Darrerament escoltem intervencions de l’oposició i el govern fent balanç dels anys de tripartit. Més enllà de la demagògia del tot ha anat fatal, o del triomfalisme pragmàtic, hem treballat molt bé i hem fet tot el que hem pogut... ens cal una anàlisi més acurada del que ha passat a nivell educatiu, per exemple.
És evident que els anys de tripartit han suposat una gran inversió econòmica en dos factors: professorat i escoles. Tant la sisena hora com el creixement del sistema ha propiciat l’entrada de milers d’interins, primer, i funcionaris després en el conjunt de la funció pública. Aquest és un fet indiscutible. El segon és la construcció de noves escoles públiques, fonamentalment d’educació infantil i primària, més de dues-centes en els cinc darrers anys.
Aquests fets, indiscutibles i impensables en el període del govern de Convergència que apuntava fonamentalment a favor de l’escola privada, ha quedat desvaloritzat en el moment en el que totes aquelles mesures de qualitat que s’havien de prendre i que havien de servir per potenciar aquestes noves inversions i per convertir-les en elements de canvis en profunditat del sistema educatiu, no s’han dut a la pràctica.
Polítiques de personal, de formació inicial i permanent amb els paràmetres de sempre, programes d’innovació absolutament dispersos i sense directrius, autonomies i plans estratègics limitats en origen, sense reformes a l’administració, ni a la inspecció... han suposat entrebancs i obstacles per aconseguir un canvi real en el nucli de treball de les escoles.
Aquest és un drama molt gran. Alternatives? Estan per veure. En les promeses electorals tampoc podem ni veure ni entreveure grans canvis. En definitiva, l’educació és un tema propagandístic, però menor, al qual no cal esmerçar-hi grans esforços. Sinó tampoc s’entendria la decisió d’encomanar a determinades persones sense experiència en processos d’innovació o sense experiència en els problemes de l’aula i els centres, la direcció del Departament d’Educació. Aquesta és una de les causes de la pobresa i dispersió de l’actual política educativa.
Canviar polítiques educatives és molt important. Posar al davant de la Conselleria les persones més preparades per afrontar els canvis que ja s’intueixen, no només les persones amb carnet. El país ho agrairà i els que hagin d’agafar el relleu també.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada