Aprenent de mestre

La meva definició en el bloc ha fet fortuna i quan em presenten en algun acte citen això de "aprenent de mestre".

Us asseguro que no és una falsa modèstia, sinó un descobriment que he fet fa pocs anys, que potser intuia, però que la meva trajectòria a l'escola on ara treballo, m'ha fet descobrir i entendre. Aquest desboriment es basa en la idea que no podrem aconseguir que els nens i nenes de l'escola se'ls hi encomani el gust per aprendre, si aquest desig i gust no el compartim com a mestres.

El meu descobriment ha estat també que desenvolupar-me professionalment passa per aprendre cada dia, per saber que hi ha molts terrenys d'incertesa al costat de seguretats, que l'escola avança i recula, que treballo en una institució viva que millora i canvia per la força de la seva comunitat.


La cultura ha de ser un element inquiet. Per això l'ofici de mestre és un ofici viu, en el qual és molt millor situar-se en el terreny de l'aprenent que de la persona que ja assolit tots els seus coneixements. "Mestre, diu Pompeu Fabra, és aquell que en sap molt d'una cosa per a ser pres com a model". Quina basarda! Ser pres com a model fa molta por i, en aquest punt, no comparteixo aquesta visió romàtinca i tant enaltida de la nostra professió. Segurament quan es parla dels docents, no es pensa en aquesta accepció de la paraula mestre... però per que no quedi cap dubte, hem de reivindicar la figura de l'aprenent.

L'aprenent és preocupa d'obrir els ulls constantment. Es preocupa dels seus errors i, encara que li poden fer mal, els accepta ja que sap que és la única manera d'avançar. I en un terreny com l'educació, això és imprescindible.

Som, en aquest sentit, aprenents que deixem testimonis dels nostres processos d'aprenentatge. I que, si a més, ho sabem fer en equip, el guany és doble.

Triar els mestres

La pantalla s'omple de mestres. Crec que el programa encetat la setmana passada, omple de bones espectatives els vespres de dimarts a TV3. Recomanable.

Fa uns dies que Nicholas D. Kristof publicava un article a l'Ara titulat els valors dels docents.

En aquell article es feia ressó d'un estudi realitzat per dos economistes,Raj Chetty i John N. Friedman que trobaven una correlació molt interessant entre haver tingut un mestre "bo" a quart de primària i després haver tingut un bon futur des d'un punt de vista professional. És a dir insistien en la importància de la bona educació primària, concretada en les bones actuacions efectuades en aquest nivell.

Una de les conseqüències apuntades era que el sistema no es podia permetre tenir mals mestres ja que hipotecaven el futur del país i per tant, proposava apartar de la docència tot aquell que no "donés la talla".

Potser és una bona mesura. Però per esquemàtica és molt problemàtica, ja que ens podríem preguntar per començar, qui té la capacitat de resoldre aquesta avaluació entre bons i mals mestres? I, també si tots els dolents, o tots els bons, són iguals. 

Jo m'atreviria a apuntar que cal treballar en conéixer els mecanismes pels quals una escola pot formar als seus mestres (als que ho necessiten molt i als que ho necessiten menys, em refereixo a tots).

Els que hem reivnidcat la idea de que l'escola és una insrtitució que aprén, hem pensat que l'escola, amb els recursos, cultures i mecanismes organoitzatius adients, hauria de ser un àmbit en el qual el creixement professional dels mestres s'hi pogués donar i que fos una condició imprescindible, per a la seva existència.Fins i tot diria que si en una escola els mestres no aprenen, tampoc ho faran els seus alumnes.

En quantes escoles és possible crear aquestes condicions? Louise Stoll feia aquesta proposta ja fa uns anys: crear comunitats crítiques de professionals que creixen personalment des de tots els punts de vista, com a garantia de qualitat dels centres educatius. I si, aquest és un bon camí, perquè no esmercem recursos, idees, estímuls, iniciatives que ens ajudin a caminar en aquesta direcció? I deixem de fer grans reformes que canvien la superfície, però no transformen res?

Gregorio Luri es preguntava si comencem a seleccionar els mestres, els bons i els dolents, perquè no fem el mateix amb els policies, els bombers o els periodistes. Costa menys això que pensar, en definitiva, com podem avançar tots, malgrat les dificultats. Tanmateix perquè això passi, ens hi hem d'implicar tots i hem de tenir una mica més de destresa que fins ara.

Hi ha algú, des d'algun lloc,  que vol començar a obrir camí?

Mestres!

La setmana vinent comença  Mestres! el programa que TV3 ha estat preparant durant sis mesos per posar sobre la taula, les visions, els reptes, les dimensions, les grandeses i les febleses de la nostra professió.

Val la pena remarcar que en el programa només surten mestres en actiu, que treballen dia a dia a l'escola per intentar una bona educació per a tots els i les alumnes.

Segur que hi haurà coses que ens agradaran més i menys, que cirticarem, que faríem d'una altra manera. Conec la dedicació que hi han esmerçat l'equip que l'ha produït i sé que han treballat amb una gran autonomia, escoltant a molta gent, amb el risc de fer un programa de divulgació, però alhora seriós, entenedor i arriscat. Arriscat sobretot per apostar per mostrar una realitat amb aspectes innovadors, maneres de fer, d'actuar i de reflexionar que ens agradaria que fossin més generalitzades. .

Acompanyant al programa, la Federació de MRP i la Fundació Jaume Bofill han programat un conjunt de debats a tot Catalunya que també us recomanem. Podeu consultar-ne el programa aquí.

Dimarts després de l'APM tenim una cita amb TV3.

Més plantilla

Aquest curs m'han telefonat molts mestres que volen venir a treballar a l'escola i alguns m'han vingut a veure. Públicament els hi agraeixo el gest. Com a escola de recent creació podem proposar quatre persones i ja ho hem fet.

Hem hagut de triar. És el primer any que ens ha passat i ens hem quedat sorpresos de tantes sol.licituds.

Hi ha un comú denominador de tots ells i elles: Volen treballar a gust, no els importa la feina a fer -que saben o imaginen que és molta- a canvi de poder treballar en unes condicions professionals de qualitat.

¿Han intuït que tenim un equip de mestres que, a més de treballar professional, manté molt bones relacions i que s'ha creat un clima de participació i implicació molt gran?

¿Quina resposta té aquest fenomen per part de l'administració? El coneix? Hi poden haver més dades a nivell general? A algú se li acudeix alguna mesura per aprofitar totes aquestes inquietuds?

I més preguntes ¿Podrem mantenir l'estabilitat d'un equip que té ganes de treballar, de comprometre's, d'implicar-se... no solament de complir l'horari?

¿Tindrem alguna mena de compensació? ¿Augmentaran les places de la plantilla que són de provisió singular i fora del concurs de trasllats general? ¿El Departament d'Educació donarà alguna validesa al nostre projecte?

L'any vinent, a l'escola, haurem de treballar per veure què passa amb l'IES -ens falten tres cursos- i a la vegada per aconseguir acabar la primària amb les mateixes condicions d'equip que tenim aquest curs. Intueixo que haurem de treballar de valent perquè l'administració, encara que això no costi diners, no ens ho posarà fàcil. Pesen massa les burocràcies i les antigors de les normatives i de l'administració.

I les esocles novelles ens hem de mobilitzar per refer el nostre paper en el conjunt del sistema educatiu. Amb tota la comunitat recolzant i posant en evidència que altres maneres de fer qualitat educativa són possibles.