dimecres, 7 de març del 2012

Ritmes i temps de la infancia

Amb aquest nom faig tres seminaris amb mestres d'educació infantil i primària a les Illes. A cada seminari més de 40 persones.

Fem una primera sessió per freflexionar el perquè ens hem de proposar uns ritmes diferents i uns temps més adequats als infants. A partir d'aquí els assistents van desgranant propostes, presentacions, reflexions...

Són curiosos alguns detalls:

1. Com els entorns faciliten molt la feina, encara que, de vegades, no es poden escapar dels ritmes trepidants. Entorns rurals, de poble, amb espais amplis als centres... faciliten molt la feina de les mestres que fan plantejaments més pausats.

2. Com a l'educació infantil es més fàcil que a la primària.  No hi ha tanta pressió, ni de famílies, ni de currículums... Malgrat que de vegades també hi ha pressió, de primària, per exemple...

3. Quan l'equip directiu hi està implicat, la cosa rutlla. Sinó, les dificultats augmenten, perquè cal estar atent als resultats -com si no ens importessin a nosaltres!

4. En el millor dels casos, imprimim un ritme lent a les aules, però els mestres anem estressats. Fer una escola una mica contracorrent ho porta això.

En aquests seminaris aprenc molt. N'estic convençut. Em retroalimenten i justifiquen que continuem parlant d'escola, mestres, innovació, renovació, lentitud... revolta, insubmissió, autonomia... nen i nena, noi i noia...  equip, cooperació, formació...  emancipació, equitat, solidaritat, cooperació... valors, ètica, moral... EDUCACIÓ.


1 comentari:

Laura ha dit...

Hola Joan!

Llegint l'entrada he recordat el nostre encontre a Mallorca l'any passat, molt enriquidor i personalment, una recàrrega d'energia necessària.
Què important és la força d'un grup que sap dialogar, reflexionar i compartir amb il.lusió.
Aquí et pots imaginar com estan les coses,els desgavells de l'administració educativa i també la incoherència de mesures adoptades com a resposta per una gran majoria de claustres,no han fet més que agreujar una situació,realment confusa.Però aquí estem amb la nostra mirada i la força de la il.lusió que alimenten un fum de somriures.
Gràcies com sempre pel teu sentir i les reflexions que amb generositat comparteixes;espere poder fer alguna escapadeta pedagògica a eixes meravelloses illes que tant bé ens acolliren. Si tornes per la meua terra apunta-ho a l'agenda!
Saps que aquí fem volar el teu ""Elogi".
El centre de professors té damunt la taula la nostra proposta de compartir amb tú una jornada de formació; la resposta espera, però igual que resistirem , insistirem. El teu correu em dóna per cert errada.
Bo,per acomiadar-me un pensament que llegia aquestos dies i em va agradar molt:

"La emoción no alcanza su momento de expesarse a través de una acción que se apresura; se madura primero,duerme como la vida en la semilla y se desenvuelve despacio y con gentileza"
Isadora Duncan

Una forta abraçada, Bona Música ,Bona Poesia i Bona Formació!
Laura