El bloc és una mena de situació imprevisible que fa de vàlvula per disminuir la pressió. Funciona també com una crònica.
Les entrades es van elaborant i , de tant en tant, apareixen.
Són poc regulars. A batzegades.
Amb un peu a terra, a l'escola... No seria capaç d'explicar allò que no he viscut. Parlo de la realitat, de la meva realitat.
Del temps i de l'espai. De l'amor i del desamor. De l'escola i l'educació. De tu i de mi.
1 comentari:
quines paraules més boniques Joan, sembla una poesia.
fanny
Publica un comentari a l'entrada