com poder avançar en aquest compromís, sobretot tenint en compte la realitat social de cadascuna de les comunitats. Però no podem devaluar la participació, rebaixar-la a uns mínims imperceptibles, per tal de garantir una suposada igualtat. Hem de demanar la màxima implicació, hem de reivindicar-la, malgrat les dificultats i les situacions adverses. Pel contrari, si amb la por a ser massa exigents, o a crear diferencies entre escoles que reivindiquen aquest compromís i el valoren i escoles que plantegen uns mínims que no aporten cap compromís real, no treballem per aconseguir un nivell coherent i màxim, tots contribuirem a fer més gris un sistema educatiu que, constantment, posa en dubte els mateixos principis que l’han fet possible: en aquest cas la participació democràtica.

Participar, implicar-se és una necessitat indefugible per a l’escola d’avui. Trobar el mecanisme que ho faci possible no és fàcil. Trobar mecanismes que ajudin, com aquesta carta o altres invents que puguem fer –cal reinterpretar també les lleis!- és una necessitat per poder avançar cap una escola pública que pugui reinventar i portar a la pràctica,  els principis que l’han fet possible.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Per participar a quelcom no fa falta signar cap compromís, fa falta que el compromís surti de dins, perquè sentis que hi ha amor vers a tu, així qualsevol dóna el seu compromís.

Però aquesta carta de compromís, disfressa desconfiances e imposicions. El compromís que es demana a les famílies de participació és excessiu, la feina, l'escola ¿què et queda per als teus fills i per a tu mateix?,.

La societat ens vol alienar per què no pensem massa i com ara sembla que alguns tenim més temps després de la feina, ara, s'ens demana més temps per a l'escola.

A demès si no participes seràs marginat i mal vist. Tot això està molt lluny de ser la base de una col·laboració desitjada, afectuosa i sincera.