Debat final en el seminari de
Palma sobre els ritmes i temps a la infància.
Les mestres assistents -els
mestres s'han quedat a casa preparant la bugada i el dinar...- exposen les
petites propostes que han fet per millorar les seves escoles. Escoletes,
aules d’educació infantil, algun servei extern...
M’expliquen que això de la
necessitat d'aplicar altres ritmes a l'escola, ja no és una qüestió nova i que s’està
estenent a moltes escoles. Potser és veritat. Noto que els que més ho
necessitem som els mestres, ja que sinó som capaços d’aplicar-nos aquesta idea
a nosaltres mateixos potser no serem capaços de fer-ho a l’aula.
La sessió es fa llarga (4 hores d’un
matí de dissabte), però és diversa, enriquidora, senzilla, parteix del que la
gent s’imagina i planifica, amb major o menor fortuna, amb més o menys possibilitats.
Parlem de les propostes. Recordem
una vella fórmula (el Paco Imbernon me la va ensenyar) per mesurar les possibles
accions a emprendre. La Urgència i la Importància són dos factors que s’han de
sumar (segurament els hem d’equilibrar més ja que acostumem a fer allò que és
urgent i sempre passa per davant del que és important). La Viabilitat multiplica
(si és zero, més val que no ho intentem encara que sigui molt urgent i molt
important... o que estudiem millor aquesta variable).
Establir prioritats passa també
per saber on podem començar per tenir una mica d’èxit. Que les coses ens surtin
bé també ens ajuda a continuar. La nostra autoestima ho agraeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada